EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap regional i representant del ministre del Reich pels territoris ocupats Alfred Rosenberg, Alfred Meyer, va proposar a l’arquitecte Albert Speer construir ciutats alemanyes als territoris ocupats de l’Est perquè acollissin les guarnicions i el personal civil alemany. De fet, la idea era d’Adolf Hitler, que tenia la intenció de fundar ciutats alemanyes en els territoris ocupats de la Unió Soviètica per tal de germanitzar aquella zona.

Joachim von Ribbentrop va rebre un telegrama de l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, en què li responia la seva preguntava de si Alemanya es consideraria en guerra contra els Estats Units en el cas de que Japó comencés hostilitats. No es té constància de que Von Ribbentrop contestés aquell telegrama.

Friedrich Fromm li va dir a Franz Halder que l’economia de les armes es trobava en una corba descendent.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Les autoritats alemanyes varen construir el gueto de Theresienstadt Terezin.

A Líbia:

Erwin Rommel va dirigir les seves tropes de l’Afrikakorps a la frontera d’Egipte per tal d’atacar a la colònia britànica.

En el Mediterrani:

La tripulació de la Força K britànica estava celebrant una festa durant un permís a terra quan de sobte va arribar a La Valletta la notícia de que un comboi de l’Eix passaria per la zona. La tripulació va ser convocada d’urgència i en poca estona els creuers ja estaven a alta mar. Després d’unes quantes hores de maniobres destinades a provocar confusió entre els avions de reconeixement sobre el rumb dels britànics, a tres quarts de quatre de la tarda es varen topar amb dos creuers alemanys, el Martiza i el Provida, que transportaven  subministrament de bidons de combustible a la coberta per la Luftwaffe a Bengasi. Els creuers britànics varen disparar i amb el foc antiaeri varen rebutjar als bombarders Ju-88 que protegien el comboi, al mateix temps que apuntaven cap a les embarcacions mercantils alemanyes. Els tripulants alemanys varen abandonar corrents les naus de bord quan el combustible va començar a cremar. El destructor Lively va recollir a uns quants supervivents alemanys i italians abans de que l’esquadró es retirés a Malta a una velocitat de 28 nusos.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va advertir al comandant de la Flota del Pacífic dels Estats Units, l’almirall Husband Kimmel, de que les possibilitats d’un resultat favorable de les negociacions amb Japó eren molt dubtoses i que era possible un moviment agressiu contra Filipines o Guam.

A l’Atlàntic:

Al sud del equador, el buc aprovisionador Python va recollir els supervivents del creuer auxiliar alemany Atlantis, que havia sigut enfonsat pels britànics el 22 de novembre de 1941.

Tweet

Diumenge:

En el front oriental:

En el sector central:

Tot i que les tropes alemanyes es trobaven a només 48 quilòmetres de Moscou, els generals alemanys no es mostraven optimistes i estaven convençuts de que aquell any no aconseguirien la victòria. Tot i aquell estat d’ànim, el 3º Grup Panzer va conquerir les ciutats de Klin, Solnetchnogorsk i Istra, a mig camí entre Kalinin i Moscou.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, estava molt preocupat per tal i com avançava la guerra i li va preguntar a Adolf Hitler si encara creia amb la victòria. Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial, quan només era un soldat sense recursos, creia fermament amb la victòria i ara que tenia l’Exèrcit més poderós del món i més de la meitat d’Europa estava convençut de que la guanyaria. Goebbels va anotar en el seu Diari aquell dia, que Hitler s’havia mostrat d’acord en seguir amb les deportacions organitzant-les ciutat per ciutat.

Heinrich Himmler va ordenar que tot presoner de guerra soviètic tornat a un camp de concentració després d’haver-se fugat havia de ser entregat al servei de la Gestapo més pròxim. A partir d’aquell dia es varen utilitzar vagons amb sostre per transportar els presoners soviètics als camps, ja que havien mort per congelació durant el viatge 1.000 de 5.000 presoners d’un transport ferroviari procedents del Grup d’Exèrcits del Centre.

L’aviador de la Luftwaffe i heroi nacional, Werner Mölders, va morir en un accident aeri sobre Breslau, prop de Breslàvia. Mölders va sortir a primera hora de l’aeròdrom de Chaplinka, a la zona de combat meridional del sector sud, a bord d’un He-111 del KG 27. Tenia ordres de tornar a Alemanya per participar en el funeral del general Ernst Udet. Després de la seva mort varen sortir molts rumors que explicaven que l’accident no havia sigut casual per les seves crítiques al règim nazi per tal i com aquests tractaven a la religió catòlica. Tot i els rumors, la versió més real és l’oficial; l’avió de transport en què viatjava va ser confós per per la Luftwaffe per un bombarder rus i va ser atac pels propis alemanys.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies a les glaçades es va glaçar part del llac Ladoga i això va permetre en els soviètics enviar subministraments a la ciutat de Leningrad. Durant aquella nit i per primer cop, 60 camions varen transportar a la ciutat 33 tones de farina. Aquell recorregut pel llac Ladoga es va conèixer com el camí de la vida.

En el sector central:

Però les temperatures varen arribar a 22 graus sota zero i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tan baixes, ja que no portaven equips d’hivern.

En el sector sud:

Els alemanys varen tenir definitivament,després de quatre dies de combat, la ciutat de Rostov, la porta d’entrada dels pous petrolífers del Caucas.

Al nord de l’Àfrica:

En el desert de Sidi-Rezegh va acabar la batalla de tancs en què els alemanys van aconseguir frenar l’ofensiva britànica de l’Operació Crusader.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, el creuer auxiliar alemany Atlantis es va trobar amb el U–126 per carregar els dipòsits de gasolina. El tinent Bauer, capità del submarí, es va traslladar a bord del creuer auxiliar per convenir els detalls de l’operació, però la conversació va ser interrompuda per l’aparició d’un creuer britànic, el Devonshire, que tenia la missió de descobrir als proveïdors de submarins en aquesta regió. Un avió britànic havia descobert prèviament l’Atlantis. El Devonshire va atacar als britànics abans que el capità Bauer pogués tornar al submarí, que ràpidament es va submergir, i els torpedes del creuer britànic varen enfonsar l’Atlantis. Quan el creuer britànic es va allunyar, el submarí va tornar a la superfície per remolcar els bots salvavides.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Berlín es va celebrar un funeral d’Estat pel general Ernst Udet, que s’havia suïcidat perquè no creia en la victòria, però els nazis varen dir que havia mort en un accident mentre provava una nova arma. Hermann Göering va caminar darrere el fèretre del general Udet cap al Invalidenfriedhof, en el nord de Berlín, on va pronunciar un discurs fúnebre i se’l va veure tan afectat que fins i tot va plorar sota els focus. Quan es va retirar per posar-se al costat de l’Adolf Hitler, la marxa del Götterdämmerung va començar a sonar.

Després del funeral, Hitler es va reunir durant tres hores amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de la campanya en el front oriental, que no anava tal i com havien previst, i de la deportació dels jueus de Berlín. El dictador va intentar animar al seu ministre, que estava desanimat per tal i com anaven les coses, dient-li que creia que Japó entraria aviat a la guerra contra la Unió Soviètica, cosa que faria millorar la seva situació en el front oriental. Però, per primer cop des de feia molt de temps, Goebbels no compartia l’opinió d’en Hitler. Llavors, el ministre li va tornar a plantejar la deportació dels jueus de Berlín i Hitler el va tranquil·litzar dient-li que volia una política enèrgica contra els jueus, però una política que no causés problemes innecessaris. Volia que l’evacuació es fes ciutat per ciutat i encara no tenia clar quan seria el torn de Berlín, però tenia en ment que quan es produís s’havia d’efectuar de la forma més ràpida possible.

Tal i com Hitler li va dir a en Goebbels, les relacions amb els japonesos s’intensificaven i aquell dia Joachim von Ribbentrop li va comunicar a l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, la política del Reich. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que Berlín considerava obvi que si qualsevol dels dos països es trobava en guerra contra els Estats Units, l’altre no firmaria la pau per separat.

En el front oriental:

En el sector sud:

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Rostov, que era un objectiu de l’Adolf Hitler. Però amb aquella conquesta el Grup d’Exèrcits del Centre va quedar esgotat. 

A Crimea l’avanç alemany es va veure frenat pels continus atacs soviètics, sobretot des de l’aire. Només aquell dia una de les divisions del 11º Exèrcit va patir 22 atacs aeris. 

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va elogiar públicament al dictador Benito Mussolini perquè considerava que havia allunyat el comunisme d’Itàlia.

A Munic va sortir de matinada el primer tren amb deportats jueus, 971 persones grans de la Colònia Jueva i nens provinents de la residència d’Antonienheim. Els varen dur en el camp de concentració de Theresienstadt per viatjar després cap al Kauna, a Lituània, i varen ser assassinats per les SS cinc dies després de la seva arribada.

En el front oriental:

En el sector nord:

La disminució d’existències d’aliments a Leningrad va obligar a que es tornés a reduir la ració a 250 grams per als obrers i 125 (dues llesques de pa) per a tots els demés.

En el sector central:

En l’ordre del dia, Erich von Manstein va assegurar que els jueus servien d’enllaç entre els soviètics de rereguarda i els demés membres de l’exèrcit soviètic i els dirigents soviètica. A més, els va acusar de dominar tots els punts clau de la direcció política i de l’administració soviètica, del comerç i de la indústria, formant part del desordre i de les subversions polítiques. El mariscal acabava la seva ordre dient que el sistema jueu-bolxevic tenia que ser exterminat per sempre més i que mai més tenia que poder introduir-se en l’espai vital europeu. Per Von Manstein, el soldat alemany no només tenia el deure de destruir l’instrument de poder d’aquest sistema, sinó que tenia que avançar com a portador d’un concepte racial i venjatiu de totes les atrocitats que s’havien comès contra ell i el poble alemany.

Complint les ordres del mariscal Von Manstein, els alemanys varen matar a més de 20.000 jueus del gueto de Minsk.

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va començar a ocupar la ciutat de Rostov, l’entrada als pous petrolífers del Caucas.

A la Unió Soviètica:

Les tropes soviètiques rebien 500 grams de pa cada dia, els treballadors industrials 250 grams i la resta de la població 125 grams.

En el nord de l’Àfrica:

Els soldats britànics varen atacar per Líbia per expulsar les forces de l’Eix.

A Etiòpia:

A Gondar, després d’un violent atac dels britànics i dels francesos, es varen rendir 1.200 camises negres, carabiners i ascaris de Culquaber.

A l’Atlàntic: 

Un bombarder britànic va dur a terme el primer atac amb èxit utilitzant el radar quan va detectar a les embarcacions a la superfície i va enfonsar el U-206 en el golf de Vizcaia.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va examinar el segon pla del govern japonès, que tenia per objectiu restablir l’intercanvi comercial entre els dos països a canvi del manteniment del statu quo militar. Finalment, els nord-americans varen rebutjar el pla.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va criticar als partits polítics burgesos perquè creia que sempre havien de cedir les seves prestacions i, en canvi, pensava que ell sempre havia tingut l’objectiu d’imposar-se com fos a les seves prestacions.

En el gueto de Varsòvia, Adam Czerniakow va anotar que en els refugis d’assistència pública les mares estaven amagant als seus fills morts sota els llits durant vuit dies amb el propòsit de rebre una ració alimentària més gran.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, els alemanys varen executar sense previ procés a nou estudiants escollits entre els dirigents de les seves associacions que havien sigut detinguts el 17 de novembre de 1941, quan aquests s’havien manifestat contra les autoritats nazis. Els altres 200 estudiants detinguts varen ser enviats al camp de Sachsenhausen.

En el front oriental:

En el sector central:

La temperatura va descendir fins a -20 graus sota zero, va començar a nevar i la boira era espessa. Tot i la duresa del temps, els alemanys varen començar una ofensiva sobre Rostov, a 202 quilòmetres al nord-est de Moscou. El 4º Grup Panzer va obrir camí a través de les línies soviètiques en tot el seu front i va guanyar molt de terreny, sobretot en el sector del 5º Cos d’Exèrcit.

Però els soviètics també contraatacaven com podien i aquell dia el 4º Esquadró del 37º Regiment de Cavalleria va atacar un batalló del 240º Regiment d’Infanteria i va matar amb els seus sabres a molts alemanys. Poc després els alemanys els varen tornar l’atac amb la 106º Divisió d’Infanteria.

Enlluernats creient que estaven complint una missió digne però cruel a la vegada, els soldats i comandants alemanys anaven acceptant les ordres assassines. Gotthard Heinrici va escriure en el seu Diari personal que només tenien drets els que estaven en possessió del poder.

En el sector sud:

L’avanç de les forces del Grup d’Exèrcits del Sud cap a Rostov va provocar que les VVS del Front Sud efectuessin prop de 400 sortides per intentar frenar-los. Però l’atac soviètic va ser neutralitzat per l’acció del StG 77 i els He-111 del KG 27.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, l’ofensiva britànica de l’Operació Crusader del dia anterior es va veure frenada per la batalla de tancs en el desert de Sidi-Rezegh. Davant d’aquella ofensiva i de l’intent de segrestar-lo també el dia anterior, Erwin Rommel va tornar de Roma on s’havia reunit amb el Comandament Suprem italià. El mal temps li havia impedit tornar abans, però el va salvar de ser segrestat en el seu edifici de Beda Littoria.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va dir en una conferència de premsa, que en les zones ocupades de l’Est començaria l’extermini biològic de tots els jueus d’Europa.

Els nazis volien amagar el suïcidi del general Ernst Udet i aquell dia la mort del general de l’aviació va ser atribuïda oficialment a un accident mentre provava una nova arma.

El professor de medicina de la Universitat de Friburg, Franz Büchner, es va preguntar retòricament en una conferència sobre el jurament hipocràtic, si l’ésser humà del futur seria valorat únicament pel seu valor biològic. La seva resposta va ser que no i va afirmar que tot metge que pensés en temes hipocràtics rebutjaria la idea de que la vida dels malalts incurables havia de descriure’s, en el sentit de Binding i Hoche, com una vida indigna de ser viscuda. Büchner, que va ser dels primers en mostrar-se crític en el programa d’eutanàsia, va afirmar que la vida era l’únic amo a qui havia de servir el metge. 

En el front oriental:

En el sector central:

El sotstinent Störck de la 3º Divisió Blindada alemanya va ocupar amb la secció de pioners de la companyia d’Estat Major del 394º de tiradors el pont del ferrocarril sobre el riu Upa, al sud-est de Tula.

El 4º Exèrcit, que depenia del 4º Grup Panzer, va atacar tot el front central, des de Volokolams, al nord, fins a Naro-Fominsk, en el sud, mentre el 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian atacava més al nord, a la regió de Tula, amb l’objectiu d’arribar a Gork, que estava a 400 quilòmetres a l’est de Moscou. El 8º Cos de l’Aire els va donar suport des del cel amb atacs contra els soldats soviètics, a les vies ferroviàries i als aeròdroms soviètics.

A Líbia:

A Cirenàica, el 8º Exèrcit britànic del comandant Claude John Eyre Auchinleck va començar una ofensiva contra les tropes de l‘Erwin Rommel amb l’objectiu d’alliberar Tobruk. La premsa britànica va veure aquella ofensiva com una victòria i exclamaven que Rommel s’estava retirant.

A la nit, en l’Operació Flipper, liderada pel tinent coronel Geoffrey Keyes, que tenien l’objectiu de segrestar a Rommel, el comando secret compost per 50 persones varen arribar amb dos submarins a Beda Littoria i es varen dirigir a l’edifici en el que se suposava que hi havia Rommel. Però l’Operació va ser un autèntic fracàs: Keyes va morir en un intercanvi de trets amb els guàrdies alemanys i la resta del comando es va tenir que retirar. A més, Rommel no es trobava en aquell moment a l’edifici, ja que era a Roma reunit amb el Comandament Suprem italià.

En els Estats Units: 

El govern nord-americà va revisar la Neutrally Act.

En el Pacífic:

A la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup es varen reunir les embarcacions japoneses que havien d’atacar Pearl Harbor per planejar l’atac. En el portaavions Akagi i varen pujar tots els oficials de les altres embarcacions  per assistir a una conferència especial i el vicealmirall Nagumo va determinar per primer cop que la seva missió era atacar Pearl Harbor. A continuació, el cap de l’Estat Major de Nagumo va dibuixar les operacions que es durien a terme i, després, l’almirall Genda va parlar de la conducta que havia de seguir l’aviació davant de qualsevol eventualitat.

A Sud-Àfrica:

A Ciutat del Cap, després de repostar combustible, el Prince of Wales va salpa per continuar el seu viatge cap a Singapur per defensar-la dels japonesos. Al mateix moment, el portaavions Hermes va arribar al port de Simonstown, a la costa sud-africana, per realitzar unes operacions després d’un servei a l’oceà Índic.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, Ernst Udet, el cap d’adquisicions de la Luftwaffe en el Ministeri de l’Aire, es va suïcidar disparant-se un tret al cap després de que les seves advertències sobre l’èxit del programa aeri britànic i nord-americà haguessin sigut repetidament ignorades, d’haver sigut acusat pel ministre Hermann Göering de les derrotes de la Luftwaffe i per haver vist com es produïen massacres a l’Est contra els jueus. Els nazis varen amagar les causes de la seva mort i sempre varen dir que havia sigut un accident.

A Praga, els estudiants de la ciutat varen organitzar una manifestació anti-nazi. 400 d’ells varen ser detinguts aquell mateix dia.

En el front oriental:

Al sud-oest de Kline, els alemanys varen ser atacs per uns quants tancs T 34 amb el sorprenent suport de la 44º Divisió de cavalleria mongola. Pels alemanys l’atac va ser molt senzill d’aturar, i amb molta facilitat varen matar a tots els genets. Llavors, un segon regiment soviètic va sortir del bosc per també atacar-los, però un altre cop les bateries alemanyes varen destruir-los. Només un petit grup de genets que anaven davant de l’atac varen poder salvar la vida. Del bàndol alemany no hi va haver ni un ferit.

Amb la idea de perpetuar la idea de que anaven a exterminar un poble i a una raça, es va dictar una ordre sobre el comportament dels soldats alemanys a l’Est i es parlava d’una lluita de dues filosofies intrínsecament irreconciliables. ja que el sentiment alemany de l’honor i la raça, una tradició militar alemany centenària segons l’ordre, era diferent a les formes del pensament asiàtic i els instints, descrits com a primitius, dels jueus intel·lectuals. En l’ordre també es demanava actuar per la fe d’un canvi en els temps, en el que la direcció d’Europa havia de passar pel poble alemany per la seva superioritat de la seva raça i dels seus èxits. Segons l’ordre, era una missió per salvar la cultura europea de l’avanç de la barbàrie asiàtica.

En el sector sud:

Els alemanys varen conquerir la península del Kerch. Amb la millora de l’estat de les carreteres en el sector sud, les tropes del Grup d’Exèrcits Sud varen tornar a atacar cap a Rostov, la porta d’entrada als camps petrolífers del Caucas. 

Al nord de l’Àfrica:

A la nit, els britànics van posar en marxa l’Operació Crusader, l’ofensiva més gran de blindats feta mai pels britànics fins aquell dia.

A Japó:

Al vespre, el portaavions Akagi, escortat per dues embarcacions i amb totes les llums apagades, va dirigir-se cap a la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup, a uns 1.600 quilòmetres de Tòquio, per reunir-se amb totes les altres embarcacions que havien d’atacar Pearl Harbor. En total s’hi varen dirigir 31 unitats: 6 portaavions, 2 cuirassats, 2 creuers pesats i 1 lleuger, 3 submarins, 9 vaixells de guerra i 9 grans bucs cisterna. L’últim en arribar-hi va ser el portaavions Kaga, que es trobava a Sasebo per ser reparat. Un cop varen arribar a l’illa, el vicealmirall Nagumo es va posar a treballar i va reunir el seu Estat Major en el saló de l’Akagi per sentir l’exposició del capità de corbeta Suzuki sobre els resultats de la missió que acabava de realitzar a les illes Hawai a principis de novembre.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va criticar que el cunyat del dictador Francisco Franco, Ramón Serrano Súñer, sigués el ministre d’Afers Exteriors espanyol perquè creia que era dolent que una família tingués el monopoli del poder.

En un article firmat pel ministre Joseph Goebbels en el setmanari Das Reich, titulat Els jueus són culpables, que va ser distribuït a les tropes del front oriental així com per tot Alemanya, el ministre  invocava directament a aniquilar la raça jueva a l’Europa d’en Hitler, comentant que estaven experimentant en aquells moments el compliment de la profecia del dictador del 30 de gener de 1939. El ministre afirmava que que el destí dels jueus era dur, però més que justificat, va dir, i que la compassió o el remordiment estaven fora de lloc, va sentenciar.

Feia dies que Hitler havia ordenat en secret que s’aprovés el pla per eliminar els jueus. El dia 11 n’havia parlat amb en Heinrich Himmler i aquest ho havia explicat en el seu doctor Felix Kersten. El massatgista va anotar aquell dia que els últims dies havia intentat fer canviar d’opinió a en Himmler d’aquella operació i l’havia avisat de les conseqüències nefastes que podria tenir de cara al futur. Segons Kersten, Himmler el va escoltar en silenci i preocupació. 

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre va començar una gran ofensiva amb 50 divisions cap a Moscou. Sota un intens fred, el 4º Grup Panzer va atacar al 16º Exèrcit soviètic a Volokolamsk amb el 5º Cos d’Exèrcit i el 46º Cos Panzer al sud del 3º Grup Panzer. 

En el sector sud:

En el sud de la Unió Soviètica, les tropes de la Wehrmacht varen rodejar la ciutat de Sebastopol i varen conquerir la ciutat de Kerch, a l’extrem orient de la Península de Crimea.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Nuremberg va tenir lloc la primera deportació de jueus de la ciutat i, segons sembla, varen ser vistes amb entusiasme i aprovació per part de la població.

Hermann Göering li va dir en el comte Galeazzo Ciano que aquell any moriren de 20 a 30 milions de persones a la Unió Soviètica.

Una protesta pública que s’havia d’emetre aquell dia de l’Església encontra de la persecució de l’Església per part de l’Estat i les vulneracions dels drets bàsics, va quedar cancel·lada a instàncies del cardenal Bertram.

A Estònia:

El comissari del Reich pels estats bàltics Heinrich Lohse va escriure que havia prohibit les execucions indiscriminades de jueus a Libau perquè no hi havia una justificació. Lohse demanava que se li aclarís si existia o no una ordre d’aniquilació de tots els jueus de l’est al marge de les seves edats, sexe o interessos armamentistes perquè ell era incapaç de trobar una directriu de tal calibre. Alfred Rosenberg li va respondre que era fonamental que no es tingués en compte les consideracions econòmiques per eliminar o no els jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes alemanyes varen poder tornar a avançar cap a Moscou després de quedar bloquejades els últims dies per culpa de les glaçades i per una forta resistència soviètica. El terra ferm, que declarava l’arribada de l’hivern, va permetre reprendre aquest avanç. El 3º Grup Panzer va atacar Kalinin, al nord-oest de Moscou. Al mateix temps, el 30º Exèrcit del Front de Kalinin intentava contraatacar, però el contraatac va ser aixafat pels blindats alemanys amb el suport dels Stukas del 8º Cos de l’Aire.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Ialta, i ja havien conquerit totalment Crimea, excepte Sebastopol.

La Divisió SS Calavera va comunicar que les pèrdues patides en combat equivalien al 60% dels efectius i que s’havien desmuntat totalment els quadres de caps i sots-caps. El comunicat seguia dient que una companyia havia perdut a tots els sots-caps, que caporals d’esquadra es veien incapacitats per atacar, que la defensa resultava poc fiable per la falta de la columna vertebral i que hi havia en la divisió diversos caps de companyia que no podien fer ja reconeixements davant del seu sector.

A Egipte:

Claude Auchinleck va llançar una ofensiva per aixecar el bloqueig de Tobruk.

En els Estats Units:

A Washington va arribar-hi l’enviat especial japonès Saburo Kurusu per discutir les exigències nord-americanes d’una retirada japonesa de la Indoxina francesa i el reconeixement oficial d’en Chiang Kai-shek com a líder de la Xina.

Tweet