Home // diari // 30 de gener de 1942

30 de gener de 1942

En el Reich:

Berlín, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Sportpalast, ple de gom a gom, per celebrar el novè aniversari del seu ascens al poder. Abans es va reunir amb en Joseph Goebbels en privat per parlar de l’últim discurs d’en Winston Churchill, i varen arribar a la conclusió de que el primer ministre era un home dèbil i cansat. En Hitler li va recordar que al principi del conflicte tots els britànics consideraven que en Churchill era un beneït, i que el mateix Neville Chamberlain li havia expressat així. Llavors, canviant de tema, el dictador alemany li va manifestar la seva preocupació per les greus pèrdues patides per la raça blanca a l’est d’Àsia. Quan va acabar la trobada, en Goebbels en va sortir molt satisfet perquè va veure a en Hitler amb un bon aspecte físic. Després es varen dirigir al Sportplast on en Hitler va deixar clar amb el seu discurs que volia continuar amb la seva idea de que derrotaria als jueus i els britànics, i els va fer responsable de la guerra. Va expressar la seva idea d’eliminar al poble jueu ja que creia que aquests volien destruir la raça ària. El dictador alemany va exclamar que tal i com havia declarat l’1 de setembre de 1939 (No ho va dir l’1 de setembre sinó el 30 de gener de 1939, però es va equivocar un cop més expressament) aquesta guerra acabaria amb els jueus, a qui va definir com l’enemic mundial més malvat de tots els temps, i que per primer cop la vella llei jueva d’ull per ull, dent per dent, no s’aplicaria. Tot i que en Hitler tenia informes de que la gent necessitava tornar a sentir la seva veu, el discurs va deixar un sentiment de decepció, ja que el poble esperava paraules de consol i d’ànims.

Abans del discurs, en Goebbels va recordar a la seva editorial els grans problemes de l’any 1932, arribant a la conclusió de que no es podia aconseguir cap gran objectiu sense esforç, sense suor, sense sacrifici i sense sang. Pel ministre alemany ara es demostrava qui tenia el cor fort i qui no, i va continuar amb el seu plantejament dient que en aquells moments crítics era més valuós la raó i l’intel·lecte.

Aquell dia, l’Erwin Rommel va tornar de Bengasi i en Hitler, que estava molt satisfet d’ell, el va ascendir a coronel general. Però no només en Rommel va ser ascendit, l’Arthur Greiser, el governador del Reich, va rebre el rang honorari d’Obergruppenführer de les SS i en Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia de la regió, va ser ascendit per en Heinrich Himmler al rang de SS-Obergruppenführer i General der Polizei.

En el front oriental:

A Ucraïna, en Sepp Dietrich, un dels primers partidaris de l’Adolf Hitler i comandant en cap d’una unitat militar de les SS a la campanya de la Unió Soviètica, havia de volar amb una avioneta de guerra cap a Dniepropetrovsk, Ucraïna, quan l’arquitecte Albert Speer, que feia poc que se li havia ordenat de reconstruir les infraestructures d’Ucraïna, li va demanar viatjar amb ell cap a Ucraïna. L’equip en què treballava Speer ja es trobava a la ciutat ucraïnesa per reparar les instal·lacions ferroviàries i només faltava que hi anés Speer. L’arquitecte es va veure obligat a viatjar a Ucraïna per la dificultat que tenien els alemanys en la reconstrucció de les línies ferroviàries per culpa dels soldats soviètics, que havien destruït les infraestructures quan es retiraven cap a Moscou, i també per culpa de la neu que va paralitzar les obres de reconstrucció. El viatge que varen emprendre va ser llarg i varen veure els efectes destructius de la guerra. Un cop varen aterrar a Dniepropetrovsk, Speer va poder sentir les terribles temperatures baixes de la zona i es va imaginar el què devien patir les tropes alemanyes que lluitaven al front oriental.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: