Diumenge:
Hitler a París:
A les tres de la matinada, Adolf Hitler i el seu grup es varen dirigir amb un comboi de vehicles militars des del seu quarter general de França cap a un aeròdrom per agafar un avió que els portaria a París. L’avió amb el qual viatjarien era un Focke-Wulf 200, el famós Condor, que el pilotaria el capità Hans Bäur, l’habitual pilot d’en Hitler. A dos quarts de sis del matí varen aterrar a l’aeroport de Le Bourget, a París. Hitler anava acompanyat pels arquitectes Albert Speer i Hermann Giesler i l’escultor Arno Breker, que anaven vestits amb un uniforme negre per semblar militars. Quan varen sortir de l’avió els estaven esperant tres cotxes de la marca alemanya Mercedes, i Hitler va pujar en un dels cotxes i es va asseure al costat del conductor. Speer, Giesler i Breker es varen asseure en els seients de darrere. En els altres vehicles i viatjaven el secretari Martin Bormann i el metge d’en Hitler, Karl Brandt, formant una comitiva de 10 vehicles.
En entrar a la capital, entrant per la Porte de la Villete, varen ser rebuts pel governador militar Otto von Stülpnagel, i immediatament va començar el recorregut. La primera visita del recorregut va ser en el Gran Teatre de l’Òpera de Charles Garnier d’estil neobarroc. Hitler havia estudiat quan era més jove l’Òpera d’en Garnier i la coneixia des del més mínim detall. Quan va ser-hi dins en va quedar fascinat i va elogiar la bellesa d’aquell edifici. Un guia va ensenyar-li tots els detalls i Hitler, demostrant que coneixia perfectament aquella obra, va recordar-li en el guia l’absència d’una sala petita. Sorprès, el guia va recordar que efectivament feia anys hi havia existit una petita habitació, però que havia sigut eliminada després d’unes reformes. Hitler en va quedar tan content de l’explicació del guia que va voler que li donessin una propina de 50 Reichsmarks, però aquest no la va voler acceptar perquè ja es va sentir recompensat explicant-li a en Hitler aquella obra. Sorprès per aquell gest poc habitual en el seu entorn, Hitler va dirigir-se a la resta del grup, que estava tan sorprès com ell, per dir-los que simplement complia amb el seu deure.
Després de l’Òpera es varen dirigir cap als Camps Elisis, passant per davant de la Madeleine, que el seu estil va impressionar a en Hitler, per després anar a la Torre Eiffel, on el dictador va ordenar parar-se pel voltant un moment per contemplar l’estructura de ferro. Llavors varen passar per l’Arc de Triomf, on Breker li va recordar a en Hitler que l’arc que volia fer a Berlín seria tan gran que el de París hi cabria a dins, i en el monument del Soldat Desconegut. Després, Hitler va decidir baixar dels cotxes a la Place du Trocadéro per caminar una mica. Un cop varen tornar als cotxes es varen dirigir a la capella de Les Invalides, dissenyada per en Hardouin Mansart. Allí, amb el seu uniforme blanc, Hitler es va passar una llarga estona davant de la tomba de l’emperador Napoleó Bonaparte amb la gorra al pit inclinant el cap en silenci. En aquell moment, Heinrich Hoffmann va fer una fotografia de la tomba com a record. En sortir de l’edifici, Hitler li va explicar en el seu fotògraf que aquell havia sigut el moment més gran i més bonic de la seva vida perquè sentia gran admiració per Napoleó, tot i que va dir que Frederic el Gran va demostrar ser superior a l’emperador francès. Quan varen sortir de Les Invalides es varen dirigir al Palau del Luxemburg, la Rue Soufflot i el Panteó, on va quedar de nou impressionat i va elogiar les dimensions de l’edifici, tot i que més tard va dir que l’edifici l’havia decebut. Quan varen passar pel Louvre, la Place des Vosges, el Palau de la Justícia i la Sainte Chapelle, les meravelles medievals de París, Hitler no hi va mostrar cap tipus d’interès per aquells edificis. El dictador, durant el seu passeig, va ordenar la destrucció de dos monuments de la Primera Guerra Mundial: l’estàtua del general Mangin, un dels vencedors de 1918, i el monument a Edith Cavell, la infermera britànica afusellada a Brussel·les per un esquadró d’afusellament alemany el 1915.
Després de veure el Panteó, Hitler semblava desanimat i avorrit, i no es va tornar a animar fins que va arribar a les cases de la Rue de Rivoli i a Notre Dame. Al final del recorregut va ser a Montmartre, a l’església vuitcentista de la pietat catòlica del Sacré-Coeur, on s’hi va queda una bona estona rodejat pels seus escortes contemplant la ciutat. Després es varen dirigir cap a l’aeroport per tornar al seu quarter general de Bruly le Peche, a prop de Sedan. A les nou del matí ja eren a dalt de l’avió i Hitler va demanar en el seu pilot que volés per sobre la ciutat abans de dirigir-se al nord. Quan varen volar cap al quarter, Hitler no parava d’explicar-li a Speer que havia complert el seu somni de visitar Paris.
Un informe policial va assegurar que ningú de la ciutat havia reconegut a en Hitler, tot i que si que va ser reconegut per un venedor de diaris en la Rue Rivoli i per un grup de dones a la Rue des Halles; tots ells varen fugir espantats. En total, Hitler va estar tres hores a la capital francesa, i va considerar la possibilitat de celebrar a París una desfilada de la Victòria, però al cap d’una estona d’haver-ho reflexionat i de que Hermann Göering li desaconsellés perquè hi havia el perill de ser atacats pels avions britànics va treure’s del cap aquella idea. Llavors, Hitler va estar tota l’estona preparant una sessió triomfal del Reichstag, on hi assistirien tots els comandants de grups d’exèrcits i dels cossos d’exèrcits, a més d’alguns almiralls i alguns herois escollits per l’ocasió. Quan varen arribar al quarter general varen rebre la notícia de que la Unió Soviètica havia annexionat la província romanesa de Bucovina. Hitler no havia arribat a cap acord amb el dictador Iosif Stalin perquè annexionés aquella zona, però va pensar que era millor no actuar i conservar la pau amb els soviètics.
Tomba de l’emperador Napoleó Bonaparte a l’actualitat
A la nit, Hitler estava capficat i va rebre a Speer en la casa de camp del quarter per xerrar de la seva passió, l’arquitectura. Hitler li va ordenar que preparés un decret per la reconstrucció de les obres de Berlín. Tenia enveja de París, la va veure més bonica que Berlín i no ho podia acceptar. Li va confessar que havia pensat fer destruir Paris però que estava convençut de que si feien una nova Berlín més bonica ja no caldria destruir-la. Speer va quedar impressionat per les paraules del dictador alemany, no es podia creure que en poques hores havia passat de dir meravellés de París; que si era tan bella, que si tan enamorat n’estava, que si tan la coneixia….. i que en qüestió d’unes hores pensés en destruir-la. A continuació, Hitler va ordenar que es comencessin a construir les obres de Berlín el més ràpid possible.
París la ciutat que Hitler tan admirava i que alhora volia destruir.
Després de parlar amb Speer, Hitler va sortir a fora de la seva caseta del poblet amb els generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl per parlar de la rapidesa amb què havia caigut França. Hitler va explicar-li a en Keitel que estava convençut de que si feien una campanya militar contra la Unió Soviètica seria un joc de nens per ells. Enmig de la conversa s’hi va afegir Speer per explicar-los que se’n tornava a Berlín per treballar en les obres de la ciutat que havien acordat. Hitler estava de molt bon humor amb Speer, ja que li havia deixat la responsabilitat de construir els seus somnis, de construir la ciutat més bella del món, i quan Speer marxava Hitler li va assegurar que aviat parlarien de nous projectes i de noves maquetes.
La torre Eiffel a l’actualitat
En la batalla:
Tot i l’armistici, les tropes alemanyes continuaven amb la seva ocupació i la infanteria alemanya va ocupar Poitiers i el cos blindat del general Hermann Hoth va ocupar la ciutat de Rochefort.
Els bombardejos sobre la Gran Bretanya:
L’aviació alemanya de la Luftwaffe va bombardejar l’illa de Jersey, en el Canal de la Mànega.
A la Gran Bretanya:
El govern britànic va reconèixer el coronel Charles de Gaulle com a líder dels francesos lliures.
