Home // diari // 24 de juny de 1940

24 de juny de 1940

Dilluns:

França firma l’armistici amb Itàlia:

França, que ja havia firmat la pau amb Alemanya el 22 de juny de 1940, va firmar a un quart de vuit del vespre l’armistici amb Itàlia a prop de Roma. França havia estat humiliada i amb la firmar d’aquell armistici encara es feia més evident, ja que les tropes italianes varen entrar a les colònies franceses de Tunísia i d’Argèlia i varen obligar en els francesos a treure les mines que havien deixat. A més, França havia de cedir el control del port de Djibuti als italians i les tropes italianes varen ocupar Menton. Un cop es va firmar l’armistici es va informar a l’Adolf Hitler, que va ordenar l’alto al foc de la Wehrmacht a França. Tot i això, l’ocupació alemanya va continuar, i l’infanteria alemanya va ocupar la ciutat d’Angulema i el cos blindat del general Paul Ewald von Kleist va ocupar la ciutat de Saint-Etienne.

En el Reich:

A Alemanya:

Reinhard Heydrich li va deixar clar al ministre Joachim von Ribbentrop que la responsabilitat de la gestió de la qüestió jueva era seva, tal i com l’hi havia ordenat Hermann Göering el gener de 1939, i va sol·licitar que l’inclogués en totes les reunions que es parlés de la solució final dels jueus. Aquesta va ser la primera vegada que es va utilitzar el terme solució final.


Rudolf Hess va rebre ordres d’anar al quarter general de Bruky-de-Pesche, Bèlgica. Hess va viatjar al quarter en companyia del doctor Felix Kersten, que feia dies que el tractava. Aquesta va ser l’última vegada que es varen veure. Un cop varen aterrar al quarter, el doctor es va dirigir al tren d’en Heinrich Himmler, el Sonderzug Heinrich, i va parlar amb el líder de les SS sobre la qüestió sexual. Himmler li va assegurar que quan es guanyés la guerra, Hitler aprovaria unes directius completament noves. Himmler volia crear unes cases que anomenava grans cases d’amor, on les dones més belles i els millors homes podrien tenir relacions sexuals. L’estat es faria càrrec d’aquests actes i els futurs fills, ja que creia que al cap de vint anys Alemanya necessitaria una població de cent milions de persones.

A Holanda:

Arthur Seyss-Inquart va suspendre el Parlament.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va sortir amb destí a Canadà la primera embarcació que transportava a presoners nascuts a Alemanya i Itàlia. Parlant amb el primer ministre canadenc, Mackenzie King, Winston Churchill li va voler deixar clar que ell mai celebraria negociacions de pau amb Hitler, però també li va dir que en un futur no li podria assegurar el mateix sobre un futur govern si els Estats Units els abandonaven i eren derrotats. Churchill es va referir que es podia donar el cas d’un altre assumpte tipus Vidkun Quisling, on es formés un govern disposat a acceptar la supremacia i la protecció alemanya.


Charles de Gaulle va demanar l’establiment d’un comitè nacional francès per reunir tots els francesos que volguessin continuar combatent.

A Marroc:

Els ex ministres francesos que estaven encontra de l’armistici varen arribar a Casablanca, però allí varen descobrir que el governador general de Marroc, el general Charles Nogues, havia acceptat l’armistici.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: