EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, els nazis varen ser prudents amb el comunicat japonès del dia anterior, ja que no volien declarar la guerra als Estats Units. Però, a la tarda, Adolf Hitler, que va poder tornar al quarter general de Rastenburg després del seu viatge a Poltava, on hi havia tingut que aterrar d’urgència el 2 de desembre pel mal temps quan tornava de visitar el Grup d’Exèrcits del Sud, ja tenia segura la seva decisió per declarar la guerra als nord-americans. El dictador esperava que la divisió de la potència militar anglosaxona en dos escenaris bèl·lics li permetria guanyar temps per seguir intentant conquerir els seus objectius a l’Est.

El govern va promulgar una llei que imposava la pena de mort per pràcticament qualsevol infracció comesa per un jueu.

A Ucraïna:

A Horodenka, a primera hora del matí, els carrers i les cases varen ser envoltades per la policia sense que ningú s’ho esperés. Buscaven als jueus. Mica en mica els varen anar traient de les cases i els varen congregar a la sinagoga. En total eren 2.600 persones entre homes, dones i nens. Poc després els varen transportar en el bosc de Semakowce, on varen ser executats i llançats a una fossa. Per executar-los, posaven una fusta de banda a banda de la fosa, i allí hi posaven cinc homes despullats. Llavors disparaven. Els nens els llançaven directament vius a la fossa.

En el front oriental :

En el sector central:

En la batalla de Moscou, que s’estava produint a 37 graus sota zero, els combats es varen produir a la zona de boscos de l’est de Tula. Els alemanys varen progressar molt poc en aquella jornada i, a més, una forta protecció de caces soviètics els va impedir continuar i, d’aquesta manera, l’avanç alemany va quedar paralitzat davant de Moscou. Günther von Kluge, el cap del Grup d’Exèrcit del Centre, va ordenar en els seus homes quedar-se en posició defensiva. Llavors, el reconeixement aeri alemany va descobrir un poderós grup soviètic que s’encaminava des de Kachira cap al sud. Els alemanys, que patien més el fred que els soviètics, de fet si s’aturaven era per culpa del fred i no pels soviètics, varen rebre una petita i insuficient quantitat d’abrics i mitjons de llana. Al mateix temps, la ràdio els advertia de que les temperatures encara podien continuar baixant. Durant la nit la temperatura va tornar a baixar per sota dels 30 graus sota zero. Un regiment alemany va patir 300 baixes per congelació i diversos dels ferits varen morir.

A la Unió Soviètica:

A la nit, Iosif Stalin va convidar a sopar al general Wladislaw Sikorski en el Kremlin per parlar sobre la frontera entre Polònia i la Unió Soviètica. En aquells moments els tancs alemanys estaven maniobrant a les afores de la capital i semblava una bogeria aquella reunió. Sikorski li va comunicar que no tenia autoritat per discutir sobre aquell punt concret i que no considerava aquella acció com la més propicia. Tot i no voler parlar d’aquell tema, li va deixar clar que pensava que després de la victòria Polònia tornaria a tenir les fronteres d’abans de la guerra. Aixecant el cap davant d’aquell pensament en veu alta, Stalin li va contestar que li agradaria alterar una mica aquestes fronteres i, somrient, li va dir que serien lleugeres alteracions. A última hora de la nit varen firmar una declaració on es tornaven a prometre una completa ajuda militar contra Adolf Hitler, el càstig dels nazis criminals i una amistat entre els dos països.

A Líbia:

Erwin Rommel va llançar un últim atac contra Tobruk, però l’arribada del 8º Exèrcit britànic el va forçar a abandonar la posició i a organitzar una replegada.

En el Pacífic:

La flota de submarins japonesa va rebre el calendari d’atac a Pearl Harbor juntament amb l’última informació meteorològica i d’intel·ligència.

A l’oceà Índic:

Gran part de la força amfíbia japonesa va salpar de Hainan, la Xina, amb l’objectiu d’envair Malàisia.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Des de Poltava, on hi havia tingut que aterrar quan tornava al quarter general de Rastenburg després de visitar al Grup d’Exèrcits del Sud perquè s’havia perdut la ciutat de Rostov, Adolf Hitler va publicar una nova ordre anomenada La Simplificació i Increment de l’Eficiència de la Producció d’Armaments, on ordenava una reducció de l’enorme varietat d’equips que es produïen per una millora de la productivitat a les fàbriques alemanyes.

En el front oriental:

En el sector central:

En la batalla per Moscou, els soldats alemanys estaven esgotats; patien les baixes temperatures i la neu, i ja no podien continuar avançant tot i que tenien Moscou a la vista. Les divisions panzer 3º i 4º del general Heinz Guderian no varen poder continuar amb el seu avanç del dia anterior per culpa d’una violenta nevada i el fort vent, a més de que el gel que hi havia en els camins els dificultava els moviments i finalment es varen veure obligats a aturar-se. En aquell precís moment, la 4º Divisió Panzer va destruir la via ferroviària Tula-Moscou i es va apoderar de sis canons per després dirigir-se a la carretera Tula-Serpukhov, però la falta de carburant i l’esgotament dels soldats va fer que s’haguessin d’aturar. Fedor von Bock li va dir a Alfred Jodl que les seves tropes estaven esgotades i que els instruments eren inexistents, però va afirmar que continuaven avançant a través de sang i foc perquè, segons ell, era millor dur la iniciativa que posar-se a la defensiva. Per la seva part, els soldats soviètics varen aprofitar les condicions climàtiques per defensar-se en els boscos i a les zones pantanoses.

Els alemanys ja es començaven a conscienciar de que potser la Batalla de Moscou no aniria tal i com els hi prometien. El capità Wilhelm Hosenfeld, un oficial de l’Estat Major de la Wehrmacht a Varsòvia, va escriure que veia impossible que les tropes alemanyes poguessin conquerir la ciutat de Moscou, tot i estar a només 32 quilòmetres de la ciutat, per culpa de la falta de provisions. Hosenfeld també va anotar que en aquella guerra s’havien sacrificat a milions de vides de nois joves per un suposat bé de la nació alemanya i que estava horroritzat per la brutalitat de l’Exèrcit, de la propaganda racista de l’Adolf Hitler i de les seves ordres de deixar morir de gana a la gent dels pobles que conquerien.

A Itàlia:

A Roma, l’ambaixador japonès a Itàlia es va reunir amb Benito Mussolini per explicar-li que les negociacions amb Washington havien anat malament i que estaven en punt mort. L’ambaixador li va recalcar la clàusula del Pacte Tripartit (si un país estava en guerra amb un altre els altres aliats havien d’ajudar-lo) i li va sol·licitar que quan comencés el conflicte amb els nord-americans declaressin la guerra d’immediat als Estats Units. Mussolini li va respondre que no tindria cap problema en declarar la guerra als nord-americans, però li va dir que no sabia què dirien els alemanys sobre una guerra amb els Estats Units. Al cap d’una estona, el comte Galeazzo Ciano va dir que el president Franklin Delano Roosevelt havia tingut èxit amb la seva maniobra de trencar les negociacions amb els japonesos, ja que no podia entrar a la guerra de seguida i directament (el Congrés i els nord-americans volien que Estats Units continués com un país neutral) i, d’aquesta manera, va assegurar que agafaria una drecera deixant-se atacar pels japonesos.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, els generals polonesos Wladyslaw Sikorski i Ladislas Anders es varen reunir amb el dictador Iosif Stalin per mirar d’esbrinar el destí dels 4.000 oficials que trobaven a faltar entre ells. El que no sabien els polonesos, igual que la resta del món, era que aquests oficials havien sigut assassinats pels soviètics durant l’ocupació de Polònia. Sikorski li va explicar que tenia en el seu poder la llista incompleta de 3.845 oficials que havien sigut deportats a la força i que en l’actualitat es trobaven en les presons i en els camps de treball soviètics. Stalin li va dir que era impossible, que l’amnistia havia sigut de caràcter general i universal, i va assegurar que havien d’haver fugit. No creient-se’l, Sikorski li va replicar dient-li que era totalment impossible que tots aquells homes haguessin fugit, però Stalin es va mostrar ferm amb la seva resposta i li va contestar que s’havien posat en llibertat i que havien de ser a les seves llars i va donar per acabada la reunió. Aquells polonesos que trobaven a faltar varen ser assassinats per ordres del Kremlin en el bosc de Katin.

En els Estats Units:

Washington va accedir a informar a l’estació de Pearl, a Hawai, de que els japonesos havien ordenat a totes les seves missions diplomàtiques destruir els codis i xifres. El telèfon que la FBI havia pinxat en el despatx del cònsol japonès a Honolulu va confirmar que a ell també l’hi havia arribat l’ordre de cremar els seus codis.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

Des del quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va dirigir amb avioneta al quarter general del general Ewald von Kleist a Mariupol, en el mar d’Azov, per saber en primera persona per què les seves tropes s’havien retirat de la zona quan ell havia ordenat tot el contrari. Allí el varen posar al corrent dels informes del Grup d’Exèrcits Sud, que ell no havia vist, anteriors a l’atac contra la ciutat de Rostov. Hitler va culpar d’haver perdut la ciutat soviètica al Grup d’Exèrcit i a l’Exèrcit Panzer, però no va restituir al mariscal Gerd von Rundstedt, que havia sigut obligat a dimitir el dia anterior com a comandant del Grup d’Exèrcits Sud. Quan va acabar d’inspeccionar la zona va tornar a agafar a agafar un avió per tornar al seu quarter general de Rastenburg, però el mal temps el va obligar a fer nit a Poltava, on sembla ser que les comunicacions estaven tallades, tot i que va saber que un batalló de reconeixement de la Wehrmacht havia arribat a només 19 quilòmetres de Moscou. Sense poder parlar amb l’exterior, el dictador alemany va dir en el seu entorn que la vida individual no tenia que ser valorada a un preu gaire alt perquè si l’individu tingués importància a ulls de la Naturalesa aquesta s’encarregaria de preservar-lo, va afirmar. Després, Hitler va emetre una Directriu en la que ordenava a la 2º Luftotte, destinada en el front oriental, tornar al Mediterrani per garantir les comunicacions amb Líbia i Cirenàica, i també per mantenir Malta després de l’ofensiva britànica a Líbia. Però el fet d’estar incomunicat aquella nit va provocar que el ministre Joachim von Ribbentrop, que estava a Berlín amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per negociar un pacte entre els dos països per ajudar-se a combatre als Estats Units i prometre’s no firmar la pau per separat amb els nord-americans, no li pogués consultar a en Hitler sobre l’estat de les negociacions i no va poder firmar el pacte amb els japonesos perquè necessitava l’aprovació del dictador.

A Varsòvia va morir el mariscal polonès Edward Rydz-Smigly.

En el front oriental:

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, les divisions panzer 3º i 4º del coronel general Heinz Guderian varen obrir un forat en les posicions avançades dels soviètics. A més, les avançades divisions Das Reich es trobaven davant Lenino i diversos elements de la 258º Divisió d’Infanteria varen arribar als ravals del nord-oest Moscou, en el barri perifèric de Jimki, i a només 15 quilòmetres de la Plaça Roja. Però les temperatures eren molt baixes, 38 graus sota zero, i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tan baixes, ja que no havien sigut equipats amb equips d’hivern.

A més, els soviètics varen enviar els seus caces, tot i que els alemanys també els varen enviar. Els Il-2 Shturmovik del 65 ShAP varen caure sobre les tropes alemanyes de la 7º Divisió Blindada que s’estaven retirant des de Yajroma, al nord-oest de Moscou, i varen assegurar haver destruït prop de 100 vehicles.

En el sector sud:

Davant la liquidació indiscriminada de presoners alemanys, l’Estat Major soviètic de Sebastopol va comunicar que amonestarien a les unitats que matessin com a norma als presoners sense interrogar-los ni conduir-los a l’Estat Major de les seves respectives divisions. Segons el comunicat, només es podria matar al presoner quan oferís resistència o fugís. A més, s’avisava que l’afusellament del presoners allà on fos capturat feia escampar el temor entre els soldats alemanys que volien passar a les línies soviètiques.

A la Unió Soviètica:

Segons es va informar al Comitè de Defensa de l’Estat soviètic, les reserves de combustible de la Wehrmacht arribarien fins el febrer o març de l’any següent i es preveia que alemanys intentessin apoderar-se dels pous petrolífers soviètics de Maikop.

A l’Àsia:

La força Z de l’almirall Tom Phillips, composta pel buc de guerra Prince of Wales i el creuer de batalla Repulse, escortada per destructors, varen arribar a la badia de Singapur.

Tweet

Dilluns

En el Reich:

A Polònia:

El mariscal Walther von Reichenau va agafar el comandament del Grup d’Exèrcits Sud en substitució del mariscal Gerd von Rundstedt, que va ser castigat per l’evacuació de Rostov del 29 de novembre de 1941, a part de que Von Rundstedt havia patit un lleu atac de cor i el dia anterior havia enviat un telegrama dient que no volia complir l’ordre de no retirar-se. A la tarda, Von Reichenau va trucar al quarter general de Rastenburg per informar que els soviètics havien travessat la línia situada en el lloc ordenat per Adolf Hitler i va sol·licitar permís per retirar-se a la línia que havia demanat Von Rundstedt. Hitler hi va accedir.

A la nit, el líder alemany va explicar en els seus convidats que els jueus tenien un caràcter destructiu i els va amenaçar dient que qui destruïa la vida s’exposava a la mort.

A Alemanya:

A Berlín, a la nit, el ministre Joachim von Ribbentrop li va dir a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima que abans de firmar un pacte entre els dos països, en què es comprometien a lluitar contra els Estats Units si un dels dos països atacava als nord-americans i es prometien a no firmar la pau per separat amb els Estats Units en cap cas, ho havia de consultar amb Hitler.

En una conferència a l’Acadèmia Alemanya davant autoritats de l’Exèrcit, la policia, del NSDAP, del Front del Treball, del món acadèmic u cultural i altres personalitats, Joseph Goebbels va dir que la profecia de Hitler del 30 de gener de 1939 ja s’estava complint i va deixar clar que la compassió o el penediment estaven fora de lloc i va afirmar que els jueus estaven patint un procés gradual d’aniquilació. El ministre va exclamar que ara s’estava duent a terme la pròpia llei dels jueus: Ull per ull i dent per dent. 

El jutge de les SS Reinecke va informar a Heinrich Himmler que l’esposa del governador Hans Frank treia dels magatzems diversos abrics de pell, com a mínim 10, afirmava, fet que sobrepassava la seva capacitat adquisitiva i les seves necessitats. A més, el jutge li explicava que això no era tot perquè s’havia comprovat que en la seva casa Apfelbaum de Varsòvia havia adquirit a més, entre altres coses, una jaqueta de llúdriga, un abric de mesquer, un abric de castor, un abric d’ermini, dos abrics de visó, una jaqueta d’ermini, dues capes de guineu platejada i blava amb altres pells. Reinecke li afegia que segona declarava el Sturmbannführer SS Fassbender, els enviats de l’esposa del governador havien dit que tot el que havia comprat valia la meitat del seu valor real.

En el front oriental:

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, el 4º Exèrcit de Günther von Kluge va avançar entre els boscos i terres pantanoses a l’oest de Moscou, mentre els tancs de Heinz Guderian i Erich Hoepner també intentaven avançar. Al sud de Rogachev, el 41º Cos, que provenia de Kalinin, es va situar a l’ala dreta del 3º Exèrcit blindat, que atacava per creuar el canal al nord de Lobnia. Més al sud, al nord-oest de Lobnia, la 2º Divisió blindada del general Veiel amenaçava cap a Moscou pel nord-oest i, arrossegant-se per la neu enmig d’un fred espantós, varen avançar per la carretera minada de Rogachev a Moscou, ocupant Ozererskoie, l’estació terminal d’autobusos de Moscou. Però els soviètics varen rebre procedents d’Àsia tres exèrcits soviètics per reforçar el front de Moscou. Sabent que en breu es produiria una batalla transcendental, els soviètics es varen entrar en el carrer Chistoprudny de Moscou per millor el seu maneig amb les metralladores Maxim.

A França:

A Saint-Florentin es varen reunir Philippe Pétain i Hermann Göering. El ministre alemany va viatjar en tren especial i anava acompanyat per Adolf Galland, a qui li va dir en el camí que en vint minuts hauria acabat amb el vell cavaller. Göering va estar durant tres hores reunit amb Pétain i varen poder parlar gràcies a l’ajut del traductor Paul Schmidt. El ministre va exigir en els francesos que fossin més enèrgics alhora de defensar les seves colònies contra els britànics, però en aquest punt Pétain li va replicar que necessitava més forces i més material bèl·lic. Quan Göering es disposava a marxar de la reunió, Pétain li va posar a la butxaca del mariscal un memoràndum en què es negava a acceptar les exigències alemanyes.

A la Gran Bretanya:

El general britànic sir Alan Brooke va ser nomenat cap de l’Estat Major imperial.

A Japó:

Tot i l’autorització del 5 de novembre de 1941 de l’emperador Hirohito d’atacar Pearl Harbor, aquell dia es va prendre la decisió final d’atacar la base nord-americana després de les reticències d’alguns alts caps militars, que fins llavors no volien una guerra amb els nord-americans perquè creien que posaria en perill totes les conquesta a Xina i Manxuria. En seguit, les forces aèries i navals varen rebre l’ordre d’atacar el 7 de desembre de 1941.

A l’Àsia:

Davant d’un imminent atac japonès, Malàisia i Singapur varen declarar l’estat d’emergència.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín el dia anterior, en el quarter general de Rastenburg Adolf Hitler estava molt enfadat amb els seus generals perquè el Grup d’Exèrcits Sud s’havia retirat sense el seu permís. Ewald von Kleist volia retrocedir a una posició defensiva més segura a la desembocadura del riu Bakhmunt. Hitler li va prohibir i li va exigir que aturés la retirada. A la una de la tarda, el general Walther von Brauchitsch, que havia sigut cridat perquè es dirigís d’urgència al quarter, va assistir a una reunió militar on Hitler estava histèric. Tota l’estona els va esbroncar i escridassar perquè encara no havien guanyat la guerra. Impactat pel mal geni del dictador, Von Brauchitsch va transmetre l’ordre al mariscal de camp Gerd von Rundstedt perquè no es retirés. Von Rundstedt, que no sabia que l’ordre provenia de Hitler, va enviar un telegrama on advertia que era una bogeria voler mantenir les posicions i va amenaçar de que si no anul·lava l’ordre de no retirar-se tindria que buscar-se un altre comandant. Un cop Hitler va llegir el telegrama va decidir substituir-lo com a comandant del Grup d’Exèrcits Sud pel mariscal de camp Walter von Reichenau. Després de la reunió, Hitler, continuant irritat amb els seus generals, es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que lamentava haver perdut el contacte amb el poble després de pujar al poder el 30 de gener de 1933, i va assegurar que abans nou de cada deu homes amb els quals estava en contacte pertanyien al poble, però que després de pujar al poder nou de cada deu pertanyien al món distingit.

A Alemanya:

A Berlín, encara impressionat per la reunió el dia anterior amb el dictador, Joseph Goebbels va deixar constància en el seu Diari que Hitler ja pensava que la guerra s’allargaria més enllà del 1943.

A Letònia:

En el gueto de Riga els alemanys volien eliminar a milers de jueus del gueto i amb aquest objectiu grups de recerca varen recórrer part del gueto trucant porta per porta per examinar les cases. En aquells moments nevava una mica i la temperatura era de 7 graus sota zero. En principi només havien d’eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar, però un cop els alemanys entraven a les cases mataven a trets a totes les persones que hi trobaven dins o se les emportaven per matar-les més tard. Entre 600 a 1.000 persones les varen matar d’immediat, entre ells hi havia malalts i els que no es podien moure. A les quatre de la tarda varen començar a sortir de Riga columnes de jueus capturats i durant tres hores varen ser obligats a caminar a peu amb aquell intens fred fins arribar a un bosc juntament amb 1.000 jueus alemanys que acabaven d’arribar en tren. Enmig del camí els policies alemanys i els letons varen matar-ne uns quants per diversió o perquè veien que les víctimes ja no podien caminar més de l’esgotament que portaven. Un cop tots ja eren en el bosc, els varen fer desvestir en un prat i després els varen matar tots a trets. El carregador determinava quan tenia que ser substituït el tirador per un altre. A la nit els alemanys ja havien mort a 12.000 persones i en total varen morir 14.000 jueus del gueto més els 1.000 jueus alemanys de Berlín que havien arribat, tot i que aquests no s’havien d’haver executat perquè Heinrich Himmler havia ordenat al cap de la policia de Riga, Friedrich Jeckeln, només la seva retenció. L’ordre va arribar massa tard i el cap de les SS es va posar furiós i va dir-li a Jeckeln que no tornés a actuar per la seva compta. Himmler l’hi havia comunicat via telefònica també a Reinhard Heydrich que el transport de jueus procedent de Berlín no havia de ser liquidat.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, preparant-se per l’arribada dels alemanys, va aparèixer en primera plana del diari Pravda un avís que amenaçava, que a partir d’aquell dia totes les persones que vaguessin pels carrers de Moscou sense motiu justificat serien afusellades a l’acte, igualment serien executats tots aquells que especulessin amb els aliments.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, les autoritats soviètiques varen determinar que 11.085 persones havien mort a la ciutat de fam.

En el sector sud:

Els soviètics varen alliberar la ciutat de Rostov, conquerida feia pocs dies per les forces del Grup d’Exèrcits del Sud.

A Japó:

Preparant-se per l’atac a Pearl Harbor, els japonesos varen canviar tots els indicatius d’identificació de les seves embarcacions per segon cop en aquell mes.

Tweet

Dissabte:

En el Reich: 

A Alemanya:

Adolf Hitler va viatjar breument a Berlín per reunir-se amb els diferents alts càrrecs del govern i els alts càrrecs militars. Una de les primeres reunions que va mantenir va ser amb l’arquitecte Albert Speer, que estava a favor de paralitzar les obres destinades en temps de pau per afavorir les empreses bèl·liques. Hitler li va assegurar que començaria les obres de Berlín i Nuremberg abans de que acabés la guerra i li va prometre que no deixaria que el conflicte li destrossés els seus somnis. En aquells moments Hitler ja veia que aquella guerra aniria per llarg i que potser no seria tant favorable pels seus interessos com s’havia pensat en un primer moment. Llavors, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels. Molt animat i amb un caràcter optimista, li va afirmar que creia que en el front oriental tot anava bé, tot i el revés del general Ewald von Kleist en perdre la ciutat de Rostov, i li va confirmar que no tenia dubtes de que els soviètics havien perdut la majoria dels seus grans centres armamentistes, assegurant que aquest era l’objectiu de l’operació. Tenia l’esperança de realitzar més avanços cap a Moscou, però reconeixia que envoltar a la ciutat era impossible en aquells moments. Hitler era del parer de que el no podien aconseguir aquest any ho aconseguirien el següent.

Mentre el temps empitjorava en el front oriental, Hitler es va reunir amb el seu assistent Gerhard Engel per dir-li que havien començat la guerra amb un mes de retràs i que això acabaria portant problemes. Després es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano, a qui li va explicar que la resistència que oferia Rússia no era pels seus homes sinó pel temps i el terreny d’aquella zona. Hitler encara confiava en que el temps milloraria, tot i que no parava de nevar, i creia que amb sis setmanes de bon temps es podria conquerir Moscou. El dictador alemany també volia que la Wehrmacht avancés cap al Caucas per destruir la flota del Mar Negre i conquerir Iran i Iraq, i en aquest avanç volia el suport de les tropes italianes. El dictador alemany també es va reunir amb el caps militars Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Walther von Brauchitsch i altres dirigents militars, i en Walter Rohland, que estava al càrrec de la producció de carros de combat i que acabava de tornar del front, el va informar de la superioritat de la producció soviètica de carros blindats. Rohland també el va advertir, basant-se en l’experiència d’un seu viatge als Estats Units el 1930, de l’immens poder armamentístic que li aniria a encontra a Alemanya si els Estats Units entraven en guerra. Llavors, Hitler es va reunir amb el ministre d’Armament Fritz Todt, que havia concertat prèviament una reunió amb ell per parlar de l’armament, i li va recomanar que comencés a buscar una solució política per acabar amb la guerra. Todt li va explicar que la indústria anglosaxona era superior a l’alemanya i que no tenien possibilitats de victòria. El ministre també li va voler fer veure que la Wehrmacht no estava preparada per lluitar contra els soviètics en ple hivern i estava convençut de que aquest fet només portaria futures derrotes. De fet, tenia raó, perquè en Hitler va preveure temps enrere que la guerra al front de l’Est la guanyaria abans de l’hivern de 1941 i no va preparar a les seves tropes per aguantar temperatures inferiors a 30 graus sota zero, que eren les que hi havia en aquell moment. A la nit, Hitler tornava al seu quarter general de Rastenburg, on va rebre més males notícies del front.

Reinhard Heydrich va ordenar-li a Adolf Eichmann que redactés una invitació destinada a dotze alts funcionaris dels ministeris del govern juntament amb els alts comandaments de les SS i la RSHA i altres organismes directament implicats per una conferència que s’havia de celebrar a Wannsee el 9 de desembre de 1941, conferència que finalment es va posposar pel 20 de gener de 1942 per culpa de l’atac de Pearl Harbor, per parlar de la qüestió jueva. La invitació deia:

El 31 de juliol de 1941, el mariscal del Gran Reich alemany (Hermann Göering) em va encarregar, amb l’ajuda de les demés autoritats principals, prendre totes les mesures organitzatives i tècniques necessàries per aconseguir una solució integral de la qüestió jueva, així com proporcionar-li quan abans una proposta integral.

A Nuremberg, efectius de la Gestapo, les seves secretàries i les senyores de la neteja es varen reunir per celebrar una festa després de deportar als primers mil jueus de la ciutat. Mentre un taverner local servia les begudes, el grup picava del menjar robat als jueus que havien sigut deportats, feien mofa dels articles trobats en les bosses de mà i ballaven eufòrics. Només 11 d’aquests jueus varen sobreviure l’Holocaust.

A Lituània:

Mentre s’estava pensant en eliminar als jueus, a Fort IX, Kovno, com el 25 de novembre de 1941, els alemanys varen afusellar en massa als jueus alemanys.

A Letònia:

En el gueto de Riga, Jeckeln, un oficial alemany que havia arribat amb l’objectiu de desmantellar el gueto, va fer afusellar als jueus alemanys que arribaven en tren.

En el front oriental:

En el secor nord:

A la ciutat de Leningrad va començar a arribar per primer cop ajuda humanitària a través de camions humanitaris. Quan els alemanys van veure aquests camions els van atacar sense pietat, ja que no volien que ningú ajudés a la gent de la ciutat, que estava condemnada per en Hitler a morir de gana. En total, les tropes alemanyes varen interceptar a 350 camions. L’objectiu de la Wehrmacht era la d’assassinar a qualsevol que ajudés a la ciutat que es trobava encerclada pels soldats alemanys des del setembre de 1941. Cada dia morien 400 persones de gana a la ciutat.

En el sector central:

En la Batalla per Moscou, el coronel Hasso von Manteuffel va tenir que evacuar els seus homes de la 7º Divisió Blindada del cap de pont de Iakhroma, en el Canal de Moscou, per establir-se en posicions més sòlides a la riba oest del canal, ja que eren atacats per l’aviació soviètica. Al sud-oest, la 6º Divisió blindada va quedar protegida a la seva ala dreta del 56º Cos i la seva ala esquerra per les divisions d’infanteria motoritzades 14º i 36º per atacar Moscou. Però la possibilitat d’una ofensiva ràpida sobre Moscou, sortint del nord, es va veure que era inviable.

En el sector sud:

El 37º Exèrcit soviètic va obligar al Grup d’Exèrcits Sud a retirar-se de Taganrog i els va aïllar a Rostov, a 202 quilòmetres de Moscou, entre els rius Mius i Donetz. De seguida, el mariscal de camp Gerd von Rundstedt, que veia que no tenien prou armes i provisions i estaven en inferioritat numèrica, va ordenar la retirada i d’aquesta manera els soviètics varen reconquerir Rostov. Però quan Hitler va tenir coneixements d’aquella ordre de retirada va enviar un telegrama al mariscal de camp Ewald von Kleist, on li explicava que la retirada de les tropes estava totalment prohibida. A Ucraïna, les tropes de les SS varen assassinar a 4.500 jueus en el port de Crimea de Kerch.

A l’Àsia:

A Japó, el govern japonès va fixar la data del 7 de desembre de 1941 per atacar als Estats Units.

A Ceilan, del port de Colombo va salpar el Prince of Wales en destí a Singapur per defensar-la d’un possible atac japonès. En el trajecte a l’Oceà Índic es va trobar amb el Repulse i junts varen navegar amb la seva escorta de destructors cap a Singapur.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Japó va oferir en els alemanys una nova aliança militar per una guerra conjunta contra els Estats Units i la Gran Bretanya. Per l’Adolf Hitler aquella oferta va ser, tal i com ell mateix va dir, com una obra de la Providència. A la nit, a Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima per assegurar-li que Alemanya estava disposada a ajudar Japó si entrava en guerra contra els Estats Units i li va afirmar que no existia cap possibilitat d’una pau per separat entre Alemanya i Estats Units.

Abans de reunir-se amb l’ambaixador japonès, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la campanya en el front oriental. El ministre italià li va transmetre el desig del dictador Benito Mussolini d’augmentar la seva participació en el front oriental.

Hitler es va reunir aquell dia amb el líder àrab Al-Hagg Muhammad Amin al-Hussaini per parlar de la necessitat que tenien d’eliminar als jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els soviètics continuaven evacuant per via aèria a la població de la ciutat.

En el sector central:

Els exèrcits Panzer 3º i 4º varen arribar al canal entre Moscou i el Volga, a només 20 quilòmetres de la capital soviètica, en unes condicions gèlides. La 7º Divisió Panzer inclús havia aconseguit creuar el canal, parcialment congelat, a Yajroma, però aquell dia sis SB del 150 SBAAB comandants pel sotstinent Filip Demchenkov va aconseguir destruir el gran pont sobre el canal i interrompre d’aquesta manera l’avanç alemany. Aquest fet va permetre al 1º Exèrcit de Xoc del Front de Kalinin fer un contraatac amb èxit.

En el sector sud:

L’Exèrcit Panzer del general Ewald von Kleist es va veure obligat a retirar-se de la ciutat de Rostov després d’haver-la conquerit per culpa d’una contra-ofensiva soviètica. Els soviètics contraatacaven amb força amb els seus caces i, aquell dia, el tinent Günther Rall, comandant de la 8./JG 52, va ser tocat i va resultar ferit de gravetat per un Yak-1 a l’oest de Rostov. En aquell moment, Rall havia obtingut 28 victòries.

En el nord de l’Àfrica:

Els alemanys varen nombrar a l’Albert Kesselring comandant en cap sud. El seu càrrec s’unia al de cap de la Luftwaffe en el Mediterrani però, tot i la importància del seu càrrec, no va ser un superior de l’Erwin Rommel.

En els Estats Units:

A Hawai, després de l’alerta del govern nord-americà del dia anterior, un destacament mixt compost pel portaavions Enterprise, 3 creuers pesats i 9 vaixells de guerra, varen sortir per entregar a l’illa de Wake un carregament d’avions.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va donar instruccions al ministre búlgar d’Afers Exteriors Popoff perquè eliminés els jueus de Bulgària.

En el gueto de Riga, les autoritats alemanyes varen dividir el gueto en dues parts; la dels que treballaven i la dels que no, amb entre 4.500 i 5.000 persones en l’últim grup.

En el front oriental:

En el sector central:

Les unitats d’avantguarda del 3º Grup Panzer estaven a menys de 30 quilòmetres de Moscou, al costat del canal del Volga. Però, a la tarda, en menys de dues hores, el termòmetre va descendir a 40 graus sota zero i els tiradors del coronel Hasso von Manteuffel només es podien protegir amb les seves habituals gorres, els seus senzills abrics i les seves botes estretes, ja que no tenien equips d’hivern perquè quan va començar l‘Operació Barba-roja les autoritats alemanyes creien que acabarien amb l’Operació amb poques setmanes i, per tant, no varen equipar les seves tropes amb equips d’hivern.

