Home // diari // 15 de febrer de 1944

15 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A la nit, 891 bombarders britànics (561 Lancaster, 314 Halifax i 16 Mosquits) varen bombardejar Berlín llançant 2.500 tones de bombes contra la ciutat, danyant especialment la zona industrial de Siemenstadt. En l’atac, els britànics varen perdre 42 bombarders (26 Lancaster i 17 Halifax). Gràcies a aquell atac, l’Arthur Harris es va adonar de que les defenses alemanyes s’estaven fent fortes i va ajornar els atacs a la capital alemanya fins a finals de març.

Al nord de França, la USAAF va tornar a atacar les bases de llançament dels míssils V.

A Itàlia:

El general Bernard Freyberg, el comandant del Cos d’Exèrcit Neozelandès que formava part del 8º Exèrcit britànic, va ser el nou encarregat de l’atac i estava convençut que els alemanys s’amagaven entre els murs del monestir de Montecassino i va aconseguir l’aprovació per què fos bombardejat. Després d’una sèrie de discussions entre els comandaments Aliats es va aprovar la destrucció de l’edifici. A dos quarts de deu del matí, 239 bombarders nord-americans (142 B-17, 47 B-25 Mitchell i 40 Marauder B-26) de la 15º Força de la USAAF procedents de la base aèria de Brindisi van llançar unes 400 bombes, 500 tones, sobre l’abadia benedictina de Montecassino, un important centre italià de la cultura occidental i cristiana fundat el 529 d.C, destruint els històrics frescs, la basílica i la majoria d’edificis. Tot i això, els subterranis i les muralles exteriors varen quedar intactes. Acte seguit, l’artilleria es va encarregar de disparar contra l’edifici. Els monjos i el bisbe, a més de centenars de refugiats, es trobaven encara en el convent en el moment de l’atac provocant la mort del bisbe Gregorio Diamare i d’alguns monjos, però l’atac no va provocar cap baixa alemanya perquè l’abadia estava lliure de soldats alemanys ja que l’Albert Kesselring havia assegurat al Vaticà l’11 de desembre de 1943 que no hi hauria cap soldats alemany en un radi de 300 metres de l’abadia. Després del bombardeig va començar la segona batalla de Montecassino entre el 5º Exèrcit i els soldats alemanys per fer-se amb el control d’aquella zona. Els alemanys immediatament varen ocupar les ruïnes del monestir, que els va oferir un excel·lent refugi i va ser un bon lloc d’observació. Creient que el bombardeig havia acabat amb els defensors alemanys, la 4º Divisió Índia va atacar entre les ruïnes i la localitat de Cassino; però les defenses alemanyes els varen rebutjar causant-los importants baixes.

Al nord de Cassino, el general Ebehard von Mackensen ja havia acumulat les suficients forces per dur a terme la seva gran ofensiva contra el cap de platja d’Anzio.

En el front oriental:

En la batalla de Cherkassy-Korsum, el general Stemmermann va anar replegant progressivament les seves tropes des de la riba del Dnièper a Cherkassy mantenint els seus flancs contra els constants atacs soviètics. Però la seva situació era desesperada en perdre l’únic aeroport per on podia rebre proveïments i evacuar ferits. A l’exterior de la bossa soviètica, les divisions Panzer 1º, 17º i la Leibstandarte Adolf Hitler es trobaven a uns 12 quilòmetres dels seus companys envoltats, sostenint una línia que unia els pobles de Lysianka, Oktyabr i Chishintsy, però ja no podien avançar més per culpa de les posicions soviètiques establertes a la Cota 239. Sense perdre més temps, el general Stemmermann va posar en marxa l’operació de ruptura, tot i que degut a problemes de comunicació pensava que els seus companys els esperaven a la Cota 239.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen començar una ofensiva a la frontera entre la Índia i Birmània.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: