En el Reich:
El diari de les SS, el Schwarze Korps, va acusar als jueus alemanys de formar part de la jueria mundial i de ser responsables de qualsevol acció que la jueria mundial fes a Alemanya i els va fer responsables dels danys.
Dimecres:
La crisi txeca:
Adolf Hitler i Benito Mussolini varen donar suport a l’annexió del sud d’Eslovàquia per Hongria. En un hotel de Viena, es varen reunir Joachim von Ribbentrop, Hermann Göering i Galeazzo Ciano per parlar de les tres ciutat de Txecoslovàquia que passarien a formar part d’Hongria. Göering anava vestit amb un vestit gris cridaner, una corbata amb passador de robins, amb més robins en els anells dels dits i en el trau de la jaqueta lluïa una gran àguila nazi encastada en diamants. Ciano va pensar que se semblava Al Capone. Els alemanys no volien cedir les ciutats txeques a Hongria, però, en canvi, els italians defensaven els interessos hongaresos. Göering va intentar sense èxit interessar al comte Ciano en les seves acusacions contra els hongaresos que, segons va afirmar, estaven aliats amb la democràcia. Després va atacar al rei Boris per planejar una unió amb Iugoslàvia. Al final no es varen posar d’acord i es varen tornar a reunir en una altra conferència a quatre bandes en el palau de Belverde entre els representants de Txecoslovàquia, Hongria, Alemanya i Itàlia, on va es acabar dibuixant un línia de la nova frontera entre Txecoslovàquia i Hongria. Gràcies a aquell acord, Hongria va obtenir de Txecoslovàquia 19.500 quilòmetres quadrats, amb una població composta de 500.000 magiars i 272.000 eslovacs. Després de la primera reunió, Göering va tornar a Berlín.
Hans Heinrich Lammers es va reunir amb Adolf Hitler en el Berghof, a Obersalzberg, per explicar-li que l’annexió dels Sudets implicava la reorganització administrativa d’aquesta regió, que incloïa la persecució administrativa de la població jueva, i que esperava que firmés una llei anomenada Llei de Reunificació dels Sudets Alemanys amb el Reich Alemany. Després, Lammers li va explicar que el 29 d’octubre de 1938 havia rebut el sumari del procés de divorci de Hermann Esser i que no estava segur de quina seria la decisió del tribunal en aquest ja que Esser havia sigut infidel a la seva esposa i que ella no acceptava el divorci. El principi de culpabilitat no havia perdut completament la seva validesa amb la nova llei del 6 de juliol de 1938.
Diumenge:
A Polònia:
A partir d’aquell dia va entrar en vigor la llei aprovada el març que revocava la ciutadania als polonesos que portaven cinc anys vivint a l’estranger sense mantenir contactes amb Polònia.
En la Guerra Civil espanyola:
Les tropes colpistes varen llançar la seva contraofensiva final a l’Ebre amb una sèrie d’atacs concentrats de l’aviació i l’artilleria.
En els Estats Units:
Orson Wells va començar el seu programa de ràdio on va escampar el pànic en diverses ciutats dels Estats Units en llegir per primer cop per la ràdio La guerra dels mons. Mentre milions d’oients nord-americans sintonitzaven la CBS, es va narrar una invasió de marcians assassins i despietats. D’acord amb el programa de ràdio, els extraterrestres havien aterrat a Chicago i Saint Louis, aniquilant les forces de defensa i enverinant l’aire amb gasos tòxics, entre altres terribles actes.
Dissabte:
En el Reich:
El govern polonès continuava ferm amb la seva ordre de no permetre l’entrada als jueus polonesos que havien viscut a Alemanya i que havien sigut deportats a la força la frontera polonesa els últims dos dies perquè la traspassessin. Eren 17.000 persones. El març els polonesos havien aprovat una llei que retirava la ciutadania polonesa a totes aquelles persones que havien viscut fora el país els últims anys. Al final, en veure que no aconseguirien traspassar-la per molt que els hi obliguessin, la policia alemanya va aturar la seva campanya. Al cap de poc els dos governs varen negociar i els polonesos varen permetre que aquelles persones entressin al seu país a canvi de que els deportats poguessin tornar a casa seva a recollir les seves coses. Totes aquelles persones havien viatjat amb el mínim indispensable.
El divorci d’en Hermann Esser de la seva esposa era tot un escàndol a Alemanya. Frantz Gürtner li va enviar a en Hans Heinrich Lammers, que estava a Berchtesgaden, el sumari de set volums del procés de divorci. Gürtner li va explicar que era complicat resoldre el problema perquè la dona de l’Esser no acceptava el divorci, i com que era Esser qui havia comès adulteri, segons el Codi Civil de l’any 1900 no podia aconseguir el divorci.
A Itàlia:
A Roma va acabar la visita del ministre Joachim von Ribbentrop amb el govern italià que havia començat el 27 d’octubre de 1938, en la qual el ministre alemany demanava en els italians que els donessin suport a Europa quan declaressin la guerra per Txecoslovàquia. El ministre alemany no va tenir la declaració esperada i, en canvi, va tenir que acceptar cedir a Hongria tres ciutats de Txecoslovàquia.
Divendres:
En el Reich:
Els 17.000 jueus polonesos que havien sigut obligats a creuar la frontera polonesa procedents d’Alemanya el dia anterior, se’ls denegava l’entrada per part del govern polonès. Aquests jueus polonesos que vivien a Alemanya havien sigut carregats a la força en vagons de ferrocarrils i camions i varen ser transportats en condicions inhumanes cap a la frontera polonesa. En arribar a l’estació de Beschen els varen concentrar en un camp i els agents d’en Heydrich els varen obligar a córrer pel camp en direcció a la frontera polonesa. Gent gran i dones varen caure pel camí, però els agents els varen obligar a aixecar-se de nou. Alguns varen morir. Els guàrdies de la frontera polonesa, que tenien ordres de no deixar-los passar, no varen estar preparats per frenar aquella gent que corria cap a la seva frontera i no els varen poder expulsar a tots de nou cap a Alemanya.El govern polonès va instal·lar camps de refugiats per aquells persones. Reinhard Heydrich va convertir aquesta acció en la primera deportació en massa de jueus de la història moderna.
Els bancs alemanys varen advertir de que l’Oficina de Control de Moneda Estrangera d’en Heydrich estava preparant mesures per restringir el poder dels jueus de disposar sobre els seus béns.
A Espanya:
El germà del colpista Francisco Franco, Ramon Franco Bahamonde, va morir en no poder controlar el seu avió enmig d’una tempesta quan anava a bombardejar València. L’avió va caure al Mediterrani. Sempre s’ha especulat que el propi Franco hagués ordenat assassinat al seu germà, afí a la República.
Les Brigades Internacionals es varen acomiadar en un emotiu desfilada pels carrers de Barcelona. Avions republicans sobrevolaven la capital catalana per prevenir un possible atac nacional.
Dijous:
En el Reich:
El diari de les SS Das Schwarze Korps va sortir editat amb el titular: Ull per ull, dent per dent, i en un dels seus articles deia que els jueus que vivien a Alemanya i Itàlia eren els ostatges que el destí havia posat a les seves mans perquè es poguessin defensar eficaçment dels atacs de la juderia mundial.
A Itàlia:
Joachim von Ribbentrop va viatjar a Roma per parlar amb el govern italià sobre el seu desig de voler la guerra a Europa en un termini de tres o quatre anys. Von Ribbentrop no va senyalar en cap moment a qui s’havia d’atacar ni els objectius, l’únic que tenia clar era que volia la guerra, tot i que el 30 de setembre de 1938 havia firmat el Pacte de Munic en el que es firmava la pau a Europa. La visitar del ministre a Itàlia va durar fins al 29 d’octubre de 1938.
A Polònia:
El govern polonès va declarar no vàlids els passaports de 17.000 jueus que vivien a l’estranger i fugien d’Alemanya. L’Adolf Hitler va aprofitar aquesta ocasió per expulsar-los l‘endemà. Per tal de que els jueus alemanys poguessin marxar a Polònia, la Gestapo va parlar d’aquella qüestió amb els polonesos a l’ambaixada polonesa, però no es va arribar a cap acord i les negociacions es varen trencar. En conseqüència, la policia alemanya va començar a detenir treballadors polonesos, sovint famílies juntes, per carregar-los en trens precintats i fortament vigilats per deixar-los després a la frontera polonesa. Amb aquest mètode es varen transportar a 18.000 persones sense avis previ, sense res més que l’equipatge mínim i sovint sense menjar ni beure. En arribar a la frontera, la policia que els vigilava els treia dels trens i els obligava a cops a passar a l’altra banda. Els polonesos ràpidament varen tancar les fronteres.
L’ambaixador britànic a Varsòvia va enviar un informe a lord Halifax per dir-li que Hermann Göering havia negociat amb l’ambaixador polonès a Berlín, Lipski, sobre la possibilitat de que la zona dels Carpats-Ucraïna, que formava part d’Eslovàquia i que limitava amb la frontera sud de Polònia, fos cedida a Hongria per temor a un aixecament comunista. Precisament, Göering i Lipski ja varen parlar d’aquesta possibilitat el 21 d’octubre de 1938.
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va demanar-li en el ministre Joachim von Ribbentrop que comencés conversacions amb Polònia sobre la possibilitat de construir una carretera i una via de tren que s’anomenaria el corredor polonès perquè així Alemanya pogués controlar el port de Danzig, cedit el 1919 a Polònia.
Wilhelm Brückner va comunicar-li a en Hans Heinrich Lammers que en Hitler no estava en condicions d’escoltar a Obersalzberg les explicacions del ,ministre Walther Funk, que havia fet un llarg viatge a Iugoslàvia, Turquia i Bulgària i esperava poder informar-lo sobre la seva ofensiva comercial en el sud-est, i li va dir que rebria al ministre quan tornés a Berlín.
En un hospital de Rostock va morir d’un atac de cor l’escultor expressionista Ernst Barlach, que feia temps que arrossegava una depressió després de que els nazis el perseguissin, l’assenyalessin, l’insultessin, el consideressin un artista degenerat, li retiressin les seves obres, el fessin dimitir de l’Acadèmia Prussiana de les Arts i li prohibissin exhibir les seves obres.
Per intentar solucionar la crisis del matrimoni Goebbels, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph i Magda Goebbels. Després de que el dictador alemany deixés clar que volia que el matrimoni es mantingués per raons de política d’Estat, Magda, que continuava ressentida per l’aventura del seu marit amb l’actriu Lídia Baarova, va acceptar ara un període de tres mesos de prova amb la condició de que el seu marit mostrés una absoluta bona conducta. En el cas de que es produís una reconciliació entre Joseph i Lídia, hauria de renunciar del seu càrrec de ministre.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
