Home // 1944 // Febrer (Page 3)

9 de febrer de 1944

Dimecres:

En el Reich:

En el nord de França, per segon cop la USAAF va atacar les rampes de llançament dels míssils V.

En el front oriental:

Després de que el dia anterior els soldats soviètics trenquessin la línia defensiva de Starosselje-Derenkowez, els soldats alemanys es varen retirar de forma desorganitzada. Quan el comandament alemany va veure aquell caos va ordenar-los que es repleguessin en el poble de Derenkowez, però els soviètics eren molt superiors i tenien acumulats moltes peces antitancs i els varen obligar a lluitar abans de que es poguessin replegar. Per altra part, ara el comandant Ivan Konev va proposar la rendició al general alemany Stemmerman, envoltat amb els seus homes pels soviètics a Kosrum, però el general novament ho va rebutjar.

En el sector sud, les tropes soviètiques varen entrar triomfalment a Nikopol després de que la Wehrmacht hagués evacuat la ciutat.

A Itàlia:

Els alemanys varen continuar atacant el cap de platja d’Anzio i varen ocupar les localitats d’Aprilia i Carrocetto, que serviran com a punt de partida per la verdadera ofensiva.

A l’Atlàntic:

Els Aliats varen enfonsar el U-734 i el U-238.

8 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

La USAAF va bombardejar la ciutat alemanya de Frankfurt del Main amb 397 bombarders escortats per 543 caces. Durant l’atac, 149 bombarders varen ser tocats i 15 varen ser destruïts juntament amb 10 caces.

A França, de nit, la RAF va utilitzar per primer cop la bomba de sis tones anomenada Tall Boy, que va intentar destruir la fàbrica de motors d’aviació Gnome-Rhone a la ciutat de Limoges.

En el front oriental:

A la matinada, els soldats alemanys continuaven resistint a la línia Starosselje-Derenkowez, on el dia anterior s’havien reagrupat per defensar-se de l’avanç soviètic. El general Gregory Zhukov els va oferir una proposta de rendició al comandant de les forces alemanyes envoltades a Kosrum, el general Stemmermann, que es va negar a rendir-se, va sol·licitar que es redoblessin els esforços perquè els proveïssin amb els avions i varen començar una sèrie d’intents per poder-se escapar cap a l’oest. Al matí, els soviètics varen atacar amb duresa la línia de defensa alemanya i varen aconseguir desfer-la i travessar-la.

En el sector sud, els soviètics varen recuperar la ciutat industrial de Dniepropetrovsk. A més, el fortificat sortint de Nikopol, que era defensat per la idea de l’Adolf Hitler de conservar les mines de magnesi de la zona, va començar a ser desbordat per l’ofensiva del 4º Front Ucraïnès, que va forçar la retirada dels defensors.

A Itàlia:

A Montecassino, l’abat de l’abadia Gregorio Diamare, preocupat perquè temia que el monestir es convertiria en una zona de combat, va assegurar que no hi havia cap soldat alemany dins dels murs de l’abadia.

A l’Índia:

Les forces de terra del Mikado varen seguir avançant pel nord del país.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, els últims supervivents japonesos dels defensors de Kwajalein varen ser eliminats pels marines.

A l’Àfrica:

A Brazzaville, el Congo,  va acabar la conferència començada el 30 de gener de 1944 en què es va definir la política colonial francesa.

7 de febrer de 1944

Dilluns:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va rebre el governador de Polònia Hans Frank, que havia demanat veure’l per què l’amoïnava els rumors de l’extermini dels jueus. En Frank li va preguntar a en Hitler si eren certs aquells rumors i li va demanar per què no podia entrar al camp de concentració d’Auschwitz. El líder alemany li va contestar que era evident que i podien haver execucions pels territoris del Reich, però que no tenia més informació sobre el què passava i li va suggerir que li preguntés a en Heinrich Himmler. En Frank li va explicar que en Himmler deia en els seus discursos a Cracòvia que els rumors de l’extermini jueu eren falsos i que només se’ls deportava a l’est d’Europa. Llavors, en Hitler li va dir que s’havia de creure les paraules d’en Himmler.

A la nit, la RAF va enviar Mosquits per atacar les ciutats de Krefeld i Duisburg.

En el front oriental:

Després de dies de retirades, els soldats alemanys es varen reagrupar a la línia Starosselje-Derenkowez per intentar frenar l’avanç soviètic. Però els soviètics eren molt superior en número d’homes i varen obrir una bretxa i varen endinsar-se al bosc del poble de Staroselje. Els alemanys de seguida es varen situar a la sortida del bosc per no deixar-los sortir i varen disparar amb tota la seva artilleria. Els alemanys tenien l’objectiu d’alliberar les tropes envoltades a Kosrum, on els soviètics feien tots els possibles per reforçar l’anell.

A Itàlia:

Els combats entre les forces aliades i les forces alemanyes es varen intensificar i cap a la mitjanit el front es va convertir en un infern d’explosius. A més de canons i morters, els alemanys varen utilitzar llançacoets, el Nebelwerfen, i un petit tanc dirigit per cable i carregat de potents explosius, el Goliath, però que no va tenir l’eficàcia que esperava en Hitler. Tot i això, per culpa de la pluja el contraatac alemany a Anzio es va frenar.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra britànic es va reunir per discutir com s’havia de desenvolupar la campanya italiana. El primer ministre Winston Churchill va explicar que la batalla estava arribant al seu final, però que els nord-americans estaven molt amoïnats per tal i com avançava el conflicte a Itàlia. Quan en Churchill va sortir de la reunió va pensar que volien rellevar al comandant Dwight D. Eisenhower perquè li havien demanat una valoració.

A Birmània:

Els japonesos varen avançar cap a Arakan al llarg de la línia costera sense que les tropes índies fossin capaces d’aturar-los.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, els marines nord-americans varen eliminar els últims reductes de resistència a Kwajalein.

6 de febrer de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Cada vegada hi havia més soldats dins de l’exèrcit alemany que pensava que no tenia sentit continua amb aquella guerra, però estava prohibit sota pena de mort no obeir les ordres donades per l’Adolf Hitler. Aquelles critiques havien arribat fins i tot a alts càrrecs del govern, i es va crear els nomenats oficials polítics dins de l’Exèrcit que havien de contribuir i fomentar la política de resistència davant de l’avanç de les tropes aliades i per tal de controlar millor els soldats i les seves opinions. Tots aquests oficials havien d’estar a les ordres del cap de l’Alt Comandament de les Forces Armades (OKW), en Wilhelm Keitel.

A França, la USAAF va atacar amb 600 bombarders els aeroports de Romilly-sur-Seine i Saint Andre de l’Eure. En l’atac, els nord-americans varen perdre 6 aparells i 50 més varen quedar danyats.

A Itàlia:

El general Ladislas Anders va arribar a Nàpols per posar-se a disposició del 8º Exèrcit britànic, al que havien sigut destinats els soldats polonesos.

A Anzio, l’artilleria alemanya va continuar atacant sense contemplacions el cap de platja Aliat.

A Birmània:

Les tropes japoneses que es varen infiltrar entre les posicions índies en el nord del país varen aparèixer per sorpresa i varen atacar el quarter general de la 7º Divisió Índia, provocant una commoció considerable en el quarter general d’en lord Louis Mountbatten.

En el Pacífic;

A les Illes Marshall, la 7º Divisió d’Infanteria nord-americana va eliminar tota resistència japonesa a Kwajalein.

 

5 de febrer de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En el nord de França, la USAAF va utilitzar 509 bombarders i 643 caces per atacar els aeròdroms de Romilly-Sur-Seine, Orleans, Avord i Chateauroux, que formaven la primera línia de defensa de caces alemanyes. En l’atac, els nord-americans varen perdre 6 bombarders i 4 caces, a més de que 70 avions varen quedar danyats.

Per la seva part, la RAF va bombardejar intensament la ciutat de Stettin amb 358 bombarders. En els combats aeris d’aquell dia, el tinent Egon Mayer es va convertir en el primer as de la Luftwaffe en arribar a la xifra de 100 victòries operant exclusivament contra els Aliats occidentals.

A Itàlia:

Les forces nord-americanes que varen aconseguir creuar el riu Ràpid varen arribar a les afores de Cassino, però varen ser aturades en sec pels alemanys. Més al nord, a Anzio, els alemanys varen bombardejar amb la seva artilleria el cap de platja.

A Birmània:

Després de l’ofensiva japonesa del dia anterior, la 16º Brigada xindit de l’Orde Wingate es va posar en marxa des de Ledo cap a Indaw, en el nord de Birmània. La seva missió era triple: ajudar l’avanç del general Joseph Stilwell sobre Myitkyina eliminant les forces japoneses, crear una situació favorable pels exèrcits de Yunnan i fer el màxim de dany i pèrdues possibles als japonesos en el nord del país. Des de l’Índia, els japonesos varen avançar entre les posicions índies sense ser detectats i varen creuar el riu Chindwin i varen amenaçar Kohima.

4 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer continuava a l’hospital des del 18 de gener de 1944 pels seus problemes al genoll. Speer estava molt preocupat per la seva posició com a ministre i va escriure una carta a l’Adolf Hitler per informar-lo dels motius del per què havia fet substituir a en Xaver Dorsch. El ministre li va explicar que gent del seu propi Ministeri estaven treballant a les seves esquenes i no estaven executant les seves ordres i, per ell, aquesta gent eren els col·laboradors de l’Organització Todt, amb en Xaver Dorsch al capdavant. Però Speer va cometre un greu error, ja que va enviar aquella carta al secretari d’en Hitler, Martin Bormann, que era el seu enemic polític i personal, a més de que era amic d’en Dorsch. Llavors, Dorsch, que sabia que Speer el volia destituir, es va anar entrevistar amb en Hitler en privat per demostrar-li que era una persona de confiança i així va aconseguir no ser destituït per Speer.

Però aquella carta no va ser l’única carta que va enviar aquell dia el ministre. Speer va escriure una carta al nou cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, Günther Korten, per explicar-li que encara creia que hi havien bones expectatives per una guerra aèria operativa contra la Unió Soviètica, i tenia l’esperança de que si es podia atacar les centrals d’energia de la zona de Moscou, en el Volga, farien baixar la potència combativa dels soviètics. Tot i això, Speer no va creure que només atacant les centrals elèctriques s’aconseguís una victòria definitiva, però sí que esperava debilitar l’enemic i inclús pensava que els danys que podrien fer farien que potències com els Estats Units es veiessin obligades a ajudar a la Unió Soviètica per reparar les destrosses i així podrien guanyar uns mesos d’avantatge. Però la credibilitat de Speer al Tercer Reich va caure en picat; ja no era un dels ministres favorit d’en Hitler i alguns ministres com Hermann Göering i Heinrich Himmler o el secretari Bormann varen aprofitar que estava malalt per intentar acabar amb els seus poders dins del seu Ministeri.

A Itàlia:

A Montecassino varen cessar tots els combats en torn al mont després que la 1º Divisió alemanya de paracaigudistes hagués resistit tots els assalts. Però el 2º Cos nord-americà, el 10º Cos britànic i el Cos Expedicionari francès varen continuar com el dia anterior apropant-se a l’abadia.


A Anzio, els alemanys, situats en els terrenys alts, varen contenir el cap de pont Aliat, que en aquells moments contava amb més de 70.000 homes i 18.000 vehicles.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen començar una ofensiva a Arakan, al nord-est de l’Índia. L’exèrcit britànic es va retirar a les posicions fortificades anomenades Admin Boxes.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, a Kwajalein els nord-americans varen començar les operacions de neteja després d’eliminar les principals defenses japoneses.

En els Estats Units:

El FBI estava cansada de, segons ells, la falta de cooperació del MI6 britànic i es va queixar davant del representant de seguretat britànic a Nova York i a la seu del MI6 a Londres.


Segons un informe dels serveis d’intel·ligència nord-americans i titulat Agents enemics i la Creu Roja, mostrava que dins la Creu Roja hi havia agents nazis.

3 de febrer de 1944

Dijous:

En el Reich:

La USAAF va llançar un nou atac contra les bases navals alemanyes de Wilhelmshaven i Endem, on 671 bombarders B-17 varen intentar destruir les drassanes on es produïen i reparaven els submarins. Els nord-americans varen perdre 3 avions i 47 més varen ser danyats de diversa consideració.

En el front oriental:

En el sector sud, com la nit anterior, els soldats soviètics varen continuar avançant cap al riu Olchanka mentre els soldats alemanys s’estaven retirant. Les forces soviètiques ja s’havien restablert unes amb les altres i havien atrapat als cossos 11º i 42º en la bossa de Cerkassy. A més, havien agafat el control del nus ferroviari de Zdolbunov, tancant el doble anell al voltant de la bossa de Korsu.

A Itàlia:

A Montecassino, les tropes aliades varen arribar a prop de l’abadia. Però a Anzio els alemanys varen iniciar un contraatac.

2 de febrer de 1944

Dimecres:

En el Reich:

La USAAF va bombardejar les instal·lacions de llançament de míssils V-1 a Saint Pol amb 110 bombarders, dels quals tres no varen tornar a les seves bases.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen avançar cap al riu Olchanka. El 1º Front Ucraïnès va alliberar les ciutats de Luzk i Rovno.

A la Unió Soviètica:

Walther von Seydlitz, amb el suport del general Melnikov del NKVD, va demanar sense èxit en un memoràndum la formació d’un cos de 30.000 voluntaris alemanys compost dels presoners de guerra per combatre juntament amb els soviètics.

A Itàlia:

Els alemanys varen continuar obligant a recular a les dues puntes ofensives aliades per després engegar una potent contraofensiva. A més, la Wehrmacht es va llançar a l’atac a Cassino, obligant als nord-americans i francesos a renunciar a part del territori ocupat durant la Primera Batalla de Montecassino. A part, els alemanys varen continuar bombardejant el cap de platja d’Anzio.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, després de dos dies de lluita, la 4º Divisió de Marina va ocupar les illes adjacents de Roi i Namur. En canvi, els japonesos es varen fer durs a Kwajalein, on inclús disposaven d’una tanqueta.

1 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Heinrich Himmler, acompanyat pel seu grup, on hi havia el doctor Felix Kersten, va viatjar a La Haya i es va allotjar a la casa del l‘Arthur Seyss Inquart a Clingendael. A la nit va ser convidat a sopar amb l’Anton Mussert a la nova residència d’aquest, tot i que el propietari legítim era en Frans Türkow, un amic del doctor Kersten, a qui se l’havia obligat a deixar la casa. Mentre rebia tractament del doctor Kersten, Himmler va rebre a en Seyss-Inquart, que li va dir que arrestaries a vuit persones de Rotterdam, un de la família dels Böninger i un altre dels van der Vorm, perquè tenien valuoses col·leccions d’art que tenien intenció de requisar. Himmler ho va trobar una gran idea.

Mentre Himmler i Seyss-Inquart varen anar a sopar a casa d’en Mussert, Kersten va visitar a la família Türkow, que ara vivien a Wassenaar, i quan tornava cap a una residència de les SS, darrere del Palau de la Pau de La Haya, a on s’allotjava, li va demanar en el xofer que el portés directament davant d’en Himmler, ja que volia salvar a aquelles persones que Seyss-Inquart havia demanat empresonar. Quan es varen veure, Himmler li va demanar si el podia tractar perquè tenia dolors. Mentre li feia el tractament, Kersten li va demanar que impedís les detencions que Seyss-Inquart havia dit. Al principi Himmler si va negar, però al final va cedir i va dir que en parlaria el dia següent amb en Hanns Albin Rauter, el cap de les SS i de la policia holandesa. Però Kersten sabia que havia de córrer i li va demanar que ho fes en aquell moment. Himmler no va tenir més remei que trucar i li va dir a en Rauter que esperés abans de fer noves detencions. El líder de les SS llavors li va confessar que en un futur voldria fer penjar a en Mussert perquè el considerava un traïdor que somiava en ser el primer ministre de la reina Guillermina.


A Auschwitz, els alemanys varen obrir un nou camp de treball esclau, es tractava del subcamp de Monowitz, batejat com Auschwitz III, que s’enfocarà en la producció de cautxú i carburant sintètic per l’empresa I.G. Farben.

En el front oriental:

Els solats soviètics varen passar a l’atac a Novograd, al llac Ilmen, Nevel, Dniepropetrovsk, Kirovograd, en la confluència dels rius Pripet-Beresina i a Nikopol. A més, les tropes soviètiques varen entrar a Estònia i varen fer retrocedir els soldats alemanys fins al riu Narva.


En el sector nord, la Divisió Blava va ser enviada a la rereguarda en un principi per ser reorganitzada, però finalment serà repatriada degut a les pressions polítiques exercides sobre el govern espanyol.

Itàlia:

Els soldats alemanys van aconseguir frenar l’avanç Aliat cap a Roma a Anzio. Les tropes de l’Albert Kesselring tenien concentrades 9 divisions contra les 4 desembarcades dels Aliats i intentaven expulsar al mar els seus 70.000 homes. La infanteria, l’artilleria i els tancs anglo-americans varen lluitar desesperadament. Per altra banda, els alemanys varen començar la repressió contra els maquis de l’Alta Saboia.

A la Gran Bretanya:

El SHAEF es va reunir a Londres per preparar la futura Operació Overlord.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, després d’un ràpid progrés als atols de Roi i Namur, els marines varen desembarcar a Kwajalein, on varen trobar la resistència més forta per part dels japonesos.

css.php