Home // 1938 // Setembre (Page 3)

10 de setembre de 1938

Adolf Hitler es va reunir amb el cap de la missió estrangera en el Kaiserburg per parlar d’un possible atac a Txecoslovàquia. Després, en una trobada amb diplomàtics estrangers, l’ambaixador francès François Poncet es va dirigir a Hitler i en to provocador li va dir que la corona de llorer més bonica era aquella que s’havia obtingut sense que cap mare tingués que plorar. Hitler va quedar pàl·lid davant d’aquella frase i no es va dignar a contestar-lo.

En el Congrés de Nuremberg, Hermann Göering va parlar dels txecs com una raça miserable de pigmeus i del seu país com un insignificant segment d’Europa. Va afirmar que els txecs oprimir a un poble cult i va culpar a Moscou i als jueus d’ajudar-los.

A Txecoslovàquia, davant la possibilitat d’una invasió alemanya, es varen distribuir màscares de gas i els jueus varen començar a sortir del país.

9 de setembre de 1938

Divendres.

En el Reich:

En el congrés de Nuremberg, des de les deu de la nit fins a les tres de la matinada es va produir una altra reunió entre l’Adolf Hitler amb els seus màxims generals per parlar de l’ofensiva contra Txecoslovàquia. El comandant Rudolf Schmundt estava present a la reunió per prendre les seves notes confidencials. El general Franz Halder, com a nou cap de l’Estat Major, va exposar amb detall l’última versió del Cas Verd. El líder alemany va estar durant tota la trobada demanant canviar els plans per raons polítiques, ja que va insistir que necessitava un triomf decisiu en menys de vuit dies. El dictador volia una campanya ràpida perquè les potències occidentals no hi intervinguessin.


En el camp de concentració de Buchenwald es va posar en funcionament la bugaderia que havia tardat més d’un any en ser construïda. La bugaderia funcionava, al principi, gràcies a 17 presoners.

8 de setembre de 1938

En el Reich:

Segons uns informes del règim nazi, a les ciutats alemanyes que estaven a la frontera amb Txecoslovàquia, la Baixa Baviera i l’Alt Palatinat, la gent viva amb una psicosis de guerra per les tensions entre el govern alemany i el govern txecoslovac. Aquestes tensions també la vivien de primera mà els militars, segons l’anotació de l’Alfred Jodl d’aquell dia, el general Stülpnagel va començar per primer cop a tenir alguns dubtes sobre el pla de l’Adolf Hitler perquè donava per suposat que les potències occidentals no intervindrien. El propi Jodl reconeixia que estava preocupat.

7 de setembre de 1938

Dimecres:

En el crisi txeca:

Konrad Henlein, seguint les directrius d’Alemanya, va trencar les negociacions amb el govern txec sota el pretext de que la policia txeca s’havia excedit a Moravska-Ostrava.


A la nit, Theodor Kordt, el conseller de l’ambaixada alemanya a Londres, va entrar en el número 10 de Downing Street per la porta de darrera per reunir-se amb el ministre lord Halifax per presentar-li una declaració de l’oposició al règim conservadora, tal i com li havia demanat el seu germà Erich, Legationstrat del Ministeri d’Afers Exteriors. En la declaració es confirmava la imminència de la invasió a Txecoslovàquia si les potències occidentals seguien mantenint la mateixa orientació en matèria política estrangera. L’única manera d’evitar la guerra seria el rebuig ferm de les exigències territorials de l’Adolf Hitler a Txecoslovàquia. Kordt li va explicar que això significaria un greu fracàs per en Hitler, que provocaria una greu crisi de confiança que acabaria amb el règim. Lord Halifax el va escoltar amb atenció, va prendre notes i va prometre informar al seu govern de tot.


El diari The Times va publicar una editorial en la qual se sol·licitava la plena sobirania pels Sudets alemanys.

A Itàlia: 

El govern italià va ordenar als jueus estrangers a que abandonessin el territori.

6 de setembre de 1938

Dimarts:

En el Reich:

A Nuremberg, en el 10º Congrés del Partit Nacionalsocialista, Adolf Hitler va pronunciar un extens discurs en el Dia del Partit, però, tot i que tothom esperava que parlés de Txecoslovàquia, no en va voler parlar-ne. El dictador va atacar en el seu discurs els intents de convertir el nazisme en una religió. Hitler va definir el nacionalsocialisme com una doctrina freda, basada en la realitat, en el coneixement científic més depurat i la seva expressió mental. Va afegir que el nacionalsocialisme no era un moviment de culte, sinó una filosofia racial i política, i per aquest fet va explicar que no tenien temples per celebrar cultes. Hitler va concloure que el nazisme estava basat en el respecte a les lleis de la naturalesa creades per Déu i va afirmar que el nazisme servia a Déu. Literalment, va dir:

L’únic culte que coneixem és el del cultiu de la naturalesa i, a partir d’aquí, el del que Déu ha volgut. 


A partir d’aquell dia, durant els interrogatoris i els empresonaments la Gestapo presentava en els Testimonis de Jehovà la declaració d’abjuració, sobretot de la seva negativa a prestar jurament i a fer el servei militar, a canvi de l’alliberament. La majoria va acceptar-ho.

A Txecoslovàquia: 

El president Eduard Benes va acceptar totes les reivindicacions que havien exposat els líders dels Sudets el dia anterior, i el diputat dels Sudets, Karl Hermann Frank, va exclamar sorprès en el seu entorn que els hi havien coincidit tot el què havien demanat en el govern txec.

5 de setembre de 1938

Dilluns:

En el Congrés de Nuremberg:

A Nuremberg va començar el 10è Congres del Partit Nacionalsocialista anomenat Dia del Partit de la Gran Alemanya. Quan varen desfilar les columnes de les SA procedents d’Àustria, l’entusiasme de la gent va augmentar i no varen parar d’aplaudir-los. Per ordre de l’Adolf Hitler, les relíquies de l’imperi austríac varen ser traslladades a Nuremberg i, en un discurs de més de dues hores, Hitler va atacar durament Txecoslovàquia.

En el Reich:

A partir d’aquell dia la divisió de cavalleria lleugera del general de brigada Erich Hoepner oficialment va realitzar operacions rutinàries a Turíngia, tot i que en realitat la unitat s’estava preparant per envair Txecoslovàquia.

A Txecoslovàquia:

El president Edvard Benes va convocar als líders dels Sudets Kundt i Sebekovsky al palau del Hradschin i els va demanar que exposessin per escrit totes les seves reivindicacions perquè les acceptaria per tal d’evitar la guerra amb Alemanya, tal i com li varen demanar als britànics.

A Itàlia:

El govern italià va aprovar mesures per a la defensa de la raça a l’escola feixista en què s’expulsaven els jueus d’aquesta escola.

4 de setembre de 1938

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb en Hans Heinrich Lammers per parlar de qüestions de govern.


Hermann Göering va presidir el Consell de ministres, on va insistir que la falta de matèries primes s’havia de resoldre perquè no es podia frenar el ritme d’armament. Llavors va explicar els nous plans de l’Adolf Hitler d’enfrontar-se amb la Unió Soviètica, i va acabar al seu discurs dient que s’havien de prendre mesures com si estiguessin en una etapa d’un perill imminent de guerra.

Però el desig del dictador de voler entrar en guerra no era compartit ni per part del poble, ni per molts militars, ni per molts conservadors. Per tal d’evitar un conflicte que es veia com inevitable, a casa de l’antic ministre Hjalmar Schacht es varen reunir, a més del banquer, el general Erwin von Witzleben, Hans Bernd Gisevius i el general de divisió i comandant de la guarnició de Potsdam, el comte Walter Brockdorff-Ahlefeldt. Schacht i els dos generals es varen entendre ràpidament amb un tema: s’havia d’impedir la guerra i posar fi al règim. Witzleben va donar la seva paraula de que actuaria amb o sense el general Franz Halder. Mentre Witzleben es va encarregar de dur a terme un putsch contra en Hitler, Schacht es va encarregar de fer una llista de membres per un futur govern.

3 de setembre de 1938

En el Reich:

En el Berghof, l’Adolf Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar i va decidir els detalls del cas Verd, l’atac a Txecoslovàquia, que s’havia d’executar l’1 d’octubre de 1938.

2 de setembre de 1938

En el Reich:

En el Berghof, l’Adolf Hitler es va reunir amb en Konrad Henlein per parlar del problema txec. En Hitler no li va donar gaires detalls, tot i que li va insinuar que actuaria militarment aquell mes, però no li va precisar la data. Després de la reunió, en Henlein li va dir en el seu contacte britànic, en Frank Ashton-Gwatkin, l’ajudant d’en Runciman, que en Hitler era partidari d’arribar a un acord pacífic.

En la vida privada d’en Hitler:

A Munic, la petita casa comprada per en Heinrich Hoffmann a l’estiu de 1935 en la Wasserburger Strasse 12, avui Delpstrasse, a Bogenhausen, va ser posada a nom de l’Eva Braun.

1 de setembre de 1938

El ministre de Finances del Reich, Lutz Shwerin von Krosigk, estava molt preocupat per tal i com avançava l’economia alemanya; el país tenia dificultats en les borses i tenia que evitar la recompra del propi deute alemany, i va enviar una carta a Adolf Hitler on li deia que en acabar aquell mes de setembre no hi hauria diners a la caixa i que avançaven cap a una greu crisis financera. Kosigk també li va explicar que a l’estranger ja sabien que Alemanya patia aquella crisi, però que el més greu era que el propi país hi havia una falta de confiança en l’economia. Estava clar que Alemanya patia una greu crisi econòmica i el govern alemany va fer totes les trampes possibles perquè el país no acabés en fallida, com apropiar-se dels diners dels jueus de dins i fora del Reich com a Txecoslovàquia.

Aquell dia, Franz Halder va ser nombrat cap de l’Estat Major de l’exèrcit.

Al camp de concentració de Buchenwald varen arribar els primers presoners austríacs.

css.php