Home // 1938 // Setembre (Page 2)

20 de setembre de 1938

Dimarts:

La crisi txeca:

El govern txec va rebutjar a través d’una nota la proposta del dia anterior dels governs britànics i francès d’entregar el territori dels Sudets als alemanys. En la nota es recordava a França de les seves obligacions en defensar Txecoslovàquia en cas d’un atac alemany, i advertien que s’hi acceptaven la seva proposta tard o d’hora Txecoslovàquia quedaria sota control alemany. La nota txeca va ser mal rebuda tant a Londres com a París. Neville Chamberlain va convocar una reunió del seu gabinet i va establir contacte telefònic amb París per discutir durant tota la nit amb el president Edouard Daladier i el ministre d’Afers Exteriors Georges Bonnet una sortida a la crisi txeca. Al final es va convenir que tenien que pressionar al govern txec perquè acceptés les seves demandes i varen advertir als txecs de que si es resistien no tindrien el suport de la Gran Bretanya i de França.


Molts militars alemanys, com gran part del poble, no desitjava una guerra i es començaven a moure fils per intentar aturar el que semblava inevitable. A l’apartament de l’oficial Hans Oster es va celebrar una reunió en la que hi varen participar Erwin von Witzleben, Carl Goerdeler i Heinz. Von Witzleben va encetar la reunió explicant el seu pla per efectuar un putsch contra el govern. Ell penetraria la Cancelleria al capdavant dels oficials del seu Estat Major i d’una tropa d’assalt, buscaria a l’Adolf Hitler i el detindria. Al mateix temps, algunes unitats del seu cos de l’Exèrcit ocuparien Berlín i desactivarien la resistència de les SS. També comptava amb una resistència de les SS a l’interior de la Cancelleria. Heinz no va explicar que tenia previst fer assassinar a en Hitler provocant un incident.

19 de setembre de 1938

La crisi txeca:

L’Adolf Hitler li va mostrar a en Joseph Goebbels el mapa en el que estarien representades les demandes que li presentaria a en Neville Chamberlain per la següent reunió. La idea era obligar-lo a acceptar una línia de demarcació més àmplia donant un plaç de vuit dies en els txecs per evacuar els territoris cedits per ocupar-los les tropes alemanyes.

Per altra banda, el líder del SPD, en Konrad Henlein, va fer entrar en acció el Cos franc, un grup d’homes armats de tendència nacionalsocialista, en petits grups de dotze homes amb l’objectiu de provocar actes violents a Txecoslovàquia. En total varen dur a terme més de 300 missions, fent més de 1.500 presoners i causant nombrosos morts i ferits.

A Txecoslovàquia, al migdia, els ambaixadors francesos i britànics a Praga varen presentar conjuntament les propostes que havien fet els seus governs el dia anterior al govern txec. En Lord Runciman va ser l’encarregat de presentar a l’Edvard Benes les propostes franceses i britàniques de que els Sudets fossin entregats a Alemanya sense celebrar un plebiscit, a canvi, la Gran Bretanya i França garantirien les noves fronteres txeques contra qualsevol agressió no provocada. Els britànics exigien una resposta pel 22 de setembre de 1938, però en Benes s’hi va negar tot i que finalment ho va tenir que acceptar el 21 de setembre.

18 de setembre de 1938

En el Berghof, a Obersalzberg, el ministre polonès d’Afers Exteriors va reclamar a Adolf Hitler una part de Txecoslovàquia si Alemanya ocupava al país.

A Londres, varen arribar-hi el president Edouard Daladier i el seu ministre d’Afers Exteriors, Georges Bonnet, per conferenciar amb els seus companys britànics per trobar una solució en el problema txec. De seguida es varen posar d’acord sobre unes propostes que havien d’acceptar el govern txec perquè volien evitar a qualsevol preu una guerra. La proposta que havien d’acceptar els txecs era que tots aquells territoris dels Sudets en els quals la població alemanya sigués superior al 50% havien de ser retornats a Alemanya per assegurar el manteniment de la pau i la seguretat dels interessos vitals de Txecoslovàquia. A canvi, França i la Gran Bretanya estaven disposats a participar en una garantia internacional de les noves fronteres contra una agressió no provocada. Tot seguit, varen enviar un missatge firmat al president txec, Eduard Benes, perquè acceptes les seves propostes de retornar els sudets a Alemanya, però Benes s’hi va negar.

 

17 de setembre de 1938

En el Carinhall, l’ambaixador britànic, Neville Henderson, es va reunir amb Hermann Göering per demanar-li que apartés a Adolf Hitler de les demandes de Joachim von Ribbentrop d’envair Txecoslovàquia. Göering li va parlar de manera general que qualsevol acció seria catastròfica, però estava segur de que Hitler actuaria amb moderació, encara que pensava al mateix sobre Von Ribbentrop. El ministre alemany també va dir que respectava i admirava a Neville Chambelain.

Per altra banda, l’ambaixador Ulrich von Hassell va escriure que els discursos de Hitler eren tots demagògics i estaven assonats amb aspres atacs a tota la classe alta. Von Hassell creia que el creixent odi cap a la classe alta s’havia exacerbat amb les advertències contra la guerra dels generals, amb excepció de Wilhelm Keitel. Al mateix temps, Von Hassell veia que hi havia una creixent aversió cap a tots els individus indepedents.

16 de setembre de 1938

Divendres:

La crisi txeca:

En el Berghof, Obersalzberg, l’Adolf Hitler va explicar en el seu entorn més íntim la reunió del dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain. El líder alemany continuava pensant en intervenir a Txecoslovàquia, però l’entrevista amb en Chamberlain l’havia impressionat i pensava que podia aconseguir les seves reclamacions de manera pacífica. A la tarda, l’Adolf Hitler es va reunir amb el coronel Koechling en una reunió de set minuts. Hitler li va ordenar que s’havia de protegir els sudets alemanys i prevenir possibles atacs de violència per part dels txecs. A continuació, varen acordar allistar a Alemanya cossos de voluntaris amb armes austríaques que haurien de començar a entrar en acció el més ràpid possible.


En el CarinhallHermann Göering es va reunir amb el representant hongarès, Sztójy, per criticar-li que Hongria no estava fent suficient en la crisi dels Sudets. El ministre li va etzibar que la minoria hongaresa a Txecoslovàquia estava massa callada. També li va assegurar que Iugoslàvia no començaria accions si Hongria s’unia a un conflicte contra Txecoslovàquia en el tercer o el quart dia després de que Alemanya iniciés una acció contra aquest país.


A la matinada, els agents de la Gestapo varen continuar com la nit anterior detenint a ciutadans txecs que estaven en territori alemany. En total en varen detenir 150.

En el Reich:

Hitler va visitar per primer cop el Niu de l’Àguila, l’obra realitzada sota les ordres del secretari Martin Bormann. La seva primera impressió no va ser del tot bona, tot al contrari de l‘Eva Braun.

15 de setembre de 1938

Dijous:

La crisi txeca:

A les vuit del matí, el primer ministre britànic Neville Chamberlain va pujar a bord d’un avió especial, un Lockheed bimotor, a l’aeròdrom de Heston, Londres, per reunir-se amb l’Adolf Hitler a la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, per parlar de Txecoslovàquia. Poc després de les dotze, l’avió del primer ministre va aterrar a l’aeroport de Munic, que estava adornat amb banderes alemanyes i britàniques. A la pista l’esperaven el ministre Joachim von Ribbentrop i una trentena d’alts funcionaris del Partit i del Ministeri d’Afers Exteriors, a més d’una Companyia d’honors. Després de saludar-se varen pujar als automòbils per dirigir-se a Munic. Les multituds varen aclamar al primer ministre Chamberlain quan el varen veure en el cotxe descapotable. A un quart de dues varen arribar a l’estació principal de Munic, on varen agafar un tren especial que havia posat en Hitler per dirigir-se a Berchtesgaden. Quan el tren va arribar a Rosenheim es varen creuar amb un comboi que transportava artilleria, tancs i soldats que es dirigien cap a la frontera txeca. En arribar a l’estació de Berchtesgaden es varen trobar amb una multitud de curiosos que volien veure al primer ministre britànic. El ministre d’Estat, el doctor Otto Meissner, va acompanyar a en Chamberlain al Gran Hotel, que havia sigut adornat per l’ocasió. Al cap d’una hora, Chamberlain va sortir de l’Hotel i es va dirigir cap a Obersalzberg.

Quan l’automòbil del primer ministre va arribar al Berghof, Hitler va sortir a la terrassa per rebre’l tot i la pluja i el cel amenaçador. Hermann Göering també es trobava a la casa de muntanya del dictador, però es va quedar amb en Von Ribbentrop a una altra sala i no va intervenir en la conferència que es produiria. Després de presentar-se, els dos caps d’Estat varen entrar a la casa i es varen acomodar al vestíbul. Després de parlar vint minuts, Hitler li va preguntar si volia parlar a soles o en presència dels seus consellers Strang, Wilson i Neville Henderson, i Chamberlain li va respondre que a soles. Llavors, Hitler el va portar al seu despatx del pis superior acompanyat per l’intèrpret Paul Schmidt. Un cop asseguts, Hitler li va expressar la seva voluntat de fer-se amb al control del país dels Sudets, i Chamberlain li va dir estava disposat a cedir perquè no volia en guerra amb Alemanya, però li volia fer prometre que aquella seria l’última invasió que faria. Hitler li va justificar la seva acció dient-li que havien sigut els txecs qui s’havien armat i va assegurar que ell encara no ho havia fet, i que estava disposat a negociar un referèndum popular per la qüestió dels Sudets. Chamberlain li va respondre que abans de contestar-li tenia que parlar-ne amb el seu gabinet i que després es tornarien a reunir per discutir-ho. Enmig de la reunió, en el vestíbul va arribar un telegrama de la Premsa en el qual s’informava de que en els Sudets havien mort quaranta alemanys. Henderson, estranyat de que arribés aquella notícia en aquell precís moment, va fer-se informar sobre el què havia passat i va saber que només havia mort un alemany en un accident aïllat. Al final de la reunió, els dos caps d’Estat varen aconseguir aparentment els seus objectius: Chamberlain va calmar el desig d’en Hitler d’entrar amb les seves tropes a Txecoslovàquia i Hitler li va prometre que no hi haurien més invasions a partir de la invasió dels Sudets.

Quan s’acomiadaven, Hitler li va assegurar que no utilitzaria la força contra Txecoslovàquia. Però tot i que la reunió va anar aparentment bé, Von Ribbentrop, enfadat perquè el primer ministre s’havia volgut reunir a soles amb en Hitler, es va negar a entregar-li una còpia de les notes de Schmidt de la conversació de tres hores. Immediatament després de que el primer ministre marxés, Hitler li va explicar a en Von Ribbentrop i a l’Ernst von Weizsäcker com havia anat la reunió. Va afirmar que havia manipulat a en Chamberlain fins aconseguir arraconar-lo perquè li cedís els Sudets. Per la seva part, quan Chamberlain va tornar a la Gran Bretanya li va escriure a la seva germana, Ida Chamberlain que, tot i la duresa i la falta d’escrúpols d’en Hitler, es podia confiar amb la seva paraula.


El general Erwin von Witzleben li va declarar en el coronel Friedrich Hossbach que els preparatius militars per un putsch contra en Hitler estaven a punt. El cop d’Estat, que havia sigut planificat des del 4 de setembre, preveia el control immediat de totes les unitats de la Gestapo, de les SS i de la policia, i l’ocupació de les emissores de ràdio, així com les instal·lacions telefòniques. Després s’havia d’ocupar els ministeris, la seu central del NSDAP i la Cancelleria del Reich. En les províncies, cada comandant d’un Wehrkreis regional seria informat de les administracions que havia que ocupar i de les persones que havia de detenir. Durant les operacions insurreccionals es decretaria i imposar l’estat d’emergència.


A Alemanya, a la nit, els agents de la Gestapo varen detenir a 150 ciutadans txecs.

14 de setembre de 1938

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va deixar Nuremberg després del 10è Congrés del Partit Nacionalsocialista i es va dirigir a Obersalzberg.


Wilhelm Frick va aprovar un decret en què exhortava a les organitzacions del NSDAP a col·laborar amb els serveis de la Gestapo.


Albert Speer, tal i com va quedar palès en l’informe d’unes conversacions oficials, va proposar que per construir la nova ciutat de Berlín, Germània, es tindria que expulsar moltes vivendes ocupades pels jueus per tal d’aconseguir l’espai necessari. La proposta era estrictament confidencial perquè Speer primer volia conèixer el punt de vista de Hitler. Després es prendrien les mesures legals corresponents. Hitler va aprovar més tard la proposta i els seus col·laboradors varen començar a treballar en el projecte.

La crisi txeca:

A Londres, el primer ministre Neville Chamberlain va preguntar a través del seu ambaixador Neville Henderson a Adolf Hitler si podia volar a Alemanya per reunir-se amb ell per intentar trobar una solució a la qüestió txeca. A dos quarts de tres, Henderson, que encara no tenia resposta, va parlar amb Hermann Göering sobre aquest tema i li va prometre que parlaria amb Hitler.

Al matí, l’ambaixador del rei Jordi VI va trucar al secretari d’Afers Exteriors alemany, Ernst von Weizsäcker, per parlar de la qüestió txeca. Von Weizsäcker, que era partidari de la pau, va ordenar que el posessin en contacte amb l’hotel Vier Jahreszeiten de Munic, on hi havia el ministre Joachim von Ribbentrop. Quan el ministre d’Afers Exteriors va veure l’interès del rei per arribar a un acord es va dirigir a Obersalzberg utilitzant la nova autopista per reunir-se amb Hitler. Al final, Hitler va acceptar la proposta i va convidar a Chamberlain a la seva casa del Berghof. Aquell seria el primer viatge en avió del primer ministre. A les últimes hores de la tarda, la BBC va informar que el primer ministre havia agafat un avió cap a Munic per posar-se en contacte amb Hitler per intentar resoldre la crisi pacíficament.

Els ciutadans de Berlín, igual que d’altres ciutats alemanyes, varen sortir al carrer de felicitat quan varen saber que els britànics estaven disposats a negociar la pau, ja que volien evitar la guerra. La multitud va entonar cançons com la Gerländer Marsch.

13 de setembre de 1938

A la onze de la nit, l’ambaixador britànic a Berlín, Neville Henderson, va rebre un telegrama del primer ministre Neville Chamberlain en el qual li demanava que a través de Joachim von Ribbentrop informés a Adolf Hitler de que davant la greu situació per Txecoslovàquia sol·licitava una entrevista en breu per discutir la forma de trobar una solució pacífica. Dues hores abans, l’encarregat de negocis alemany a Londres, Theodor Kordt, havia telegrafiat a Berlín que el secretari de Premsa de Chamberlain l’havia informat de que el primer ministre britànic estava disposat a examinar les proposicions alemanyes, inclús prometia ajudar a celebrar un plebiscit a Txecoslovàquia.

A França, després de les dures paraules d’Adolf Hitler contra el govern txec del dia anterior, el govern francès es va reunir tot el dia per analitzar sobre si ajudar o no a Txecoslovàquia en el cas de que els alemanys l’ataquessin.

A Txecoslovàquia, els comandos sudets varen atacar a les forces txecoslovaques al·legant violència inaudita contra la minoria alemanya a Txecoslovàquia. En aquell atac varen morir 20 persones.

12 de setembre de 1938

En la crisi txeca:

A Nuremberg, en l’últim dia del Congrés del Dia del Partit, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs on va dir que no estava disposat a aguantar amb els braços creuats l’opressió dels ciutadans alemanys a Txecoslovàquia, i va acusar al president Edvard Benes de fer torturar als alemanys dels Sudets i de voler exterminar-los. En Hitler va dir que els alemanys a Txecoslovàquia no estaven indefensos ni abandonats i que el món ho havia de saber. Tot i que no va fer una declaració de guerra perquè volia esperar a l’1 d’octubre de 1938 per declarar-la, es va limitar a exigir al govern txec que es fes justícia amb els alemanys dels Sudets. L’objectiu era que esclatés violència als Sudets. I tal i com tenia previst, les seves paraules varen tenir repercussions i els alemanys dels Sudets es varen revoltar contra el govern txec. Aquest va tenir que reprimir la revolta amb un enviament urgent de tropes i la proclamació de la llei marcial. En Konrad Henlein, que havia tornat clandestinament a Alemanya, va proclamar que l’única solució consistia en cedir el territori dels Sudets al Reich. Els francesos, temen tenir que complir amb la seva obligació d’ajudar als txecs, varen implorar a en Neville Chamberlain que intervingués-

A Berlín, el govern alemany va proposar en el govern italià una trobada secreta, després del dia 25 de setembre, entre l’Adolf Hitler i en Benito Mussolini en el municipi italià de Brenner per parlar dels problemes que hi havia a Txecoslovàquia entre els sudets de parla alemanya i la policia. Però, a les vuit del vespre, a Roma, varen rebre la notícia de que el primer ministre britànic, en Neville Chamberlain, volia ser rebut per en Hitler. Aquella futura trobada no li va fer gens de gràcia a en Mussolini perquè no li agradava que el seu aliat es reunís amb els britànics sense que fos informat prèviament.

A França, davant la imminent guerra, en Maurice Gamelin li va assegurar en el president Edouard Daladier que si esclatava la guerra les nacions democràtiques dictarien les condicions de la pau.

11 de setembre de 1938

Segons l’ambaixada britànica, Hermann Göering no veia amb excessiu optimisme les possibilitats d’Alemanya en una guerra general.

Aquell dia, Ernst Kaltenbrunner va ser ascendit a SS gruppenführer, general de divisió, per la seva tasca durant l’Anschluss.

css.php