Home // diari // 21 de setembre de 1944

21 de setembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va anar al quarter general de l’Adolf Hitler de Rastenburg per entregar-li una carta crítica que havia escrit el dia anterior. Quan li va entregar aquesta cara, el líder alemanya la va llegir sol, en silenci, cansat de traïdors i de picabaralles dins del seu govern i també de les crítiques de Speer. Al cap d’una estona, en Hitler va entregar-li la carta en el seu secretari Martin Bormann perquè la llegís juntament amb el ministre de Propaganda Joseph Goebbels per treure’n les conclusions corresponents. Hores després, en Bormann va fer cridar a Speer en el seu despatx per explicar-li les conclusions que havien arribat. En Goebbels li va explicar que a partir d’ara pensava fer ús il·limitat del seu poder per posar el seu Ministeri sota les seves ordres. A partir de llavors Speer es va tenir que sotmetre a en Goebbels i se li va prohibir influir a en Hitler.


A l’oest d’Alemanya, bombarders B-17 anomenats Lady be Good de l’esquadró de bombarders 728º varen intentar destruir la refineria d’olis de Ludwigshafen. L’artilleria antiaèria va intentar respondre l’atac nord-americà.

En l‘Operació Market Garden: 

A Arnhem i Oosterbeek:

Els alemanys varen destrossar als britànics a l’extrem nord del pont d’Arnhem, i les restes de la 1º Divisió Aerotransportada va ser rebutjada cap al reducte defensiu, a l’oest d’Oosterbeek. Dels 600 assaltants inicials només en quedaven 80, que no es varen escapar de ser atrapats pels alemanys. Els granaders panzer es varen dedicar a netejar el camp de batalla i es varen trobar amb trinxeres plenes de cadàvers, tot i que alguns es feien els morts.

Amb el pont d’Arnhem sense britànics, el Kampfgruppe Knaust i els granaders de la divisió Frundbsberg va rebre ordres de dirigir-se al sud per reforçar les línies al voltant d’Elst. Bittrich va col·locar el Batalló Nederland de les SS, que acabava d’arribar, entre el pont i l’estació d’Arnhem, darrere del Kampfgruppe Knaust, per si els necessitaven. Bittrich rebia ordres del OKW en què li demanaven que eliminés el que quedava de la 1º Aerotransportada a Oosterbeek, ja que creien que els britànics estaven esgotats i sense munició.


Una hora abans de que sortís el Sol, els oficials britànics del perímetre d’Oosterbeek varen despertar als seus homes a toc de xiulet per començar un combat a les vuit del matí, després de mitja hora d’intens bombardeig amb canons i morters. La infanteria va començar l’assalt amb el suport dels canons antiaeris de 20 mil·límetres. Cap al migdia varen arribar a Arnem el 503º Batalló de Carros Pesats, amb 45 Königstiger juntament amb el 171º Regiment d’Artilleria de Zutphen i el SS-Landsturm Nederland per començar un dur combat amb el Regiment Fronterer, que defensava la part sud-oest del perímetre de la ciutat. Les SS del Kampfgruppe Eberwein varen aconseguir infiltrar-se dins les línies britàniques.

A l’extrem nord del perímetre, els alemanys varen atacar amb els Nebelwerfer i des d’altaveus col·locats a les furgonetes enviaven missatges dirigits als paracaigudistes perquè es rendissin. El Kampfgruppe Krafft va avançar després d’un intens atac de morter, però quan varen assaltar les defenses britàniques aquestes varen respondre amb tot el que tenien. El 7º dels King’s Own Scottish Borderes va infligir moltes baixes dins les files alemanyes. A la nit, el general Urquhart va ordenar que el Borderers ocupessin unes vivendes situades a uns centenars de metres al nord d’Hartenstein.

Però els anglosaxons patien problemes de municions i de subministraments perquè els contenidors de subministraments queien a l’altra banda del perímetre per culpa de la intensa boira que hi havia. Sovint els alemanys rebien aquells subministraments. Però en aquell matí els anglosaxons varen poder contactar amb el 30º Cos britànic i varen demanar suport a les forces de Nimega. A més, quan es va aixecar la boira de la zona permetent desplegar la brigada polonesa. Els polonesos varen ser llançats a la riba sud del baix Rin, a l’altra banda d’on es trobava el cap de pont del comandant Urquhart, a prop de Driel. Tot i que per culpa novament del mal temps molts pilots varen donar la volta i els contingents que varen creuar el riu, uns 1.000 homes, varen ser incapaços de reunir-se amb els seus companys britànics.

El 30º Cos britànic, que havia aconseguit arribar a la riba sud del baix Rin després de que a dos quarts de dues del migdia poguessin avançar a través d’una carretera, no varen poder creuar el riu Rin i enllaçar-se amb els polonesos. D’aquesta manera no es varen trobar els dos cossos per lluitar contra els alemanys. La situació es va tornar de cop tan desesperada pels Aliats que el comandant Urquhart va fer una crida al comandant Frederick Browning a través de la ràdio en què li deia que les baixes eren nombrosos, que els recursos ja s’havien utilitzat i que els reforços de les següents 24 hores serien vitals.

A Nimega:

Durant tota la nit els alemanys continuaven confosos, ja que no sabien si quedaven tropes anglosaxones combatent al sud del pont del Waal. Bittrich va informar al quarter general del mariscal Walter Model per dir-li que no havien rebut durant les últimes dues hores notícies del cap de pont. Tothom, inclús Hitler, estaven enfadats amb Model perquè no havia fet destruir el pont de Nimega tal i com estava previst. A primera hora, el 2º Cos Panzer SS va informar de que havia establert una línia defensiva entre Oosterhout, Ressen i Bemmel, per bloquejar l’avanç britànic quatre quilòmetres al nord del pont de Nimega. Al mateix temps, caça-carros M-10 del 21º Regiment Antitanc varen creuar el pont darrere de la 1º Companyia del 3º Batalló de la Guàrdia Irlandesa. Els nord-americans varen trobar a un total de 80 morts alemanys en el pont i varen capturar tot tipus d’armament alemany.

Cap a les onze del matí, el quarter general del mariscal Model va tenir notícia de que fins el moment 45 tancs britànics havien creuat el pont direcció nord. Al nord de la ciutat estava totalment devastat pels incendis anteriors i els carrers estaven plens de cadàvers de soldats alemanys. Els civils ferits varen ser duts a l’hospital de St. Canisius. Els veïns del voltant de la ciutat varen ajudar als civils que fugien de Nimega. Els alemanys en veure els tancs varen començar a atacar. La línia defensiva alemanya del comandant Harmel es va veure reforçada amb una part del Kampfgruppe Brinkmann, el Batalló Knaust i una companyia de Mark V que acabava d’arribar a Elst.

Les bateries antiaèries britàniques varen rebutjar a la nit als bombarders alemanys que varen intentar destruir el pont del Waal, que el mariscal Model s’havia negat a destruir.


Aquell matí, a primera hora, el Regiment de Cavalleria de la Guàrdia va fer creuar el Waal a dues seccions de l’Esquadró D i els va enviar direcció oest. Però a mig camí varen patir un atac alemany i dos vehicles White varen ser tocats. Però gràcies a la boira es varen poder infiltrar a través de la línia defensiva del comandant Harmel.


A la nit, seguint l’estratègia ofensiva del tinent coronel Harry Kinnard per defensar Veghel, el 501º Regiment d’Infanteria Paracaigudista del coronel Johnson va atacar direcció a Schijndel, on hi havia Kurt Student, que tenia clar que s’haurien de retirar. Però els nord-americans es varen trobar amb una ofensiva de la 107º Brigada Panzer i un batalló de les SS al comandament del Oberst Walther. El 1º Batalló del tinent coronel Kinnard va ser atacat quan travessava per la carretera. Finalment, Kinnard va entrar al poble de Schijndel a primera hora del matí i els ciutadans es varen quedar a casa.


A St. Oedenrode també es varen produir combats des de primera hora del matí. Quan els homes del tinent coronel Cassidy registraven les cases de la localitat ja no quedava cap soldat alemany. Però, al voltant de les deu del matí, l’artilleria alemanya va bombardejar el lloc de comandament del 502º Regiment, que va tenir que ser substituït per un monestir proper.  La situació es va tornar complicada pels britànics fins que va arribar un tanc britànic, que va atacar a les posicions alemanyes. Cassidy va rebre ordres de retrocedir fins a St. Oedenrode i aquella nit els alemanys varen tornar a ocupar el monestir.


La 82º Aerotransportada estava sent atacada des de l’est, des del Reichswald i els combats tenien lloc en el llom que els paracaigudistes varen anomenar El turo del Diable. El Kampfgruppe Becker de la 3º Divisió Falschirmjäger va atacar sense descans, ja que des d’aquell matí estaven sent atacats i a la tarda es varen veure obligats a abandonar la localitat de Beek.

La quarta onada:

A la Gran Bretanya, a les tres de la matinada, el tinent coronel George Stevens va rebre un missatge del 1º Exèrcit Aerotransportat Aliat que confirmava la nova zona de llançament a prop de Driel. A les set del matí, els homes de la Brigada Polonesa varen arribar als tres aeròdrom assignats per enlairar-se tot i la densa boira que hi havia. Poc després de les dues de la tarda la boira es va aixecar i 72 avions es varen enlairar de Saltbyu i Cottesmore i 46 més a Spanhoe. Els 46 aparells que s’havien enlairat de Spanhoe varen ser obligats a fer mitja volta, tot i la indignació dels seus ocupants. A les 16:05, un soldat de transmissions alemany va transmetre des de la bossa de Dunkerque que havia vist un gran número d’avions Aliats. El Standartenführer Harzer va ordenar a la brigada antiaèria del Oberstleutnant Von Swoboda que es posessin en estat d’alerta en una nova posició, al sud-oest del pont d’Arnhem. En els aeròdroms propers, 60 caces varen rebre l’ordre d’enlairar-se i varen atacar als aparells Aliats al mateix temps que ho feia l’artilleria antiaèria. 5 C-47 varen ser destruïts i 16 més varen patir danys, però dels 957 homes del general Stanislaw Sosabowski només en varen morir 4 i només 25 varen ser ferits. Però els polonesos es varen trobar amb la desagradable sorpresa de no trobar-se el 1º i el 3º batallons tal i com esperaven. Aquests havien rebut ordres de donar mitja volta pensant que els seus companys polonesos havien sigut destruïts a l’aire.

Poc després d’aterrar, Sosabowski va rebre la benvinguda del resistent Cora Baltussen, que s’havia apropat a la zona en bicicleta. Cora el va informar de la desastrosa situació en què es trobaven i que el transbordador estava destruït. El general polonès va decidir llavors enviar una patrulla de reconeixement a la riba del Nederrijn per comprovar l’estat del transbordador. En tornar la patrulla el va informar que Cora havia dit la veritat.

En el front occidental:

Bernard Law Montgomery va enviar una carta al comandant suprem Dwight D. Eisenhower per criticar-li que cedís davant del general George Patton en continuar avançant pel seu propi compte cap a Berlín. Montgomery creia que havien de passar pel nord per continuar avançant cap a Alemanya. Eisenhower, que estava reunit precisament amb el general Patton, es va referir al mariscal britànic, literalment, com “un fill de puta molt llest”. A Patton li va encantar aquell comentari.

A Itàlia:

A l’Adriàtic, el 8º Exèrcit va ocupar Rímini després d’una setmanada de combats. Des de l’inici de l’ofensiva aliada sobre la Línia Gòtica, els Aliats havien perdut a 14.000 homes entre morts, ferits i desapareguts, a més de 200 tancs.

En el front oriental:

Josef Tito es va reunir amb en Iosif Stalin per arribar a un acord per l’entrada temporal de l’exèrcit soviètic a Iugoslàvia.


A Hongria, els hongaresos varen perdre la ciutat d’Arad i a Budapest es va estendre el pànic esperant l’arribada dels soldats soviètics.

En el bàndol Aliat:

Va començar la Conferència de Dumbarton Oaks.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: