12 d’agost de 1938
Davant de la crisis dels Sudets, Adolf Hitler va ordenar movilitzar la Wehrmacht perquè es preparés per una intervenció militar.
Archive for diari
11 d’agost de 1938
L’ambaixador polonès a Alemanya, Lipski, va informar al seu govern de que durant una conversació informal el dia anterior amb Hermann Göering, aquest li havia dit que Txecoslovàquia aviat deixaria d’existir i que s’adonava de la necessitat d’una frontera comuna entre Polònia i Hongria. Segons Lipski, s’hi havia una guerra pels Sudets els italians no estarien disposats a deixar que França ataqués Alemanya.
10 d’agost de 1938
Dimecres:
En el Reich:
En el Berghof, a Obersalzberg, després de sopar l’Adolf Hitler va discutir la futura campanya militar contra Txecoslovàquia amb els comandaments alemanys. Curiosament, Hitler, que sabia que la cúpula militar criticava els seus plans bèl·lics, sobretot el general Ludwig Beck, es va reunir amb un selecte grup d’alts oficials que esperaven un conflicte bèl·lic per pujar de rang. Durant les tres hores que va durar la reunió, Hitler va desenvolupar el seu pensament polític i els va acusar de derrotistes i de falta d’ànims, però no va aconseguir persuadir-los tal hi com volia, esperant que s’entreguessin els seus plans. La majoria donaven suport al memoràndum del general Beck del 16 de juliol de 1938.
Però la guerra per Txecoslovàquia es donava per fet i fins i tot els jerarques nazis no ho amagaven. En una trobada informal, Hermann Göering li va dir a l’ambaixador polonès Josef Lipski que Txecoslovàquia aviat deixaria d’existir i que s’adonava de la necessitat d’una frontera comuna entre Polònia i Hongria.
De Berlín es va enlairar el primer Focke Wulf 200 rumb a Nova York.
4 d’agost de 1938
En el Reich:
En una reunió dels Alts Comandants, en Walther von Brauchitsch no va pronunciar el discurs que en Ludwig Beck havia preparat per ell el 16 de juliol de 1938. Aquell discurs va ser llegit finalment pel propi Beck, que estava sent apartat i marginat de l’Exèrcit, amb el seu anàlisi pessimista d’una invasió a Txecoslovàquia. La majoria dels presents estaven d’acord en que Alemanya no podia guanyar una guerra contra les potències occidentals. Però en Walther von Reichenau els va desaconsellar de que mostressin la seva opinió a l’Adolf Hitler perquè trobarien un resultat diferent al que estaven buscant. El general Ernst Busch va posar en dubte de que els soldats es posessin en assumptes polítics. El tinent coronel Erich von Manstein, el comandant de la 18ª Divisió d’infanteria, va aconsellar-li a en Beck que es concentrés en obtenir una victòria ràpida contra Txecoslovàquia. Quan en Hitler va saber el contingut d’aquella reunió es va enfadar molt i va trucar a en Von Brauchitsch perquè es reunís amb ell en el Berghof.
3 d’agost de 1938
Joachim von Ribbentrop va informar a les més importants representacions diplomàtiques alemanyes a l’estranger que no hi havia cap motiu per témer una intervenció de Gran Bretanya, França o la Unió Soviètica a favor de Txecoslovàquia.
30 de juliol de 1938
A Berlín, Joseph Goebbels va ser informat de que a Espanya les tropes de Francisco Franco estaven encallades, ja que Franco tenia poc material i encanvi les tropes de la República en tenien en abundància. A més Goebbels no va confiar amb el nou ambaixador alemany a Espanya, Eberhard von Stoher, perquè era reaccionari i un catòlic convençut.
29 de juliol de 1938
Divendres:
En el Reich:
Ludwig Beck va tornar a criticar obertament al nazisme i va afirmar davant del general Walther von Brauchitsch que l’Exèrcit no només tenia que preparar-se per un possible conflicte exterior, sinó també per un conflicte intern que podria tenir lloc a Berlín, va assegurar. Per Beck es tractava d’acabar amb les SS, restablir l’Estat de Dret, reconciliar-se amb les Esglésies i instaurar la llibertat d’opinió i d’expressió.
27 de juliol de 1938
Dimecres:
En el Reich:
El Der Stürmer va sortir editat aquell dia amb el titular: Les sinagogues són coves de lladres. I a sota: La vergonya de Nuremberg, i la fotografia era la sinagoga de la ciutat bavaresa.
25 de juliol de 1938
Dilluns:
En el Reich:
El règim nazi va aprovar la Quarta Ordenança de la Llei de Ciutadania del Reich en què retirava la llicència a tots els metges jueus d’Alemanya. Dels 3.152 metges jueus que quedaven varen perdre tots la llicència excepte 709. A aquests se’ls va denegar dir-se metges, però varen poder tractar a pacients jueus, a més de la seva pròpia esposa i als seus fills legítims. Al mateix temps, a Nuremberg, els nazis varen destruir la sinagoga de la ciutat. Totes aquestes legislacions antisemites i els actes antisemites tenien l’aprovació de l’Adolf Hitler, que es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i, segons va transcriure el ministre, el líder alemany havia donat la seva aprovació a les accions de Berlín, on Goebbels havia demanat el mes passat netejar-la de jueus sense sentimentalismes. Goebbels deia que els jueus estaven sent expulsats, i afirmava que en deu anys estarien fora d’Alemanya.
En la Guerra Civil espanyola:
A les ribes del riu Ebre va començar la batalla més gran i més important de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre. Aquesta batalla va ser l’última gran ofensiva dels republicans en el conflicte i va suposar la seva desfeta.
