Home // diari // 25 de juliol de 1934

25 de juliol de 1934

Dimecres:

A Àustria: 

A les vuit del matí es varen començar a reunir els colpistes que tenien pensat fer un alçament contra el govern austríac en la sessió parlamentària d’aquell dimecres. En total eren 154 homes de les SS Standarte 89 austríaca, majoritàriament aturats i soldats expulsats de l’Exèrcit per nazis, dirigits pel SS Holzweber i vestits amb l’uniforme de la guàrdia cívica nacional. Ni la policia ni l’Exèrcit varen ser posats en alerta per un possible cop d’Estat, tot i que el dia anterior varen sortir moltes informacions a la premsa sobre un possible alçament contra el govern. 30 militants de les SS es varen presentar en el gran Turnhalle de la Federació gimnàstica alemanya per disfressar-se de tropes regulars. Un camió va arribar poc després amb els uniformes del regiment Deutschmeister per sortir a quarts d’una cap al Parlament austríac.

Mentrestant, el comissari de la policia del Districte XVI, Johann Dobler, un dels conjurats, va decidir no anar a la reunió dels colpistes a la Siebensterngasse número 11 i va trucar al Front patriòtic, el partit d’Engelbert Dollfuss. El comissari va explicar que tenia informació molt important i va demanar reunir-se amb alguna persona del partit al cafè Weghuber d’immediat. El secretari del Front va enviar-hi en Karl Mahrer a la cafeteria. Dobler li va ensenyar la seva documentació i els papers que demostraven que s’estava preparant un cop d’Estat. Mahrer va quedar horroritzat i va convidar a l’antic capità Ernst Mayer, que tenia molt bones relacions amb el govern, per estudiar la situació. Pocs minuts més tard, Mayer va trucar per telèfon al segon home del govern, el comissari general de l’Estat, el comandant Emil Fey, per dir-li que necessitava reunir-se amb ell urgentment, però no li va explicar per telèfon el que sabia.

La policia i l’Exèrcit només varen començar a actuar quan el secretari d’Estat Karwinsky els va posar en estat d’alerta quan va tenir informació de que alguna cosa s’estava movent i va ordenar que es reforcessin els destacaments de la policia a la Ballhausplatz. Quan les unitats de la policia varen anar al lloc on s’havien reunit els colpistes aquests ja no i eren. Karwinsky, sense sospitar res, va fer una ullada pel patí i només va veure un camió que travessava el patí. Eren els colpistes. En aquells moments el canceller Dollfuss estava celebrant una reunió amb els seus ministres i el seu govern i, abans de que els colpistes apareguessin, el comandant Emil Fey el va advertir del possible cop d’Estat. Però el canceller no en va fer cas perquè feia temps que vivia en estat d’alerta. Tenia pensat marxar aquell dia a Itàlia per reunir-se amb la seva família, que estaven d’invitats del dictador Benito Mussolini, amb qui mantenia bones relacions. Després, Dollfuss va tornar a la reunió i va informar als ministres de que tornessin als seus llocs en espera de noves instruccions. Uns minuts més tard, dos camions carregats amb els 154 membres de les SS austríaques de la Standarte 89 disfressats de policies i de militars varen entrar al patí de la Cancelleria sense trobar resistència. Però en aquell moment es varen adonar que no tenien suficients armes perquè les metralladores i les municions es trobaven en els dos camions que havien quedat bloquejats per la policia.

Tot i això, a davant de la Cancelleria només hi havia la guàrdia d’honor amb fusells descarregats i a les 12:53 els colpistes varen entrar a la Cancelleria de Viena. Els pocs policies que estaven de servei varen ser desarmats i en pocs minuts els colpistes varen ocupar totes les posicions claus perquè es movien amb un plànol exacte de l’antic palau de Metternich. Uns quinze funcionaris de la Cancelleria, policies i consellers varen ser disparats i concentrats en el patí. El cap polític Waechter va vigilar el parador Tischler del carreró Schaufler, proper a la Cancelleria, per intervenir si se’l necessitava. Ell seria l’encarregat de negociar.

Mentrestant, quan el gabinet ja havia deixat l’edifici, el grup central dels conspiradors, uns 80 homes, varen córrer per als passadissos per trobar el canceller. El director de seguretat Karwinsky, en veure que alguna cosa passava, va agafar al canceller Dollfuss pel braç, que estava mirant la situació des d’una finestra, i li va ordenar que pugessin al tercer pis per estar més segurs. Confús i atemorit, el canceller va sortir de l’habitació amb el secretari d’Estat i, als pocs pasos, es va trobar amb el majordom Hedvicek, que li va cridar que el seguís per una porta secreta que els portaria a l’Arxiu de l’Estat per des d’allí sortir al carrer per una entrada lateral. Dollfuss va decidir seguir al seu majordom i es varen tancar a l’Arxiu d’Estat, però, al cap de poc, varen entrar els conspiradors. El primer, Otto Planetta, es va apropar al canceller amb una pistola i li va disparar a mig metre de distància a l’espatlla i després al coll mentre demanava als demés que alcessin els braços. Dollfuss va caure malferit al terra i els seus atacants li varen posar en el seu costat una ploma i un paper perquè firmés la seva dimissió i es varen asseure a la cadira fumant una cigarreta mentre li negaven l’assistència medica i religiosa. Però els colpistes en aquells moments varen quedar rodejats per la policia i l’Exèrcit.

Al mateix temps, un altre grup de 15 membres de les SS, sota les ordres del truppführer Hans Domes, es varen dirigir a l’estació de Ràdio-Verkehrs-AG. Els homes de les SS varen trencar els vidres de la finestra de la planta baixa de l’edifici i varen matar l’inspector de policia Flick i varen entrar a l’estació. Probablement, els simpatitzants que tenien aquells membres de les SS dins de la policia els varen facilitar l’entrada. Els tècnics es varen veure obligats a interrompre el concert del migdia i el locutor, amenaçat a punta de pistola, va anunciar que Dollfuss havia dimitit i la designació de l’ambaixador Anton Rintelen com a canceller. Però els enginyers, fidels al govern, varen interrompre les emissions tant aviat com va ser transmesa la primera notícia, i les unitat il·legals de les SS es varen quedar sense rebre instruccions perquè havien pactat que les rebrien per la ràdio. Un tercer grup, sota el comandament de l’agent de les SS Max Grillmayer, es varen dirigir en un cotxe en direcció a Velden, al costat del llac Wörther, per detenir al president federal Wilhelm Miklas, que estava allí de vacances.

L’ambaixador d’Alemanya a Viena, Rieth, va mantenir contactes telefònics amb els colpistes. Un cop va finalitzar el cop, Adolf Hitler va amonestar públicament a Rieth. En aquells moments, en el Ministeri de Guerra es varen reunir els membres del govern i varen parlar per telèfon amb el president Miklas, que va encarregar que Kurt von Schuschnigg rebés plens poders per respondre al cop. Tot i la segura derrota, en alguns lloc d’Àustria varen començar petits cops d’Estat, però tots varen acabar amb victòria de les forces del govern, ajudats en alguns punts per les Brigades de Defensa Interior. Es varen produir centenars de morts i de ferits. L’edifici de la ràdio va ser reconquerit després d’una lluita de dues hores. Un home de les SS anomenat Schredt va ser assassinat i tots els seus companys varen ser detinguts. També el grup Grillmayer va ser detingut en una cafeteria de Klagenfurt, de l’hotel Stadt Triest, quan es varen parar a prendre un refresc. El cop d’Estat havia fracassat i només a la Cancelleria els colpistes continuaven resistint.

Tot i veure’s superats, els SS atrinxerats a la Cancelleria tenien ostatges: Dollfuss, Fey i Karlwinsky, i el ministre social Odo Neustädter-Stürmer es va posar en contacte amb els colpistes. Dollfuss continuava estirat al terra malferit, fins i tot els hi va dir en els colpistes que estaven cometent un greu error perquè ell només desitjava la pau, i el sergent de policia Johann Greifeneder va rebre permís per assistir al canceller. Amb draps humits li varen fer recuperar el coneixement i Dollfuss va demanar que li portessin un metge d’immediat i un sacerdot, però els colpistes s’hi van negar rotundament i a tres quarts de quatre va morir després de dir que ell només havia volgut la pau i que mai havien sigut agressius. A ultima hora de la tarda es va presentar el ministre Neustädter-Stürmer davant la Cancelleria i el comandant Fey va sortir al balcó acompanyat per dos colpistes. El ministre els va amenaçar de que si no es rendien entrarien per la força. Mentre parlaven a l’interior de l’edifici sobre què havien de fer, el cap superior del colpistes va anunciar amb el seu nom clau que el cop d’Estat havia fracassat. No tenien més homes i les SA austríaques, que els seus líders estaven en un hotel proper, el St James, varen fer  veure que no tenien coneixement del putsch i varen rebutjar intervenir quan Otto Gustav Waechter els hi va demanar ajuda.

En aquells moments, l’ambaixador alemany es va traslladar al Ballhausplantz per intentar salvar les SS, però aquests, sabent que era el final, havien amenaçat de matar a tots els ostatges i varen demanar que els deixessin marxar fins a la frontera alemanya. Quan l’ambaixador va arribar davant la Cancelleria va demanar negociar amb els colpistes, però Neustädter-Stümer s’hi va negar i va acceptar a dos quarts de vuit la rendició dels colpistes a canvi de deixar-los marxar a la frontera alemanya. Poc després de que la policia i l’Exèrcit entressin al Parlament varen trobar el cadàver del canceller al costat dels colpistes. Tot i la paraula d’honor que havia donat Neustädter-Stürmer de deixar-los marxar els va fer arrestar a tots. Tretze d’ells varen ser penjats als calabossos del Tribunal Regional de Viena, entre ells Planetta, l’assassí confés del canceller Dollfuss, que va cridar abans de morir: Heil Hitler, i Holzweber. La resta varen tenir llargues condemnes. El doctor Rintelen, que havia de formar el nou govern, va ser detingut a l’hotel Imperial pel redactor Friedrich Funder i aquella nit es va suïcidar disparant-se un tret al cap. Els líders del cop d’Estat varen aconseguir fugir i mai varen ser trobats. Gràcies a la mort del canceller Dollfuss, el ministre de Justícia Kurt von Schuschnigg va assolir el càrrec de canceller.


En el moment del Cop d’Estat, Adolf Hitler es trobava a Bayreuth per presenciar els festivals de Richard Wagner. Mentre estava assentat a la seva butaca de la llotja escoltant el final de la representació del El or del Rin, de Richard Wagner, els seus ajudants Julius Schaub i Wilhelm Brückner varen entrar de cop els seus informants i li varen comunicar el Cop d’Estat a Àustria. Després de la representació, Hitler, excitat, es va dirigir al restaurant del teatre, com era costum, i va saludar a alguns il·lustres espectadors que li varen ser presentats per la Winifred Wagner. A continuació es varen asseure a la taula per posar-se a sopar. Hitler va dir en els seus col·laboradors que s’havia de quedar una hora en el restaurant per no aixecar sospites. Després va demanar en el cap de l’Oficina d’Afers Exteriors, Ernst Hanfstaengl, que es dirigís d’immediat a Bayreuth per parlar de com havia de demostrar a la premsa estrangera que l’assassinat del canceller austríac no era obra del govern alemany. Hanfstaengl, que es trobava a Berlín, va agafar un avió especial a l’aeroport de Tempelholf i es va dirigir a Bayreuth per reunir-se amb el canceller. Les últimes notícies que va rebre Hitler del cop d’Estat deien que l’acció de les SS Standarte 89 havien fracassat i que Mussolini havia mogut les seves tropes al Brenner per ajudar a Àustria.


A Riccione, Benito Mussolini, que s’havia de reunir el 27 de juliol de 1934 amb el canceller Dollfuss, es trobava en aquells moments amb l’esposa del canceller austríac i la seva família, que eren els seus hostes, i va ordenar a quatre divisions del seu exèrcit que es mobilitzessin cap a la frontera austríaca per atacar als colpistes. L’esposa d’en Dollfuss volia anar a Viena, però es va tenir que quedar per la greu malaltia que patia la seva filla. Cap a les vuit del vespre varen tenir notícies de que el cop d’Estat havia fracassat i que Dollfuss havia mort. Seguidament, Mussolini va ordenar a les seves quatre divisions que no entressin a la frontera i va comunicar a l’esposa del difunt Dollfuss la mort del seu marit.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: