Home // diari // 18 de febrer de 1943

18 de febrer de 1943

En el Reich:

A la tarda, el ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va pronunciar un discurs sobre la guerra total al Palau d’Esports de Berlín (Sportpalast) davant de 15.000 persones i emès en directe per a desenes de milions d’alemanys per la Gran Ràdio Alemanya i gravat per les càmeres del Wochenschau. El discurs no va ser ni vist ni sentit per l’Adolf Hitler, que estava al front oriental. En Goebbels va arribar a l’estadi en un Mercedes a prova de bales, un regal d’en Hitler de Nadal. En el vestíbul penjava de paret a paret una pancarta en la que es proclamava: LA GUERRA TOTAL – LA GUERRA MÉS CURTA. Poc abans de les cinc de la tarda, el ministre alemany va trepitjar l’arena del Palau, on també hi havia la seva esposa Magda i, per primer cop, les seves dues filles grans, la Helga i la Hilde. Quan en Goebbels va pujar a la tribuna amb una cara enèrgica va començar de seguida el seu apassionat discurs que duraria dues hores, on va descriure l’espantós panorama que hi hauria si la Unió Soviètica guanyava la guerra. Els va parlar de Stalingrad com la gran veu d’alarma del destí i com a símbol d’una heroica lluita contra els perills d’Occident, i va acusar al judaisme internacional de diabòlic i cínic que volia portar en el món el desordre per provocar la caiguda de cultures mil·lenàries. Després de sensibilitzar el públic els va preguntar si volien la Guerra Total (destinar tots els recursos a la guerra). El públic va respondre eufòric Ja (Sí), buscant una victòria que també seria total. Una anècdota d’aquell discurs va passar quan en Goebbels anava a dir la paraula Ausrott… Ausrottuung (extermini) que la va corregir dient Ausschaltung (eliminació). Però aquella patinada va ser entesa pel públic que el va aplaudir i va cridar enmig de les rialles: Fora els jueus. Durant la resta del discurs, el ministre de Propaganda va fer deu preguntes als assistents i els va demanar si estaven disposats a fer més sacrificis. El públic eufòric anava dient que  a tot. En la cinquena pregunta, on el ministre va dir que els britànics afirmaven que el poble alemany havia perdut la confiança en el Führer, el públic es va aixecar de les cadires i va cridar: El Führer ordena, nosaltres obeïm!. Satisfet, en Goebbels els va preguntar si estaven disposats a seguir en Hitler fins al final per aconseguir una victòria absoluta i il·limitada, i el públic va cridar histèric que sí. Al final, ja esgotat, en Goebbels va cridar a les masses entusiasmades el conegut: Ara poble alemany aixecat i que comenci la tempesta del poeta dels temps de la lluita de Prússia contra en Napoleó, en Theodor Körner. Llavors, la sala gran sala va esclatar en aplaudiments. En mig de les efusives ovacions varen sonar l’himne nacional; Deutschland, Deutschland über alles, i el del NSDAPHorst-Wessel Lied. L’espectacle va acabar amb crits de: El gran líder alemany Adolf Hitler, Sieg Heil, Sieg Heil!.

El discurs anava destinat tan al poble alemany com a les capes dirigents nazis que no estaven disposades a unir-se als esforços de totes les reserves de la nació. Les organitzacions del Partit varen reunir com a públic els intel·lectuals i els actors populars com en Heinrich George. A més, el discurs va tenir un altre objectiu a més de la Guerra total, que era recordar a les nacions occidentals del perill que representava per Europa l’amenaça de l’Est, o sigui de la Unió Soviètica. Amb aquella demostració de força, en Goebbels demostrava a en Hitler que el poble alemany estava disposat a la Guerra Total hi ha sacrificar-se per la causa nacionalsocialista. Un cop acabat l’acte, en Goebbels va tornar a casa acompanyat per l’Albert Speer, i junts varen analitzar el discurs.

En Goebbels va planejar aquell discurs des del 14 de febrer de 1943, inclús aquell matí el va tornar a corregir, i estava convençut de que el públic es rendiria a les seves paraules, com el final va ser. Per això, sorprèn aquella patinada de la paraula extermini. Abans del discurs va saber els intents d’en Josef Dietrich i d’en Heinrich Himmler per influenciar a l’Adolf Hitler perquè no posés mesures d’estalvi en el Reich, com la de sacrificar els luxes que en Goebbels volia eliminar. Després de veure les intencions d’en Dietrich i d’en Himmler, en Goebbels va parlar amb en Hitler per demanar-li que decretés una llei que establís la Guerra Total per posar l’Estat en estat d’emergència i eliminar tots els privilegis, però en Hitler novament no li va fer cas i, com a contrapartida, en Goebbels va fer el discurs de la Guerra Total per pressionar a en Hitler. Aquella època en Goebbels tenia l’objectiu de convertir-se en ministre d’Afers Exteriors i substituir a en Joachim von Ribbentrop. En moltes ocasions va intentar convèncer a l’Adolf Hitler de que en Von Ribbentrop era un incompetent, però quan estava convençut de que en Hitler escoltava les seves paraules contra en Von Ribbentrop, llavors en Hitler començava a elogiar a en Von Ribbentrop per la seva habilitat alhora de negociar fins al punt que el va arribar a comparar amb l’Otto von Bismarck, dient inclús que la història el posaria per damunt d’en Bismarck.

Mentre en Goebbels sortia del míting es varen tirar endavant les seves mesures d’estalvi i de sacrifici per l’economia de guerra i va fer tancar els restaurants de luxe, els establiments més cars, els salons de bellesa, les joieries…..  Però aquestes mesures no varen tenir l’aprovament de tothom. En Hermann Göering no volia que tanquessin el seu restaurant favorit, el luxós Horcher. Després d’uns quants intents per salvar-lo, en Göering va tenir que cedir quan va veure que manifestants, enviats per en Goebbels, es disposaven a trencar els vidres del restaurant. Aquella disputa absurda entre els dos ministres per un restaurant va malmetre la seva relació durant un temps.

Després del discurs, aquella mateixa tarda, un gran cercle d’alts funcionaris del Partit es varen dirigir en el domicili oficial d’en Goebbels, entre ells l’Erhard Milch, en Wilhelm Stuckart, en Pal Körner, en Robert Ley i l’Otto Thierack. Allà es va defensar l’opinió de que el míting havia sigut una espècie de cop d’Estat contra la burocràcia odiada per en Goebbels. S’esperava que amb la col·laboració d’en Göering es pogués reactivar el consell ministerial per la defensa del Reich per desmantellar així la comissió tripartit sobre la mobilització popular i d’aquesta manera pensaven ser el sector influent de Hitler.

A Munic, els germans Hans i Sophie Scholl varen tirar des de dalt del balcó de la Universitat on estudiaven Medicina manifests contra el règim. Els dos germans pertanyien al cercle que dirigia el professor Kurt Huber, que publicava una fulla clandestina; Cartes de la Rosa Blanca. El manifest, escrit per en Huber, deia així:

Condeixebles!

La nació està profundament afectada per la destrucció dels homes de Stalingrad. La genial estratègia del caporal de la Guerra Mundial ha arrossegat a 330.000 homes alemanys a la mort i a la perdició d’una forma absurda i irresponsable. Führer, et donem les gràcies!. 

Al cap de pocs minuts, els estudiants es varen dispersar pels carrers de la ciutat cridant consignes contra els nazis. La manifestació va adquirir tal importància que el gauleiter de Baviera va tenir que intervenir i es va dirigir a la Universitat per detenir els germans Scholl, però els estudiants el varen rodejar i va tenir que fugir. Però els germans Hans i Sophie Scholl i en Kurt Huber varen ser detinguts pel conserge després de ser denunciats per un universitari i varen ser entregats a la Gestapo, que finalment els executaria.

En el front oriental:

A Ucraïna, a la ciutat de Khàrkiv, l’exèrcit alemany va fer una contraofensiva contra l’exèrcit soviètic, que havia conquerit la ciutat feia dos dies. Però els soviètics varen continuar avançant amb força i varen obrir pas entre les tropes hongareses. Davant de la complicada situació en el front oriental, en Hitler va instal·lar-se de nou en el quarter general de Vinnitsa, en el Wehrwolf.

A Birmània:

El brigader Orde Wingate va emprendre la primera missió Chindit britànica. La força de penetració, formada per 3.000 homes, pretenia operar darrera de les línies japoneses i interrompre les comunicacions. Els chindits havien de rebre subministraments per via aèria.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: