EL TERCER REICH

A la Gran Bretanya:

Per la crisi txecoslovaca, el gabinet britànic es va reunir d’urgència i va decidir no presentar una advertència oficial a l’Adolf Hitler de que la Gran Bretanya probablement intervindria en el cas d’un atac alemany. En canvi, es va decidir exercir més pressió sobre els txecs exigint-los que acceptessin el pla d’en Konrad Henlein de concedir pràcticament autonomia als alemanys dels Sudets dins de Txecoslovàquia.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Després de tres dies de visita per inspeccionar les fortificacions occidentals d’Alemanya, el general Wilhelm Adam, el comandant de l’Oest, es va dirigir a l’automòbil de l’Adolf Hitler per sol·licitar-li una entrevista a soles amb ell perquè tenia dubtes de l’eficàcia d’aquelles fortificacions. Adam li va explicar que tot i les fortificacions era impossible mantenir-se amb les tropes que tenia. Aquelles paraules varen fer enfurismar a en Hitler, que li va afirmar, mentre l’escridassava de males maneres, que gràcies a ell Alemanya era més forta que la Gran Bretanya i França juntes.

Tothom anava sabent els objectius d’en Hitler a Txecoslovàquia. El cap del segon departament de l’Abwehr, Helmuth Groscurth, va saber a partir d’informacions procedents de l’entorn d’en Hitler que ja no seria suficient amb què els txecs complissin les exigències de Karlsbad, cedint d’aquesta manera a les pressions britàniques, perquè Hitler desitjava la guerra.

A Itàlia:

Parlant de la Guerra Civil espanyola amb el seu gendre i ministre Galeazzo Ciano, Benito Mussolini li va afirmar que Francisco Franco perdria la guerra perquè o no sabia com fer la guerra o no volia.

Tweet

A l’oest d’Alemanya, Adolf Hitler va continuar com el dia anterior inspeccionant les fortificacions occidentals acompanyat per diversos alts càrrecs del Partit com Heinrich Himmler i Fritz Todt, i aquest dia se’ls va afegir en les inspeccions el general Wilhelm Adam, un bavarès que tenia el comandament de l’oest.

Mentrestant, el general Ludwig Beck, contrari a les accions bèl·liques que s’estaven planejant, va sol·licitar la baixa de l’exèrcit. Franz Halder va ser nombrat nou cap de l’Estat Major en substitució de Beck.

Tweet

En el Reich:

L’Adolf Hitler va fer una visita d’uns dies a l’oest per inspeccionar les fortificacions acompanyat per l’Alfred Jodl, en Fritz Todt, en Heinrich Himmler i diversos jerarques del Partit. L’Alfred Jodl li va explicar que per resoldre el problema amb Txecoslovàquia s’havien de fixar unes condicions favorables per què poguessin utilitzar la seva millor arma, la superioritat aèria. Però per atacar a Txecoslovàquia necessitaven una justificació i en Hitler va demanar-li a en Karl Hermann Frank, un home de confiança d’en Konrad Henlein, que instigués incidents provocadors.

A Viena, es va crear l’Oficina per l’Emigració Jueva amb l’Adolf Eichmann com a director. L’Eichmann va reclutar pel seu personal gent que havia treballat amb ell amb anterioritat com l’Alois Brunner.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

La Luftwaffe va elaborar un estudi secret a través del correu oficial i exclusivament per als comandants sota el títol Valoració de la situació / Operació Verd, que deia que per la guerra a l’Europa occidental s’hauria de concedir una gran importància a l’espai belga i holandès, sobretot en la guerra aèria, i que per tant s’afirmava que si Bèlgica i Holanda estiguessin en mans alemanyes representaria una immensa avantatge en la guerra aèria contra França i la Gran Bretanya. L’informe també deia que s’havia suposat que França només decidiria entrar en guerra si tenia plenes garanties d’una assistència militar activa per part de la Gran Bretanya. A més, en l’informe es comentava que probablement la Unió Soviètica s’aliaria amb les potències occidentals i que els Estats Units donarien suport immediatament la lluita de les potències occidentals amb forts mitjans ideològics i econòmics. Itàlia, l’Espanya nacionalista, Hongria i Japó, segons l’informe, es podien considerar neutrals. Per acabar, s’explicava que l’objectiu bèl·lic de l’antiga Entente tenia que veure’s el de la victòria sobre Alemanya mitjançant l’atac a la seva economia de guerra. Entre altres paraules, mitjançant una guerra llarga.

A Palestina:

Una patrulla de demolició jueva es va dirigir a Jenin i va ordenar a la població que abandonés el poble. Tot seguit, la patrulla va destruir una quarta part de les seves cases.

Tweet

En el Reich:

Aquell dia va ser botat el creuer Prinz Eugen davant d’una gran expectació que es va concentrar en el moll.

A Itàlia:

El Ministeri de l’Interior italià va ordenar el cens dels jueus italians.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Les autoritats alemanyes varen crear a Àustria una Agència Central per l’Emigració Jueva per tal d’accelerar el procés d’emigració dels jueus austríacs, que fugien o intentaven fugir en massa del Tercer Reich.

A Suïssa:

El doctor Kappeler va informar a Berna que el Ministeri d’Afers Exteriors alemanys es mostrava partidari d’arribar a un acord amb Suïssa per tal de no concedir passaports en els jueus per viatjar a l’estranger, excepte que hi hagués constància expressa de que aquests passaports no serien utilitzats per viatjar a Suïssa. Els alemanys inclús prometien que donarien instruccions a les oficines de passaports perquè no es concedissin passaports als jueus que se sospités que volien viatjar a Suïssa, excepte que els sol·licitants jueus poguessin demostrar que tenien dret a entrar allí.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar que les SS Verfügungstruppen no formessin part de la Wehrmacht ni de la policia, que el temps de serveis d’aquests regiments fos de quatre anys i que les obligacions normals del servei militar es complissin mitjançant un allistament de la mateixa duració que el de les unitats de les SS. En cas de guerra, aquestes unitats havien de ser utilitzades pel comandant en cap de l’Exèrcit dins el marc militar en temps de guerra, però políticament seguirien sent unitats del NSDAP. Per últim, en cas de mobilització, quedaven reservades al propi Hitler la determinació de la data, els efectius i les modalitats de la incorporació de les SS Verfügungstruppen a l’exèrcit d’operacions, en consideració a la situació política del moment.

El cap de l’Estat Major, Ludwig Beck, va dimitir inesperadament en senyal de protesta pels plans de l’Adolf Hitler contra Txecoslovàquia. Tot i ser una sorpresa pels demés, Beck ja havia redactat la seva dimissió un mes abans. Va ser substituït pel general Franz Halder, el seu lloctinent, que també mostrava els seus dubtes amb la campanya. A partir de llavors Beck va començar a conspirar contra el règim nazi.

A la Gran Bretanya:

Coincidint amb el dia de la dimissió del general Beck, el Junker pomerià Ewald von Kleist-Schmenzin va arribar a Londres per reunir-se amb l’antic primer ministre David Lloyd Georg, Robert Vansittart i Winston Churchill. EL viatge va ser preparat amb l’ajuda dels serveis del servei del contra-espionatge i és probable que el general Beck n’estigués el corrent com molts altres oficials de l’Exèrcit. El Junker va declarar als seus interlocutors que Hitler havia decidit entrar en guerra contra Txecoslovàquia el 27 de setembre, però els va assegurar que molts generals de la Wehrmacht no aprovaven aquest pla i els va demanar ajuda per fer caure el dictador. El que buscava el Junker i els militars era que el govern britànic sancionés al govern alemany d’alguna manera per tal de tenir un justificació davant del poble per poder efectuar un putsch. Von Kleist-Schmenzin no va va amagar la seva preferència per un govern monàrquic, però va parlar del corredor polonès, que separava Pomerània de Prússia Oriental, com un tema a resoldre, i aquell punt no li feia gens de gràcia a en Churchill, que inclús va trobar inoportú tocar ara aquell tema tan espinós. Després de la reunió, Vansittart va redactar un informe pel primer ministre Neville Chamberlain per explicar-li el contingut de la trobada. El primer ministre va rebutjar la proposta d’ajuda del Junker, ja que no volia abandonar la seva política d’appeasement.

A Suïssa:

El Consell Federal Suïs va ordenar tancar fronteres davant l’arribada de refugiats jueus. No tots els policies de duanes varen complir amb la nova ordre. L’oficial de policia Paul Grueninger, comandant del cantó St. Gallen, a la frontera austríaca, va rebutjar complir les ordres i entre el mes d’agost i el desembre d’aquell any va permetre a 3.600 jueus entrar a Suïssa i va modificar als seus papers. El desembre va ser suspès en el seu càrrec i mai més va tornar a cobrar. A més, va tenir que pagar una multa i va perdre els seus drets de jubilació. Mai més va trobar una feina estable i va morir a la pobresa l’any 1971. Fins el novembre de 1995 no es va fer justícia.

A Europa:

El dret consuetudinari internacional va aprovar un reglament de penes especials de guerra on condemnava a mort als guerrillers.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar un decret en el qual va donar recolzament a la VT com a tropa regular per temps de guerra i de pau. Segons el decret, la VT es podria utilitzar per missions especials de política interna d’en Heinrich Himmler i per moviments tàctics en el marc de l’Exèrcit combatent.

El govern alemany va aprovar sota el decret Globke l’obligació dels jueus d’afegir a les dones Sara en el seu nom de pila i Israel en el dels homes. Sota pena de presó havien d’utilitzar aquests noms en tots els assumptes oficials a partir de l’1 de gener de 1939. Aquesta nova llei havia sigut dissenyada pel Ministeri de l’Interior per poder identificar més ràpid als jueus.

Tweet

Adolf Hitler va discutir de nou la campanya contra Txecoslovàquia amb els comandaments alemanys. Aquest no creien que les fortificacions txeques s’enfonsessin tant fàcilment com creia Hitler.

A continuació, Magda Goebbels, que no aguantava més la relació del seu marit amb l’actriu Lídia Baarova, es va reunir amb Hitler per posar fi aquesta situació. El dictador alemany va reaccionar amb profunda commoció, però després de l’escàndol de Werner von Blomberg del febrer de 1938 tenia por d’un altre escàndol i li va prohibir el divorci que ella exigia. Després, Hitler va cridar a Joseph Goebbels i, durant una entrevista llarga i seriosa, li va recordar les seves obligacions i li va ordenar categòricament la separació amb l’actriu sinó volia veure malmesa la seva carrera política. Goebbels va quedar en estat de xoc i, a la nit, va trucar a Lídia per dir-li que havia de trencar amb la relació.

Tweet