Home // diari // 27 de setembre de 1938

27 de setembre de 1938

Dimarts:

La crisi txeca:

Durant tot el dia la situació era molt tensa a Europa, tothom esperava que en qualsevol moment es declarés la guerra. A Berlín, l’Adolf Hitler, després de que el traductor Paul Schmidt li traduís la carta del primer ministre Neville Chamberlain del dia anterior, semblava que cada cop estava menys disposat a utilitzar la força i estava molt furiós per no poder complir els seus plans. Al matí, Hitler es va tornar a reunir amb en Horace Wilson, que aquest portava una altra carta del primer ministre que garantia la retirada txeca dels territoris dels Sudets en el cas de que Alemanya renunciés a l’ús de la força. Quan Wilson li va preguntar si portaria alguna resposta a Londres, Hitler li va respondre que els txecs no tenien més opció que acceptar o rebutjar el memoràndum de Bad Godesberg i, alçant la veu, va assegurar que estava disposat a aixafar als txecs. Enfadat, Wilson es va aixecar de la butaca i el va amenaçar dient-li que si França es veiés de manera activa atacada per Alemanya la Gran Bretanya es veuria obligada a donar-li suport. Encara més furiós i cridant, Hitler li va exclamar que si el volien atacar que ho fessin i li va garantir que estava disposat a entrar en guerra. Llavors, el líder alemany va dir que era inútil seguir les negociacions i es va precipitar cap a la porta enfadat per reflexionar tot sol durant uns minuts. En una altra dependència, el ministre Hermann Göering li va explicar a en Wilson que si el govern txec no acceptava les condicions del memoràndum de Bad Godesberg hi hauria accions i respostes. Després d’uns quants minuts d’espera, quan Hitler es va tranquil·litzar, va ordenar a l’Ernst von Weizsäcker que redactés una carta per al primer ministre demanant-li que convencés als txecs de que siguessin raonables i que a canvi ell es comprometia a no tenir cap més interès per Txecoslovàquia un cop els Sudets s’haguessin incorporat al Reich.

A la una del migdia, Hitler va donar l’ordre secreta d’enviar certes unitats d’atac que s’estaven entrenant a les bases avançades de la frontera txeca i va ordenar també reforçar les posicions avançades al voltant d’Aquisgrà i Saarbrücken, a l’oest. Però, llavors, el món semblava que reaccionés; el govern iugoslau i romanès varen declarar que estaven a favor de Praga. També varen arribar notícies de París que deien que els francesos havien mobilitzat parcialment als seus soldats, i Itàlia semblava que no faria absolutament res per immobilitzar les tropes franceses. El president nord-americà Franklin Delano Roosevelt va proposar la reunió immediata d’una conferència de totes les nacions directament interessades i va donar a entendre que si esclatava una guerra el responsable seria en Hitler. El rei de Suècia Gustav V va expressar que si Hitler no aplaçava en deu dies la data límit fixada per l’1 d’octubre de 1938 esclataria inevitablement una guerra mundial de la qual Alemanya seria la única responsable i va assegurar que la perdrien. A última hora del dia, Hitler va saber que la Royal Navy s’havia mobilitzat. A Praga, l’agregat militar alemany va telegrafiar a Berlín per dir que allà tot estava en calma i que s’havien pres les últimes mesures per la mobilització. A més de les potències estrangeres, també es mobilitzava l’oposició militar. A la tarda, Franz Halder va informar al general Walther von Brauchitsch del pla per efectuar un putsch contra en Hitler el dia 29.

Al vespre es va celebrar una desfilada militar per demostrar el poder de les forces armades alemanyes i per preparar els soldats per una possible invasió a Txecoslovàquia. La divisió motoritzada de Pomerània va passar al llarg de la Wilhelmstrasse, on hi havia l’ambaixada britànica i la Cancelleria del Reich. Però aquesta vegada la població berlinesa no va fer cas de la desfilada perquè s’oposaven a una possible guerra. Segons alguns testimonis, a la Wilhelmstrasse la majoria de la gent es va negar a veure la desfilada i la majoria de vianants i curiosos van marxar a les boques del metro. Les persones que sí que varen veure la desfilada estaven en silenci veient el pas de les tropes. Fins i tot un policia desesperat davant d’aquella situació va cridar a la gent perquè posessin entusiasme, ja que Hitler estava al balcó de la Cancelleria. La gent no es va moure com volia aquell agent. Es diu que Hitler, acompanyat per alguns generals, entre ells l’Erich Raeder, es va mostrar disgustat davant la reacció dels berlinesos cap a les seves tropes i va entrar a la Cancelleria en mig de la desfilada militar i sense que ningú l’aclamés.

A la nit, Hitler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop i amb en Von Weizsäcker per comunicar-los que s’havia de seguir endavant amb l’acció militar de l’1 d’octubre. A la mateixa hora, a dos quarts d’onze de la nit, el primer ministre britànic va rebre la carta d’en Hitler i va respondre-li d’immediat que creia que podia aconseguir els seus objectius sense la guerra i que estava disposat a traslladar-se a Berlín per discutir amb ell i el govern txec, així com els representants de França i Itàlia, la cessió dels territoris txecs. A més, el primer ministre va enviar un telegrama al dictador Benito Mussolini per demanar-li que convencés a en Hitler perquè acceptés les negociacions i estigués present en l’entrevista proposada al dictador alemany. Chamberlain, lluny d’interessar-se dels txecs, va dir en els seus companys que trobava horrible, fantàstic i increïble que estiguessin cavant trinxeres i provant màscares antigues per una disputa en un país llunyà on hi vivia gent de la qual no en sabien res.

En el Reich:

El govern alemany va prohibir per decret en els jueus exercir d’advocats. Dels 1.753 advocats, només 172 se’ls va permetre continuar exercint però només per clients jueus.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: