Home // diari // 10 de gener de 1943

10 de gener de 1943

En el front oriental:

Al matí, després de que els soviètics bombardegessin amb 7.000 peces d’artilleria la ciutat de Stalingrad el dia anterior, on el 6º Exèrcit alemany estava atrapat, en Konstantin Rokossovsky va ordenar a les forces soviètiques llançar una gran ofensiva contra l’est, el nord i el sud del perímetre de la ciutat en l’Operació Anell o Operació Ring. L’objectiu de l’operació era eliminar els soldats alemanys que encara resistien dins de la ciutat, i dividir-los en grups i aïllar-los perquè no poguessin rebre ajuda. A les vuit del matí, els soldats alemanys que estaven esperant l’esmorzar comentaven el fet de que els soviètics haguessin estat massa tranquils durant les últimes 24 hores. Dos minuts després, quan estaven mastegant els trossos de pa negre i es bevien el cafè aigualit, varen sentir els 7.000 canons, llançagranades i morters  soviètics, i les fortificacions del 6º Exèrcit de la vall Karpovka varen ser els primers en caure sota el foc soviètic. Juntament amb l’artilleria varen aparèixer els avions soviètics que volaven a gran velocitat i a poca altura sobre les línies alemanyes.

A Pitomnik, els projectils soviètics varen caure sobre les pistes d’enlairament i varen disparar al personal que estava descarregant els subministraments dels avions. Després de dues hores d’atac, el perímetre alemany va deixar d’existir i els carros soviètics T-34 varen sortir de cop acompanyats per les tropes muntades. En el nord havien obert una bretxa entre la 113º i la 76º. A l’oest, la 44º Divisió austríaca va desaparèixer després de ser atacada per l’artilleria soviètica. Al mateix va passar amb les divisions alemanyes 376º i 384º. Tota la zona occidental del front es va enfonsar pels alemanys i el poble de Dmitrevka va caure ràpidament sota el poder dels blindats soviètics. En el sud, la 297º Divisió de l’Albert Pflüger va quedar destrossada entre Zibenko i Peschanka, i els soviètics varen poder continuar avançant sense trobar una seriosa resistència. Només en la cantonada sud-oriental, en el sortint de Marinovka, la resistència alemanya va poder aguantar momentàniament als soviètics. Allí, el principal atac soviètic es va concentrar sobre la vall del riu Karpovka, on el 6º Exèrcit havia construït búnquers en els costats del barracó. Sense aturar-se, els soviètics varen atacar a través de la cima del turó del Cosaco i centenars de carros anaven tant ràpid com podien amb banderes comunistes onejant a les torretes dels tancs.

Mentre els soviètics atacaven, el 6º Exèrcit alemany viva en unes condicions deplorables: els soldats estaven en un estat molt dèbil pel fred i la gana, i ja no es podien defensar per la falta de municions. A més, molts d’ells no podien disparar la seva arma perquè tenien els dits de la mà congelats. Tot i que no estava en condicions per lluitar de tu a tu amb els soldats soviètics, els soldats alemanys varen lluitar amb valentia. En acabar el dia, el 6º Exèrcit fugia cap a les ruïnes de Stalingrad però estava atrapat.

Per altra banda, en Joseph Goebbels va negar a la proposta de l’Estat Major de l’Exèrcit de garantir a tots els russos de les zones ocupades una declaració d’igualtat de drets, una autonomia administrativa i el restabliment de la propietat privada. El ministre alemany va al·legar la seva negativa perquè presentava una falsa valoració del caràcter nacional eslau.

En el nord d’Àfrica:

A Argel, a les sis del matí varen ser detinguts en Henri d’Astier i l’abat Cordier, acusats d’haver participat en l’assassinat d’en François Darlan el 24 de desembre de 1942.

A França:

Un decret alemany delegava a en Joseph Darnand, el nou cap de la policia francesa, el comandament conjunt de totes les forces de la policia francesa.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: