Home // 1944 // Febrer (Page 2)

19 de febrer de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A la nit, 823 bombarders de la RAF varen bombardejar la ciutat de Leipzig amb l’objectiu de destruir la indústria alemanya.

A França, a la nit, a la presó central francesa d’Eysses un grup de presoners patriotes, amb el suport de la Resistència des de l’exterior, varen intentar escapar de la presó. Després de durs combats, el dia següent les autoritats alemanyes varen sufocar la rebel·lió i varen executar a una part dels interns i els altres els varen deportar.

A Itàlia:

Al vespre, el contraatac alemany del 16 de febrer de 1944 va quedar en un no res pels atacs de l’aviació aliada, així com un bombardeig incessant de l’artilleria. Els alemanys només varen aconseguir arribar a 10 quilòmetres d’Anzio. El 14º Exèrcit alemany va perdre 5.400 homes i els Aliats del 6º Cos 3.500.

Per altra banda, el general polonès Leese li va fer saber al general Ladislas Anders, impacient d’actuar amb el seu exèrcit polonès, que corresponia als polonesos apoderar-se de la muntanya de Montecassino en el cas de que el segon atac del general Bernard Freyberg no tingués èxit.

En el front oriental:

Durant aquell dia va acabar la Batalla de Cherassy-Korsum amb l’evasió de les últimes tropes supervivents dels envoltats. Els alemanys varen perdre en aquesta Batalla 300 carros de combat, 1.000 canons i més de 10.000 vehicles diferents que varen quedar abandonats o destruïts al llarg dels quilòmetres des del punt on es va iniciar la retirada, a Cherkassy, a la ribera occidental del riu Dnièper.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen realitzar una doble incursió contra la base japonesa de Rabaul. Els japonesos, conscients de la seva derrota, només envien 36 caces Zero contra els nord-americans, dels quals 8 varen ser destruïts davant la pèrdua d’un Corsair per part dels nord-americans. Sabent que havien de desallotjar la base, 40 caces Zero, 21 bombarders en picat D3A, 4 bombarders D4Y, 13 bimotors G4M i 7 torpeders B5N es varen dirigir temporalment a les Illes Marianes; com a part de l’evacuació també varen sortir de la base dues embarcacions de transport fortament escortades, que duien a bord 400 membres de la guarnició i del personal de terra que atenia als avions.

 

18 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va firmar un decret que suprimia l’organització d’intel·ligència alemanya, l’Abwehr, perquè, influenciat pel ministre de l’Interior Heinrich Himmler, desconfiava del seu líder, l’almirall Wilhelm Franz Canaris. Les funcions de l’Abwehr es varen incorporar al RSHA , l’Oficina Central de Seguretat del Reich, una organització subordinada a les SS d’en Himmler.

A Amiens, França, la RAF va utilitzar 18 Mosquits escortats per una dotzena de caces Typhoon per realitzar l’Operació Jericó, nom en clau per un atac de precisió. Els avions havien de volar una altura molt baixa per llançar les seves bombes contra un mur concret de presó pel que estava previst que s’escampessin els presoners de la Resistència francesa, alguns d’ells sentenciats a mort. L’atac va ser realitzat per dos esquadrons, els quals varen aconseguir destruir el mur, pel que es varen escampar 258 presoners; però altres 102 varen morir en l’atac i un hospital proper també va rebre impactes directes, que sumats a la pèrdua de dos bombarders per l’acció de caces FW-190 alemanys.

En el front oriental:

La ciutat ucraïnesa de Níkopol, on hi havia mines de magnesi, va ser alliberada pels soldats soviètics. Per altra banda, dels 2.000 soldats alemanys que havien arribat al Dnièper el novembre de 1943, ara sortien de Tcherkassy, on estaven envoltats a la bossa de Korsum pels soviètics, només 632 soldats. Els alemanys fugien a través del riu Gniloy Tikich, on els esperava a l’altra banda els seus companys.

Al mateix temps, en la frontera entre el Grup d’Exèrcits del Nord i Centre es varen produir avanços en el crític sector de Krivoy Rog, on els soviètics lluitaven pel control de la localitat de Staraya Russa.

A Itàlia:

A Montecassino va acabar la segona batalla pel control de la zona entre el 5º Exèrcit Aliat, amb les divisions 2º neozelandesa i 4º hindu, comandades per en Bernard Freyberg, i els soldats alemanys quan el general Harold Alexander, després d’un bombardeig sobre els turons de Montecassino, va donar l’ordre de parar l’ofensiva en veure les elevades baixes que patien. Per aquella batalla les tropes neozelandeses varen patir moltes baixes quan el 211º Regiment de granaders panzer va contraatacar al batalló neozelandès d’en Maorís a l’estació de Cassino que havien ocupat el dia anterior. Per altra banda, es varen produir violents enfrontaments en el pas de nivell sobre la carretera en Campo di Carne entre els dos exèrcits.

Per frenar l’avanç Aliat a Itàlia, els alemanys varen formar cràters i varen sembrar mines, i camions carregats de ciment varen bloquejar el pas per la part inferior. A Anzio, els Aliats varen atacar amb la seva aviació, seguit amb un bombardeig incessant de l’artilleria, per aconseguir parar l’avanç alemany que els volia expulsar cap al mar.

En el mar, els Aliats varen enfonsar el U-406 i el U-264, aquest últim era la primera embarcació que incorporava Schnörkel.

En el Bàndol Aliat:

La Comissió Assessora Europea, la EAC, va celebrar una nova reunió per decidir el repartiment d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Les xifres que varen donar varen ser aquestes: La Unió Soviètica rebria el 40% de la massa territorial d’Alemanya, el 36% de la seva població i el 33% de la seva capacitat productiva. Gran Bretanya i Estats Units es quedarien la resta. Berlín havia de ser dividida igualment en tres parts.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, després de bombardejar el dia anterior l’atol d’Einwetok, el 22º Regiment de Marines, sota el comandament del coronel John T. Walker, va desembarcar a l’illa d’Engebi. La baixa resistència japonesa va permetre als marines ocupar l’illa en 6 hores i després d’assegurar les posicions va arribar el 106º Regiment d’Infanteria per ajudar-los. A més, els nord-americans varen eliminar tota resistència a la base de Truk, on les últimes embarcacions japoneses s’escapaven amb supervivents a bord. Els nord-americans varen enfonsar en aquella jornada els destructors Fumitsuke i Oite, aquest últim duia a bord els supervivents del creuer Agano, amb el que seu naufragi va suposar la mort d’aproximadament 900 persones.

17 de febrer de 1944

Dijous:

En el front oriental:

Al sud de Sanderowka, al matí, on els soldats alemanys estaven envoltats a la zona de Tcherkassy, els soviètics varen destruir tots els tancs alemanys de la zona i varen fer inútil tots els esforços dels alemanys per intentar fugir cap a l’oest. Els blindats i els granaders de la Divisió SS Viking i el Regiment Belga es varen retirar cobrint les espatlles dels dos cossos d’Exèrcit que es movien en direcció a les tropes de rescat, que lluitaven des de l’exterior del cercle per intentar ajudar als seus companys. Combatent sense aturar-se, els alemanys es varen infiltrar a través de les posicions soviètiques a la Cota 239 i després es varen dirigir a Shenderovka, on varen quedar atrapats per la geografia. L’única manera de sobreviure era travessar el riu, on a l’altra banda els esperaven reforços. Però, en aquell moment, varen arribar les tropes de l’Ivan Konev, que lluitaven al sud de Kiev, i es varen llançar cap als soldats alemanys. El general Konev va ordenar que les unitats blindades ataquessin a la columna alemanya disparant les seves metralladores al mateix temps que atropellaven als alemanys amb les erugues dels tancs. Quan els alemanys es van dispersar per fugir del contraatac soviètic, les tres divisions de cavalleria d’en Konev els varen perseguir i matar amb els seus afilats sabres. Desesperats, els alemanys varen travessar el riu ràpidament, on molts moririen ofegats o per hipotermia i altres congelats després d’haver arribat xops a l’altra banda del riu. El general Stemmermann, que es va mantenir fins l’últim moment al comandament de les forces SS de la rereguarda, va morir quan li va explotar un obús soviètic molt a prop. Els últims en creuar el riu varen ser les SS belgues d’en Leon Degrelle, que es convertiria en un heroi del Tercer Reich. Vençuts finalment, 20.000 alemanys varen morir, 18.000 varen ser fets presoners, però 40.000 varen sobreviure i varen servir per la propaganda alemanya.

A Itàlia:

A la tarda, els alemanys varen continuar amb la seva ofensiva per fer fora els Aliats que havien desembarcat a Anzio. Amb la seva poderosa aviació varen atacar el cap de la platja d’Anzio, que intentaven trencar en dos des del dia anterior, i les tropes de terra varen fer una perforació a les línies nord-americanes, i es varen apropar a 12 quilòmetres de les platges d’Anzio. La situació a Anzio es va tornar tant complicada pels Aliats que varen perillar els futurs desembarcaments.

A Montecassino, després del fracàs Aliat del dia anterior per ocupar l’abadia, ho varen tornar a intentar sis batallons de la 7º Brigada però, novament, varen fracassar per culpa del foc dels paracaigudistes i de l’artilleria alemanya. El batalló neozelandès d’en Maorís va travessar el riu Ràpid i va ocupar l’estació de Cassino. Davant de la gran quantitat de baixes que patien, el 8º Exèrcit britànic va rebre nous combatents, les divisions poloneses del general Ladislas Anders.

En el Pacífic:

Un important atac aeri ordenat per l’almirall Raymond Spruance va destruir Truk, a les Illes Carolines, enfonsant 2 creuers lleugers, 4 destructors, 3 creuers auxiliars, diverses embarcacions de guerra més que hi havia en el port amb les seves instal·lacions  i 24 mercantils. De 250 a 275 avions japonesos varen ser destruïts o danyats, amb una pèrdua de només 17 avions nord-americans. Davant d’aquell desastre, els japonesos varen decidir evacuar la base.

A les Illes Marshall, els nord-americans varen bombardejar l’atol d’Eniwetok, que també servia com a base aeronaval, per després desembarcar-hi.

 

16 de febrer de 1944

Dimecres:

En el front oriental:

A Ucraïna va acabar la batalla per Korsum quan els alemanys es varen topar amb les defenses soviètiques de la Cota 293. En un primer moment els alemanys varen tenir al seu favor el factor sorpresa i la infanteria soviètica va ser eliminada, però els T-34 varen reaccionar i varen provocar el pànic dins les files alemanyes, que només uns pocs soldats anaven armats amb Panzerfaust i Panzerschreck. Les forces blindades del 3º Exèrcit Panzer varen intentar ajudar-los des de l’exterior, mentre que la Brigada Valona de les SS, al comandament d’en Leon Degrelle i la 5º Panzerdivisió SS Viking varen lluitar a la desesperada protegint la rereguarda dels envoltats, on els soviètics es varen llançar a l’atac. Els alemanys varen perdre sis divisions i varen patir 50.000 baixes i 18.000 soldats varen ser fets presoners. Tot i la desfeta, al voltant de 30.000 alemanys, belgues, holandesos, danesos i noruecs varen poder fugir, tot i que varen abandonar el seu material, ja que l’Adolf Hitler, en veure que els soldats del general Stemmerman estaven envoltats per les tropes soviètiques de l’Ivan Konev havia autoritzat que trenquessin el cercle per l’oest. Stemmerman va caure, però en Leon Degrelle es va salvar i en Hitler el va recompensar amb la Creu de Ferro.

A Itàlia:

A Anzio, els alemanys varen llançar un gran contraatac amb tres divisions en l‘Operació Fischfang (Atrapa el Peix) amb l’objectiu d’aconseguir enviar els soldats Aliats a les costes d’Anzio perquè tornessin al mar. L’Eberhard Mackensen va llançar 125.000 soldats alemanys, set divisions en total entre les quals hi havia una de granaders i una altra blindada, contra els 100.000 soldats Aliats que pràcticament varen ser expulsats d’Anzio i varen dificultar els futurs desembarcaments intentant tallar en dos el cap de platja. La 45º Divisió d’infanteria nord-americana i la 56º britànica varen tenir que retrocedir a 1,5 quilòmetres de la vora del Mediterrani. Però l’artilleria de la 45º Divisió i els canons navals Aliats varen disparar 65.000 projectils i això va permetre en els Aliats no haver de fugir per mar i es varen poder quedar a terra.

A Montecassino, després del bombardeig Aliat del dia anterior, un batalló de Sussex de la 7º Brigada va assaltar sense èxit l’abadia que havia quedat en ruïnes.

En el Pacífic;

Els nord-americans varen activar l’Operació Hailstone, desencadenada per la Task Force 58, al comandament de l’almirall Mitscher contra l’atol Truk (actualment Chuuk), a les Illes Carolines, on hi havia una important base aeronaval japonesa. Els nord-americans disposaven d’una força composta pels portaavions USS Yorktown, USS Enterprise, USS Essex i USS Bunker Hill, amb el suport de cinc portaavions escorta, un cuirassat, tres creuers pesats, un creuer antiaeri, quatre creuers lleugers i 29 destructors, que duien a bord al volant de 500 avions de diverses classes. Els japonesos tenien en aquells moments una considerable flota ancorada a la llacuna del atol, unes 50 embarcacions havien sigut descobertes per avions de reconeixement, inclosos diversos creuers i el cuirassat Musashi. Els avions nord-americans varen destruir moltes instal·lacions terrestres. Durant dos dies i una nit d’atacs, els japonesos varen perdre 250 avions, al voltant de 200.000 tones d’embarcacions a més de que la seva base va quedar inutilitzada.

15 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A la nit, 891 bombarders britànics (561 Lancaster, 314 Halifax i 16 Mosquits) varen bombardejar Berlín llançant 2.500 tones de bombes contra la ciutat, danyant especialment la zona industrial de Siemenstadt. En l’atac, els britànics varen perdre 42 bombarders (26 Lancaster i 17 Halifax). Gràcies a aquell atac, l’Arthur Harris es va adonar de que les defenses alemanyes s’estaven fent fortes i va ajornar els atacs a la capital alemanya fins a finals de març.

Al nord de França, la USAAF va tornar a atacar les bases de llançament dels míssils V.

A Itàlia:

El general Bernard Freyberg, el comandant del Cos d’Exèrcit Neozelandès que formava part del 8º Exèrcit britànic, va ser el nou encarregat de l’atac i estava convençut que els alemanys s’amagaven entre els murs del monestir de Montecassino i va aconseguir l’aprovació per què fos bombardejat. Després d’una sèrie de discussions entre els comandaments Aliats es va aprovar la destrucció de l’edifici. A dos quarts de deu del matí, 239 bombarders nord-americans (142 B-17, 47 B-25 Mitchell i 40 Marauder B-26) de la 15º Força de la USAAF procedents de la base aèria de Brindisi van llançar unes 400 bombes, 500 tones, sobre l’abadia benedictina de Montecassino, un important centre italià de la cultura occidental i cristiana fundat el 529 d.C, destruint els històrics frescs, la basílica i la majoria d’edificis. Tot i això, els subterranis i les muralles exteriors varen quedar intactes. Acte seguit, l’artilleria es va encarregar de disparar contra l’edifici. Els monjos i el bisbe, a més de centenars de refugiats, es trobaven encara en el convent en el moment de l’atac provocant la mort del bisbe Gregorio Diamare i d’alguns monjos, però l’atac no va provocar cap baixa alemanya perquè l’abadia estava lliure de soldats alemanys ja que l’Albert Kesselring havia assegurat al Vaticà l’11 de desembre de 1943 que no hi hauria cap soldats alemany en un radi de 300 metres de l’abadia. Després del bombardeig va començar la segona batalla de Montecassino entre el 5º Exèrcit i els soldats alemanys per fer-se amb el control d’aquella zona. Els alemanys immediatament varen ocupar les ruïnes del monestir, que els va oferir un excel·lent refugi i va ser un bon lloc d’observació. Creient que el bombardeig havia acabat amb els defensors alemanys, la 4º Divisió Índia va atacar entre les ruïnes i la localitat de Cassino; però les defenses alemanyes els varen rebutjar causant-los importants baixes.

Al nord de Cassino, el general Ebehard von Mackensen ja havia acumulat les suficients forces per dur a terme la seva gran ofensiva contra el cap de platja d’Anzio.

En el front oriental:

En la batalla de Cherkassy-Korsum, el general Stemmermann va anar replegant progressivament les seves tropes des de la riba del Dnièper a Cherkassy mantenint els seus flancs contra els constants atacs soviètics. Però la seva situació era desesperada en perdre l’únic aeroport per on podia rebre proveïments i evacuar ferits. A l’exterior de la bossa soviètica, les divisions Panzer 1º, 17º i la Leibstandarte Adolf Hitler es trobaven a uns 12 quilòmetres dels seus companys envoltats, sostenint una línia que unia els pobles de Lysianka, Oktyabr i Chishintsy, però ja no podien avançar més per culpa de les posicions soviètiques establertes a la Cota 239. Sense perdre més temps, el general Stemmermann va posar en marxa l’operació de ruptura, tot i que degut a problemes de comunicació pensava que els seus companys els esperaven a la Cota 239.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen començar una ofensiva a la frontera entre la Índia i Birmània.

 

14 de febrer de 1944

A Itàlia:

En el Reich:

A Alemanya, el govern alemany va firmar un decret per la dissolució de l’Abwehr per les sospites que hi havia de que aquests conspiraven encontra del règim. L’estructura bàsica del servei d’espionatge es va integrar a la RSHA, en la Central de Seguretat del Reich, amb el nom d’Oficina Militar ( Militärisches Amt ). El nou departament va tenir molt poca influència dins de la burocràcia nazi i moltes de les seves competències van ser transferides a l’SD.

Al mateix temps, en Heinrich Himmler va ordenar la reobertura del camp de concentració de Chelmo, on pensava realitzar l’eliminació més urgent possible de diverses persones considerades racialment inferiors.

Per altra banda, per tal de paliar l’efecte dels atacs dels caces alemanys contra les formacions de bombarders Aliats, 48 caces P-47 de la 8º Força de la USAAF varen atacar els aeròdroms a les proximitats d’Àmsterdam.

A Itàlia:

L’Adolf Hitler va ordenar a les tropes alemanyes que efectuessin un contraatac a Anzio, Itàlia, però els soldats alemanys eren incapaços de fer-ho. Aquell dia, el general Harold Alexander va realitzar una visita llampec al cap de platja d’Anzio i va comprovar que la immobilitat de les forces del general Lucas eren un objectiu de l’artilleria alemanya. El general Alexander va esbroncar de valent al general Lucas per aquesta immobilitat. Llavors, l’Alexander va donar llum verda per bombardejar l’abadia de Montecassino.

En el front oriental:

Els soviètics varen acabar amb el bloqueig alemany a Leningrad i varen alliberar Novgorod.

Per altra banda, les forces blindades alemanyes que lluitaven per establir contacte amb les forces envoltades a Korsum anaven liderades pel regiment blindat Bäke, una força especial que comptava amb tancs Tiger, Panther, Panzer IV i H i canons autopropulsats liderada pel comandant Franz Bäke, un as de tancs alemanys. Tot i que només es troben separats per un toro poderosament artillat pels soviètics, aquesta força va explicar al mariscal Erich von Manstein que les seves forces no eren suficients per trencar les defenses soviètiques. Davant d’aquesta situació, el mariscal li va demanar al general Stemmermann que ataquessin per l’esquena dels soviètics i ajudessin a trencar el cercle. Stemmermann va demanar més municions i algunes unitats aïllades i d’aquesta manera varen atacar ales posicions soviètiques que els bloquejaven.

A Birmània:

En la frontera entre l’Índia i Birmània, els japonesos varen atacar en el Admin Box de Sinzweya, on varen capturar les defenses custodiades per l’exèrcit indi.

En el Pacífic:

Les tropes d’en William Halsey varen saltar sobre Guam, al nord de Bougainville.

A Rabaul, els japonesos varen destruir a sis bombarders TBF que realitzaven una missió de minat davant a Simpson Harbour. A més, l’aviació nipona de Rabaul va atacar a un comboi nord-americà que navegava cap a Green Island; però no varen aconseguir aturar-lo, tot i que varen danyar al creuer USS Saint Louis.

13 de febrer de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Un altre cop la USAAF va atacar amb 469 bombarders, dels quals en perdrà 8 i 131 resultaran danyats de diversa consideració, les bases de llançament dels míssils V. Seguint als grans quadrimotors varen arribar 182 bimotors B-26, que varen rematar l’atac.

En el front oriental:

Els soviètics varen intensificar la seva pressió contra els alemanys envoltats a Korsum, ja que les forces de socors liderades per la Leibstandarte Adolf Hitler estava a poc quilòmetres de les divisions envoltades.

A Itàlia:

A Montecassino, després de la derrota aliada del dia anterior, les forces aliades varen interrompre la seva ofensiva tot i que varen rebre reforços. Al vespre, una brigada de la 4º Divisió va arribar a les posicions nord-americanes i es va trobar amb el terra cobert de cadàvers i de ferits. Els supervivents nord-americans, esgotats, varen ser amagats en els forats o darrere les muralles de pedra. Alguns es trobaven tant dèbils pels combats i pel fred que va ser necessari transportar-los. Durant tota la nit, metges indis i britànics anaven d’una banda a l’altra evacuant els ferits.

A l’Índia:

Davant l’ofensiva japonesa pel nord del país, els britànics varen aconseguir allistar el número més gran de voluntaris de la seva colònia.

En el Pacífic:

A la base japonesa de Rabaul va ser atacada per 200 bombarders nord-americans. 50 caces japonesos varen defensar la base i cap dels dos bàndols va aconseguir ocasionar danys a l’altra.

12 de febrer de 1944

A Montecassino, es va produir la primera de les quatre batalles pel control d’aquella zona entre el 5è Exèrcit Aliat i les tropes alemanyes. Els Aliats van perdre en aquell combat 16.000 homes, sobretot de la 34ª Divisió que va fracassar quan varen atacar al monestir. Durant la nit, la 4ª Divisió índia va intentar rehabilitar als fracassos dels nord-americans, però el moviment va ser contrarestat per un violent contraatac alemany, acompanyat de l’encert precís de l’artilleria, situat al peu de la muntanya. A Anzio, els alemanys varen obligar als Aliats a replegar-se.

Per altra banda, el Consell de Ministres italià va aprovar i publicar un decret sobre la socialització de les empreses italianes. El decret legislatiu anava acompanyat d’un escrit en què es resumia els criteris i els objectius fonamentals de la socialització.

A l’Oceà Índic, el submarí japonès I-27 va enfonsar l’embarcació de tropes britàniques Khedive Ismai matant a moltes persones. El submarí va ser enfonsat després pels destructors Petard i Paladí.

11 de febrer de 1944

Divendres:

En el front oriental:

En el poble de Derenkowez, com la nit anterior, els soldats soviètics continuaven atacant als soldats alemanys, que intentaven retirar-se. Els alemanys no tenien cap possibilitat de victòria però els seus comandaments els hi ordenaven que resistissin com poguessin. A les onze de la nit, dos oficials soviètics varen entrar al poble amb un missatge de l’Alt Comandament soviètic pel comandant en cap de les tropes alemanyes envoltades al poble. El missatge era un ultimàtum, però els alemanys novament no el varen acceptar i els combats varen seguir. Els 50.000 homes del Gruppe Stemmermann varen intentar escapar sense deixar de combatre i varen arribar fins a estar a 15 quilòmetres de les forces de socors que intentaven obrir un passadís per alliberar-los. Diverses divisions Panzer, liderades per la 1º Waffen SS Leibstandarte, varen lluitar contra enormes concentracions soviètiques, que varen intentar amb tots els mitjans mantenir l’aïllament i destrossar els envoltats.

A Itàlia:

A Montecassino, la 34º Divisió nord-americana va fracassar en un nou atac contra el monestir. Llavors, el 2º Cos d’Exèrcit nord-americà va aturar els atacs i va estabilitzar les seves posicions. Veient que el monestir seria clau, els comandants del 8º Exèrcit britànic varen apujar el to per demanar bombardejar-lo.

A Anzio, els alemanys varen obligar als Aliats a replegar-se. El propi president Franklin Delano Roosevelt va mostrar la seva preocupació per la mala situació del cap de platja.

A l’oceà Índic:

El petrolier alemany Charlotte Schlieman, dedicat a proveir en alta mar als submarins, va ser descobert a prop de Madagascar per un hidroavió Catalina, que el va veure just en el moment que començava a proveir al U-532, el qual es va submergir sense poder omplir els dipòsits. Espantats, la tripulació del petrolier va enfonsar la seva pròpia embarcació ja que temien l’arribada d’unitats de superfície aliades.

A Hong Kong:

Sobre l’espai aeri de l’ex colònia britànica es va produir un combat aeri contra les forces de caça que protegien les importants bases aeronavals de la ciutadella, que varen rebre l’atac de bombarders B-25 escortats per caces P-40 i P-51. Durant el combat els nord-americans varen perdre un dels bombarders juntament amb quatre P-40 i dos P-51.

10 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

A la ciutat francesa de Biarritz es va produir una reunió del servei de contra-espionatge alemany, l’Abwehr, per parlar de la situació del servei a Espanya, ja que el govern alemany proposava reduir el seu desplegament a la Península i limitar les operacions d’espionatge. A la reunió hi van acudir en Wilhelm Canaris, en Wilhelm Leissner, el coronel Freytag-Loringhoven i el cap del SD a Espanya Herbert von Bibra. Al final de la reunió es va acordar la capitulació de l’Abwehr a Espanya, i va ser l’última gestió de l’almirall Canaris en el servei d’espionatge ja que al cap de quatre dies es va dissoldre l’organització.


La USAAF va dur a terme la seva missió número 216 a Europa contra la ciutat alemanya de Brunswick. Tot i que tenien la protecció de 466 caces, dels quals 11 varen ser destruïts, els 169 bombarders quadrimotors que formaven el gruix de la incursió varen patir 30 baixes, a més de que altres 52 avions varen ser danyats.


Erwin Rommel va realitzar una severa inspecció en el Mur Atlàntic i, durant la visita, el mariscal de camp va veure la necessitat de dur a terme una fortificació de forma ràpida.

En el front oriental:

A la nit, els soldats soviètics varen atacar als soldats alemanys que estaven en retirada des del dia anterior. A Ucraïna, els soviètics varen mantenir la pressió sobre Korsum i varen envoltar la ciutat de Schepetovka. Davant l’avanç soviètic, el comunicat del Reich d’aquell dia deia que s’havien de preguntar com s’havien de desfer dels soviètics després d’haver-los atacat sense pietat a la mollera. 


Els avions soviètics varen intentar ajudar que quedés oberta la ruta dels combois cap al port boreal de Murmansk, per on arribaven molts dels subministraments dels Aliats occidentals. Els alemanys varen perdre tres submarins que vigilaven aquesta ruta: el U-666, el U-545 i el U-283, aquests dos últims per l’acció dels bombarders Wellington.

A Noruega:

Bombarders soviètics varen atacar Fiordo Alta i varen llançar les seves bombes contra el cuirassat alemany Tirpitz, tot i que no li varen provocar cap dany.

A Itàlia:

Els alemanys varen continuar atacant amb molta violència a les tropes aliades a Anzio.


El govern italià liderat pel rei Victor Manel III va agafar el control polític de la part del país que ja havia sigut alliberada pels Aliats.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen atacar en tres incursions la base japonesa de Rabaul, on hi havia 60.000 soldats japonesos. En el primer atac 59 bombarders en picat Dauntless i 24 torpeders Avenger, escortats per 99 caces, varen atacar la base de Vunakanau. A continuació, 24 bombarders B-25 i 20 caces escorta varen realitzar un destructiu atac a cota baixa. Per rematar la missió, 21 bombarders B-24 i 28 caces varen deixar fora d’ús les pistes de les bases aèries. A més, Douglas Mac Arthur va obligar que les forces de terra avancessin a través de la jungla, des d’Arawe i el Cap Gloucenter. Però, en aquella operació per terra, els nord-americans curiosament varen patir més baixes per accident i malalties tropicals que per combat contra els japonesos.

css.php