Home // diari // 24 de desembre de 1942

24 de desembre de 1942

Dijous:

En el Reich:

Els alemanys varen fer el primer vol del míssil V-1.

En el front oriental:

L’Erich von Manstein va fracassar en el seu intent començat el 12 de desembre de 1942 d’alliberar els soldats alemanys que es trobaven rodejats pels soviètics a la ciutat de Stalingrad. Les tropes del comandant Von Manstein es trobaven a tan sols 50 quilòmetres de Stalingrad, en el riu Aksai, a l’espera de que les tropes del general Friedrich Paulus, que estaven encerclats a la ciutat, traspassessin les defenses soviètiques i s’unissin a ells. Però els soviètics varen encerclar a 130.000 homes del 8º Exèrcit italià en el riu Don, cosa que va obligar a les tropes d’en Von Manstein a cancel·lar el seu pla per anar ajudar i cobrir els llocs dels italians. D’aquesta manera, el 6º Exèrcit alemany va quedar condemnat a rendir-se o a morir a la ciutat. Els soldats que estaven atrapats vivien en unes condicions miserables; les racions de menjar s’havien esgotat i havien de sacrificar als cavalls per poder menjar.

Per complicar encara més les coses pels alemanys, a trenc d’alba el gran aeroport alemany a Tatsinskaia, a uns 250 quilòmetres a l’est de Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, va quedar sota el foc de l’artilleria del 3º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. A dos quarts de sis del matí, els primers Ju-52 varen enlairar-se amb dificultat cap al cel per fugir. Però els pilots estaven confusos i es movien en totes direccions. Dos d’ells varen xocar enmig del camp i varen explotar. Enmig d’aquest caos varen aparèixer els carros soviètics en la pista d’aterratge mentre els avions passaven a prop d’ells. A un quart de set, el general Martin Fiebeg va marxar amb avió de l’aeroport cap a Rostov. A terra i deixava 56 avions cremant. Mentrestant, en Vasili Chuikov, satisfet i tranquil de que els seus plans anessin bé, es va acomiadar dels seus antics companys. Entre ells hi havia el general Ivan Petrovich Sologub, el general Fiodor Smejotvorov i el general Victor Zholudev, que serien enviats des del camp de batalla a la riba de davant del Volga.

A la nit, en els búnquers alemanys es va celebrar la Nit de Nadal i es va escoltar la melodia; O Tannenbaum, O Tannenbaum, wie treu sind deine Blätter, i es varen llançar milers de bengales multicolor. Aquella nit va ser tranquil·la pel que fa en batalles.

En el nord de l’Àfrica:

A Algèria, a Alger, va morir assassinat l’almirall francès François Darlan per tres dispars efectuats per un estudiant monàrquic francès de vint anys. En el seu lloc va ser nombrat l’Alt Comissari Aliat a l’Àfrica, en Henri Giraud, que havia fugit d’Alemanya uns mesos abans. L’atemptat contra l’almirall francès va ser organitzat des de feia dies i es va decidir materialitzar-lo a la vigília de Nadal després de que els que varen atemptar contra la vida de l’almirall Darlan ho consultessin a uns astròlegs. Els assassins es varen reunir a primera hora a l’església Saint-Augustin i, en un confessionari situat a la dreta dels vestíbul, l’abat Cordier els va esperar per lliurar-los dos revòlvers de canó llarg Colt amb les seves corresponents munició. Un dels conspiradors, en Morand-Bonnier, es va fer absoldre per l’abat pel que anaven a cometre. Després varen pujar a un Peugeot negre que els va dirigir a les altures d’Hydra, on hi havia grans extensions de terreny sense cultivar per provar les armes. Quan van fer la prova només una bala va sortir del canó i les altres quatre es van encasquetar. Veient que les armes no estaven en bon estat, el cap de l’equip va recordar que a la rue de Cartres hi havia una armeria i van anar corrents a reparar l’arma. Després de reparar-la varen tornar a Hydra i varen tornar a provar l’arma, que aquest cop va funcionar perfectament. A continuació, es varen dirigir al Palau d’Estiu, on pensaven que hi hauria en Darlan. En Morand-Bonnier va entrar al palau fent-se passar per un diplomàtic que acabava d’arribar, però mentre esperava i examinava el lloc va veure que l’almirall abandonava el Palau i varen tenir que posposar l’atemptat. Varen decidir intentar-ho a les tres de la tarda.

Després de dinar, en Henri d’Astier, el germà del general François d’Astier de la Vigerie, el cap de l’Estat Major d’en Charles de Gaulle a Londres, anava tranquil·lament amb cotxe fins que es va trobar a en Bonnier, al qual coneixia i eren amics. Després de saludar-lo el va convidar a pujar en el cotxe i el va portar en el Palau d’Estiu. Després d’aturar-se a prop del Palau, en Bonnier va baixar de l’automòbil i es va dirigir a les oficines de l’Alt Comissariat i tornant-se a fer passar per diplomàtic es va dirigir a la sala d’espera. A les tres de la tarda va escoltar com el cotxe d’en Darlan arribava al Palau i va abandonar la sala d’espera i es va dirigir a l’exterior, a uns vint metres de la reixa que conduïa el despatx de l’almirall, per disparar-li. A les 15:35, en veure que el tenia en el punt de mira de la seva pistola, en Bonnier va disparar a en Darlan dos cops, deixant-lo molt mal ferit al terra. El comandant Hourcade, l’ajudant de l’Estat Major d’en Darlan, va sentir els dispars i es va dirigir ràpidament cap a en Darlan. Veient que el seu objectiu no era mort i que havia de rematar-lo abans de que vinguessin a ajudar-lo, en Bonnier es va acostar ràpidament cap a en Darlan per disparar-li un tercer tret i fugir corrents. Ràpidament, en Hourcade el va perseguir i el va interceptar, però quan el va agafar pel coll i pel canell, en Bonnier li va disparar dos trets i va fugir cap al despatx de l’almirall per escapar per la finestra. Quan anava per saltar per la finestra els guàrdies van anar més ràpid que ell i el varen atrapar.

Mentrestant, el moribund Darlan no parava de perdre sang i es va avisar a l’hospital militar Maillot, que es trobava a dos quilòmetres de distància, que es preparessin per rebre l’almirall, que va transportat cap a l’hospital amb cotxe. Però quan varen arribar a l’hospital ja era massa tard, en Darlan va entrar en coma, i després d’examinar-lo amb raigs-X els doctors varen decidir intervenir quirúrgicament. L’almirall tenia els intestins perforats i el fetge destrossat, i va morir durant l’operació mentre se li administrativa l’extremunció. Amb la mort d’en Darlan va sortir el dilema de sobre qui l’havia de substituir. En Dwight D. Eisenhower i en Henri Giraud es varen reunir a Tunísia per discutir com solucionar aquest problema i varen decidir mantenir en secret la mort de l’almirall per evitar que el govern de Vichy intentés alguns maniobra.

A Itàlia:

Roma, el comte Galeazzo Ciano va informar del seu viatge a Alemanya al rei Victor Manel III i li va manifestar la seva indignació per la petició del ministre Joachim von Ribbentrop de cedir part de la flota italiana al Reich.

En el Vaticà:

En el seu missatge de Nadal transmès per la ràdio al món, el papa Pius XII va parlar, tot i que de forma breva, del genocidi alemany quan va parlar dels centenars de milers de persones que, sense tenir cap culpa, segurament per la seva nacionalitat o raça, eren destinades a la mort o a un progressiu deteriorament. Trenta paraules escasses en un text de 26 pàgines.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: