EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va crear una comissió tripartit formada per Martin Bormann, Hans Lammers i Wilhelm Keitel per prendre les mesures necessàries per mobilitzar obligatòriament a la població alemanya per la guerra. Joseph Goebbels, que era l’instigador d’aquella mobilització, va quedar molt decebut per aquella decisió, ja que només se li va concedir una funció consultiva quan ell pensava presidir la comissió.

En el gueto de Varsòvia, com era costum les SS varen rodejar el gueto per seleccionar a un grup de jueus per portar-los als camps d’extermini per ser assassinats. Els alemanys varen ordenar a tots els habitants del gueto que es presentessin davant d’ells, però ningú els va fer cas. Aquesta vegada els jueus es varen rebel·lar, el Consell Jueu es va amagar i uns quants varen treure les seves armes, que havien obtingut amb el contraban, varen disparar contra uns homes de les SS que escortaven una columna de deportats. Aquests varen aprofitar el caos per escapar. L’alt cap de les SS i de la policia, Ferdinand von Sammern-Frankenegg, va organitzar una batuda en seguit i va ordenar disparar peces d’artilleria pesada contra unes quantes cases, però no van aconseguir detenir als organitzadors de la rebel·lió. Durant tot el dia la població jueva es va dedicar a cavar trinxeres per resistir els atacs alemanys.

En el front oriental:

En el sector nord:

L’exèrcit soviètic va trencar el un segon intent de bloqueig de l’exèrcit alemany a la ciutat de Leningrad i varen establir una via terrestre d’accés a la ciutat. Més de 15.000 soldats alemanys varen morir en aquell atac. Fins llavors, la ciutat havia quedat aïllada i bloquejada per l’exèrcit alemany, que l’havia rodejada el setembre de 1941 per tal de deixar morir de gana la població tal i com volia Hitler.

En el sector sud:

Els soviètics varen avançar direcció Dönets.

A Stalingrad: 

L’aeroport de Pitomnik, controlat pels soviètics, en aquells moments estava ple de ferits procedents de tot el Kessel. Els metges treballaven en torns de 18 hores atenent als seus pacients que estaven estirats en el gèlid terra. Quan la temperatura va baixar a 20 graus sota zero, els ferits varen cridar de dolor sol·licitant ajuda.

A Marroc:

A Casablanca, davant la negativa de Charles de Gaulle de participar en la Conferència de Casablanca, Winston Churchill li va enviar un missatge en què li deia que la seva negativa comportaria conseqüències negatives tant per ell com pel seu moviment, la França Lliure, i que l’opinió pública condemnaria la seva decisió. Churchill també li va explicar que si no venia a Marroc seria més difícil que el seu moviment fos acceptat pels nord-americans i el va avisar de que seguirien amb el guió planejat sense ell. Finalment De Gaulle es va dirigir a Casablanca el 22 de gener de 1943.

A Guadalcanal:

El 14º Cos d’exèrcit del general Alexander Patch va començar una sagnant ofensiva en el mont Austen.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Mentre l’Adolf Hitler decidia en el quarter general de Rastenburg qui s’encarregaria de la comissió tripartit per mobilitzar a tota la població alemanya per la guerra, Joseph Goebbels, confiat en sí mateix, va dir als quatre vents que ell seria un dels elegits per ser una de les persones influents d’en Hitler i per ser l’artífex d’aquella mesura. L’endemà s’enduraria una forta patacada.

Com el dia anterior, a dos quarts de nou de la nit va sonar a Dresden l’alarma antiaèria i com l’últim cop no va passar res i al cap d’una hora i mitja va cessar l’alarma.

En el front oriental:

A Stalingrad, els soviètics ja havien ocupat dos terços de la seva bossa i anaven estrenyent el cercle del 6º Exèrcit alemany.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar la ciutat de Berlín. A dos quarts de nou de la nit, a la ciutat de Dresden va sonar l’alarma antiaèria, però tot i que l’artilleria antiaèria va disparar no va passar res i al cap d’una hora i mitja va cessar l’alarma.

En el front oriental:

Després d’un llarg període on no es va informar a la població, va sortir un informe del comandament suprem de la Wehrmacht que explicava que les tropes alemanyes estaven tenint una lluita defensiva heroica en la Batalla de Stalingrad, ja que els soviètics els estaven atacant per totes bandes. Llavors es varen donar instruccions a la premsa de que parlés sobre l’enorme i commovedor sacrifici que les tropes envoltades a Stalingrad estaven oferint a la nació alemanya. Tot i les lloances que els hi poguessin oferir, des d’aquell dia els soldats del 6º Exèrcit varen veure com se’ls hi reduïa considerablement les provisions que arribaven des de fora la ciutat.

Des del centre de Moscou, el director d’espionatge soviètic va felicitar per la ràdio a la xarxa Lucía, que operava a Suïssa, que per la seva ajuda s’havia derrotat els alemanys a Stalingrad. Però aquella radiació va ser escoltada pels suïssos i el cap de la xarxa, Rudolph Rossler, va ser descobert com espia per la policia i va ser empresonat durant un temps.

Tweet

Divendres:

En el front oriental:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava desesperat per tal i com estava avançant la Batalla de Stalingrad. Dins d’aquella desesperació, el dictador va donar en el mariscal Erhard Milch un poder especial perquè prengués mesures respecte tant a l’aviació militar com la civil per ajudar al 6º Exèrcit alemany atrapat a Stalingrad. Volia que sigués Milch qui realitzés les mesures necessàries per enviar provisions a Stalingrad, 300 tones diàries de subministraments, sense la intervenció del ministre de l’Aire Hermann Göering, que era vist com un incompetent. Gràcies a en Milch es varen produir més vols d’ajuda a Stalingrad i es varen poder evacuar a uns quants ferits, però no va ser suficient per parar els soldats soviètics.

A les nou de la nit, el capità Winrich Behr, que el 13 de gener havia escapat de Stalingrad per ordres del comandant Friedrich Paulus, es va reunir amb en Hitler. En entrar a la sala de reunions es va posar nerviós, ja que hi havia els generals Alfred Jodl, Adolf Heusinger i Rudolf Schmundt, el mariscal de camp Wilhelm Keitel i el secretari Martin Bormann. Quan Hitler se li va apropar per saludar-lo els nervis se li varen passar de cop pensant en la delicada situació del 6º Exèrcit. El dictador va ser encantador amb ell i es va interessar pel seu llarg vol. Quan li va demanar que parlés en total llibertat, el capità va explicar detalladament la situació descrivint com 200.000 homes morien per l’abandonament oficial. Després de la seva intervenció va parlar en Hitler, que es va inclinar sobre una taula i va moure la mà d’una banda a l’altra sobre un mapa. Tot i que va admetre que s’havien comès errors, li va assegurar que havia demanat que una altra expedició trenqués el bloqueig soviètic per arribar al 6º Exèrcit en unes setmanes. Creia que el pont aeri seria capaç de permetre a en Paulus resistir abans no vingués l’expedició. Sabent que no era la mesura adequada, Behr li va contestar que el pont aeri no donaria resultat. Perplex, Hitler li va explicar que els informes de la Luftwaffe demostraven les suficients sortides com per mantenir el 6º Exèrcit a un nivell superior a la inanició. Però Behr anava fent que no amb el cap i, en aquells moments, es va adonar que Keitel l’assenyalava amb un dit perquè callés. Intimidat, el capità va continuar dient que molts d’aquells avions no arribaven al seu destí per culpa del foc soviètic o pel mal temps i va afegir que els avions llançaven els aliments en paracaigudes caient, la majoria d’ells, en les línies soviètiques. Sabent que no tenia res a perdre, va exigir-li a en Hitler que informés al 6º Exèrcit sobre la quantitat de subministraments que rebrien i li va repetir que estaven en una situació límit i que s’havia de ser clar sobre si es podia comptar o no amb l’assistència i el suport de l’exterior durant les pròximes 48 hores. Mirant-lo fixament, tothom pensava que Hitler el castigaria per la seva impertinència, el dictador va sospirar i amb un somriure a la boca li va dir que volia discutir l’assumpte immediatament amb els seus consellers. Convençut de que havia fet el correcte, Behr el va saludar rígidament i va abandonar la sala.

A Stalingrad, el front alemany al llarg del riu Rossoshka es va trencar per l’ofensiva soviètica, que no varen tardar en arribar a Pitomnik, el principal aeròdrom alemany dins de la bossa. Per substituir aquell aeròdrom que feia de pont aeri, els alemanys varen fer entrar en servei el de Gumrak, que tenia pistes disponibles per aterratges nocturns.

Per altra banda, l’exèrcit soviètic, per motius de disciplina, moral i facilitat d’integració, va aprovar reintroduir en els rangs militars representats per xarreters o altres signes similars de graduació.

En el nord de l’Àfrica:

En la Conferència de Casablanca, començada el dia anterior, Dwight D. Eisenhower es va unir a la conferència després d’un viatge molt arriscat. Harold Alexander va exposar clarament en la reunió la situació al nord de l’Àfrica i va dir que esperava ocupar Trípoli el 26 de gener de 1943 i desplegar sis divisions davant la línia Mareth a mitjans de març.

A Suïssa:

Max-Egon Hohenlohe-Langenburg, àlies Paul pels nord-americans, i un cap del SD, enviats per en Walter Schellenberg, varen començar negociacions amb el delegat nord-americà Allen Dulles per tal de negociar una pau. El delegat nord-americà li va insistir de que no era possible una pau amb Hitler i, per tant, li aconsellava que el fessin desaparèixer.

En els Estats Units:

A Washington es va inaugurar el Pentàgon.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler, el líder de les SS va rebre la vista de l’oficial de les SS Gottlob Berger i del doctor Felix Kersten, que havien estat junts a la casa del doctor a Hartzwalde. Com sempre, el doctor va tractar a Himmler a les deu del matí i per la tarda es va reunir amb Berger.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va ordenar entregar tots els presoners de guerra soviètics a les autoritats soviètiques per tal de poder negociar una sortida de la seva situació desesperada. Helmuth Groscurth, oficial de l’Estat Major, va escriure que s’havien menjat tots els cavalls en pocs dies i que estaven davant d’una de les catàstrofes més grans de la història. Per la seva part, els soviètics varen ocupar Pitomnik i el seu aeròdrom.

A Marroc:

Aquell dia va començar la Conferència de Casablanca entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt sense la presència del dictador Iosif Stalin. En aquella Conferència, que va acabar el 24 de gener de 1943, es va decidir el desembarcament Aliat a Sicília, la intensificació dels bombardejos massius sobre Alemanya i la seva capitulació sense condicions. El primer ministre havia arribat a Casablanca el 12 de gener de 1943 i el President aquella tarda. Quan es varen reunir els dos caps d’Estat es varen saludar amistosament i cordialment, i es notava que entre ells dos hi havia una excel·lent relació.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen ocupar Sanananda.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va firmar un decret redactat pel ministre Joseph Goebbels, Hans Lammers, el secretari Martin Bormann i Albert Speer en el que s’exigia a tots els homes, dones i nens que es mobilitzessin obligatòriament per fer tasques de defensa. Sobretot es demanava a les dones d’entre 17 i 50 anys que es presentessin per al seu desplegament en l’esforç bèl·lic. Tot i firmar el document, que mai es va publicar, Hitler no va nombrar encara als membres de la comissió tripartit que s’havia de crear per aquesta mobilització.

A Auschwitz, durant aquell dia varen arribar tres transports amb jueus. De 1.210 persones que provenien de Berlín varen quedar registrades 127 homes. La resta, 1.083, varen ser envidades a les cambres de gas. Dels jueus dels Països Baixos del camp de Westerbork, 88 homes i 101 dones varen quedar registrades i 561 varen ser enviades a les cambres. Al voltant de 2.000 persones més varen ser deportades del gueto de Zambrów. Després de la selecció, 148 homes i 50 dones varen quedar registrades, i unes 1.802 persones varen ser assassinades a les cambres de gas.

Amb motiu de la commemoració dels 470 anys de la Universitat de Munic, el discurs del gauleiter Paul Giesler en el saló de congressos del Museu Alemany va provocar revoltes i protestes entre els estudiants, on hi havien els membres de la Rosa Blanca. Referint-se a la situació militar, Giesler va dir que els estudiants haurien de deixar de rondar per la Universitat i donar a llum cada any un fill, un futur soldat del Führer. El públic, indignat, el va escridassar fins al punt de que Giesler va tenir que interrompre el seu discurs. En acabar l’acte es varen poder sentir a fora diversos càntics de protesta, fins que els estudiants varen ser dissolts per la policia. 

En el front oriental:

A Stalingrad, a dos quarts de deu del matí, el 6º Exèrcit va enviar un radiotelegrama per explicar que ja no tenien municions i que les tropes estaven esgotades. Al mateix temps, els soviètics atacaven a l’aeròdrom de Pitomnik, cosa que va provocar que un avió alemany de transport no pogués aterrar i es veiés obligat a volar en cercles esperant que la situació es calmés. Els controladors de terra varen netejar la pista perquè es pogués aterrar. Quan els avions alemanys, els Junkers i els Heinkels, aterraven, els ferits es dirigien cap als avions per poder marxar. Alguns inclús oferien 10.000 Reichsmarks per poder marxar. Entre els que varen marxar hi havia el capità Winrich Behr, que tenia ordres del comandant Friedrich Paulus perquè li expliqués a Hitler la veritat sobre la situació. Portant el Diari de guerra del 6º Exèrcit, Behr es va enlairar a les cinc de la tarda i al cap d’una hora ja era a Novocherkassk, on va descansar una estona abans de dirigir-se a Rastenburg.

La Batalla de Stalingrad estava perduda pels soldats alemanys del 6º Exèrcit. Vuit divisions, la 3º, la 44º, la 60º, la 76º, la 113º, la 297º, la 376º i la 384º ja havien sigut destruïdes. Només la 29º Divisió Motoritzada conservava algunes forces per combatre en el costat occidental de la bossa. Al vespre aquesta Divisió només disposava de quatre carros però això no va fer que no es llancés un atac sota les ordres del general Ernst Leyser. Centenars d’alemanys ferits varen sortir dels seus refugis i varen seguir al general Leyser en un atac contra els sorpresos soviètics, que en un primer moment es varen retirar.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, els japonesos varen perdre finalment el control del camí de Kokoda, una important ruta a través de la serra d’Owen Stanley que anava fins a Port Moresby, que pretenien utilitzar com a base.

En els Estats Units:

A Waterloo, Iowa, oficials nord-americans varen comunicar a la família Sullivan que els seus cinc fills havien mort després d’un atac japonès el 14 de novembre de 1942 en l’embarcació de guerra a la qual anaven els seus fills, el USS Juneau. A partir d’aquest dia, el govern nord-americà va ordenar de forma taxativa que no hi hagués germans entre la tripulació.

Tweet

En el Reich:

Tot i les hores complicades per l’exèrcit alemany en tots els fronts, en Hermann Göering va trobar oportú celebrar el seu 50è aniversari amb una impressionant recepció amb una gran quantitat de regals valuosos i obres d’art que venien de tot arreu. En Joseph Goebbels li va enviar un esborrany per felicitar-lo.

En el front oriental:

En el sector nord, en el preparatius de l‘Operació Iskra, l’operació destinada a alliberar la ciutat de Leningrad, l’exèrcit soviètic va atacar al Voljov sobre les posicions del 18ª Exèrcit d’Infanteria alemanya.

A Stalingrad, després de 112 dies de combat, els soldats soviètics es van fer amb el control dels enormes dipòsits d’aigua en el vessant del turó. A les set del matí, els soviètics varen continuar bombardejant a l’interior del Kessel  i des de les vuit atacaven al llarg de totes les línies del front amb nombrosos carros. Els comandants alemanys ordenaven als seus homes que lluitessin fins l’última bala.

A Pitomnik, un únic carro T-34 va ser suficient per perforar el perímetre de les línies defensives alemanyes i va entrar en les pistes d’aterratge i d’enlairament. En veure’l, els alemanys varen baixar dels avions i els ferits varen marxar de l’hospital per dirigir-se cap a l’est pel camí de Gumrak a Stalingrad. En sentir la notícia de l’aparició d’aquell carro, l’Arthur Schmidt va trucar i va començar a insultar a crits a mitja dotzena d’oficials responsables de la protecció del camp. Quan els oficials varen ordenar atacar aquell carro de combat soviètic, aquest havia desaparegut en la boira.

A la nit, en Friedrich Paulus va acomiadar a un dels seus generals de més confiança per demanar ajudar, en Wolfgang Pickert, el cap de la 9ª Divisió Antiaèria, que va volar a través d’una terrible tempesta de neu fins a Novocherkassk. De seguida que va aterrar va córrer a reunir-se amb el Grup d’Exèrcits del Don sobre les possibilitats d’un ràpid augment dels subministraments.

En el nord de l’Àfrica:

Al sud-oest de Líbia, un destacament de la columna d’en Philippe Leclerc va conquerir la ciutat de Sebha, la capital del Fezzan, capturant 700 presoners, 40 canons i 18 tancs.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va agafar un avió per dirigir-se a Marroc per ser present a una conferència a Casablanca amb en Franklin Delano Roosevelt. Les delegacions nord-americanes i britàniques es varen allotjar a un gran hotel en el barri d’Anfa, a Casablanca.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va presidir unes reunions entre el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, el ministre d’Afers Exteriors de Romania, Mihai Antonescu, el ministre d’Economia, Walther Funk, i el president del Banc del Reich. La guerra estava molt desfavorable pels alemanys i això provocava que tinguessin que enviar noves tropes a Romania, país aliat dels alemanys, cosa que els obligava a mantenir hospitals de campanya i bases de provisions. Al final de la reunió varen arribar a un acord per entregar a Romania 30 tones d’or, uns 84 milions de Reichmarks, per tal de que continués la seva aliança amb el Reich.

A Alemanya:

El SS Sturmbannführer Hermann Höfle, un dels organitzadors de l’Operació Reinhard, va anotar detalladament el número de persones que havien mort en cada un dels camps fins a finals de 1942: 24.733 a Maïdanek, 101.370 a Sobibor, 434.508 a Belzec i 713.555 a Treblinka; en total 1.274.166 persones assassinades. Aquest telegrama, que va ser enviat a Adolf Eichmann, va ser trobat l’any 2000 entre els arxius custodiats en la Public Record Office de Londres.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, el general soviètic Leonid Govorov va començar l’Operació Xispa amb l’objectiu de trencar el bloqueig que feien els alemanys a la ciutat. El general estava molt motivat després de tenir informacions de l’èxit de l’Operació Anell del dia anterior a Stalingrad.

A Stalingrad:

La situació en el Kessel encara va empitjorar més després de l’ofensiva soviètica del dia anterior. A les set del matí es va informa per ràdio a Erich von Manstein que els soviètics havien penetrat a l’est de Zibenko en un front de més de sis quilòmetres d’amplitud i que ells s’estaven debilitant ràpidament. A més, els soldats alemanys havien començat a desertar en massa i molts oficials de campanya havien perdut les ganes de dirigir la situació.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que la situació marina era molt greu per culpa dels submarins alemanys, i que degut als combats que es produïen a les costes franceses s’havia d’avisar a la població francesa perquè abandonés les seves costes. Anthony Eden va explicar que s’havia d’avisar als francesos tres o quatre dies abans de que hi hagués un atac, però el cap de l’Estat Major de l’Aire, Charles Portal, va advertir de que si s’avisava a la població local s’augmentaria el risc de ser atacats. Veient que tenia raó, Churchill va acabar comentant que només avisarien amb una advertència general d’abandonar les zones costeres i va demanar als seus departaments que aconseguissin la cooperació dels Estats Units per dur a terme aquesta iniciativa. Llavors, el primer ministre es va mofar dels alemanys dient que fugien quan es topaven amb els seus bucs de superfície i va afirmar que era la cosa més deshonrosa de la història d’Alemanya.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va negar a la proposta de l’Estat Major de l’Exèrcit de garantir a tots els russos de les zones ocupades una declaració d’igualtat de drets, una autonomia administrativa i el restabliment de la propietat privada. El ministre va al·legar la seva negativa perquè presentava una falsa valoració del caràcter nacional eslau.

A Bielorússia:

Els alemanys varen tancar el camp d’extermini de Maly Trostenets, a prop de Minsk. En total hi varen morir 206.000 persones.

A França:

Un decret alemany delegava a Joseph Darnand, el nou cap de la policia francesa, el comandament conjunt de totes les forces de la policia francesa.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al matí, després de que el dia anterior els soviètics bombardegessin amb 7.000 peces d’artilleria la ciutat de Stalingrad, on el 6º Exèrcit alemany estava atrapat, Konstantin Rokossovsky va ordenar a les forces soviètiques llançar una gran ofensiva contra l’est, el nord i el sud del perímetre de la ciutat en l’Operació Ring. L’objectiu de l’Operació era eliminar als soldats alemanys que encara resistien dins de la ciutat i dividir-los en grups i aïllar-los perquè no poguessin rebre ajuda. A les vuit del matí, els soldats alemanys que estaven esperant l’esmorzar comentaven el fet de que els soviètics haguessin estat massa tranquils durant les últimes 24 hores. Dos minuts després, quan estaven mastegant els trossos de pa negre i es bevien el cafè aigualit, varen sentir els 7.000 canons, llançagranades i morters  soviètics, i les fortificacions del 6º Exèrcit de la vall Karpovka varen ser els primers en caure sota el foc soviètic. Juntament amb l’artilleria varen aparèixer els avions soviètics que volaven a gran velocitat i a poca altura sobre les línies alemanyes.

A Pitomnik, els projectils soviètics varen caure sobre les pistes d’enlairament i varen disparar al personal que estava descarregant els subministraments dels avions. Després de dues hores d’atac, el perímetre alemany va deixar d’existir i els carros soviètics T-34 varen sortir de cop acompanyats per les tropes muntades. En el nord havien obert una bretxa entre la 113º i la 76º Divisió. A l’oest, la 44º Divisió austríaca va desaparèixer després de ser atacada per l’artilleria soviètica. El mateix va passar amb les divisions alemanyes 376º i 384º. Tota la zona occidental del front es va enfonsar pels alemanys i el poble de Dmitrevka va caure ràpidament sota el poder dels blindats soviètics. En el sud, la 297º Divisió de l’Albert Pflüger va quedar destrossada entre Zibenko i Peschanka, i els soviètics varen poder continuar avançant sense trobar una seriosa resistència. Només a la cantonada sud-oriental, en el sortint de Marinovka, la resistència alemanya va poder aguantar momentàniament als soviètics. Allí, el principal atac soviètic es va concentrar sobre la vall del riu Karpovka, on el 6º Exèrcit havia construït búnquers en els costats del barracó. Sense aturar-se, els soviètics varen atacar a través de la cima del turó del Cosaco i centenars de carros anaven tan ràpid com podien amb banderes comunistes onejant a les torretes dels tancs.

Mentre els soviètics atacaven, el 6º Exèrcit viva en unes condicions deplorables: els soldats estaven en un estat molt dèbil pel fred i la gana, i ja no es podien defensar per la falta de municions. A més, molts d’ells no podien disparar la seva arma perquè tenien els dits de la mà congelats. Tot i que no estava en condicions per lluitar de tu a tu amb els soldats soviètics, els alemanys varen lluitar amb valentia. En acabar el dia, el 6º Exèrcit fugia cap a les ruïnes de Stalingrad, però estava atrapat.

A Argèlia:

A Argel, a les sis del matí varen ser detinguts Henri d’Astier i l’abat Cordier, acusats d’haver participat en l’assassinat de François Darlan el 24 de desembre de 1942.

Tweet

En el front oriental:

A Stalingrad, els soviètics havien ofert el dia anterior al 6ª Exèrcit alemany, atrapat a la ciutat, la possibilitat de que es rendissin amb unes condicions, però els alemanys no varen poder acceptar la rendició perquè l’Adolf Hitler no va permetre mai que cap dels seus exèrcits es rendís. Com a resposta a la negativa alemanya, el general soviètic, en Konstantin Rokossovski, va llançar l’Operació Ring, que consistia en bombardejar les tropes alemanyes atrapades a la ciutat.

Mentrestant, el general Hans Hube va aterrar a l’aeròdrom de Pitomnik provinent del quarter general del Grup d’Exèrcits del Don a Novovherkassk. De seguida es va dirigir cap a la ciutat i va arribar al búnquer del quarter general del 6ª Exèrcit de Gumrak, on l’esperaven en Friedrich Paulus i l’Arthur Schmidt. De seguida que el va veure, en Paulus li va dir que li era impossible resistir durant gaire més temps, però en Hube el va interrompre per dir-li que els carros estaven arribant de França i li va demanar paciència.

En el sector nord, a les afores de la ciutat de Leningrad, els soviètics varen posar en marxa l’Operació Spark obrin un camí que conduïa a la ciutat, que estava des de feia mesos aïllada i envoltada per les tropes alemanyes.

A l’Àsia:

A la Xina, el govern xinès controlat pels japonesos varen declarar la guerra als Estats Units i a la Gran Bretanya.

Tweet