Home // diari // 22 d’octubre de 1941

22 d’octubre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler es va auto elogiar d’una manera escandalosa dient que si tenia que jutjar la seva obra s’havia de considerar que ell havia contribuït en la idea de la primacia de la raça, i que havia començat la dominació alemanya a Europa per posar les bases en una cultura sòlida. Hitler va explicar que ell era el líder de la guerra, tot i que segons les seves paraules no ho volia ser, i creia que era imprescindible perquè gràcies a la seva intel·ligència havia resolt problemes militars que cap més hagués pogut resoldre.


En el camp de concentració de Gross-Rosen, varen ser executats un grup de presoners soviètics.


Wilhelm Keitel va sol·licitar l’expulsió del Obersturmführer SS Hans Sommer, el governador Helmuth Knochen i també el general Thomas acusat d’haver participat en els fets del 3 d’octubre quan es varen atacar unes sinagogues de París. Keitel va apuntar que Knochen havia de ser expulsat perquè els francesos havien sigut castigats per un delicte pel qual el verdader instigador era el representant del SD a França.

A França: 

Les autoritats franceses varen afusellar com a represàlia a la mort de dos oficials alemanys a 49 presoners dels camps de Chateubriant, Nantes, Bordeus, Mont Valerien i Romainville. Avui en dia en el lloc on es varen assassinar als presoners a Chateubriant hi ha un monument que commemorar l’afusellament.

En el front oriental:

En el sector central:

El setge cap a Moscou continuava i  la 258º Divisió alemanya va conquerir Naro-Fominsk, la carretera de Roslavl a Moscou. A 70 quilòmetres de la capital soviètica, l’última línia de defensa russa va ser trencada. Al sud de Naro-Fominsk, les 3º i 29º divisions d’infanteria varen travessar i es varen establir un cap de pont de 12 quilòmetres d’ample.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Stalino, l’actual Donetsk, Ucraïna.


A Odessa, cap a les sis de la tarda, els comandos soviètics varen detonar les mines d’acció retardada que havien col·locat sota de l’edifici del NKVD del carrer Marazki i que s’utilitzava com a quarter general del 4º Exèrcit romanès. En total hi varen haver 41 morts, entre els qui hi havia el general Glogojeanu i cinc oficials de Marina alemanya, i 39 ferits. Les represàlies preliminars que va posar en marxa el general Trestioreanu varen començar una hora i mitja després penjant a uns 5.000 jueus i comunistes des de les faroles o els pals de telègrafs i de tramvies de totes les places amb cartells dissuasius penjats al coll de les víctimes.


El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar de que es produïa una brutal batalla a la perifèria occidental de Khàrkiv i que per tota la ciutat hi havia incendis.

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar el tercer comboi britànic amb 200 caces i 200 carros de combat pesats. 

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: