Home // diari // 30 de setembre de 1938

30 de setembre de 1938

El Pacte de Munic:

A la una de la matinada va acabar la reunió que havia començat al dia anterior entre els caps d’Estat i els ministres d’Afers Exteriors alemanys, italians, francesos i britànics. Durant la última reunió varen tornar a discutir sobre el mateixos temes de la reunió de l’Adolf Hitler i en Neville Chamberlain del setembre de 1938 a Bad Godesberg. Al final, es va acordar en un conveni amb sis documentes annexes redactats en quatre idiomes el dret d’autodeterminació dels Sudets, que significava la unió amb Alemanya, i en Hitler es va comprometre a ocupar la regió sense envair-la a partir de l’1 d’octubre de 1938 i acabaria l’ocupació de la regió el 10 d’octubre. A més, els alemanys varen aconseguir gràcies aquell acord la fàbrica txecoslovaca Skoda, que era una de les fàbriques més grans d’armament. Tot i que tothom sembla ser que va marxar content de la reunió, molts alemanys com en Joachim von Ribbentrop no estaven del tot satisfets perquè no es durien a terme els plans bèl·lics d’Alemanya. La reunió es va donar per acabada amb la firma del Pacte de Munic i d’aquesta manera es creia que s’evitava la guerra a Europa. En sortir de la trobada, en Hitler va baixar de les escales del Führerhaus, el seu edifici de Munic, amb pas solemne, en Mussolini en sortia satisfet i orgullós, en Neville Chamberlain en va sortir badallant i l’Eduard Daladier en va sortir indiferent però preocupat. Durant la nit, en Mussolini va rebre unes flors d’una membre de la Lliga de les Noies Alemanyes sota l’atenta mirada d’en Hitler i d’en Hermann Göering, que anava amb un vestit fosc i portava ben agafat el seu bastó. Per la cara, el dictador italià estava molt satisfet per la trobada.

Immediatament després de firmar al pacte, l’Eduard Daladier es va dirigir primer a l’hotel Regina Palast abans de dirigir-se a l’hotel Vier Jaheszeiten, per acomiadar-se d’en Chamberlain. Els dos caps d’Estat varen ser saludats per milers de persones que estaven contentes de que no hi hagués guerra. Davant d’aquell espectacle, en Daladier va decidir sortir al balcó i va ser acollit per una gran ovació. Però els nazis no els va agradar gens aquelles simpaties populars cap als líders britànics i francesos, i en Reinhard Heydrich va ordenar desallotjar la Maximilianstrasse. Mentrestant, la delegació txecoslovaca s’estava esperant a l’hotel Regina de Munic, que estava vigilat per la Gestapo, esperant notícies de la reunió. A dos quarts de dues de la matinada varen ser informat per la delegació francesa i per en Chamberlain que en Hitler ocuparia els territoris dels Sudets. La delegació francesa estava molt abatuda perquè sabien que tard o d’hora hi hauria un conflicte, però en Chamberlain estava molt adormit i no parava de badallar.

A Berlín, l’ambaixador francès l’André François-Poncet es va indignar molt quan va saber el resultat de la trobada i va cridar que aquesta no era manera de tractar als seus aliats, fent referència als txecoslovacs. Per la seva part, l’ambaixador txecoslovac es va posar a plorar. A Praga, el ministre d’Afers Exteriors txecoslovac va dir que ells no serien els últims en ser atacats i que després d’ells els hi tocaria uns altres.

De dia, en Chamberlain continuava preocupat per l’acord que havien arribat la nit anterior i a primera hora del matí va demanar una altra reunió amb l’Adolf Hitler en el seu domicili particular de la Prinzregentenplatz. El primer ministre es va dirigir a l’apartament pel centre de la ciutat en un cotxe descobert, i la gent el va poder saludar pensant que s’havia evitat la guerra. La reunió es va celebrar a dos quarts de dotze del matí, i en Chamberlain li va portar un tractat de pau entre els dos països escrit pel Foreign Office. Quan en Paul Schmidt li va traduir el document, en Hitler, que no li va fer cap gràcia aquell nou tractat, va acabar firmant l’acord de pau entre els dos països. Llavors, en Chamberlain va tornar a Londres com un triomfador. A l’aeroport de Hedston va ensenyar a tothom el pacte que havia aconseguit amb la firma d’en Hitler. La família reial britànica li va atorgar una rebuda d’heroi. Poc després es va dirigir al 10 de Downing Street on l’esperava una multitud. Després d’haver escoltat cridar a la gent Visca Neville i cantar For he’s a jolly good fellow, en Chamberlain, somrient, va pronunciar unes quantes paraules des d’una finestra del segon pis i va dir que la pau seria per totes les seves vides. A la tarda, en Chamberlain va ser rebut per la família reial, i desenes de milers de persones es varen concentrar davant les portes del palau de Buckingham fins que el primer ministre i la seva esposa varen sortir al balcó del palau acompanyats pels reis per correspondre les aclamacions de la multitud.

A França, en Daladier va marxar d’Alemanya aquell mateix dia i va emprendre el vol des de l’aeròdrom Oberwiesenfeld de Munic cap a París en el seu aparell Bloch 220 que portava el nom de Poitou. En arribar al camp Le Bourget, en Daladier va veure des del cel que s’hi havia concentrat una multitud i li va demanar en el pilot que aterrés a Villacoublay però finalment varen aterrar a Le Bourget per qüestions tècniques. Quan la delegació francesa va sortir de l’avioneta varen ser rebuts com uns herois pel poble francès, però en Daladier es va quedar molt sorprès per l’entusiasme de la gent perquè sabia que havien cedit davant d’en Hitler entregant-li el territori dels Sudets, i va pensar que tots eren uns estúpids. Llavors, es varen dirigir a la seu del Ministeri de Guerra, que era el despatx oficial d’en Daladier. En el Ministeri d’Afers Exteriors no paraven de rebre telegrames de felicitació. L’ambaixador nord-americà, en William Bullit, li va entregar en el primer ministre un enorme ram de flors.

A Itàlia, en Benito Mussolini va ser rebut a Florència pel rei Victor Manel III, que estava molt satisfet per l’acord que havien arribat.

Per la seva part, en Hitler estava eufòric i va comentar en el seu sector més proper que aquella havia sigut la seva primera conferència internacional, però poc després va assegurar que seria l’última. Pensant amb el tema, en Hitler no es va mostrar tant eufòric perquè en Chamberlain li havia espatllat la seva entrada triomfal a Praga i perquè va veure que la gent demanava la pau abans que la guerra.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: