22 d’octubre de 1938
Edvard Benes, davant la pressió alemanya i a la por a represàlies, va abandonar finalment Txecoslovàquia després d’estar els últims dies a la seva finca de Bohèmia del Sud i es va exiliar a Londres.
Edvard Benes, davant la pressió alemanya i a la por a represàlies, va abandonar finalment Txecoslovàquia després d’estar els últims dies a la seva finca de Bohèmia del Sud i es va exiliar a Londres.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler i Wilhelm Keitel varen firmar una ordre secreta en què s’ordenava a l’Estat Major de la Wehrmacht que preparés nous plans per la possible ocupació de la resta de Txecoslovàquia amb el motiu d’assegurar les fronteres alemanyes i de protegir-se contra atacs aeris per sorpresa. També es demanava ocupar el territori de Memel, cedit a Lituània el 1919. Però la possible guerra i les noves conquestes tenien molt ocupat al dictador, i cada cop era més difícil accedir a ell i, per aquest motiu, Hans Heinrich Lammers va escriure una carta al guardaespatlles Wilhelm Brückner per explicar-li que des del 4 de setembre de 1938 no havia pogut parlar llargament amb en Hitler i que ara tenia que presentar-li algunes lleis que no es podien posposar més. Lammers li va demanar que poses això en coneixement d’en Hitler amb tots els respectes i que li demanés aviat una reunió. En una altra carta, Lammers va demanar al ministre Walther Funk que es reunís amb ell aviat perquè després d’un llarg viatge a Iugoslàvia, Turquia i Bulgària s’hauria de reunir amb en Hitler. Però no per tothom era difícil reunir-se amb en Hitler, ja que el dictador es va reunir aquell dia amb la Magda Goebbels per intentar solucionar la crisi que patia el matrimoni Goebbels després de l’aventura del ministre amb l’actriu txeca Lídia Baarova. Tot i que Joseph Goebbels havia trencar, dolorosament per ell, amb l’actriu, la Magda continuava ressentida amb el seu marit.
Hermann Göering es va reunir amb l’ambaixador polonès Josef Lipski i aquest li va expressar la seva preocupació relativa per la zona dels Càrpats-Ucraïna, un territori d’Eslovàquia, on Polònia temia que hi hagués un aixecament comunista. Lipski volia que aquesta àrea en particular fos cedida a Hongria, però no en el conjunt d’Eslovàquia, que limitava amb la frontera sud de Polònia.
Després de que l’exèrcit republicà aconseguís avançar al sud del riu Ebre, les tropes de Francisco Franco varen contraatacar fent retrocedir els republicans.
El govern alemany va donar instruccions als representants del Ministeri de Propaganda per què contribuïssin intensament en la popularització de la Wehrmacht. S’havien d’evitar descripcions que mostressin l’horror de la guerra i el patiment de l’individu. En el seu lloc s’havia de destacar l’alegria del combatent per la victòria.
Dilluns:
En el Reich:
A Berlín, Hermann Göering es va reunir amb en Ferdinand Durcansky, el líder eslovac, i en Franz Karmasin, el líder de la minoria alemanya a Eslovàquia, per debatre la institució de la independència d’Eslovàquia a partir de l’autonomia que aquesta regió havia obtingut després dels acords de Munic. Els dos líders eslovacs li varen dir que desitjaven vincles polítics, militars i econòmics més pròxims amb Alemanya. Després de la reunió, Göering va comentar que un Estat txec sense Eslovàquia estaria a la seva disposició. El ministre tenia clar, i així ho va expressar, que una base aèria a Eslovàquia seria molt important per les seves operacions contra l’Est.
En els Països Baixos:
A Àmsterdam va morir a l’exili el filòsof, polític, editor i socialista Karl Kautsky.
Diumenge:
A Itàlia:
La Gran Bretanya va reconèixer al monarca Victor Manel III com a emperador d’Abisínia.
Divendres:
En el Reich:
A Berlín es va celebrar una conferència d’Estat Major presidida pel ministre Hermann Göering per parlar del rearmament. En la reunió es va acordar concentrar-se en produir més armes ofensives, en incrementar les exportacions, en multiplicar per cinc la força aèria, en armar la Marina i en produir en grans quantitats tancs i artilleria. Per aconseguir aquests objectius es varen aprovar mètodes brutals per augmentar la productivitat, augmentant la jornada laboral, fent entrar les dones en el treball a la indústria i es va acordar que els treballadors que no complissin el seu deure podrien ser enviats als camps de concentració. Hermann Göering va parlar en la conferència sobre la futura explotació dels Sudets, i va afegir que Txèquia i Eslovàquia es convertirien en territoris alemanys i que s’hauria d’extreure tot el possible d’aquells territoris. El ministre de l’Aire també va anunciar l’arianització dels béns jueus , i d’internar-los en guetos i en camps de treball. Joseph Goebbels, en una reunió confidencial, anant en la mateixa línia que Göering, va anunciar de que havia arribat el moment d’expulsar els jueus de l’economia.
A Viena, El gauleiter Bürckel va culpar en un discurs a l’arquebisbe Innitzer de l’assalt al palau de l’arquebisbat el 8 d’octubre de 1938, on per molt poc l’arquebisbe va ser salvat de morir assassinat pels assaltants juvenils nacionalsocialistes.
Adolf Hitler va ordenar als seus generals que preparessin els plans per la destrucció total de Txecoslovàquia.