Home // diari // 17 de febrer de 1944

17 de febrer de 1944

Dijous:

En el front oriental:

Al sud de Sanderowka, al matí, on els soldats alemanys estaven envoltats a la zona de Tcherkassy, els soviètics varen destruir tots els tancs alemanys de la zona i varen fer inútil tots els esforços dels alemanys per intentar fugir cap a l’oest. Els blindats i els granaders de la Divisió SS Viking i el Regiment Belga es varen retirar cobrint les espatlles dels dos cossos d’Exèrcit que es movien en direcció a les tropes de rescat, que lluitaven des de l’exterior del cercle per intentar ajudar als seus companys. Combatent sense aturar-se, els alemanys es varen infiltrar a través de les posicions soviètiques a la Cota 239 i després es varen dirigir a Shenderovka, on varen quedar atrapats per la geografia. L’única manera de sobreviure era travessar el riu, on a l’altra banda els esperaven reforços. Però, en aquell moment, varen arribar les tropes de l’Ivan Konev, que lluitaven al sud de Kiev, i es varen llançar cap als soldats alemanys. El general Konev va ordenar que les unitats blindades ataquessin a la columna alemanya disparant les seves metralladores al mateix temps que atropellaven als alemanys amb les erugues dels tancs. Quan els alemanys es van dispersar per fugir del contraatac soviètic, les tres divisions de cavalleria d’en Konev els varen perseguir i matar amb els seus afilats sabres. Desesperats, els alemanys varen travessar el riu ràpidament, on molts moririen ofegats o per hipotermia i altres congelats després d’haver arribat xops a l’altra banda del riu. El general Stemmermann, que es va mantenir fins l’últim moment al comandament de les forces SS de la rereguarda, va morir quan li va explotar un obús soviètic molt a prop. Els últims en creuar el riu varen ser les SS belgues d’en Leon Degrelle, que es convertiria en un heroi del Tercer Reich. Vençuts finalment, 20.000 alemanys varen morir, 18.000 varen ser fets presoners, però 40.000 varen sobreviure i varen servir per la propaganda alemanya.

A Itàlia:

A la tarda, els alemanys varen continuar amb la seva ofensiva per fer fora els Aliats que havien desembarcat a Anzio. Amb la seva poderosa aviació varen atacar el cap de la platja d’Anzio, que intentaven trencar en dos des del dia anterior, i les tropes de terra varen fer una perforació a les línies nord-americanes, i es varen apropar a 12 quilòmetres de les platges d’Anzio. La situació a Anzio es va tornar tant complicada pels Aliats que varen perillar els futurs desembarcaments.

A Montecassino, després del fracàs Aliat del dia anterior per ocupar l’abadia, ho varen tornar a intentar sis batallons de la 7º Brigada però, novament, varen fracassar per culpa del foc dels paracaigudistes i de l’artilleria alemanya. El batalló neozelandès d’en Maorís va travessar el riu Ràpid i va ocupar l’estació de Cassino. Davant de la gran quantitat de baixes que patien, el 8º Exèrcit britànic va rebre nous combatents, les divisions poloneses del general Ladislas Anders.

En el Pacífic:

Un important atac aeri ordenat per l’almirall Raymond Spruance va destruir Truk, a les Illes Carolines, enfonsant 2 creuers lleugers, 4 destructors, 3 creuers auxiliars, diverses embarcacions de guerra més que hi havia en el port amb les seves instal·lacions  i 24 mercantils. De 250 a 275 avions japonesos varen ser destruïts o danyats, amb una pèrdua de només 17 avions nord-americans. Davant d’aquell desastre, els japonesos varen decidir evacuar la base.

A les Illes Marshall, els nord-americans varen bombardejar l’atol d’Eniwetok, que també servia com a base aeronaval, per després desembarcar-hi.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: