Home // diari // 23 de setembre de 1944

23 de setembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va aprovar una petició del ministre d’Armament Albert Speer que consistia en subordinar els directors de les fàbriques alemanyes al Ministeri d’Armament. Després, en una conferència, Hermann Göering, contra els desitjos de l’Adolf Galland, va donar suport a la producció en massa d’un nou i inferior reactor, el caça Volksjäger, que s’esperava que pogués ser pilotat per centenars d’estudiants entrenats en planadors. A la nit, Hitler va tornar a patir dolors estomacals aguts.


A Alemanya, la RAF va atacar en un atac nocturn el canal de Dortmund, a Ems, la via fluvial interior que unia el Ruhr amb altres centres industrials. Varen intervenir un total de 141 avions, obrint un forat en el canal i, com a conseqüència, una secció es va quedar sense aigua. La RAF va perdre 14 bombarders.

En el front oriental:

En el sud d’Estònia, el Tercer Front Bàltic, dirigit per l’Ivan Maslennikov, va arribar al Golf de Riga, i la Wehrmacht va abandonar la capital, alliberada el dia anterior pels soviètics, i la resta del país deixant una petita guarnició que va resistir a l’illa de Saare fins al 24 de novembre de 1944.

En l’Operació Market Garden: 

A Arnhem:

Els alemanys varen atacar amb molta violència i varen obligar a les forces aerotransportades aliades a retirar-se el 28 de setembre de 1944. El 30º Cos britànic va deixar de progressar per Holanda després de que l’artilleria alemanya bombardegés els seus combois de subministraments i els alemanys varen contraatacar en el nord d’Eindhoven. A més a més, els polonesos, que havien intentat travessar el riu Nederrijn, no varen aconseguir escapar dels alemanys que pressionaven amb molta força. Bernard Law Montgomery va escriure en el diari que ara fins i tot ell dubtava de que la 1º Aerotransportada pogués aguantar i preveia tenir que donar l’ordre de retirada. Hitler, pensant tot el contrari que Monty, estava colèric perquè la 1º Aerotransportada no era derrotada i el quarter general del Cos d’Exèrcit B va ordenar a les 13:05 l’enviament de 15 Tigers més al 2º Cos Panzer de les SS.


El comandant Harzer es va dirigir per carta a l’Arthur Seyss-Inquart per dir-li que havia ordenat l’evacuació de la ciutat en tres dies per motius militars. L’evacuació va aquell mateix dia pel centre de la ciutat. Si algú desobeïa es jugava ser executat. A les cinc de la tarda els alemanys havien enganxat cartell que deien que a les vuit tot el centre tenia que quedar buit.

Després de que a primera hora caigués un aiguat, els alemanys atacaven a la Carretera de l’Infern per evitar que les tropes del comandant Horrocks pogués traslladar més tropes en reforç de les divisions que es trobaven al nord de Nimega. Els alemanys també varen atacar el poble de Veghel. El coronel Johnson, que va perdre part d’una orella, va demanar ajudar al 44º Reial Regiment de Tancs i al cap de poc va rebre nou tancs. Però poc després de que arribessin el Jagdpanther els va destruir. Cap a la una del migdia i veient que les baixes eren molt elevades, el tinent coronel Von der Heydte va decidir interrompre l’ofensiva. A l’est del poble, el Kampfgruppe Walther i la 107º Brigada varen ser atacats pels aparells de la 2º Força Aèria Tàctica britànica i de les tropes de la 32º Brigada de la Guàrdia, que Horrocks havia enviat des de Nimega, on més de 16.000 persones s’havien quedat sense llar. A les 20:50, Hans Krebs va cursar una ordre des del sud de Krefeld on ordenava a la 107º Brigada que tornés a atacar direcció nord-oest. Kurt Student li va respondre que la 107º havia patit moltes baixes i que els comandants havien caigut. A més, el Kampfgruppe Walther i els restes de la brigada panzer s’estaven retirant perquè el 8º Cos britànic avançava cap a Helmond amenaçant la rereguarda.

Els anglosaxons varen tornar a enviar aquell dia els C-47 Dakota que remolcaven els planadors Waco a la zona de llançament de l’altra banda del canal Mosa-Waal amb el 325º Regiment d’Infanteria en Planadors i el 80º Batalló d’Artilleria Antiaèria Aerotransportada de la 82º. James Gavin va enviar a la Infanteria en Planadors, amb el suport dels Sherman dels Sherwood Rangers de la Cavalleria Voluntària, un dels regiments blindats britànics més eficaços en la batalla, a ampliar el cap de pont de Mook. A l’est de Nimega, el 2º Batalló del 504º Regiment d’Infanteria Paracaigudista va aconseguir que l’ala nord del 2º Cos Fallschirmjäger del general Meindl tingués que endarrerir la seva posició a Erlekom. En el Betuwe, la 129º Brigada va obligar a retrocedir a les tropes del comandant Bittrich des de Ressen fins a Elst. Al llarg del dia i aprofitant la intensa pluja, el gruix de la 130º Brigada britànica va avançar fins a Driel per Valburg. Al mateix temps, la 214º Brigada va atacar Elst juntament amb el 7º de Infanteria Lleugera, la Somerste, el 1º Batalló de Regiment Worcester i un esquadró del 4º/7º de Dragons de Guàrdia.


En el perímetre d’Oosterbeek, després de la forta pluja els alemanys varen bombardejar les defenses anglosaxones. Un destacament de les SS va reunir als ferits britànics capaços de caminar per portar-los a Arnhem. Però aquell dia 123 Stirling i C-47 Dakota varen dur subministraments a Oosterbeek. Sis no varen tornar i 63 varen patir danys de diferent consideració per culpa del foc antiaeri alemany.

En el front occidental:

A França:

La 3º Divisió canadenca va atacar Calais.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: