Home // 1942 // Gener (Page 2)

21 de gener de 1942

Dimecres:

En el Reich:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín després d’una visita al quarter general de Rastenburg on es va entrevistar amb l’Adolf Hitler. Un cop instal·lat a la seva oficina, va donar al govern un detallat informe de la situació militar basat en les seves conversacions amb el dictador. Després va parlar amb el tinent coronel Martin, a qui li va demanar que li entregués els noms de tots els oficials del OKW i del OKH que creguessin en la derrota alemanya.


Els alemanys varen assassinar a més de 12.000 jueus del gueto de Minsk.

A Líbia:

L’Afrikakorps de l’Erwin Rommel, després de rebre reforços, varen llançar una segona poderosa ofensiva contra el 8º Exèrcit britànic, atacant Benghasi i, d’aquesta manera, les forces de l’Eix varen fer retrocedir als britànics 570 quilòmetres fins tornar a la localitat de Ganzala, a prop del port de Tobruk, en disset dies de lluita ferotge.

A les Filipines:

A Batan, on hi havien atrinxerades forces nord-americanes i filipines, els homes del major general Naoki Kimura varen arribar al mar envoltant a les tropes aliades, que no varen tenir més sortida que fugir a través del mar.

20 de gener de 1942

Dimarts:

La conferència de Wannsee:

En un palau situat a la riba del llac Wannsee, a les afores de Berlín, en el carrer Grossen Wannsee número 56-58, va començar una conferència entre els alts càrrecs nazis de la cúpula de les SS, de la policia, dels ministeris, del Partit i del govern polonès per preparar un projecte per exterminar els jueus d’Europa, el que més tard s’anomenaria l’Holocaust. Els alemanys varen arribar a la conclusió de que si els jueus sobrevivien després de la guerra la victòria no seria total i, per tant, se’ls havia d’eliminar de forma immediata. Abans d’aquesta conferència el 80% dels jueus que van morir a l’Holocaust encara eren vius. Les actes de la reunió van ser redactades per l’Adolf Eichmann. Aquella reunió va ser organitzada per en Reinhard Heydrich i entre els convidats hi havia un representant d’en Hans Frank, en Josef Bühler, el cap de la GestapoHeinrich Müller, i el seu especialista en el problema jueu, el SS-Oberstumbannführer Karl Adolf Eichmann, els comandant de la Policia de Seguretat del Govern General i de Letònia, Karl Schoengarth i Otto Lange, el gauleiter Alfred Meyer del Ministeri de l’Alfred Rosenberg per les regions ocupades de l’Est, el secretari d’Estat del Ministeri del Interior, el doctor Wilhelm Stuckadt, el secretari d’Estat del Ministeri de l’Aire, Ernest Neumann, el subsecretari d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors, Martin Luther, el secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Roland Freisler, el cap del gabinet de la Cancelleria del Reich, Friedrich Wilhelm Kritzinger, a més de cinc oficials més de les SS a part d’en Müller, com el SS-Oberührer Karl Eberhard Schöngarth.

La reunió, que va durar entre una i dues hores en el menjador del palau, la va inaugurar en Heydrich explicant que Hermann Göering l’hi havia confiat la responsabilitat de preparar la Solució Final de la qüestió jueva europea. Heydrich va analitzar la trajectòria antisemita del règim i després va manifestar que l’evacuació dels jueus a l’Est havia suggerit ara, amb el permís de l’Adolf Hitler, com una altra solució en lloc de l’emigració. Va parlar d’adquirir experiència pràctica en el procés per la imminent Solució Final que inclouria fins a 11 milions de jueus de tot Europa. En el colossal procés de deportació es netejaria d’oest a est de jueus va afirmar, i va dir que els jueus deportats se’ls posaria a treballar en grans quadrilles de treball on, molts d’ells, moririen. Als individus forts que sobrevisquessin se’ls tractaria, va deixar clar, com es mereixien, o sigui, eliminant-los. Llavors, Bühler va preguntar directament si podia començar aquelles noves ordres a la seva zona, on vivien dos milions i mig de jueus, perquè va dir que volia eliminar els jueus que no fossin aptes per treballar. A més, va afegir que s’havia d’eliminar el tema de la qüestió jueva el més aviat possible. Després de la reunió, els 27 homes que hi van ser presents varen beure brandi i van fumar tant tranquil·lament. L’únic que va formular una queixa va ser en Wilhelm Stuckart del Ministeri de l’Interior perquè no volia eliminar els mig-jueus.


L’Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de PropagandaJoseph Goebbels, per explicar-li que tota la culpa de que hi hagués aquella guerra era del primer ministre britànic Winston Churchill perquè no acceptava negociar la pau amb ells quan era el moment. A la nit, Hitler va parlar amb els seus convidats del que s’havia de fer per fer desaparèixer els jueus d’Europa.

