Home // diari // 30 de setembre de 1942

30 de setembre de 1942

En el Reich:

A la tarda es va inaugurar l’obra socors hivernal en el Palau d’Esports de Berlín, i l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs, que va ser retransmès per ràdio, on va intentar animar a una població que estava cansada de la guerra. Volent ridiculitzar als britànics, en Hitler va dir que quan l’Antonhy Eden o algun dels seus companys declaraven que tenien una opinió, ells no podien parlar amb ell perquè la seva idea era una opinió molt diferent a la d’ells perquè ells creien que Dunkerque havia sigut una de les millors victòries de la història mundial. El dictador alemany combinava la glorificació de les gestes bèl·liques alemanyes amb un atac sarcàstic contra el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt. Llavors, va assegurar que en breu ocuparien la ciutat de Stalingrad, Ucraïna i la conca del Donets. Explicant els tres motius pels quals havien d’ocupar precisament aquells territoris; conquerir l’últim territori rus ric en blat, conquerir l’últim districte de carbó i aproximar-se al districte petrolier per aturar la producció, els va prometre que ningú els faria fora d’aquella zona. Després va descriure com havien viscut l’hivern anterior i els va assegurar que s’explotarien tots els recursos materials dels països ocupats. En acabar el discurs va assegurar que acabaria amb la comunitat jueva en aquesta la guerra i els va amenaçar quan va dir que els jueus s’havien burlat de les seves profecies i que ara no sabia si reien o si ja els hi havia tret les ganes de riure, però va assegurar amb contundència que els hi trauria totes les ganes de riure a totes parts i que encertaria les seves profecies. Amb anterioritat, en Joseph Goebbels també havia pronunciat un discurs on va criticar que es divulgués mentides i rumors absurds per debilitar la moral del poble alemany. L’Erwin Rommel, que es recuperava de la fatiga que li produïa la guerra, estava assentat en la tribuna d’honor del Palau i en Hitler el va saludar amb una encaixada de mans.

En el front oriental:

Mentre en Hitler prometia la victòria, a la nit, a Stalingrad, la 39º Divisió de Guàrdies d’Infanteria soviètica, sota les ordres del general de divisió Stiepan Guniev, va travessar el riu Volga per defensar la fàbrica d’Octubre Roig. Quan els alemanys els van veure els hi varen llançar granades, però en Guniev va continuar endavant amb l’operació. Per aconseguir ràpidament la victòria, l’Erich von Manstein va sol·licitar a Berlín una demora per començar l’atac contra la ciutat de Leningrad, l’anomenada Operació Llum del Nord, per dirigir-se després al sud, cap a Stalingrad.

A les afores de Stalingrad, les tropes alemanyes varen tornar avançar cap al Caucas amb l’objectiu d’ocupar els camps petrolífers. Però la victòria alemanya en el front oriental semblava encara lluny i a Roma varen arribar informes molt pessimistes de Berlín i de Viena que explicaven que l’ofensiva en el front oriental no havia arribat a aconseguir els seus objectius i que els bombardejos aeris havien afectat a la moral de la població alemanya. Però no només els italians patien per la situació, a mesura que la guerra s’allargava i s’anava tornant més brutal i assassina, alguns alemanys es varen començar a queixar del què estaven veien. El doctor Gutkelch li va enviar una carta a l’Alfred Rosenberg per explicar-li un fet que li havia tocat viure en el front. Li va explicar que havia vist un tren ple de treballadors forçats de l’Est que es dirigia a Alemanya i que en el tren hi va veure cadàvers. Descrivint-li aquells horrors, li va comentar que la situació era tant precària que les dones que parien allí els hi llançaven els recents nascuts per la finestra. També va explicar-li que en el mateix vagó hi viatjaven malalts de tuberculosis i que els moribunds dormien en els trens de mercaderies.

En el nord de l’Àfrica:

Quan tornava d’una missió escorta sobre El Alamein amb el seu ME-109G, que per aquelles dates aquests aparells tenien problemes de motor que havia provocat més d’un accident, el pilot alemany Hans-Joachim Marseille va veure que del seu motor començava a sortir fum, però va decidir no saltar del caça perquè es trobava en territori controlat pels britànics. Quan la situació se li va fer insuportable va decidir llançar-se de l’aparell, però va tenir la mala sort de colpejar amb la cua de l’avió. El seu cos va ser trobat a 7 quilòmetres de Sidi Abd el Rahman. En Marseille, amb 158 victòries, va ser enterrat en el cementiri militar alemany de Tobruk. A títol pòstum va rebre els seus Brillants per la seva Creu de Ferro.

A l’Àfrica:

A les aigües de Madagascar, els japonesos varen començar l‘Operació Dragó Diví, que tenia com a objectiu foragitar els britànics de l’illa. Els submarins japonesos I-16, I-18 i I-30 es varen aproximar a les costes de Madagascar per llançar-hi a l’aigua mini submarins per intentar enfonsar les embarcacions britàniques fondejades a Diego Suárez. Els mini submarins varen penetrar en les aigües del port i varen enfonsar una embarcació de transport i varen arribar a l’embarcació Ramillies, que va quedar inutilitzat durant uns mesos. Mentrestant, el I-10 i l’únic submarí francès que quedava a la zona, el Bezeviers, varen actuar coordinadament per intentar enfonsar alguna embarcació aliada, però els avions britànics varen localitzar al submarí francès i el varen enfonsar amb les seves càrregues de profunditat.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: