Archive for diari

12 de juliol de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va aprovar el desenvolupament d’uns plans que tenien com a objectiu l’evacuació jueva. Per dur a terme els seus plans va demanar a França que li cedís l’illa de Madagascar, una de les seves colònies, per enviar-hi els jueus. Durant aquell dia el dictador alemany es va reunir amb l’Alfred Jodl, que li va perfilar les idees prèvies sobre els plans operatius d’un desembarcament a la Gran Bretanya.

En la França no ocupada:

A Vichy, en un quart acte constitucional es va nombrar a en Pierre Laval com a cap de l’Estat francès.

A Espanya:

A la matinada, un bombarder italià Savoia Marchetti SM-82 va deixar caure per error tres bombes sobre la Línia Concepció, quan havien de ser llançades sobre l’aeroport de Gibraltar. Dues d’elles varen quedar enterrades en les dunes de la platja de Poniente, Benidorm, i no varen explotar. Però la tercer va caure en la confluència dels carrers Duc de Tetuan i López d’Ayala, i va afectar a tres vivendes, que varen quedar totalment destruïdes. La potent ona explosiva es va poder sentir a quilòmetres de distància i varen haver-hi cinc morts i nombrosos ferits, que alguns d’ells varen tenir que ser rescatats de les runes amb les llums dels camions militars. En finalitzar la guerra, el govern italià va tenir que pagar una indemnització de 250.000 dòlars pels danys causats a persones i béns espanyols durant tota la guerra.

Published in: diari on 12 juliol 1940 at13:17 Comments (0)

11 de juliol de 1940

En el Reich:

A Obersalzberg, el cap de la Kriegsmarine, l’Erich Raeder, va plantejar-li de nou a l’Adolf Hitler la invasió a la Gran Bretanya després d’un bombardeig concentrat, però el dictador alemany li va dir que encara pensava que la invasió s’havia d’utilitzar com a últim recurs. Llavors, el cap de la Marina li va manifestar el desig de construir una gran flota per combatre una possible aliança entre la Gran Bretanya i els Estats Units, i li va manifestar el seu desig d’obtenir una de les illes Canàries que estaven sota el control d’Espanya, però en Hitler no va voler escoltar cap de les propostes d’en Raeder.

Per altra banda, en Hermann Göering va declarar en una ordre d’aquell dia que quan arribés el moment s’hauria de destruir la indústria armamentista britànica i la RAF com més aviat millor mitjançant els primers atacs. Les defenses del sud de la Gran Bretanya, segons la seva estimació, només resistirien quatre dies i la RAF quatre setmanes.

A la Gran Bretanya:

Precisament, aquell dia els controladors aeris britànics varen cometre un greu error en enviar a sis Hurricans a interceptar un sol atacant i després els caces britànics es varen trobar amb una formació de més de 40 avions. Els errors britànics, que el principi eren constants, cada cop es varen fer més infreqüents.

A la França no ocupada:

A Vichy es va formar el primer govern francès després de l’ocupació alemanya i de la votació del dia anterior de l’Assemblea Nacional francesa amb 569 vots a favors, 80 encontra i 17 abstencions per donar plens poders a en Philippe Pétain. El nou cap d’Estat va inaugurar les seves funcions abrogant la Constitució de 1875, determinant l’expansió dels seus poders, i va concentrar en la seva figura el poder executiu, legislatiu i part del judicial, a més va eliminar els sindicats i els partits, va suprimir moltes llibertats, en especial en els jueus, i va aplaçar sine die al Parlament. Dintre del nou govern, en Pierre Laval va assumir la vicepresidència. Ja amb els plens poders, en Pétain va comentar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb els britànics després de que aquests haguessin atacat la flota francesa el 3 de juliol.

A Itàlia:

El govern italià va anunciar la consigna; Tot per Líbia, que volia dir que la guerra es traslladaria al nord de l’Àfrica.

Published in: diari on 11 juliol 1940 at11:20 Comments (0)

10 de juliol de 1940

Dimecres:

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va atacar els combois, els vaixells civils i mercantils i les instal·lacions portuàries britàniques del Canal de la Manega. Amb aquell atac va començar la Batalla d’Anglaterra que duraria fins el maig de 1941. Al mateix temps, 70 avions alemanys varen bombardejar les instal·lacions de les drassanes en el sud dels Gales.

Per contrarestar els atacs alemanys, el Ministeri d’Indústria aeronàutica va declarar:

Convertirem les seves olles i paelles en avions Spitfire i Hurricane, Blenheim i Wellington. Tots els que tinguin olles i paelles, escalfadors, aspiradores, penjadors, formes pel calçat, accessoris per l’habitació del bany i adornaments per la casa, cigarreres o qualsevol altres articles que estiguin fets totalment o parcialment d’alumini, han d’entregar-los immediatament (…)

En el Reich:

L’almirall Wilhelm Canaris va ser l’encarregat d’examinar com es podia dur a terme una operació contra Gibraltar.

A França: 

L’Assemblée National es va reunir en l’auditori principal del palau de l’opera de Vichy per aprovar el nou govern i dissoldre la República francesa. 569 diputats van votar a favor, 80 encontra i 17 es van abstenir. D’aquesta manera l’Assembléé va donar plens poders al mariscal Philippe Pétain per promulgar una nova constitució on s’esperava garantir els drets del treball, de la família i de la pàtria. D’entre els qui varen tenir que abandonar al govern hi havia Camille Chautemps, que va marxar després als Estats Units.

Published in: diari on 10 juliol 1940 at5:25 Comments (0)

9 de juliol de 1940

Dimarts:

En el Reich:

En el Berghof, Adolf Hitler va fer una sèrie d’esbossos a llapis pel nou teatre de l’òpera de Linz, com a part de les futures obres per transformar la ciutat en la capital de l’Art.


El pastor protestant Paul-Gerhard Braune, administració d’una institució mèdica de Berlín, va escriure una carta de protesta contra el programa d’eutanàsia. Segons el pastor, el programa era un projecte a gran escala per exterminar a milers d’éssers humans i declarava que aquests fets eren indignes d’institucions que es dedicaven a curar. Braune va afegir que les matances s’havien ampliat a persones lúcides i responsables i que posava en perill l’ètica de la població general. Hans Lammers va informar a Braune que el programa d’eutanàsia no es podia aturar. Més tard el pastor va ser arrestat.


El buc corsari alemany Komet va salpar cap al nord per dirigir-se al Pacífic nord.

En el Mediterrani:

En les aigües del sud d’Itàlia, en el cap Stilio, a Punto Stilo, es va produir un combat entre forces britàniques i italianes on hi varen intervenir cuirassats, creuers i destructors. Els italians comptaven per aquella batalla amb el modern creuer lleuger Luigi di Savoia Duca degli Abruzzi de l’almirall Antonio Legnani. Els avions britànics que es varen enlairar des del portaavions Eagle varen dominar i el buc insígnia italià, el cuirassat Giulio Cesare va ser seriosament danyat pel buc insígnia britànic, el Warspite, i va tenir que refugiar-se en el port de Messina.

No hi va haver un clar guanyador, pel que els dos bàndols es varen atribuir la victòria. Benito Mussolini va dir que la Regia Marina havia deixat fora de combat a la meitat de la Royal Navy, mentre que aquests deien que la batalla havia demostrat la superioritat tàctica de la Royal Navy i realçat la moral dels seus homes.

Published in: diari on 9 juliol 1940 at18:19 Comments (0)

8 de juliol de 1940

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va escriure que si Adolf Hitler era aturat a la Gran Bretanya o no intentés una invasió, retrocediria cap a l’est i no tenien amb què aturar-lo, però va deixar clar que el dictador cauria a través d’un atac absolutament devastador i exterminador dut a terme pels bombarders molt pesats.


En els micròfons de la BBC, Charles de Gaulle va declarar que no hi havia cap francès que no sabés de l’atac britànic del 3 de juliol de 1940 a la flota francesa, i que sentien gran dolor per aquest fet. El coronel francès va demanar als britànics de no considerar aquella tragèdia com un èxit naval.


René Pleven, polític liberal francès que seria el comissari de Finances en el primer Comitè Nacional francès, es va adherir a la França Lliure.

A Dakar:

Els britànics, amb un portaavions i amb molts avions, varen atacar i danyar greument el cuirassat francès Reichelieu.

Published in: diari on 8 juliol 1940 at11:01 Comments (0)

7 de juliol de 1940

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar a la Wehrmacht que comencés a planificar una possible invasió a la Gran Bretanya. Després, el dictador es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano a la Cancelleria del Reich per parlar de la possible invasió a la Gran Bretanya. Hitler li va explicar que era molt complicada aquella operació i que estava sent estudiada pel seu Estat Major, però Ciano, que no estava d’acord amb l’entrada d’Itàlia a la guerra, li va comentar que Benito Mussolini estava decidit a participar en la invasió enviant deu divisions i trenta esquadrilles. Llavors, Hitler li va comentar que tot i la victòria a la Batalla de França no podien ocupar les colònies franceses per no malmetre les relacions amb el Govern de Vichy. Després de la reunió, Ciano es va reunir amb el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, que també li va explicar que veia molt complicat la invasió a la Gran Bretanya i que opinava igual que Hitler de que era necessari controlar Gibraltar.

Precisament, l’almirall Wilhelm Canaris va suggerir en el capità general Franz Halder la conquesta de Gibraltar per debilitar el poder i el control dels britànics.

A Egipte:

L’almirall francès al comandament de les embarcacions de l’Armada francesa que es trobava a Alexandria, va estar d’acord en neutralitzar les seves naus tal i com havia demanat la Gran Bretanya per evitar un fet com el 3 de juliol a Mers-el-Kebir.

Published in: diari on 7 juliol 1940 at11:05 Comments (0)

6 de juliol de 1940

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les tres de la tarda Adolf Hitler va arribar a l’estació de trens Anhalter, Berlín, del seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, Alsàcia, on l’esperaven membres del Partit com Joseph Goebbels, i comandament militars, a més d’una multitud de gent eufòria per celebrar la victòria d’Alemanya a Europa. El govern havia distribuït gratuïtament un milió de banderes amb l’esvàstica entre la multitud que havia volgut anar a rebre al seu líder. Hitler portava bastants dies vivint en el front occidental, en els seus quarters generals de França i Bèlgica, dirigint la Wehrmacht i la gent tenia ganes de veure’l. Moltes persones que el van esperar a l’estació portaven més de sis hores esperant-lo, tot i que el matí hi havia uns núvols amenaçadors que es varen escampar a la tarda deixant sortir el Sol. Els carrers estaven adornats amb flors i catifes, i tota l’estona sonava la música de les SA, la Badenweiler, la marxa favorita de Hitler. Les càmeres del Wochenschau no paraven de gravar i les campanes de les esglésies repicaven per saludar al dictador. Un cop va baixar del tren, Hitler va pujar en un Mercedes negre que s’obria pas entre la multitud gràcies a una comitiva motoritzada fins arribar a la Cancelleria del Reich. La gent havia llançat milers de rams de flors a la carretera per on Hitler tenia que passar. Poc després d’entrar a l’edifici, la gent es va concentrar en el balcó de la Cancelleria que donava a la Wilhelmplatz demanant a crits que Hitler sortís, desig que es va complir quan va sortir acompanyat per Hermann Göering. Mentre es produïa la desfilada, Hermann Göering li va dir a Goebbels que estaria més tranquil quan acabés la cerimònia per por a atacs aeris britànics.

A la Gran Bretanya:

Gràcies als missatges de l’Enigma interceptats a la Luftwaffe es va saber que la força de bombarders alemanys no era tan gran com es creia. El Servei d’Informació de l’Aviació havia calculat que els alemanys disposaven de 2.500 bombarders i que tenien capacitat per llançar 4.800 tones per dia. Enigma va revelar que la xifra real era de 1.250 bombarders, amb una capacitat diària de 1.800 tones de bombes. 

Però aquell dia els alemanys varen començar a llançar bombes d’alta potència a Aldershot, on varen matar a tres soldats del Royal Canadian Ordnance Corps. 

A Líbia:

Després d’un reconeixement aeri, bombarders britànics varen atacar objectius navals italians e el port de Tobruk. 

A l’Àfrica:

Al Sudan, els italians varen conquerir Kurmuk.

A Japó:

L’ambaixador britànic va rebre ordres d’oposar-se a la sol·licitud per part dels japonesos d’interrompre la principal ruta terrestre de subministraments d’armes a Xina, la carretera de Birmània, amb l’excusa de que era discriminatori en contra de Xina. Tot i això, l’ambaixador va respondre que si no es tallava la carretera existia un perill real d’un atac japonès, de manera que la carretera es va tallar durant tres mesos. 

 

Published in: diari on 6 juliol 1940 at5:22 Comments (0)

5 de juliol de 1940

Divendres:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va estar per últim dia en el seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, Alsàcia. L’endemà tornaria a Berlín. Durant aquell dia, el dictador va encarregar a una subsecció de l’Oficina de Política Exterior del NSDAP dirigida per Alfred Rosenberg reunir obres d’art de propietaris jueus i confiscar material anti-alemany juntament amb els documents que poguessin ser valuosos pel Reich.

A França:

El govern de Vichy va trencar les relacions diplomàtiques amb el govern britànic arrel de l’atac a Mers-el-Kebir de feia dos dies.

En els Estats Units:

El Congrés va promulgar la Llei de Control de l’Exportació que prohibia l’exportació sense llicència de peces d’avió, minerals i substàncies químiques a Japó.

Published in: diari on 5 juliol 1940 at10:56 Comments (0)

4 de juliol de 1940

Dijous:

En el Reich:

Hermann Göering va exigir crear una comissió econòmica paral·lela a la comissió d’armistici per decidir tots els aspectes de la vida econòmica francesa, incloent la confiscació de matèries primes per Alemanya.

A la Gran Bretanya:

Arrel de l’atac del dia anterior a Mers-el-Kebir, Winston Churchill va dir a la Cambra dels Comuns que confiava en que el Parlament jutjaria el que havien fet, i que també ho esperava que ho fes la nació i els Estats Units. Churchill emplaçava a que aquell atac fos jutjat pel món i la història.

A l’Àfrica:

Les tropes italianes procedents d’Abisínia varen ocupar posicions frontereres a Sudan i varen conquerir Kàssala i Gallabat.

Published in: diari on 4 juliol 1940 at8:05 Comments (0)

3 de juliol de 1940

Dimecres:

L’atac a Mers-el-Kebir:

Winston Churchill i el seu govern, temorosos de que la flota francesa caigués en mans alemanyes, varen ordenar la confiscació dels vaixells de guerra francesos amarrats a Plymouth, Portsmouth i Southampton, i, davant d’Alexandria, l’esquadra francesa d’Egipte va ser desarmada per l’almirall Andrew Cunningham. A més, el primer ministre també va permetre que la Força H de la Royal Navy ataqués a la flota francesa de la colònia francesa d’Argèlia, a Mers-el-Kebir, a prop d’Orà, i Mazalquivir, dins l’Operació Catapulta.

A les nou del matí, l’almirall James Fownes Somerville, el comandant de l’esquadra britànica al Mediterrani, tenia les seves embarcacions provinent de Gibraltar a Orà i va enviar a l’almirall francès Marcel-Bruno Gensoul un ultimàtum on li deia que si no s’unien a ells per continuar lluitant enfonsaria la seva flota i li va donar sis hores de marge per prendre una decisió. En veure rebutjat l’ultimàtum i després d’unes hores de negociació, l’almirall britànic va enviar un últim missatge on deia que si no s’acceptaven les seves proposicions a dos quarts de cinc de la tarda atacaria. Complint la seva amenaça, a les 16:57 el vaixell de l’almirall britànic va disparar la primera salva i d’aquesta manera va començar l’atac britànic amb el suport d’un atac aeri per part dels avions de l’Ark Royal sobre el Strasborug, que de seguida va intentar fugir, i els dos destructors que l’acompanyaven. El resultat va ser un èxit moderat. Un cuirassat francès va quedar destruït i un altre danyat. El Dunquerke es va encallar, igual que els vells cuirassats Provence i Bretagne, però el Strasbourg, encara que danyat, va arribar a Toló, igual que el portaavions Commandant Teste. També ho varen fer els tres creuers que havien estat a Argel i cinc destructors. En aquella acció a Orà en total varen morir 1.299 mariners francesos, i 350 varen resultar ferits. Aquesta acció va ser un motiu de ressentiment en les relacions entre els dos països durant molt anys.

Arrel d’aquella Operació, totes les embarcacions franceses que estaven a ports britànics varen ser abordades i capturades, sense disparar cap tret, excepte en el submarí Surcouf, on per culpa d’un malentès un mariner francès i un altre britànic varen rebre trets i varen morir. 

En el Reich:

A Alemanya:

En un memoràndum escrit pel cap d’Afers Jueus en el Ministeri d’Afers Exteriors Franz Rademacher, es deia que l’illa de Madagascar tenia que transferir-se de França a Alemanya per convertir-la en un gran gueto per tal de que les SS hi enviessin els jueus. Es pensava traslladar a altres zones els 40.000 colons europeus de l’illa, tot i que quedava per resoldre el problema de la població indígena. Amb els jueus a Madagascar, es pensava privar-los de les seves respectives nacionalitats, però se’ls permetria una autonomia administrativa limitada dins de les ordres dels alemanys. Un banc entre-europeu rebria l’import de la liquidació dels béns dels jueus i proveiria de fons a les SS per cobrir les despeses de transport. Viktor Brack, del programa d’eutanàsia T-4, era el qui havia de fer-se càrrec del transport.


Franz Halder, sense rebre cap ordre de l’Adolf Hitler però seguint les instruccions que l’hi havia donat Ernst von Weizsäcker, va mostrar la seva disposició a planejar un atac contra la Unió Soviètica i va afirmar que una intervenció militar obligaria a la Unió Soviètica a reconèixer la posició dominant que ocupava Alemanya a Europa. Halder més tard va afirmar que era una bogeria l’atac contra la Unió Soviètica.

A França:

A la Bretanya, a la ciutat de Pontivy, els líders nacionalistes bretons varen fundar un Consell Nacional Bretó, que va declarar que el destí de la Bretanya estava separat del de França.

A la Gran Bretanya:

Els Caps dels Estats Majors varen arribar a la conclusió de que era probable que un intent d’invasió alemanya anés precedit per una batalla aèria a gran escala. 

En els Estats Units:

El Brtannic va salpar de Nova York a la Gran Bretanya amb més de 10.000.000 de cartutxos de fusell, 50.000 fusells i un centenar de canons de campanya a les seves bodegues. Va arribar sense problemes al seu destí. 

Published in: diari on 3 juliol 1940 at10:47 Comments (0)