Home // diari // 10 de febrer de 1944

10 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

A la ciutat francesa de Biarritz es va produir una reunió del servei de contra-espionatge alemany, l’Abwehr, per parlar de la situació del servei a Espanya, ja que el govern alemany proposava reduir el seu desplegament a la Península i limitar les operacions d’espionatge. A la reunió hi van acudir en Wilhelm Canaris, en Wilhelm Leissner, el coronel Freytag-Loringhoven i el cap del SD a Espanya Herbert von Bibra. Al final de la reunió es va acordar la capitulació de l’Abwehr a Espanya, i va ser l’última gestió de l’almirall Canaris en el servei d’espionatge ja que al cap de quatre dies es va dissoldre l’organització.


La USAAF va dur a terme la seva missió número 216 a Europa contra la ciutat alemanya de Brunswick. Tot i que tenien la protecció de 466 caces, dels quals 11 varen ser destruïts, els 169 bombarders quadrimotors que formaven el gruix de la incursió varen patir 30 baixes, a més de que altres 52 avions varen ser danyats.


Erwin Rommel va realitzar una severa inspecció en el Mur Atlàntic i, durant la visita, el mariscal de camp va veure la necessitat de dur a terme una fortificació de forma ràpida.

En el front oriental:

A la nit, els soldats soviètics varen atacar als soldats alemanys que estaven en retirada des del dia anterior. A Ucraïna, els soviètics varen mantenir la pressió sobre Korsum i varen envoltar la ciutat de Schepetovka. Davant l’avanç soviètic, el comunicat del Reich d’aquell dia deia que s’havien de preguntar com s’havien de desfer dels soviètics després d’haver-los atacat sense pietat a la mollera. 


Els avions soviètics varen intentar ajudar que quedés oberta la ruta dels combois cap al port boreal de Murmansk, per on arribaven molts dels subministraments dels Aliats occidentals. Els alemanys varen perdre tres submarins que vigilaven aquesta ruta: el U-666, el U-545 i el U-283, aquests dos últims per l’acció dels bombarders Wellington.

A Noruega:

Bombarders soviètics varen atacar Fiordo Alta i varen llançar les seves bombes contra el cuirassat alemany Tirpitz, tot i que no li varen provocar cap dany.

A Itàlia:

Els alemanys varen continuar atacant amb molta violència a les tropes aliades a Anzio.


El govern italià liderat pel rei Victor Manel III va agafar el control polític de la part del país que ja havia sigut alliberada pels Aliats.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen atacar en tres incursions la base japonesa de Rabaul, on hi havia 60.000 soldats japonesos. En el primer atac 59 bombarders en picat Dauntless i 24 torpeders Avenger, escortats per 99 caces, varen atacar la base de Vunakanau. A continuació, 24 bombarders B-25 i 20 caces escorta varen realitzar un destructiu atac a cota baixa. Per rematar la missió, 21 bombarders B-24 i 28 caces varen deixar fora d’ús les pistes de les bases aèries. A més, Douglas Mac Arthur va obligar que les forces de terra avancessin a través de la jungla, des d’Arawe i el Cap Gloucenter. Però, en aquella operació per terra, els nord-americans curiosament varen patir més baixes per accident i malalties tropicals que per combat contra els japonesos.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: