Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Karl Döentiz va ser nomenat gran almirall i comandant en cap de la Marina de Guerra, la Kriegsmarine, en substitució d’Erich Raeder, que va ser rebaixat a inspector almirall de la Marina. Adolf Hitler estava molt enfadat amb l’almirall Raeder per les dures derrotes que havia patit la Marina i volia que Döenitz eliminés els obstacles amb què es topava el programa de desenvolupament de submarins.
A Berlín, com per tot Alemanya, les celebracions pel desè aniversari del triomf de Hitler varen ser molt discretes. Es varen prohibir les decoracions amb banderetes i no hi va haver grans actes. Al vespre, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va fer un discurs en el Palau d’Esports que va ser retransmès per ràdio. Goebbels va disculpar a Hitler de no ser present a aquell acte al·legant que estava lluitant per la victòria. Després de lloar la figura del dictador comparant-la amb una divinitat, va tornar a parlar d’una guerra total i va demanar a la gent que lluités per al seu país. Llavors, Hermann Göering es va posar també davant del faristol per fer un discurs on va qualificar la Batalla de Stalingrad com heroica i va comparar els soldats alemanys amb els soldats espartans en la Batalla de les Termòpiles del 480 aC. El discurs del ministre va ser interromput per una alarma antiaèria i tothom es va tenir que refugiar a un búnquer. Els bombarders britànics varen bombardejar la capital. L’acte es va acabar en seguit amb l’himne nacional i amb l’himne del Horst Wessel.
Ernst Kaltenbrünner va ocupar, gràcies a un decret aprovat per Hitler, la direcció de la RSHA.
El Comitè Tripartit va ordenar el tancament dels negocis no essencials. Aquella mesura va afectar a la classe mitjana, que es va veure obligada a treballar en les fàbriques d’armament.
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Hitler sabia perfectament que el seu 6º Exèrcit no tenia cap possibilitat de sortir de Stalingrad, però no volia que es rendís de cap de les maneres. Per a obligar-los a no rendir-se, va ascendir al general Friedrich Paulus a mariscal de camp. Cap mariscal podia rendir-se si no volia ser condemnat. També va ascendir a 117 oficials a un escaló superior. A més, va redactar una Proclama per al 6º Exèrcit, radiada a la nació, on els va demanar sacrificar-se per la pàtria.
En un altre punt del dia, Hitler va obsequiar al doctor Theodor Morell amb una dotació de 100.000 Reichsmarks del Reich lliures d’impostos.
A França:
A Vichy, els alemanys varen aprovar una llei per crear una milícia francesa sota les ordres de Joseph Darnand, un home de confiança de Karl Albrecht Oberg.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Mentre les tropes soviètiques s’apropaven en els magatzems Univermag de la plaça dels Herois de la Revolució, Gerhard Hindenlang, un dels caps de batalló alemany, va rebre per ràdio la comunicació del seu ascens així com l’ordre de notificar-li al general Paulus el seu ascens a mariscal i de posar-lo al corrent de l’última notícia que tenien. Segons els serveis d’informació, l’exèrcit soviètic estava a punt d’aixafar per complet la resistència alemanya. Ràpidament, Hindenlang va comparèixer davant de Paulus per informar-lo del seu nomenament. Paulus en rebre la notícia li va afirmar que era el mariscal més jove de l’exèrcit alemany i que en breu es convertiria en presoner de guerra. Llavors, li va preguntar què en pensava del suïcidi i a continuació li va confirmar que com a catòlic es negava a cometre suïcidi tal i com esperava Hitler. A mitjanit, Paulus estava dempeus al costat de la ràdio esperant sentir la veu de Hitler per commemorar el desè aniversari de la seva pujada en el poder. Però en sentir com el locutor deia que el qui parlaria en el seu lloc serien els ministres Goebbels i Göering es va decebre molt. Pels presents en el búnquer en els magatzems Univermag, Hitler ja els considerava morts. En sentir l’himne alemany, els soldats varen unir les seves mans per cantar Deutschland, Deutschland, über alles, però quan varen sentir l’himne del Partit els soldats varen colpejar la ràdio amb la culata de les seves armes. Tot i aquest malestar, Paulus continuava públicament lloant a Hitler i el dia anterior el va felicitar pel desè aniversari en una carta dient que l’esvàstica encara onejava a Stalingrad i que aquella Batalla seria un exemple per l’actual i futures generacions de que mai s’havia de capitular. Era evident que la nota no era seguida pels comandants i soldats del 6º Exèrcit.
Aquella tarda, el general Arthur Schmidt, la mà dreta del mariscal Paulus, es va reunir amb el coronel Ludwig per saber si estava negociant amb els soviètics. En admetre i justificar les seves accions, Ludwig esperava un greu càstig però Schmidt només el va criticar perquè no havien parlat amb el quarter general d’aquella acció, ja que ells també es volien rendir. Minuts més tard, el comandant de la 71º Divisió, el general Roske, es va reunir amb Paulus per dir-li que la seva Divisió no era capaç de resistir més i que els carros soviètics s’estaven apropant als magatzems. Paulus es va limitar a somriure i li va explicar que Schmidt l’hi havia demanat a Ludwig que comencés a negociar amb els soviètics. Mentre parlaven, un carro soviètic estava a prop d’un carrer lateral amb els canons apuntant-los.
A Tunísia:
Erwin Rommel va passar el port de Faid.
A Suïssa:
La línia suïssa d’informació Viking, dirigida des de Lucerna pel comandant Max Waibel, va anunciar a Roger Masson, el cap dels serveis suïssos d’informació, que Hitler s’havia reunit amb el seu Alt Comandament durant el mes d’octubre passat per tractar una possible invasió de Suïssa. El coronel va considerar que s’havia re reunir de nou amb Walter Schellenberg per parlar d’aquell assumpte.
