Home // diari // 18 de febrer de 1944

18 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va firmar un decret que suprimia l’organització d’intel·ligència alemanya, l’Abwehr, perquè, influenciat pel ministre de l’Interior Heinrich Himmler, desconfiava del seu líder, l’almirall Wilhelm Franz Canaris. Les funcions de l’Abwehr es varen incorporar al RSHA , l’Oficina Central de Seguretat del Reich, una organització subordinada a les SS d’en Himmler.

A Amiens, França, la RAF va utilitzar 18 Mosquits escortats per una dotzena de caces Typhoon per realitzar l’Operació Jericó, nom en clau per un atac de precisió. Els avions havien de volar una altura molt baixa per llançar les seves bombes contra un mur concret de presó pel que estava previst que s’escampessin els presoners de la Resistència francesa, alguns d’ells sentenciats a mort. L’atac va ser realitzat per dos esquadrons, els quals varen aconseguir destruir el mur, pel que es varen escampar 258 presoners; però altres 102 varen morir en l’atac i un hospital proper també va rebre impactes directes, que sumats a la pèrdua de dos bombarders per l’acció de caces FW-190 alemanys.

En el front oriental:

La ciutat ucraïnesa de Níkopol, on hi havia mines de magnesi, va ser alliberada pels soldats soviètics. Per altra banda, dels 2.000 soldats alemanys que havien arribat al Dnièper el novembre de 1943, ara sortien de Tcherkassy, on estaven envoltats a la bossa de Korsum pels soviètics, només 632 soldats. Els alemanys fugien a través del riu Gniloy Tikich, on els esperava a l’altra banda els seus companys.

Al mateix temps, en la frontera entre el Grup d’Exèrcits del Nord i Centre es varen produir avanços en el crític sector de Krivoy Rog, on els soviètics lluitaven pel control de la localitat de Staraya Russa.

A Itàlia:

A Montecassino va acabar la segona batalla pel control de la zona entre el 5º Exèrcit Aliat, amb les divisions 2º neozelandesa i 4º hindu, comandades per en Bernard Freyberg, i els soldats alemanys quan el general Harold Alexander, després d’un bombardeig sobre els turons de Montecassino, va donar l’ordre de parar l’ofensiva en veure les elevades baixes que patien. Per aquella batalla les tropes neozelandeses varen patir moltes baixes quan el 211º Regiment de granaders panzer va contraatacar al batalló neozelandès d’en Maorís a l’estació de Cassino que havien ocupat el dia anterior. Per altra banda, es varen produir violents enfrontaments en el pas de nivell sobre la carretera en Campo di Carne entre els dos exèrcits.

Per frenar l’avanç Aliat a Itàlia, els alemanys varen formar cràters i varen sembrar mines, i camions carregats de ciment varen bloquejar el pas per la part inferior. A Anzio, els Aliats varen atacar amb la seva aviació, seguit amb un bombardeig incessant de l’artilleria, per aconseguir parar l’avanç alemany que els volia expulsar cap al mar.

En el mar, els Aliats varen enfonsar el U-406 i el U-264, aquest últim era la primera embarcació que incorporava Schnörkel.

En el Bàndol Aliat:

La Comissió Assessora Europea, la EAC, va celebrar una nova reunió per decidir el repartiment d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Les xifres que varen donar varen ser aquestes: La Unió Soviètica rebria el 40% de la massa territorial d’Alemanya, el 36% de la seva població i el 33% de la seva capacitat productiva. Gran Bretanya i Estats Units es quedarien la resta. Berlín havia de ser dividida igualment en tres parts.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, després de bombardejar el dia anterior l’atol d’Einwetok, el 22º Regiment de Marines, sota el comandament del coronel John T. Walker, va desembarcar a l’illa d’Engebi. La baixa resistència japonesa va permetre als marines ocupar l’illa en 6 hores i després d’assegurar les posicions va arribar el 106º Regiment d’Infanteria per ajudar-los. A més, els nord-americans varen eliminar tota resistència a la base de Truk, on les últimes embarcacions japoneses s’escapaven amb supervivents a bord. Els nord-americans varen enfonsar en aquella jornada els destructors Fumitsuke i Oite, aquest últim duia a bord els supervivents del creuer Agano, amb el que seu naufragi va suposar la mort d’aproximadament 900 persones.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: