EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va firmar un decret redactat pel ministre Joseph Goebbels, Hans Lammers, el secretari Martin Bormann i Albert Speer en el que s’exigia a tots els homes, dones i nens que es mobilitzessin obligatòriament per fer tasques de defensa. Sobretot es demanava a les dones d’entre 17 i 50 anys que es presentessin per al seu desplegament en l’esforç bèl·lic. Tot i firmar el document, que mai es va publicar, Hitler no va nombrar encara als membres de la comissió tripartit que s’havia de crear per aquesta mobilització.

A Auschwitz, durant aquell dia varen arribar tres transports amb jueus. De 1.210 persones que provenien de Berlín varen quedar registrades 127 homes. La resta, 1.083, varen ser envidades a les cambres de gas. Dels jueus dels Països Baixos del camp de Westerbork, 88 homes i 101 dones varen quedar registrades i 561 varen ser enviades a les cambres. Al voltant de 2.000 persones més varen ser deportades del gueto de Zambrów. Després de la selecció, 148 homes i 50 dones varen quedar registrades, i unes 1.802 persones varen ser assassinades a les cambres de gas.

Amb motiu de la commemoració dels 470 anys de la Universitat de Munic, el discurs del gauleiter Paul Giesler en el saló de congressos del Museu Alemany va provocar revoltes i protestes entre els estudiants, on hi havien els membres de la Rosa Blanca. Referint-se a la situació militar, Giesler va dir que els estudiants haurien de deixar de rondar per la Universitat i donar a llum cada any un fill, un futur soldat del Führer. El públic, indignat, el va escridassar fins al punt de que Giesler va tenir que interrompre el seu discurs. En acabar l’acte es varen poder sentir a fora diversos càntics de protesta, fins que els estudiants varen ser dissolts per la policia. 

En el front oriental:

A Stalingrad, a dos quarts de deu del matí, el 6º Exèrcit va enviar un radiotelegrama per explicar que ja no tenien municions i que les tropes estaven esgotades. Al mateix temps, els soviètics atacaven a l’aeròdrom de Pitomnik, cosa que va provocar que un avió alemany de transport no pogués aterrar i es veiés obligat a volar en cercles esperant que la situació es calmés. Els controladors de terra varen netejar la pista perquè es pogués aterrar. Quan els avions alemanys, els Junkers i els Heinkels, aterraven, els ferits es dirigien cap als avions per poder marxar. Alguns inclús oferien 10.000 Reichsmarks per poder marxar. Entre els que varen marxar hi havia el capità Winrich Behr, que tenia ordres del comandant Friedrich Paulus perquè li expliqués a Hitler la veritat sobre la situació. Portant el Diari de guerra del 6º Exèrcit, Behr es va enlairar a les cinc de la tarda i al cap d’una hora ja era a Novocherkassk, on va descansar una estona abans de dirigir-se a Rastenburg.

La Batalla de Stalingrad estava perduda pels soldats alemanys del 6º Exèrcit. Vuit divisions, la 3º, la 44º, la 60º, la 76º, la 113º, la 297º, la 376º i la 384º ja havien sigut destruïdes. Només la 29º Divisió Motoritzada conservava algunes forces per combatre en el costat occidental de la bossa. Al vespre aquesta Divisió només disposava de quatre carros però això no va fer que no es llancés un atac sota les ordres del general Ernst Leyser. Centenars d’alemanys ferits varen sortir dels seus refugis i varen seguir al general Leyser en un atac contra els sorpresos soviètics, que en un primer moment es varen retirar.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, els japonesos varen perdre finalment el control del camí de Kokoda, una important ruta a través de la serra d’Owen Stanley que anava fins a Port Moresby, que pretenien utilitzar com a base.

En els Estats Units:

A Waterloo, Iowa, oficials nord-americans varen comunicar a la família Sullivan que els seus cinc fills havien mort després d’un atac japonès el 14 de novembre de 1942 en l’embarcació de guerra a la qual anaven els seus fills, el USS Juneau. A partir d’aquest dia, el govern nord-americà va ordenar de forma taxativa que no hi hagués germans entre la tripulació.

Tweet