Home // diari // 18 d’agost de 1938

18 d’agost de 1938

Dijous:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar que les SS Verfügungstruppen no formessin part de la Wehrmacht ni de la policia, que el temps de serveis d’aquests regiments fos de quatre anys i que les obligacions normals del servei militar es complissin mitjançant un allistament de la mateixa duració que el de les unitats de les SS. En cas de guerra, aquestes unitats havien de ser utilitzades pel comandant en cap de l’Exèrcit dins el marc militar en temps de guerra, però políticament seguirien sent unitats del NSDAP. Per últim, en cas de mobilització, quedaven reservades al propi Hitler la determinació de la data, els efectius i les modalitats de la incorporació de les SS Verfügungstruppen a l’exèrcit d’operacions, en consideració a la situació política del moment.


El cap de l’Estat Major, Ludwig Beck, va dimitir inesperadament en senyal de protesta pels plans de l’Adolf Hitler contra Txecoslovàquia. Tot i ser una sorpresa pels demés, Beck ja havia redactat la seva dimissió un mes abans. Va ser substituït pel general Franz Halder, el seu lloctinent, que també mostrava els seus dubtes amb la campanya. A partir de llavors Beck va començar a conspirar contra el règim nazi.

A la Gran Bretanya:

Coincidint amb el dia de la dimissió del general Beck, el Junker pomerià Ewald von Kleist-Schmenzin va arribar a Londres per reunir-se amb l’antic primer ministre David Lloyd Georg, Robert Vansittart i Winston Churchill. EL viatge va ser preparat amb l’ajuda dels serveis del servei del contra-espionatge i és probable que el general Beck n’estigués el corrent com molts altres oficials de l’Exèrcit. El Junker va declarar als seus interlocutors que Hitler havia decidit entrar en guerra contra Txecoslovàquia el 27 de setembre, però els va assegurar que molts generals de la Wehrmacht no aprovaven aquest pla i els va demanar ajuda per fer caure el dictador. El que buscava el Junker i els militars era que el govern britànic sancionés al govern alemany d’alguna manera per tal de tenir un justificació davant del poble per poder efectuar un putsch. Von Kleist-Schmenzin no va va amagar la seva preferència per un govern monàrquic, però va parlar del corredor polonès, que separava Pomerània de Prússia Oriental, com un tema a resoldre, i aquell punt no li feia gens de gràcia a en Churchill, que inclús va trobar inoportú tocar ara aquell tema tan espinós. Després de la reunió, Vansittart va redactar un informe pel primer ministre Neville Chamberlain per explicar-li el contingut de la trobada. El primer ministre va rebutjar la proposta d’ajuda del Junker, ja que no volia abandonar la seva política d’appeasement.

A Suïssa:

El Consell Federal Suïs va ordenar tancar fronteres davant l’arribada de refugiats jueus. No tots els policies de duanes varen complir amb la nova ordre. L’oficial de policia Paul Grueninger, comandant del cantó St. Gallen, a la frontera austríaca, va rebutjar complir les ordres i entre el mes d’agost i el desembre d’aquell any va permetre a 3.600 jueus entrar a Suïssa i va modificar als seus papers. El desembre va ser suspès en el seu càrrec i mai més va tornar a cobrar. A més, va tenir que pagar una multa i va perdre els seus drets de jubilació. Mai més va trobar una feina estable i va morir a la pobresa l’any 1971. Fins el novembre de 1995 no es va fer justícia.

A Europa:

El dret consuetudinari internacional va aprovar un reglament de penes especials de guerra on condemnava a mort als guerrillers.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: