EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A Munic es va celebrar una altra reunió entre Adolf Hitler, Benito Mussolini, Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano. El ministre italià li va comentar a Von Ribbentrop que Itàlia desitjava tenir sortida a l’oceà Atlàntic a través de Marroc, però Von Ribbentrop, que sabia que Espanya també volia controlar Marroc, li va explicar que els espanyols també havien reivindicat el control d’aquella zona. Pels alemanys va ser més important les reivindicacions d’Itàlia que no pas les reivindicacions de la pobre Espanya, i cap alemany estava disposat a cedir davant les peticions espanyoles. Des de Madrid , el govern franquista va enviar a Alemanya la seva oferta d’entrar a la guerra al seu costat.

Els serveis secrets alemanys varen ordenar en els dirigents nazis que fessin una ullada als diaris alemanys en l’apartat de les esqueles dels soldats caiguts perquè en aquestes no es mencionava la figura de Hitler. Pels serveis secrets el fet de que no es mencionés a Hitler mostrava el malestar d’una part de la població cap a la guerra i la seva desaprovació.

Després d’observar amb certa indignació la pressió de les empreses alemanyes per posar les mans sobre les riqueses dels països ocupats, Hermann Göering va aprovar un decret que deia que els esforços de la indústria alemanya per fer-se amb les empreses dels països ocupats havien de ser rebutjades de la forma més contundent.

El coronel general Eduard Dietl va ser el primer alemany en ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases.

En la Batalla de França: 

A l’oest, les tropes blindades del cos blindat de Hermann Hoth varen arribar en diferents divisions a la ciutat de Saumur, tot i l’heroica resistència dels cadets de Saumur, el 15º Cos Panzer va ocupar Brest, i el 2º Exèrcit del general Otto von Stülpnangel van arribar a Nàntes. A més, els alemanys s’aproximaven a Saint-Nazaire, on un oficial de l’Armada francesa, el capità Ronarch, va aconseguir treure el cuirassat Jean Bart i portar-lo a Casablanca.

A l’est, el cos blindat de Heinz Guderian va ocupar en diferents unitats les ciutats de Nancy, Roanne i Lió. Durant aquell dia, 30 soldats del Marroc francès, que combatien entre Dijó i Lió, estaven disposats a rendir-se davant les SS en veure’s superats, però les SS no els varen voler capturar i els varen assassinar.

Al centre, el cos blindat de Paul Ewald von Kleist va ocupar la ciutat de Vichy. L’avanç alemany era imparable i varen travessar el riu Loire. A més, bombardejarien la ciutat de Bordeus, on hi havia el govern francès. Davant la imminent victòria militar, el Reich va acceptar la petició francesa d’armistici sense donar a conèixer les seves condicions.

Els britànics varen començar a evacuar les illes Anglonormandes, tant pròximes a França que era evident que caurien en mans alemanyes. en total es varen evacuar a 22.656 ciutadans britànics en cinc dies.

L’exèrcit italià va atacar els Alps francesos.

A la Gran Bretanya:

A Londres, després de la crida del dia anterior de Charles de Gaulle en els micròfons de la BBC, en el seu pis de solter de Seamore Place varen començar a arribar-hi voluntaris i aquell va ser el començament de la França Lliure. Davant d’aquell èxit varen buscar un nou despatx més còmode i més convenient que el de Seamore Place, i De Gaulle va utilitzar per segon cop els micròfons de la BBC per parlar ja com a cap polític i home d’Estat. De Gaulle va dir que parlava en nom de França i va titllar d’indigne el govern francès.

Tweet