Divendres:
En el Reich:
En el Parlament alemany format només per membres nacionalsocialistes, l’Adolf Hitler va justificar en un discurs que va ser retransmès a nivell nacional els assassinats de la Nit dels Ganivets Llargs, el 30 de juny de 1934. Abans de l’acte, Hitler li va avançar a en Franz von Papen que assumiria davant de la nació tota la responsabilitat dels fets. Von Papen el va advertir de que ell no assistiria a la sessió al Parlament, ja que havia dimitit com a vicecanceller.
A partir de les set de la tarda els diputats nazis, vestits tots d’uniforme, varen baixar dels seus vehicles oficials davant l’Òpera Kroll, a la part oest de la Köenigsplatz, entre els jardins del Tiergarten i el riu Spree. Es varen reunir allí per entrar a l’edifici per grups. L’ambient era caldejat perquè entre els assassinats hi havia 13 membres del Reichstag i hi havia amic i antics companys d’armes dels dirigents de les SA assassinats. La presència de membres de les SS armats a la tribuna i en altres llocs de la sala feia que els diputats més crítics es quedessin callats i atemorits. El lloc buit que havia deixat Karl Ernst l’ocupava el príncep August Guillem de Hohenzollern, que anava uniformat per l’ocasió i que va aplaudir amb entusiasme. A les vuit del vespre va començar la sessió amb les paraules del president Hermann Göering, que va donar pas a la paraula del líder alemany. Hitler es va dirigir de dret a la tribuna, que estava custodiada per membres de les SS per tal d’evitar un possible atemptat, i des d’allà dalt i aferrat nerviosament al pupitre va començar el seu discurs amb aquestes paraules:
Diputats! Homes del Reichstag alemany!.
El seu to de veu era dur, més ronc que de costum, i en el seu discurs va assegurar que qualsevol que posés en perill el Tercer Reich tindria una mort segura. Al principi, Hitler va recordar els èxits del nacionalsocialisme i, després, va explicar que havia donat l’ordre de disparar als traïdors per la seguretat d’Alemanya i els va comparar amb el que per ell eren els grans traïdors d’Alemanya, els homes que l’11 de novembre de 1918, els que varen firmar l’armistici en la Gran Guerra. A continuació va dir que les SA havien sigut explotades per uns caps depravats sense escrúpols i, segons va dir, l’Ernst Röhm, a través de Werner von Alventsleben, s’havia reunit amb l’ex canceller Kurt von Schleicher per preparar un Cop d’Estat per acabar amb l’exèrcit alemany. Hitler va llegir els 19 alts funcionaris de les SA i els 31 membres de les SA que havien sigut afusellats, a més de dos caps de les SS i un de la Gestapo després d’haver sigut empresonats per tortura i robar a presoners d’un camp de concentració de Bredow, a prop de Stettin. El canceller alemany va mencionar aquest fet perquè aquell cas havia provocat un escàndol internacional després de que haguessin torturat a un periodista txec. Hitler va afegir que Karl Ernst s’havia quedat a Berlín per dirigir personalment la revolució, tot i que tothom sabia que havia sigut detingut a Bremen en el moment que estava a punt de pujar a un creuer de Lluna de Mel. Tot seguit va manifestar que si algú l’acusava per no haver procedit d’acord amb la llei diria que havia actuat pel destí de la nació alemanya i va afirmar que només considerava el poble alemany com al seu jutge. Els diputats no varen deixar d’aplaudir les paraules del canceller alemany fins que finalment es varen aixecar en massa i el varen aplaudir efusivament. Després d’acabar el discurs, Hermann Göering li va agrair en nom de tots la salvació del país per haver evitat una guerra civil i els diputats el varen aplaudir. Franz von Papen no es va presentar a la sessió del Parlament tal i com ja havia anunciat.
A fora a l’Òpera una multitud de gent es va concentrar pels voltants del Tiergarten i al voltant de la Koenigsplatz per escoltar el discurs del líder alemany, discurs que va ser retransmès per la ràdio. La gran majoria dels berlinesos sabien què havia passat aquells dies, ja que alguns diaris havien descrit aquells assassinats i execucions, que apareixien davant del públic com un acte de purificació. Alguns curiosos i entusiastes es varen quedar fins més tard per aplaudir la sortida d’en Hitler, en Göering, en Heinrich Himmler i en Rudolf Hess, entre altres. Quan varen tornar a casa la gent es va posar a cantar eufòrica.