La 7º Divisió Panzer va aconseguir creuar el canal de Moscou, parcialment gelat, al seu pas per Yajorma.

En els Estats Units:

A Hawai, el govern nord-americà va informar al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, que s’esperava un moviment agressiu de Japó els pròxims dies i li ordenaven posar en marxa un desplegament defensiu.

A l’Àfrica:

A Etiòpia, el general italià Nasi, amb 4.000 morts i 8.400 ferits a l’esquena, va decidir rendir-se per no sacrificar més vides dels seus soldats.

Tweet

Aquell dia i en els següents dies, un batalló de les SS varen assassinar a uns 700 jueus, principalment vells, malalts i nens internats en un camp de Kozminek, a prop de Kalish, amb un furgó de gas.

En el Pacífic, després de que els nord-americans declaressin que no acceptaven els dos plans japonesos en què demanaven als nord-americans l’acceptació del control japonès del sud-est asiàtic i el restabliment comercial dels dos països, el govern de Hideki Tojo i els Estats Majors militars varen ordenar a la seva força d’atac que es preparessin per atacar. El vicealmirall japonès Chuichi Nagumo va salpar amb la 1era Força Aèria des del Nord de Japó, des de l’illa d’Etorofu, a les Kuriles, en ruta cap a l’est a bord del seu buc insígnia, l’Akagi, amb la missió de dur a terme un atac sobre els Estats Units. La 1era Força Aèria que va salpar estava composta per sis portaavions, Akagi, Kaga, Soryu, Hiryu, Shuikaku i Zuikaku, dos creuers, dos bucs de guerra, una pantalla de destructors i vuit naus de suport. En total transportaven a 408 avions. Per no ser vist pels nord-americans varen navegar en un estricte silenci radiofònic. Aquestes tropes són les que varen atacar Pearl Harbor.

Al Líban, el general Georges Catroux va proclamar la independència del Líban.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín es va firmar el Protocol d’Expansió per cinc anys més del Pacte Antikomintern entre Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Manxukuo i Espanya. Els signants del protocol varen ser els ministres d’Afers Exteriors de llurs països.

El govern alemany va aprovar l’onzè decret de la Llei de Nacionalitats del Reich en què es deixava sense nacionalitat als jueus alemanys que vivien a l’estranger, inclosos els ja deportats.

A Lituània:

A Fort IX, Kowno, prop de Kaunas, els alemanys varen començar els primers afusellaments en massa contra els jueus alemanys. Els primers varen ser uns jueus berlinesos que acabaven d’arribar a la zona.

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen començar una nova ofensiva cap a Moscou, que va ser continguda pels soviètics. El Grup Panzer del general Heinz Guderian va arribar a Kashira, d’on no va poder avançar més cap a l’est. Alguns ja començaven a intuir que no havien planificat bé l’ofensiva i, aquella nit, el comandant Gerhard Engel va expressar la seva gran preocupació per la meteorologia i l’hivern rus, el qual va qualificar com el seu pitjor malson. El comandant va afirmar a més que havien començat la campanya amb un mes de retard.

En el sector sud:

Els soviètics varen començar una ofensiva per expulsar els alemanys.

En el Mediterrani:

A les costes d’entre Egipte i Líbia, a les 16.29 el submarí alemany U-331 del oberluthnant zur see Hans-Dietrich von Tiesenhausen va llançar tres torpedes contra el cuirassat britànic Barhma,quan aquest estava navegant entre Líbia i Creta juntament amb el Valiant i el Queen Elisabeth de la mateixa classe. El Barhma va patir un greu impacte en el costat de babord i d’immediat es va enfonsar amb 859 oficials i mariners. Després de l’atac, el submarí alemany va desaparèixer per no ser atacat. El Barhma havia sigut construït el 1915 i havia sigut reparat i modernitzat el 1933.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, l’embarcació d’aprovisionament Python va continuar, com el dia anterior, recollint els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, enfonsat el 22 de novembre de 1941.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va rebutjar els dos plans que havia proposat el govern de Japó per restablir les negociacions entre els dos països. A partir de llavors, el govern japonès va tenir clar que no tenien cap més sortida que entrar en guerra contra els nord-americans. El vicealmirall Naguno, que es trobava amb la seva flota al Pacífic esperant l’ordre d’atacar Pearl Harbor, va rebre un missatge de l’almirall Isoroku Yamamoto en què li donava l’ordre de marxar l’endemà cap a Hawai i atacar el dia senyalat. A més, des de Kune, cinc submarins japonesos, I-16, I-18, I-20, I-22 i I-24, varen sortir de les seves bases per dirigir-se a Pearl Harbor.

Tweet