Home // diari // 22 de novembre de 1941

22 de novembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, estava molt preocupat per tal i com avançava la guerra i li va preguntar a l’Adolf Hitler si encara creia amb la victòria. Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial, quan només era un soldat sense recursos, creia fermament amb la victòria i ara que tenia l’Exèrcit més poderós del món i més de la meitat d’Europa estava convençut de que la guanyaria.


Heinrich Himmler va ordenar que tot presoner de guerra soviètic tornat a un camp de concentració després d’haver-se fugat havia de ser entregat al servei de la Gestapo més pròxim.


L’aviador de la Luftwaffe i heroi nacional, Werner Mölders, va morir en un accident aeri sobre Breslau, prop de Breslàvia. Mölders va sortir a primera hora de l’aeròdrom de Chaplinka, a la zona de combat meridional del sector sud, a bord d’un He-111 del KG 27. Tenia ordres de tornar a Alemanya per participar en el funeral del general Ernst Udet. Després de la seva mort varen sortir molts rumors que explicaven que l’accident no havia sigut casual per les seves crítiques al règim nazi per tal i com aquests tractaven a la religió catòlica. Tot i els rumors, la versió més real és l’oficial; l’avió de transport en què viatjava va ser confós per per la Luftwaffe per un bombarder rus i va ser atac pels propis alemanys.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies a les glaçades es va glaçar part del llac Ladoga i això va permetre en els soviètics enviar subministraments a la ciutat de Leningrad. Durant aquella nit i per primer cop, 60 camions varen transportar a la ciutat 33 tones de farina. Aquell recorregut pel llac Ladoga es va conèixer com el camí de la vida.

En el sector central:

Però les temperatures varen arribar a 22 graus sota zero i els alemanys no estaven preparats per resistir unes temperatures tan baixes, ja que no portaven equips d’hivern.

En el sector sud:

Els alemanys varen tenir definitivament,després de quatre dies de combat, la ciutat de Rostov, la porta d’entrada dels pous petrolífers del Caucas.

Al nord de l’Àfrica:

En el desert de Sidi-Rezegh va acabar la batalla de tancs en què els alemanys van aconseguir frenar l’ofensiva britànica de l’Operació Crusader.

A l’Atlàntic:

Al sud de l’equador, el creuer auxiliar alemany Atlantis es va trobar amb el U126 per carregar els dipòsits de gasolina. El tinent Bauer, capità del submarí, es va traslladar a bord del creuer auxiliar per convenir els detalls de l’operació, però la conversació va ser interrompuda per l’aparició d’un creuer britànic, el Devonshire, que tenia la missió de descobrir als proveïdors de submarins en aquesta regió. Un avió britànic havia descobert prèviament l’Atlantis. El Devonshire va atacar als britànics abans que el capità Bauer pogués tornar al submarí, que ràpidament es va submergir, i els torpedes del creuer britànic varen enfonsar l’Atlantis. Quan el creuer britànic es va allunyar, el submarí va tornar a la superfície per remolcar els bots salvavides.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: