14 d’octubre de 1941
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A la matinada, Adolf Hitler es va continuar auto elogiant i es va fer l’intel·ligent davant dels seus convidats explicant que abans d’anar a dormir estudiava projectes arquitectònics, contemplava quadres i s’ocupava de coses completament diferents a les que s’havia ocupat durant el dia. A més, els va dir que estava convençut de que sense ell no s’hagués fet res del que s’havia fet i es creia imprescindible. Durant aquell dia, el dictador va afirmar que la millor manera per acabar amb el cristianisme era deixar que patís una mort natural i va afegir que una mort lenta produïa cert consol. A la següent nit, Hitler li va dir en el secretari Martin Bormann i els seus convidats que no es podia fiar de les previsions meteorològiques i es va mostrar a favor de que els meteoròlegs es separessin de l’Exèrcit perquè considerava que la Lufthansa tenia un servei meteorològic de primera, però, en canvi, considerava que l’organització militar no el tenia.
A Berlín, Kurt Daluege, en qualitat de cap de la policia berlinesa, va firmar la primera ordre de deportació pels jueus berlinesos.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
El cap dels destacaments de les Waffen-SS de la zona va escriure un informe a Heinrich Himmler dient-li que tots els batallons de les Waffen-SS havien de ser portats per carretera al Protectorat per executar afusellaments i controlar els penjaments. En l’informe s’apuntava que fins llavors hi havia hagut a Praga, 99 afusellaments i 21 penjaments; a Brunn, 54 afusellaments i 17 penjaments, un total de 191 execucions, incloses les de 16 jueus.
En el front oriental:
En el sector central:
Una secció dels tancs alemanys van arribar al pantà de Jimki, a prop de Moscou, i els soldats de la Wehrmacht del front de Mojaisk varen conquerir sense masses problemes la ciutat de Kalinin, a 150 quilòmetres al nord de Moscou, fet que va provocar que quedés interrompuda la línia de trens que unia la capital soviètica amb la ciutat de Leningrad. Des d’aquell dia es varen produir ferotges batalles en el sector de Volokolamsk, a meitat del camí entre Mojaisk i Kalinin, a uns 80 quilòmetres al nord-oest de Moscou. A més, les tropes del general Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner varen destruir el 32º Exèrcit soviètic a Viazma.
Mentre els soldats alemanys s’apropaven a la capital soviètica, a Moscou la població va començar a patir quan varen tenir les primeres notícies de l’avanç imparable dels alemanys. El menjar va començar a ser racionat, cosa que va provocar l’augment de la histèria, i els robatoris al carrer eren freqüents. A més a més, aquell dia els alemanys varen atacar amb els seus bombarders una estació de ferrocarril del sud i varen destruir 90 vagons. La gent volia fugir, però les carreteres cap a l’est estaven col·lapsades de gent morta de pànic. Per fer front a la fugida de la població, les unitats especials del NKVD (la policia secreta de la Unió Soviètica), per ordre del dictador Iosif Stalin, varen reprimir brutalment aquella situació de pànic i van eliminar a tot aquell soldat o civil que volgués fugir del combat o de la capital.
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits del Sud del comandant Gerd von Rundstedt va ocupar Mariupol.
El vicealmirall Oktiabrski va enviar a tota la seva flota al Mar Negre per evacuar els seus homes d’Odessa.
