Home // diari // 15 de setembre de 1938

15 de setembre de 1938

Dijous:

La crisi txeca:

A les vuit del matí, el primer ministre britànic Neville Chamberlain va pujar a bord d’un avió especial, un Lockheed bimotor, a l’aeròdrom de Heston, Londres, per reunir-se amb l’Adolf Hitler a la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, per parlar de Txecoslovàquia. Poc després de les dotze, l’avió del primer ministre va aterrar a l’aeroport de Munic, que estava adornat amb banderes alemanyes i britàniques. A la pista l’esperaven el ministre Joachim von Ribbentrop i una trentena d’alts funcionaris del Partit i del Ministeri d’Afers Exteriors, a més d’una Companyia d’honors. Després de saludar-se varen pujar als automòbils per dirigir-se a Munic. Les multituds varen aclamar al primer ministre Chamberlain quan el varen veure en el cotxe descapotable. A un quart de dues varen arribar a l’estació principal de Munic, on varen agafar un tren especial que havia posat en Hitler per dirigir-se a Berchtesgaden. Quan el tren va arribar a Rosenheim es varen creuar amb un comboi que transportava artilleria, tancs i soldats que es dirigien cap a la frontera txeca. En arribar a l’estació de Berchtesgaden es varen trobar amb una multitud de curiosos que volien veure al primer ministre britànic. El ministre d’Estat, el doctor Otto Meissner, va acompanyar a en Chamberlain al Gran Hotel, que havia sigut adornat per l’ocasió. Al cap d’una hora, Chamberlain va sortir de l’Hotel i es va dirigir cap a Obersalzberg.

Quan l’automòbil del primer ministre va arribar al Berghof, Hitler va sortir a la terrassa per rebre’l tot i la pluja i el cel amenaçador. Hermann Göering també es trobava a la casa de muntanya del dictador, però es va quedar amb en Von Ribbentrop a una altra sala i no va intervenir en la conferència que es produiria. Després de presentar-se, els dos caps d’Estat varen entrar a la casa i es varen acomodar al vestíbul. Després de parlar vint minuts, Hitler li va preguntar si volia parlar a soles o en presència dels seus consellers Strang, Wilson i Neville Henderson, i Chamberlain li va respondre que a soles. Llavors, Hitler el va portar al seu despatx del pis superior acompanyat per l’intèrpret Paul Schmidt. Un cop asseguts, Hitler li va expressar la seva voluntat de fer-se amb al control del país dels Sudets, i Chamberlain li va dir estava disposat a cedir perquè no volia en guerra amb Alemanya, però li volia fer prometre que aquella seria l’última invasió que faria. Hitler li va justificar la seva acció dient-li que havien sigut els txecs qui s’havien armat i va assegurar que ell encara no ho havia fet, i que estava disposat a negociar un referèndum popular per la qüestió dels Sudets. Chamberlain li va respondre que abans de contestar-li tenia que parlar-ne amb el seu gabinet i que després es tornarien a reunir per discutir-ho. Enmig de la reunió, en el vestíbul va arribar un telegrama de la Premsa en el qual s’informava de que en els Sudets havien mort quaranta alemanys. Henderson, estranyat de que arribés aquella notícia en aquell precís moment, va fer-se informar sobre el què havia passat i va saber que només havia mort un alemany en un accident aïllat. Al final de la reunió, els dos caps d’Estat varen aconseguir aparentment els seus objectius: Chamberlain va calmar el desig d’en Hitler d’entrar amb les seves tropes a Txecoslovàquia i Hitler li va prometre que no hi haurien més invasions a partir de la invasió dels Sudets.

Quan s’acomiadaven, Hitler li va assegurar que no utilitzaria la força contra Txecoslovàquia. Però tot i que la reunió va anar aparentment bé, Von Ribbentrop, enfadat perquè el primer ministre s’havia volgut reunir a soles amb en Hitler, es va negar a entregar-li una còpia de les notes de Schmidt de la conversació de tres hores. Immediatament després de que el primer ministre marxés, Hitler li va explicar a en Von Ribbentrop i a l’Ernst von Weizsäcker com havia anat la reunió. Va afirmar que havia manipulat a en Chamberlain fins aconseguir arraconar-lo perquè li cedís els Sudets. Per la seva part, quan Chamberlain va tornar a la Gran Bretanya li va escriure a la seva germana, Ida Chamberlain que, tot i la duresa i la falta d’escrúpols d’en Hitler, es podia confiar amb la seva paraula.


El general Erwin von Witzleben li va declarar en el coronel Friedrich Hossbach que els preparatius militars per un putsch contra en Hitler estaven a punt. El cop d’Estat, que havia sigut planificat des del 4 de setembre, preveia el control immediat de totes les unitats de la Gestapo, de les SS i de la policia, i l’ocupació de les emissores de ràdio, així com les instal·lacions telefòniques. Després s’havia d’ocupar els ministeris, la seu central del NSDAP i la Cancelleria del Reich. En les províncies, cada comandant d’un Wehrkreis regional seria informat de les administracions que havia que ocupar i de les persones que havia de detenir. Durant les operacions insurreccionals es decretaria i imposar l’estat d’emergència.


A Alemanya, a la nit, els agents de la Gestapo varen detenir a 150 ciutadans txecs.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: