EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín el dia anterior, en el quarter general de Rastenburg Adolf Hitler estava molt enfadat amb els seus generals perquè el Grup d’Exèrcits Sud s’havia retirat sense el seu permís. Ewald von Kleist volia retrocedir a una posició defensiva més segura a la desembocadura del riu Bakhmunt. Hitler li va prohibir i li va exigir que aturés la retirada. A la una de la tarda, el general Walther von Brauchitsch, que havia sigut cridat perquè es dirigís d’urgència al quarter, va assistir a una reunió militar on Hitler estava histèric. Tota l’estona els va esbroncar i escridassar perquè encara no havien guanyat la guerra. Impactat pel mal geni del dictador, Von Brauchitsch va transmetre l’ordre al mariscal de camp Gerd von Rundstedt perquè no es retirés. Von Rundstedt, que no sabia que l’ordre provenia de Hitler, va enviar un telegrama on advertia que era una bogeria voler mantenir les posicions i va amenaçar de que si no anul·lava l’ordre de no retirar-se tindria que buscar-se un altre comandant. Un cop Hitler va llegir el telegrama va decidir substituir-lo com a comandant del Grup d’Exèrcits Sud pel mariscal de camp Walter von Reichenau. Després de la reunió, Hitler, continuant irritat amb els seus generals, es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que lamentava haver perdut el contacte amb el poble després de pujar al poder el 30 de gener de 1933, i va assegurar que abans nou de cada deu homes amb els quals estava en contacte pertanyien al poble, però que després de pujar al poder nou de cada deu pertanyien al món distingit.

A Alemanya:

A Berlín, encara impressionat per la reunió el dia anterior amb el dictador, Joseph Goebbels va deixar constància en el seu Diari que Hitler ja pensava que la guerra s’allargaria més enllà del 1943.

A Letònia:

En el gueto de Riga els alemanys volien eliminar a milers de jueus del gueto i amb aquest objectiu grups de recerca varen recórrer part del gueto trucant porta per porta per examinar les cases. En aquells moments nevava una mica i la temperatura era de 7 graus sota zero. En principi només havien d’eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar, però un cop els alemanys entraven a les cases mataven a trets a totes les persones que hi trobaven dins o se les emportaven per matar-les més tard. Entre 600 a 1.000 persones les varen matar d’immediat, entre ells hi havia malalts i els que no es podien moure. A les quatre de la tarda varen començar a sortir de Riga columnes de jueus capturats i durant tres hores varen ser obligats a caminar a peu amb aquell intens fred fins arribar a un bosc juntament amb 1.000 jueus alemanys que acabaven d’arribar en tren. Enmig del camí els policies alemanys i els letons varen matar-ne uns quants per diversió o perquè veien que les víctimes ja no podien caminar més de l’esgotament que portaven. Un cop tots ja eren en el bosc, els varen fer desvestir en un prat i després els varen matar tots a trets. El carregador determinava quan tenia que ser substituït el tirador per un altre. A la nit els alemanys ja havien mort a 12.000 persones i en total varen morir 14.000 jueus del gueto més els 1.000 jueus alemanys de Berlín que havien arribat, tot i que aquests no s’havien d’haver executat perquè Heinrich Himmler havia ordenat al cap de la policia de Riga, Friedrich Jeckeln, només la seva retenció. L’ordre va arribar massa tard i el cap de les SS es va posar furiós i va dir-li a Jeckeln que no tornés a actuar per la seva compta. Himmler l’hi havia comunicat via telefònica també a Reinhard Heydrich que el transport de jueus procedent de Berlín no havia de ser liquidat.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, preparant-se per l’arribada dels alemanys, va aparèixer en primera plana del diari Pravda un avís que amenaçava, que a partir d’aquell dia totes les persones que vaguessin pels carrers de Moscou sense motiu justificat serien afusellades a l’acte, igualment serien executats tots aquells que especulessin amb els aliments.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, les autoritats soviètiques varen determinar que 11.085 persones havien mort a la ciutat de fam.

En el sector sud:

Els soviètics varen alliberar la ciutat de Rostov, conquerida feia pocs dies per les forces del Grup d’Exèrcits del Sud.

A Japó:

Preparant-se per l’atac a Pearl Harbor, els japonesos varen canviar tots els indicatius d’identificació de les seves embarcacions per segon cop en aquell mes.

Tweet