A Iugoslàvia:

Mentre els nazis es preparaven per dur a terme el genocidi més gran de la història, a Iugoslàvia centenars de nens jueus i dones jueves se’ls va obligar a caminar molts quilòmetres enmig de la neu cap al camp de concentració de Sajmiste.

En el front oriental:

La Wehrmacht continuava patint les conseqüències d’aquell dur hivern i tenien aquell dia a 50.000 ferits per congelació, 4.000 de tercer grau i 1.800 amputacions.

En el nord de l’Àfrica:

En el port de Mersa Brega, controlat fins llavors pels alemanys, es varen produir diverses explosions i es varen destruir algunes embarcacions. D’immediat, els Aliats varen creure que l’Erwin Rommel abandonava la ciutat i que en aquells moments estava destruint el port per deixar-lo inservible. Però aquelles destruccions eren simulades per Rommel en una operació que no havia dit res en els italians, ni tant sols a l’Alt Comandament alemany, amb la intenció de forçar els britànics a que avancessin sobre la suposada retirada alemanya sense saber que els havia preparat un moviment en pinça per arribar a la rereguarda aliada i atrapar-los en una gran bossa. Amb aquesta idea, a la nit dues columnes de les tropes de l’Erwin Rommel varen sortir de Mersa Brega en direcció a Tobruk amb l’objectiu de tancar els britànics en aquesta bossa. La primera columna, formada per la 90º Divisió lleugera i unitats de la 21º Panzerdivsionen, va avançar per la costa. La segona, amb el gruix de l’Afrikakorps, es va dirigir a Wadi Faregh pel desert. En la bossa hi varen caure un centenar de carros blindats, 40 canons i un miler de soldats.

En el Pacífic:

En la continuada ofensiva japonesa contra les possessions aliades, quatre portaavions varen iniciar atacs aeris a Rabaul, Nova Bretanya, i dos submarins varen bombardejar l’illa de Midway. Per la seva part, embarcacions de guerra nord-americanes i australianes varen enfonsar un submarí japonès davant de Darwin.

19 de gener de 1942

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia decidit pronunciar un discurs al poble alemany el dia 30 de gener de 1942. Hitler volia evitar que el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, pronunciés un discurs perquè en el seu últim discurs va incitar en els soldats a estar tranquils, quan no ho havien d’estar.

18 de gener de 1942

Diumenge:

Em el Reich:

A la matinada, Adolf Hitler va lamentar les condicions climatològiques amb què s’havia trobat el seu Exèrcit en el front oriental, sobretot el gel. Hitler va criticar el que havia sigut cap de l’Exèrcit de Terra, Walther con Brauchitsch, per no haver sigut prou dur amb els seus soldats. Després de que els alemanys no tinguessin èxit en la seva ofensiva, Adolf Hitler va substituir el cap del Grup Centre, Fedor von Bock, pel comandant del 4º Exèrcit, el mariscal Günther von Kluge. Von Bock va substituir al mariscal Walther von Reichenau, que havia mort el dia anterior, com a cap del Grup d’Exèrcits Sud.


De Berlín va sortir un comboi carregat de jueus per ser deportats a Polònia.

En el front oriental:

A Demiansk, el 2º Cos alemany d’Exèrcit, amb uns 100.000 homes, va ser envoltat pels soviètics.

A les Índies Orientals:

Al ABDA, un comandament Aliat unificat, va traslladar la seva seu de comandament a Lemberg, a prop del Bandung, on estava més protegit dels atacs aeris i navals.

17 de gener de 1942

Dissabte:

En el Reich:

Walter von Reichenau, el cap del Grup d’Exèrcits del Sud, va morir quan era transportat a Alemanya. El 12 de gener de 1942 havia patit una hemorràgia cerebral quan havia sortit a caminar a 40 graus sota zero en el front oriental, i es trobava hospitalitzat des de feia cinc dies en un hospital militar. Quan l’Adolf Hitler va tenir notícies de l’estat de salut del seu mariscal de camp va ordenar traslladar-lo amb avió a un hospital d’Alemanya, però quan aterraven a terres alemanyes l’avió va patir un accident i Von Reichenau va sortir-ne ferit, morint al cap d’unes hores quan era transportat amb una ambulància a un hospital. Segons alguns testimonis, Von Reichenau no va morir per culpa de les ferides de l’accident sinó per un atac de cor. Més tard van sortir rumors de que havia patit una mort violenta per les desavinences que havia tingut amb en Hitler els últims mesos.


Un diari alemany va fer sarcasmes contra els diaris londinencs que, segons el diari, inventaven i publicaven un plànol de Berlín amb nius de metralladores de les SS.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les guarnicions alemanyes i italianes de Sollum i Halfaya, uns 5.500 homes, es varen rendir als britànics perquè no tenien aigua des de feia tres dies i estaven envoltats pels britànics dins de l’Operació Crusader.

A la Unió Soviètica:

La Stavka va rebre de Bucarest una intercepció d’un telegrama italià xifrat en el que es parlava del bloqueig de trànsit dels ferrocarrils romanesos per permetre el trànsit de centenars de combois ferroviaris de tropes alemanyes amb destí al sud de la Unió Soviètica.

A l’Àrtic:

Els U-Boots varen efectuar el seu primer atac sobre un comboi Aliat a l’Àrtic. El U-454 va enfonsar el destructor Matabele i una embarcació mercantil del comboi PQ-8.

A Malàisia:

Al sud de la ciutat de Muar, el 19º Batalló britànic va entrar en contacte amb els japonesos.

A les Filipines:

A Batan, després del contraatac del dia anterior dels filipins, el major general Naoki Kumira, al capdavant de 5.000 homes, va atacar el front occidental de Batan.

 

16 de gener de 1942

Divendres:

En el Reich:

Aquell dia va començar el reassentament dels jueus del gueto de Lodz, que varen ser enviats per primer cop a Chelmo, més d’un mes després de que comencessin les matances a Chelmo. Eren jueu elegits en una selecció feta pel Consell Jueu del gueto, presidit per en Mordechai Chaim Rumkowski.


A Berlín va morir el director general August Diehn a l’edat de 67 anys.

A les Filipines:

A Batan, on les tropes nord-americanes i filipines estaven atrinxerades, un contraatac filipí va agafar per sorpresa als japonesos i inclús els va sobrepassar obrint una bretxa que va tenir que tancar el regiment del coronel Susumu Takechi.

15 de gener de 1942

En el Reich:

A la matinada, l’Adolf Hitler va explicar davant dels seus convidats que ell era una persona incorruptible perquè no tenia protegits i no admetia que al seu voltant hi hagués sistemes de protecció. Per altra banda, aquell dia va sortir un rumor per Alemanya que deia que en Hitler volia sentir que ja no quedaven més jueus a Alemanya.

En el front oriental:

En Wilhelm Ritter von Leeb va dimitir com a cap del Grup d’Exèrcit Nord davant d’en Wilhelm Keitel per la negativa de l’Adolf Hitler de retirar les seves tropes de Demiansk. En Von Leeb va ser substituït per en  Georg von Küchler, el comandant del 17º Exèrcit.

A Ucraïna, l’artilleria alemanya va atacar en el Mar Negre.

A l’Amèrica Llatina:

A Brasil, en la sessió d’obertura de la Conferència Interamericana a Rio de Janéiro, el subsecretari d’Estat dels Estats Units Sumner Welles va demanar als països d’Amèrica llatina que trenquessin totes les relacions amb els països de l’Eix.

A l’Àsia:

A Malàisia, les tropes japoneses van trencar la Línia Johore de les forces de la Commonwealth, a 40 quilòmetres de Singapur.

Per frenar l’avanç de les tropes japoneses, a les Índies Orientals Holandeses va entrar en funcions el ABDA, American, British, Dutch, Australian, un comandament unificat que tenia l’objectiu de mantenir la línia Malàisia-Sumatra-Java-Illes menors de la Sona-Austràlia.

14 de gener de 1942

Dijous:

En el Reich:

L’Alfred Rosenberg, el ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l’Est, va ordenar en el seu departament que a partir d’ara es farien càrrec de tot el mobiliari dels jueus que havien sigut deportats de les regions occidentals ocupades. Rosenberg va nombrar com a director del Servei Occidental el cap de la Creu Roja alemanya, en Kurt von Behr, que fins llavors es dedicava al robatori d’obres d’art. Von Behr es va fer càrrec de portar tots els mobles dels jueus cap a les ciutats alemanyes. Però qui realment donava les ordres sobre els robatoris dels immobles jueus varen ser els alts comandaments de l’Exèrcit de Terra, els Oberkommando des Heeres (OKH), amb l’aprovació de l’Adolf Hitler. Von Behr es va encarregar amb molta eficàcia de fer arribar ràpidament al comerç alemany articles que començaven a escassejar com roba, vestits, porcellana, estris de cuina, coberteria…. Sobretot es va distribuir gran part del mobiliari jueu a les ciutats que havien estat bombardejades.


Després de l’èxit de les donacions de peces de vestir pel front oriental, on varen arribar a reunir 67 milions de peces, Joseph Goebbels va anunciar en un discurs a través de les emissores alemanyes que aquelles donacions eren una prova convincent de la resolució amb què la nació alemanya estava disposada a dur aquella guerra a la victòria.


A França, els alemanys varen celebrar un judici contra resistents francesos, que va acabar amb afusellaments.

En els Estats Units.

A Washington va concloure la Conferència Arcàdia entre nord-americans i britànics. Els dos països varen pactar crear un consell combinat de caps d’Estats Majors, i es va donar prioritat a la lluita contra Alemanya i a l’ocupació de l’Àfrica del nord francesa. Després de la conferència, el primer ministre Winston Churchill va abandonar la Casa Blanca després de passar-hi casi un mes.

A la Gran Bretanya:

L’Anthony Eden es va reunir amb el coronel Charles de Gaulle per exigir-li que acceptés la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, que havia ocupat el desembre de 1941 sense consentiment dels nord-americans, i li va demanar que les illes siguessin controlades pels funcionaris Aliats. Eden el va informar que els Estats Units tenien pensat enviar a Saint-Pierre un cuirassat i dos destructors.

A l’Àsia:

A Java, el general britànic Archibald Wavell es va fer càrrec del comandament de les forces concentrades a l’illa. A Malàisia, els japonesos varen arribar a Johore i allí es varen enfrontar contra la 8º Divisió australiana del major general Gordon Bennet que no va poder aturar-los.

A Japó:

El departament d’operacions de Tòquio va fer saber a l’exèrcit de Kwantung, a Manxúria, que podia esperar l’arribada de reforços de consideració pel mes de març per cometre un atac contra la Unió Soviètica.

13 de gener de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar que els soldats alemanys tenien problemes per culpa de les baixes temperatures en el front oriental i creia que si poguessin tenir un casc folrat de pell i una careta de cel·luloide solucionarien el problema del fred. Durant aquell dia es va emetre el comunicat de l’Exèrcit que parlava un altre cop de combats a prop de Leningrad i a l’est de Charkow.


A Auschwitz II, Birkenau, es va utilitzar per primer cop en el camp el gas Zyklon-B per eliminar als presoners.

A l’Atlàntic:

A la nit, els U-Boots alemanys varen ser llançats, sota el nom clau d’Operació Redoble de Tambor, contra les embarcacions que estiguessin davant de la costa est dels Estats Units. El U-123 tenia en el seu periscopi les llums dels gratacels de Nova York. Tot i que el capità va tenir l’esbojarrada idea de disparar la Cinquena Avinguda, havia rebut ordres estrictes de limitar-se a enfonsar embarcacions cisternes carregades de combustible. Així, d’aquesta manera, el U-123 va disparar contra un petrolier que acabava de sortir del port i després va marxar sense dificultats.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en una reunió dels Aliats es va acordar castigar als líders de l’Eix responsables de crims de guerra.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va encarregar al general William Donovan, Wild Bill, la creació d’un servei secret, l’OSS ( Office of Strategic Services ), que el juliol de 1947 es convertí en la CIA.

A les Índies Orientals Holandeses:

Totes les posicions claus al voltant de Tarakan i a Manado ja estaven en mans japoneses.

12 de gener de 1942

Dilluns:

En el Reich:

Hermann Göering va celebrar el seu aniversari amb una luxosa recepció. La premsa es va referir a ell amb el títol de Paladí del Führer.


Un informe del govern deia que segons els comunicats recopilats per la delegació central SD d’Erfurt, la població rebutjava casi massivament les ostentacions propagandístiques de les últimes setmanes. Tant els titulars com els comentaris del diari Thühringer Gauzeitung eren poc realistes, es deia, i les conclusions eren tan exagerades que no hi havia ningú que es prengués seriosament el diari, s’afirmava.

En el front oriental:

El mariscal de camp Walter von Reichenau va patir una hemorràgia cerebral quan va sortir a caminar a quaranta graus sota zero. Al cap de cinc dies moriria.

A Iugoslàvia:

El general Dusan Simovic va dimitir com a primer ministre del govern iugoslau a l’exili. El professor Yovanovic el va substituir.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, Erwin Rommel va acceptar un pla proposat pels seus oficials per contraatacar als Aliats. La força naval britànica en el Mediterrani estava tan desgastada en aquells moments que no va poder evitar que els alemanys fessin arribar més subministrament a Líbia. Al mateix temps, les forces aliades varen patir la marxa de la 7º Brigada Blindada, a més de la de dues divisions australianes, que varen ser enviades al Pròxim Orient.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen entrar al país per envair-lo i expulsar-hi els britànics.

A Malàisia: 

Els japonesos varen ocupar Kuala Lumpur.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va crear el War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) per evitar les vagues, controlar els salaris, la inflació i tots els temes relacionats amb l’economia de guerra.

css.php