Home // diari // 22 de juny de 1940

22 de juny de 1940




Dissabte:

La rendició de França:

En el bosc de Compiègne, a 80 quilòmetres al nord est de París, on els alemanys es varen rendir el novembre de 1918 en la Primera Guerra Mundial, les negociacions entre les delegacions alemanyes i franceses continuaven. A les sis de la tarda, Wilhelm Keitel, emprenyat de que els francesos no firmessin l’armistici, els va amenaçar que si al cap d’una hora no havien firmat els tornarien a la línia del front. Llavors, els negociadors francesos varen trucar al govern de Bordeus per demanar què havien de fer. Des de Bordeus els varen demanar que firmessin. 

A dos quarts de set de la tarda, després de dies de conflicte, França i Alemanya varen firmar l’armistici. Hitler sempre va recordar la rendició Alemanya en la Gran Guerra com la deshonra més gran que havia patit el seu país i volia que els francesos tinguessin també aquest record per sempre. A les 18:35, el general francès Charles Huntziger i el mariscal Wilhelm Keitel varen firmar l’armistici. Immediatament, Ràdio París, controlat pels alemanys, es va encarregar de transmetre a la població francesa que el país estava vençut i dividit.

A partir del moment en què es va produir la firma del armistici, Hitler es va fer amb el control de tres cinquenes parts de França i va ordenar reduir l’exèrcit francès a 100.000 homes, condemnar a mort a tots els lluitadors de la França Lliure, el retorn a Alemanya dels pilots capturats de la Luftwaffe, desmilitaritzar la Marina (igual que el Tractat de Versalles va imposar a Alemanya), que paguessin els francesos les despeses de l’ocupació, que va ser d’uns 400 milions de francs diaris, deixar l’imperi colonial francès sota el control del que seria el nou Govern de Vichy i els presoners de guerra havien de quedar en mans alemanyes. Tot i les dures condicions, Hitler va voler que França continués tenint sobirania pròpia, tot i que amb un govern controlat per ell. L’article tercer del conveni deia que en les regions ocupades de França, el Reich exerciria tots els drets de potència ocupant i el govern francès hauria de facilitar tots els mitjans de reglamentació relatives a l’exercici d’aquests drets i a la seva execució. També se li demanava al govern francès que invités d’immediat a totes les autoritats i a tots els serveis administratius francesos del territori ocupat a acatar les reglamentacions de les autoritats militars alemanyes.

Com a curiositat, quan França es va rendir les seves fortificacions de la Línia Maginot, que havia d’evitar la invasió dels alemanys, estava totalment intacte i demostrava com havia dit Charles de Gaulle el 1934 que no servia per res.


Després de la firma, Adolf Hitler es va instal·lar en el poble Bruly le Peche, a prop de Sedan, on havien desallotjat els veïns de la població. Els generals i els assistents de Hitler ja s’havien instal·lat en les petites cases de l’únic carrer del poblet. Després d’instal·lar-se, Hitler va ordenar que vingués al poble el seu arquitecte Albert Speer per volar l’endemà cap a París, juntament amb l’escultor Arno Breker, que el varen anar a buscar a casa seva membres de les SS sense que li comuniquessin, i l’arquitecte Hermann Giesler. Hitler tenia el desig de veure la ciutat que tan coneixia a través de llibres, i volia entrar-hi no com un militar que l’havia ocupat sinó com un turista i, per això, hi volia entrar amb tres artistes al capdavant.

A la nit, quan Speer ja havia arribat al poble, Hitler i el seu entorn varen celebrar una reunió militar on es va convidar a l’arquitecte per planejar els detalls del viatge a Paris. Hitler va deixar molt clar a tothom que la visita no havia de ser una visita oficial, sinó una expedició artística, i, per tant, no volia celebracions i tenia que passar desapercebut. Pel dictador aquell viatge significava molt perquè sempre li havia encantat París, era un dels seus somnis posar els peus en aquella ciutat que es coneixia des del més mínim detall sense que mai hi hagués estat. Hitler havia estudiat des de tots els seus carrers fins a les seves obres més notables.

En la Batalla per França:

Tot i l’armistici les ocupacions alemanyes continuaven i diferents divisions del cos blindat de Hermann Hoth varen ocupar les ciutats de Saint-Nazaire, Niort i La Rochelle.

Per la seva part, els italians, que avançaven al llarg de la Costa Blava, varen ocupar Menton. Al mateix temps, els ex ministre francesos que no volien firmar l’armistici varen sortir aquell dia cap a Casablanca.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va declarar aquella nit sobre l’armistici que França acabava d’arribar, que el govern britànic seria capaç de conduir la guerra on fos, per mar, aire i terra, a una conclusió satisfactòria.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: