Home // diari // 22 de setembre de 1944

22 de setembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer estava cansat de que no es destinés més diners a la producció d’armament i, en canvi, trobava insòlit que es destinessin molts diners a les construccions de búnquers o quarters generals. Speer es va queixar i va escriure una carta a l’assistent de l’Adolf Hitler per fer-li veure la situació amb què es trobaven. En la carta li va explicar que es varen gastar 36.000.000 de Reichmarks en la construcció dels búnquers de Rastenburg (Polònia), 13.000.000 més en els de Pullach, a prop de Munic, que servien per la seguretat d’en Hitler quan estava a la ciutat, i es varen gastar 150.000.000 R.M. per la instal·lació d’uns búnquers especials a prop de Bad Charlottenbrunn, a França. A més, es va queixar de que en el búnquer de Bad Charlottenbrunn es va consumir més formigó que tot el que s’havia consumit aquell any en construint refugis anti-aeris per la població civil.


A Zossen, un comissari de la Policia Criminal alemanya va trobar una caixa forta que guardava documentació secreta del Abwehr. Els papers de la caixa varen ser enviats a Berlín, on un altre comissari de la Gestapo els va estudiar i en va redactar un informe de 170 pàgines sota el títol Expedient trobat a Zossen. Segons sembla, en els documents hi havia els preparatius d’un Cop d’Estat contra en Hitler del 1938, una carta que implicava el general Franz Halder en la conspiració contra en Hitler, extractes del Diari de l’almirall Wilhelm Canaris, i informes de reunions i negociacions a espatlles d’en Hitler.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic dirigit per en Leonid Govorov varen entrar a la ciutat de Reval (Tallin ), Estònia.

En el front occidental:

A França: 

A Boulogne-sur-Mer, l’exèrcit alemany compost per 10.000 homes, amb el tinent general Ferdinand Heim al capdavant, es varen rendir al 2ª Cos canadenc.


En una important conferència celebrada pel comandant Dwight D. Eisenhower en el seu quarter general de Versalles, a l’hotel Trianon Palace, Bernard Law Montgomery va decidir no assistir la conferència per les seves males relacions amb els comandants nord-americans i va decidir enviar-hi en el seu lloc al cap del seu Estat Major, el general Francis de Guingand, que gaudia de més simpaties. Tothom creia que Monty no havia volgut anar a la reunió perquè es veia clarament que l’Operació Market Garden resultava ser un desastre. La conferència es va centrar en l’estratègia que s’havia de seguir sobre com assegurar el port d’Anvers. Eisenhower va acceptar que la campanya principal la dugués a terme el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Montgomery, i que consistís en una maniobra d’encerclament del Ruhr des del nord. Al mateix temps volia que el 12º Grup d’Exèrcits de l’Omar Bradley creués el Rin per la regió de Colònia i Bonn, per rodejar el Ruhr des del sud.

En l’Operació Garden Market: 

Els alemanys varen continuar pressionant les forces nord-americanes i britàniques que volien avançar. El 12º Cos britànic no havia pogut arribar a Best i el 13º Cos estava aturat al sud-est d’Eindhoven. Els paracaigudistes nord-americans de la 101º Aerotransportada i els regiments blindats britànics que defensaven la Carretera de l’Infern varen batejar aquell dia com Divendres Negre pels atacs alemanys que rebrien. 

A dos quarts de deu, Walter Model va ordenar que l’atac d’aquell dia tenia que tallar la ruta d’avanç anglosaxó i va sol·licitar l’enviament immediat de la 245º i de la 712º divisions d’infanteria per reforçar el seu flanc esquerre. Des de l’oest avançaven tres batallons del Kampfgruppe Hubert per ocupar el pont del canal a l’oest de Veghel per destruir-lo. Des del nord de Helmond, la 107º Brigada Panzer s’aproximava a la zona per tallar la Carretera de l’Infern entre Veghel i Uden, tot i que varen permetre que el 8º Cos britànic, a la dreta del 30º Cos, establís un cap de pont sense patir baixes. Model també va reorganitzar aquell dia l’estructura de comandament dels Països Baixos: el 15º Exèrcit s’ocuparia del Mar del Nord fins Rhenen i el 1º Exèrcit Fallschirm del comandant Kurt Student, de la resta del front fins Roermond.

En aquells moments la població de Veghel va començar a patir per la seva seguretat i molts veïns varen buscar refugi a l’hospital. Els tancs britànics que donaven suport al batalló del comandant Kinnard a Schijndel varen tenir que tornar ràpidament a Veghel, on el general de brigada Anthony McAuliffe va agafar el comandament de totes les forces aliades. El 3º Batalló del tinent coronel Julian Ewell es va veure obligat a tornar en aquest cas a Eerde per donar suport els tancs. 

A dos quarts d’onze va començar l’atac alemany a Veghel, però els anglosaxons es varen defensar bé i a mitja tarda els alemanys encara no havien aconseguit destruir el pont. A dos quarts de cinc de la tarda, Kurt Student va informar al quarter general del mariscal Model de que la 59º Divisió havia arribat a tan sols un quilòmetre del seu objectiu. El Kampfgruppe Huber va aconseguir destruir el pont del canal Zuid-Williemsvaart, però va quedar pràcticament destruït. Quan els alemanys es varen retirar del poble, el general Maxwell Taylor va sol·licitar la intervenció de la 2º Força Aèria Tàctica.  


La 82º Aerotransportada feia front aquell dia als atacs del 2º Cos Fallschirmjäger del comandant Meindl.


A Nimega les coses tampoc semblaven anar gaire millor pels alemanys. El Obergruppenführer Bittrich va trucar al general Hans Krebs per informar-lo de que, davant la creixent pressió dels anglosaxons sobre les vies ferroviàries Nimega-Arnhem, s’havia vist obligat a enviar les seves últimes reserves al sud d’Elst. Krebs també va rebre pressions aquell dia del mariscal Gerd von Rundstedt, que exigia saber quan destruirien el pont de Nimega. Krebs li va prometre que ho intentarien aquella nit. A tres quarts de set de la tarda, després de les ofensives alemanyes, el Generalleutnant Heinz-Hellmuth von Wülisch, cap de l’Estat Major de la Wehrmacht en els Països Baixos, va trucar al quarter general del mariscal Model per parlar amb el general Krebs de les possibles represàlies. Krebs li va suggerir un aplaçament de 24 hores per la destrucció de les estacions elèctriques i demés mesures perquè causarien molts inconvenients a la població civil. Von Wülisch li va deixar clar que com a contra-mesura de la vaga dels treballadors del ferrocarril, tenia la intenció d’interrompre l’arribada d’aliments a Àmsterdam i La Haya per forçar que tornessin a anar els ferrocarrils. 


A Oosterbeek, el general Urquhart va ordenar-li en el tinent coronel Charles Mackenzie que creués el Nederrijn per dirigir-se a Nimega per parlar amb els comandants Friedrick Browning i Horrocks per parlar de la gravetat de la situació. Els alemanys varen atacar durant aquell matí el perímetre de la ciutat. Quan es varen reunir, Horrocks li va enviar un missatge al general Urquhart on li deia que faria tot el possible per ajudar-los.  

A la nit, els polonesos del comandant Stanislaw Sosabowski varen avançar cap a Oosterbeek després de creuar el Nederrijn. Primer varen anar per error a les línies alemanyes i, després, varen anar a parar a les línies britàniques, on també per error, aquestes els varen disparar pensant que eren alemanys. 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: