EL TERCER REICH

En el front oriental:

L’Adolf Hitler es va dirigir al Front de Zaporozhe per estar tres dies amb Erich von Manstein per examinar la situació en el front oriental. En Hitler va córrer un gran perill perquè el camp d’aviació era tant a prop d’on estaven els soldats soviètics que els tancs T-32 haguessin pogut abatre l’avió d’en Hitler amb els seus canons. Quan es varen reunir, en Von Manstein li va explicar que les seves forces estaven preparades per llançar un gran contraatac.

En el Reich:

A Berlín, l’ajudant del general Henning von Trescow es va reunir amb les altes esferes militars per parlar de la possibilitat d’efectuar un cop d’Estat contra en Hitler. L’ajudant els va dir que s’ocupessin d’eliminar a en Hitler i que ells s’ocuparien de neutralitzar les SS a Munic, Colònia, Düsseldorf, Leipzig, Hamburg, Berlín i París.

Per altra banda, en Joseph Goebbels, que estava ansiós pel seu discurs de l’endemà sobre la guerra total i del qual hi estava treballant des del 14 de febrer, va suavitzar alguns dels fragments del seu discurs perquè eren massa durs i va deixar que el Ministeri d’Exteriors repassés els fragments relacionats amb la política exterior.

A Vichy, es va crear el Servei de Treball Obligatori, el STO.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, a primera hora, les unitats avançades de l’Erwin Rommel varen aconseguir ocupar Feriana i es dirigien a Kassarine per contactar amb les unitats d’en Hans Jürgen von Arnim, que venien d’ocupar el dia anterior Sbeïtla.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg va arribar un telegrama de la Wehrmacht firmat per 78 homes d’alta jerarquia del Reich, entre ells el general Heinz Guderian, en el que notificaven les atrocitats que es cometien a Polònia i a Ucraïna contra els civils per part de les SS, sobretot dels Einsatzgruppen. Molts homes de la Wehrmacht volien deslligar-se a través d’aquest telegrama de les brutals atrocitats que es cometien en el front oriental.

Heinrich Himmler, després de la revolta del 18 de gener, va ordenar la destrucció del gueto de Varsòvia i la instal·lació d’un camp de concentració per, segons va escriure, la pacificació de Varsòvia. Pel cap de les SS que no es podia continuar tenint el gueto i ordenava la desaparició de les vivendes destinades al mig milió d’habitants. En quan a la ciutat de Varsòvia, Himmler ordenava assignar-li un espai més reduït per les continues revoltes.

Aquell mateix dia, Himmler va escriure-li una nota en el Brigadeführer SS Eggert Reeder, cap militar administratiu en l’Estat Major del governador militar a Bèlgica i França septentrional, que ell havia d’aguantar múltiples coses que no solia veure entre els caps de les SS. Himmler es queixava de que a Bèlgica no es duia a terme la política que ell volia que s’hi apliqués.

A Alemanya:

Els alemanys varen decapitar a la nord-americana Mildred Harnack, l’esposa del difunt Arvid Harnack, després de ser acusada d’espia com el seu marit. Harnack va passar les seves últimes hores amb el pastor Harald Pölchau, el capellà de la presó que va donar consol a centenars de víctimes polítiques. Les últimes paraules de la víctima abans de ser guillotinada a les 18:57 varen ser:

I jo, que tan he estimat a Alemanya.

A França:

Els alemanys varen introduir el Service du Travail Obligatoire per tal de reclutar obrers nascuts entre els anys 1920 i 1922 després de que fos introduït per llei pel règim de Vichy. La nova llei va ser firmada per Pierre Laval. Els francesos varen ser obligats a través de Fritz Sauckel a firmar aquesta llei per respondre a la segona demanda de 250.000 obrers. La primera demanda havia sigut el 4 de setembre de 1942.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soldats soviètics varen reconquerir la ciutat de Khàrkiv quan els T-34 varen entrar-hi.

A Tunísia:

Després de la derrota nord-americana del dia anterior, des del sud l’avanç alemany en direcció a Sbeïta va crear un gran caos entre els nord-americans però, tot i això, el general Ward va aconseguir resistir l’ofensiva alemanya gràcies als defensors de Ksaira, que s’havien sumat al gruix de les seves tropes. Finalment, Sbeïta va caure en mans alemanyes, però aquest cop les tropes del general Ward varen poder retirar-se en bon ordre.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Munic, a la nit, com dues altres vegades i per últim cop, membres de la Rosa Blanca varen escriure eslògans antihitlerians a les entrades dels edificis públics com la Universitat. Avall Hitler, Llibertat o Massenmörder (Hitler assassí en sèrie) varen ser els escrits. És creu que l’autor d’aquells escrits va ser l’estudiant Hans Scholl.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, després de ser atacats el dia anterior per la 10º Panzerdivisió, al matí la 1º Divisió blindada nord-americana va atacar sense èxit des de Sbeïta en el sector assignat al general Hans Jürgen von Arnim, al sud-oest de Sidi Salem. A la nit, enmig d’un enorme desordre, 200 soldats nord-americans varen abandonar Yébel Lassouda i uns altres 1.600 varen quedar envoltats a Ksaira. Els nord-americans varen tenir que abandonar els tancs M4 Sherman destruïts o greument danyats.

En el front oriental:

A Ucraïna, els soviètics varen alliberar Khàrkiv, Rostov i Vorohilovgrad. Iosif Stalin començava a considerar una victòria total el 1943. A Khàrkiv, el comandant del 2º Cos blindat de les SS Paul Hausser havia demanat el 12 de febrer la retirada, però aquell dia l’Alt Comandament de l’Exèrcit va comunicar-li en el comandant en un radiograma urgent que li prohibia la retirada obeint les ordres de l’Adolf Hitler. A les 12:50, Hausser, fent cas omís a l’Alt Comandament, va ordenar la retirada, fet que va evitar que el seu Cos blindat fos aniquilat i va permetre en el mariscal Erich von Manstein la possibilitat de fer una contra-ofensiva.

A la Unió Soviètica:0

Els soviètics varen començar a produir la bomba FAB-5.000. En total en produirien 98, totes construïdes aquell any.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

L’anterior ambaixador a Roma, Ulrich von Hassell, va escriure en el seu Diari sobre la crisis de la Batalla de Stalingrad i va responsabilitzar directament a Adolf Hitler del desastre. Von Hassell també va escriure que tothom, inclús els generals, havien vist per primer cop la irresponsabilitat de Hitler.

A la tarda, Joseph Goebbels va començar a escriure el seu important discurs que pronunciaria el dia 18 de febrer per parlar de la guerra total. Amb el fanàtic desig de produir una obra mestra de la seva retòrica, va corregir el discurs aquella mateixa nit i el va revisar durant els següents dies.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic va ocupar la ciutat de Rostov i, més al nord, la ciutat de Vorochilograt.

A Tunísia:

Al Dorsal Occidental, a les quatre de la matinada, enmig d’un fort vent i una tempesta d’arena en el Pas de Faid, la 10º Panzerdivisió de l’Afrikakorps d’Erwin Rommel va atacar amb els seus tancs Tigers al 2º Cos del general nord-americà Lloyd Fredendall, al nord de Gafsa, que encara eren inexperts en la lluita al desert. A dos quarts de vuit, a mesura que la tempesta d’arena cedia, la Luftwaffe va atacar Sidi Bou Zid i, aproximadament una hora després, amb el vent en calma, els nord-americans varen tenir una idea de la verdadera quantitat de tropes atacant. La divisió de Panzers, que estava equipada amb tancs nous, 88 Tigers, amb el suport dels stukas, varen atacar sense gaires problemes la divisió nord-americana, fent-los retrocedir 90 quilòmetres, i varen ocupar Gafsa. Els nord-americans varen perdre 44 carros, 50 semi-erugues, 26 canons i uns 22 camions.

Tweet

En el Reich:

L’Adolf Hitler va aprovar la creació de la unitat 13º SS Divisió Handschar, una unitat amb soldats croats. Acte seguit la unitat seria aprovada per l’Ante Pavelic. La divisió es va anomenar Handschar que significa Cimitarra, una espasa molt característica dels Balcans.

En el front oriental:

En el sector sud, els soviètics varen conquerir Krasnodar, un important punt per arribar als pous petrolífers romanesos.

A Birmània:

A la nit, 3.000 soldats de les tropes xindits liderades per l’Orde Wingate van creuar el riu Chindwin i van entrar al nord de Birmània en l’Operació Longcloth.

En el Pacífic:

El servei aeri del Cos de Marines va utilitzar els Corsair per primer cop sobre Guadalcanal.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

En una presó d’Hamburg, els nazis varen decapitar amb una destral a France Bloch-Serazin.

En el front oriental:

A Khàrkiv, columnes soviètiques varen aconseguir arribar a la rereguarda dels contingents alemanys del 2º Cos blindat de les SS del comandant de les SS Paul Hausser, que, de seguida que va veure els soviètics, va demanar a l’Agrupació d’Exèrcit Lanz, posada sota les seves ordres, que evacués Khàrkiv per permetre una retirada ordenada. L’Estat Major de Lanz si va negar perquè sabien que Adolf Hitler no volia retirades.

A Líbia:

Les últimes tropes alemanyes varen ser expulsades pels britànics de Tripolitània.

Tweet

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va dir que havia observat que Adolf Hitler era psicològicament incapaç de cedir terreny un cop guanyat, i que estava conduint els exèrcits alemanys al més gran desastre de tota la història militar.

A França, Pierre Laval va reconèixer a través d’un decret la utilitat pública de la Legió dels Voluntaris Francesos.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Espanya i Alemanya varen firmar un protocol secret on el dictador Francisco Franco es comprometia a resistir en el cas de que els exèrcits nord-americà i britànic del nord d’Àfrica envaïssin territori espanyol.

El Brigadeführer SA Martin Luther del Ministeri d’Afers Exteriors del ministre Joachim von Ribbentrop va ser detingut i dut a un camp de concentració acusat de trair el seu amo i amic Von Ribbentrop. Luther volia fer caure Von Ribbentrop en detriment d’en Heinrich Himmler. 

En el front oriental:

A la població russa de Krasny Bor va tenir un lloc una dura batalla quan els soviètics varen intentar trencar el cercle alemany a Leningrad en l’Operació Estrella Popular. Però la punta de llança soviètica es va topar amb les posicions defensades per 250 voluntaris de la Divisió Blava. Uns 6.000 espanyols varen ser atacats per 25.000 soldats soviètics per diversos fronts, però la bona maniobrabilitat dels espanyols va fer que els soviètics només avancessin tres quilòmetres.

En el nord de l’Àfrica:

Els dirigents àrabs, optimistes pensant en la derrota de l’Eix, varen emetre un manifest donant suport a les forces aliades i varen posar èmfasis a la seva lleialtat als ideals de 1789 i la seva adhesió a la cultura de França i Occident que, segons ells, havien heretat i cultivat. Les seves pregàries no varen ser escoltades i els Aliats, sobretot els francesos, varen mostrar molt poc interès en els sentiments dels àrabs perquè el que desitjaven era tornar a restaurar aquells territoris com a colònies. Igual que França pensava la Gran Bretanya.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

En el camp de concentració de Neuengamme, les SS varen assassinar a trets el famós ex boxejador alemany de raça gitana Johann Trollmann, Gipsy Trollmann, després d’haver fet d’ell un objecte de burla durant anys.

Continuant com el dia anterior, el Batalló policial 22 va seguir matant als jueus de la ciutat de Slutsk. La batuda, que va acabar aquell dia, va comportar la mort de més de 3.000 persones.

En el front oriental:

Les tropes blindades soviètiques varen ocupar Bielgorod, al nord de Khàrkiv.

A Itàlia:

Aquell dia va sortir un comboi de l’Eix que transportava reforços a Tunísia. Els avions Aliats amb base a Malta varen reaccionar ràpidament per intentar enfonsar-los.

En el bàndol aliat:

Winston Churchill li va escriure una carta al dictador Iosif Stalin per dir-li que preveia el final de la campanya de Tunísia per l’abril, la conquesta d’Itàlia pel juliol i el desembarcament a França pel mes d’agost de 1943.

En el Pacífic:

A l’illa de Guadalcanal, a les Salomó del sud, a la nit, 10.652 soldats japonesos, inclòs el tinent general Haruyoshi Hyakutake, ja havien siguts evacuats de l’illa pel Grup de Transports de Tanaka. D’aquesta manera els Estats Units varen poder protegir Austràlia i atacar la resta de les Illes Salomó. Els soldats japonesos que no varen poder ser rescatats es van dedicar a saquejar els pobles autòctons per sobreviure, però els natius van respondre amb una venjança terrible tallant-los els caps.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebutjar la proposta del cap de les SS Heinrich Himmler de donar autonomia als tres antics estats bàltics. Martin Bormann va aplaudir la decisió del dictador perquè li preocupava un enfortiment de les SS en perjudici del NSDAP.

Des del Feldkommando Hochwald, Heinrich Himmler va enviar ordres a les seves organitzacions de les SS a França, Bèlgica i Holanda de deixar tots els negocis del mercat negre. Durant el sopar d’aquell dia, Himmler estava molt animat i va parlar de les seves SS, de qui va dir que serien les guanyadores d’aquella guerra i va assegurar que les Waffen-SS serien els únics que podrien reclamar recompenses després de la guerra com terres a l’est.

Walter Büttner, secretari d’ambaixada i col·laborador del Birgadeführer SA Martin Luther, va rememorar que Walter Schellenberg havia sol·licitat un cop més la presència dels seus interlocutors i els havia explicar que Himmler estava disposat a gestionar amb en Hitler el relleu del ministre Joachim von Ribbentrop. Tot i això, Büttner aclaria que Himmler necessitava per escrit arguments per aplicar tal relleu. Aquests arguments es basaven en la tesis de que Von Ribbentrop era un malalt mental incapacitat pel treball.

A Munic, a la nit, membres de la Rosa Blanca varen tornar a escriure eslògans antihitlerians a les entrades dels edificis públics, com la Universitat. Els escrits deien Avall Hitler, Llibertat o Massenmörder (Hitler, assassí en sèrie). Molt probablement aquells escrits els va fer Hans Scholl. Aquella acció la varen repetir un cop més.

Durant aquest dia i l’endemà, el Batalló policial 22 va perseguir als jueus de Slutsk per eliminar-los. Entre els dos dies varen matar a més de 3.000 persones.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen reconquerir, Rostov, on la Wehrmacht va enfonsar els ponts abans de que vinguessin els soviètics, el Kursk i Belgorod.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano, que deixava el seu Ministeri d’Afers Exteriors, es va dirigir al Palau de Venècia per acomiadar-se del seu sogre Benito Mussolini. La visita va ser cordial, tot i que Ciano li va augurar que vindrien hores amargues i va acusar als alemanys de traïdors. Mussolini el va escoltar en silenci i es va limitar a dir-li que el visités sovint.

Tweet