Home // diari // 30 de juny de 1934

30 de juny de 1934

La Nit dels Ganivets Llargs:

A les dues de la matinada, l’Adolf Hitler, en Joseph Goebbels, el capità d’avió Hans Baur, en Julius Schaub, en Wilhelm Brückner, l’Otto Dietrich, en Julius Schreck i l’Erich Kempka amb quatre policies varen agafar un avió Ju 52 en el camp aeri de Hangelaar, a prop de Bonn, per dirigir-se a Munic, mentre que en Hermann Göering estava a Berlín per dirigir l’operació, i Heinrich Himmler es dirigia amb avió a la capital alemanya per ajudar a en Göering en dur a terme la repressió. Durant el trajecte, en Hitler, assegut en el primer seient de la gran cabina, no va dir ni una paraula però tampoc se’l veia irritat. A dos quarts de cinc de la matinada, varen aterrar en el camp aeri d’Oberwiesenfeld, a Munic, on els esperava el gauleiter Adolf Wagner amb el seu ajudant acompanyat per membres de les SS. Un cop va baixar de l’avió, en Hitler va parlar amb en Wagner, que li va dir que les SA de Munic havien intentat de manifestar-se per la ciutat amb les seves armes cridant insults contra ell. Enfadat, en Hitler va pujar al cotxe del gauleiter i es va dirigir cap a la ciutat bavaresa amb l’objectiu de detenir a l’Ernst Röhm i els seus seguidors de les SA, que se’ls acusava de conspirar contra al règim nazi. Mentre el líder nazi es dirigia a Munic, 3.000 membres de les SS varen ocupar els carrers de la ciutat bavaresa per provocar disturbis i varen cridar: El Führer estar encontra de nosaltres, la Reichswehr estar encontra de nosaltres; les SA, als carrers.

Als pocs minuts, en Hitler i els seus ja corrien per la ciutat i varen evitar passar per davant de la Casa Parda de la Briennerstrasse, que estava ocupada des de primera hora per la Reichswehr, i es varen dirigir directament al Ministeri de l’Interior de Baviera, a la Ludwigstrasse, on es varen reunir amb els líders de les SA que havien provocat aldarulls la nit anterior. Tots els membres de les SA es varen quedar molt sorpresos davant d’aquella inesperada visita, i en Hitler, només entrar a la sala, els va cridar de males maneres i va fer cridar al cap de la policia, el comandant retirat Schneidhuber, i al cap de les SA de Munic, Schmidt, que ja estaven sota arrest domiciliari per ordres del gauleiter Wagner. En Hitler es va precipitar damunt d’ells i els va arrencar les insignes i els galons mentre els insultava i, en seguit, els va fer detenir a tots i els va fer portar a la presó de Stadelheim. Sabent que havia fet el primer pas va cridar: Cap a Bad Wiessee!. Cap a les cinc del matí, una columna de carros blindats varen avançar ràpidament per la carretera que anava de Munic a Bad Wiessee, al costat del llac Tegeren, a una distància de 65 quilòmetres, on en Röhm i els seus companys dormien a l’hotel Hanselbauer sense vigilància. En Hitler es va dirigir a l’Hotel acompanyat per en Goebbels, pels membres de les SS, la Gestapo i de la policia. Un vehicle blindat de la Reichswehr obria camí i protegia la llarga columna de cotxes.

Primer varen arribar dos automòbils Mercedes negre a Bad-Wiesse, i després varen arribar més cotxes amb agents de policia. El guàrdia SA que vigilava la porta de l’Hotel es va deixar detenir sense posar resistència en veure’ls. A dos quarts de set del matí, en Hitler i dos homes més varen entrar a l’establiment amb facilitat i varen entrar al vestíbul. Un cop dins, varen detenir el standartenführer, Uhl, i després el comte Von Spretei, l’ajudant d’en Röhm, que s’havia despertat després de sentir tant soroll i havia sortit a fora l’habitació. En Hitler es va dirigir cap a ell i amb una vella fusta de pell d’hipopòtam, un regal dels seus admiradors al començament de la seva carrera política, el va colpejar violentament a la cara i el va deixar en mans de les SS. A continuació, en Hitler es va dirigir a la planta baixa de l’edifici i varen ordenar al cambrer de l’Hotel que truqués a la porta de l’habitació d’en Röhm. Quan el cap de les SA va obrir la porta mig adormit, en Hitler el va cridar amb la pistola a la mà i li va dir: Estàs detingut porc!, i li varen donar uns minuts perquè es vestís per a continuació portar-lo al vestíbul de l’Hotel amb els altres detinguts. En Röhm no va dir massa res perquè estava molt adormit en aquells moments. Mentre el líder de les SA es vestia, en Hitler va fer detenir a tothom, però quan va veure al líder de les SA de Breslau, l’Edmund Heines, al llit amb el seu xofer de 18 anys va ordenar afusellar-los d’immediat. Varen ser trets a empentes de l’habitació i en els seients de darrere d’un cotxe varen ser assassinats a trets i els seus cadàvers varen ser abandonats allí. Aprofitant un moment de distracció, un dels homes d’en Röhm va intentar disparar a en Hitler amb el seu revòlver però va ser abatut. Sabent que no hi havia res a fer, un destacament de les SA arribat per fer el relleu de la guàrdia es va deixar arrestar sense protestar. Al voltant de les vuit del matí, les SS varen anar executant a tots els que es trobaven per la casa, excepte a en Röhm i alguns dels seus companys que els varen portar amb autobús a la presó de Stadelheim per ser executats més tard.

Un cop havia acabat tota l’operació, en Hitler va nomenar a en Viktor Lutze stabschef de les SA però no li va donar el rang de ministre. Amb el nomenament, en Hitler li va entregar dotze punts que havia de canviar de les SA com la necessitat d’eradicar l’homosexualitat, el llibertinatge, les borratxeres i l’alt nivell de vida. Llavors varen viatjar en direcció a Munic. A davant de tot hi anava el Mercedes d’en Hitler, el líder nazi estava assegut a darrere amb Goebbels, i molt a prop d’ell hi anava el segon vehicle amb els agents de la policia i, a certa distància, l’autobús amb els detinguts. Tots els cotxes que anaven en direcció contrària eren aturats per precaució. En arribar a Munic, en Lutze va conduir l’autobús fins a la presó de Stadelheim i varen empresonar a en Röhm a una cel·la sota estricte vigilància. En Hans Frank es va passejar pels passadissos de la presó perquè com a ministre de Justícia de Baviera va quedar molt sorprès que amb poques hores es detinguessin a tantes persones involucrades en un cop d’Estat. En Frank va visitar a en Röhm, que aquest li va dir que ell només era un soldat i que en Hitler estava influenciat pels seus enemics. Durant la resta del dia en Frank va fer tot el que va poder per salvar les seves vides. Mentrestant, a Stuttgart, 200 homes de l’escorta d’en Hitler i amb vehicles del 5ª Regiment de l’Exèrcit, comandats per en Josef Dietrich, es varen posar en marxa en direcció a Wiessee. A Bad-Toelz la columna va ser parada i enviada en direcció a Munic perquè ja no feia falta que es dirigissin a l’hotel Hanselbauer perquè tot havia anat com havien planejat.

A les vuit del matí, en Hitler i els seus col·laboradors es varen dirigir a la Casa Parda a la Briennerstrasse, on en Josef Dietrich estava esperant noves ordres. Quan en Hitler el va veure es varen reunir en el saló de senadors li va donar una llista amb els noms dels alts funcionaris de les SA que estaven detinguts a la presó de Stadelheim i tenien que ser afusellats. L’única queixa que varen posar va ser que si no actuaven ràpid es faria fosc i els escamots d’afusellament no podrien disparar. En Hitler es va quedar a Munic fins la nit, concretament va estar a la Casa Parda, i va estar molt enrabiat durant tota l’estona ja que estava convençut que¨les SA havien efectuat la pitjor traïció de tota la història. Va acusar a en Röhm d’haver cobrat 12 milions de Reichsmarks de França perquè el detingués i l’assassinés i perquè entregués Alemanys als seus enemics. Abans de retirar-se a la seva habitació per descansar, en Hitler va donar l’ordre de que s’afusellés d’immediat a sis membres de les SA empresonats a Stadelheim i va marcar amb creus els seus noms en una llista que l’hi havia proporcionat l’administració de la presó. Per la seva part, en Rudolf Hess, que també es trobava a Bad Wiessee, es va oferir voluntari per disparar ell mateix als traïdors, concretament a en Röhm. De seguida la Casa Parda es va omplir de presoners sota la guàrdia d’elements de les SS fortament armats que havien rebut ordres de disparar al menor moviment.

Al voltant de les dues de la tarda ja hi havia més de 200 detinguts i es va decidir portar-los a tots a la presó de Stadelheim. Per ordre d’en Hitler, agents alemanys varen anar a veure a en Röhm en la cel·la 474 de la presó de Stadelheim per suggerir-li que es suïcidés, però en Röhm es va fer el desentès. A la nit, va arribar l’ordre de que si en Röhm rebutjava suïcidar-se se l’havia d’executar. Aquella mateixa nit, un grup d’homes de les SS dirigits per en Sepp Dietrich es varen presentar a la presó de Stadelheim. Recorren nerviós els passadissos de la presó, en Dietrich es posava darrere de les portes de les cel·les  i desviant la mirada es dirigia a cada un dels detinguts per anunciar-los: Has sigut condemnat a mort pel Führer! Culpable d’alta traïció. Heil Hitler!. Acabat de dir aquesta frase, ordenava que li obrissin la porta i s’emportaven un per un els presoners de les SA per afusellar-los al patí central. El primer executat va ser l’Auguste Schneidhuber, el cap de les SA i prefecte de policia de Munic i que estava a la cel·la 504, i el varen seguir el general Hans Hayn, el Gruppenführer de les SA a Munic que estava a la cel·la 503, l’Edmund Schmidt, el Gruppenführer de les Sturmabteilung, la força de les Seccions d’Assalt, que estava a la cel·la 497, el general Fritz von Kraussner, el coronel Lasch, el coronel Kopp, i el compte Hans Joachim von Spreti-Weilbacht, el comandant del regiment de les SA de Munic que estava a la cel·la 502. Tots varen ser assassinats per un batalló de l’Ordre Negra dirigit per un oficial de les SS. Pel director de la presó, en Robert Koch, no li va ser fàcil dur a terme tantes sentències de mort, i ell mateix va tatxar amb tinta verda els noms de la llista dels que havien sigut assassinats.

A Berlín, a dos quarts d’onze del matí, varen començar les detencions programades pels nazis quan en Hitler va trucar a en Hermann Göering per dir-li la paraula clau, Kolibri, que volia dir que s’ordenava la sortida d’esquadrons d’execució per eliminar apart dels membres de les SA, els opositors del règim nazi. La xifra total d’assassinats no sé sap del cert avui en dia, alguns historiadors parlen d’un centenar d’assassinats i altres diuen un miler. En Hitler va reconèixer 77 morts, el Ministeri de Justícia en va reconèixer 207 i segons el procés de Munic de 1957 n’hi van haver un miler. Al cap d’uns minuts, en Joseph Goebbels va trucar a Berlín des del despatx d’en Ritter von Epp i va també ordenar-li a en Göering que posés en marxa l’última fase del pla que consistia en acabar d’executar i detenir les SA de tot Alemanya, com per exemple a en Karl Ernst, el líder de les SA de Berlín, qui en Hitler creia que era una de les figures més importants del complot, i li va dir que la majoria dels criminals estaven arrestats. En Göering va dirigir la purga des de la seva residència personal a la Leipzigerplatz, amb l’ajuda d’en Himmler i d’en Reinhard Heydrich i del seu assistent Paul Koerner, que pertanyia a les SS. Els criats servien entrepans mentre els detinguts eren portats a les avantsales de la casa d’en Göering quedant sota custòdia esperant la sentència dels homes que lideraven la purga. Segons es cridaven els noms dels últims que arribaven, es podia sentir a en Göering cridar Afusellat!. Amb els noms taxats en les llistes d’en Göering, els condemnats eren portats a la mort a l”Escola de Cadets de Lichterfelde, el lloc principal on es van produir les execucions. L’àrea del voltant de la casa de Göering estava acordonada per guàrdies de les SS armats amb metralladores. Mentre Berlín es mobilitzava per acabar amb els opositors, en Goebbels va rebre ja d’en Hitler les directrius propagandístiques i donava les primeres instruccions per la premsa i la ràdio. Però no només a Munic i a Berlín es varen produir assassinats, a Silèsia els caps de les SA varen ser reunits a la sala de ball i després varen ser transportats fins a Beutsch-Lissa on varen ser afusellats.

Els nazis varen aprofitar l’onada de terror per assassinar a personatges com:

En Gregor Strasser, que va ser detingut a dos quarts de tres del migdia per un grup de deu homes quan estava treballant en un taller de la fàbrica de productes químics Schering-Kahlbaum-Konzeern i va ser portat a la presó de la Gestapo a Columbiahaus, a la Prinz Albrechtstrasse. L’eix líder nazi va ser tancat en una cel·la amb altres líders de les SA ja arrestats. A la tarda, un agent de les SS el va anar a buscar i el va conduir a una cel·lar on va estar-hi sol. Després va ser torturat en els soterranis de la presó de la Prinz-Albrechtstrasse fins que va quedar inconscient, li varen disparar un tret que li va tocar una artèria. Estirat damunt al jaç, sabia que la seva vida s’acabava en veure la sang que perdia i va salpicar amb la seva pròpia sang la paret. El presoner que estava a la cel·la del costat va sentir com Strasser es movia durant una hora mentre es desengrava. En Reinhard Heydrich en persona va anar a veure si s’havia complert l’ordre de deixar-lo morir i va ser ell qui va donar l’ordre de deixar-lo morir lentament.

En Karl Ernst, que va ser arrestat a Bremen quan estava apunt de sortir amb un vaixell per passar la Lluna de Mel a Madeira. Al principi, tant ell com la seva esposa varen pensar que tot era una broma, però després de que el fessin pujar en un avió cap a Berlín i de ser empresonat en el quarter de Lichterfelde amb altres detinguts va veure que no era cap broma i al cap de dues hores va ser el primer en ser afusellat.

L’antic canceller i membre de la noblesa, el general Kurt von Schleicher, i la seva esposa, Von Bredow, filla del general de Cavalleria Von Hennings, que varen ser assassinats a trets per dos homes quan varen sortir de la porta del jardí de la seva casa que havien llogat al poderós industrial de Colònia Otto Wolff, a Neu-Babelsberg, a les afores de Berlín. Els assassins varen apartar a la criada per poder matar al matrimoni Von Schleicher. Els cadàvers varen ser descoberts per la seva filla, una nena de dotze anys, quan tornava del col·legi. Segons la investigació nazi, en Von Schleicher va intentar treure una pistola i va ser en aquell moment quan els dos agents varen treure les seves armes per reduir-lo i quan la senyora Von Schleicher es va tirar al coll del seu marit per protegir-lo va ser quan se li va disparar l’arma al seu marit ferint-la greument per després morir.

En Gustav von Kahr, que va ser detingut en el seu domicili i va ser conduït amb autobús fins al camp de concentració de Dachau, on va ser assassinat pel homes de les SS a cops de pal. El cos va ser desmembrat i mutilat i va ser tirat a un pantà a prop de Dachau.

Al matí, dos senyors es varen presentar a la Cancelleria del Reich preguntant pel secretari de Franz von Papen, el oberreigierungrstart Herbert von Bose, que estava reunit en el seu despatx. Els dos homes varen demanar a en Von Bose que sortís un moment perquè tenien un missatge molt important per ell. Quan va sortir a l’avantcambra els dos homes varen treure cada un un revòlver i el varen disparar sense pronunciar una paraula deixant-lo morir a la catifa.

També varen ser assassinats l’ex ministre de Defensa del govern d’en Von Schleicher, en Ferdinand von Bredow. L’editor i ajudant d’en Von Papen, l’Edgar Jung, que havia sigut arrestat per la Gestapo el 21 de juny de 1934 i va ser trobat mort l’endemà en una carretera d’Oranienburg. L’Erich Klausner, el dirigent del Ministeri de Comunicacions i director de l’Acció Catòlica de Berlín, que va ser assassinat en el seu despatx en el Ministeri de Comunicacions. Quan el ministre Peter Paul von Eltz-Rübenach va anar a veure què passava en el seu Ministeri va ser amenaçat i el varen obligar a retirar-se. En Glaser, un advocat que s’havia querellat amb els diaris nazis, que va ser assassinat a trets a la porta de la seva casa. El pare Bernhard Stempfle, que havia corregit el Mein Kamp i que es deia que sabia masses coses sobre la mort de la Geli Raubal, que va ser assassinat a trets a la porta de la seva casa. El cap dels estudiants catòlics de Munich, en Beck, que va ser assassinat en un bosc. El cap de la Joventut Hitleriana de Dusseldorf, en Probst, que va ser executat quan intentava fugir. També varen trobar la mort aquell dia el capità Ehrhardt, en Gehrt, un as de l’aviació condecorat en el front amb la Medalla al Mèrit, en Romshorn, el prefecte de policia de Gleiwitz, en Schragmuller, el prefecte de la policia de Magdeburg, i els companys d’en Karl Ernst: en Voss, en Sander, en Beulwitz i Schmidt entre altres.

En Hermann Göering estava en el seu estudi amb en Heinrich Himmler quan en Bodenschatz, que en Göering havia enviat a buscar a en Von Papen al seu despatx, va entrar-hi amb en Franz von Papen. El vicecanceller va preguntar per en Hitler ja que volia ser informat del que estava passant. En Göering, que tenia aquell dia el poder executiu de tot el nord d’Alemanya, li va respondre que havia tingut que volar a Munic per sufocar una revolta dirigida per en Röhm i que ell s’ocupava dels insurgents de la capital. En Von Papen va protestar perquè creia que com a vicecanceller li tocava a ell dirigir les operacions de Berlín, però en Göering se li va negar. Mentre en Göering i en Von Papen discutien sobre qui havia de dirigir les operacions a Berlín, en Himmler va trucar per telèfon des d’una altra habitació i, segons el guàrdia de l’avantsala, va dir: Ja podeu seguir endavant. En Himmler acabava d’ordenar matar o arrestar a tots els col·laboradors del vicecanceller. Llavors, en Von Papen es va fer enrrere de les seves crítiques quan va saber que en la seva vicecancelleria havien disparat sense contemplacions a en Bose per oferir resistència i que la seva secretària, la baronessa Stotzingen, i en Savigny i en Hummelsheim havien sigut detinguts. A més, els seus despatxos varen ser registrats en busca de documents secrets i després van ser clausurats, i es varen fer explotar una sèrie de caixes de seguretat de l’edifici que abans havia sigut un banc. Quan el vicecanceller va tornar a casa seva se la va trobar rodejada per un destacament de les SS. Quan va entrar a casa es va trobar que el telèfon estava tallat i en el seu saló de convidats s’hi va trobar a un capità de la policia que li va impedir tenir qualsevol contacte amb el món exterior durant tres dies. En Göering va ser qui va ordenar l’arrest domiciliari del vicecanceller. Però en Von Papen va admetre que, en ordenar el seu arrest, en Göering li va salvar la vida i que tant en Goebbels com en Himmler el volien assassinar.

Aquella mateixa tarda, l’oficina de Premsa del Partit va publicar un comunicat confús. En Göering va fer una declaració a la premsa, convocada en el Ministeri de Propaganda, perquè era urgent per ells donar una versió oficial dels fets perquè diversos diaris de províncies ja publicaven números especials i la premsa estrangera començava a fer-se preguntes. Lluint el seu flamant uniforme, en va parlar en un to solemne però poc convincent. Va començar parlant dels preparatius del putsch que volia fer en Röhm, de les depravacions sexuals dels líders de les SA i de l’obstinació d’ells de fer una segona revolució. A continuació va anunciar que en Von Schleicher estava conspirant a l’estranger i que per haver-se resistit havia sigut assassinat. A més, va afegir que en Röhm ja no pertanyia al món dels vius i va dir que havia complert una missió.

Al vespre, en Hitler va agafar la llista de les persones que havien de ser assassinades i va marcar 110 noms amb llapis vermell i va donar l’ordre d’executar-los. El ministre de Justícia de Baviera, en Frank, va quedar espantat pel número de víctimes i va fer revisar la llista que en Hitler havia marcat amb número vermell per reduir-ne el número. A la nit, en Hitler va agafar un avió amb en Dietrich i en Goebbels, que estava marejat i amb ganes de vomitar, per dirigir-se a Berlín. Quan va aterrar a l’aeroport de Tempelhof l’estaven esperant en Hermann Göering, en Heinrich Himmler, en Wilhelm Frick, en Daluege i un grup d’oficials de la policia. En Hitler va ser el primer en sortir del avió, i quan estava descendint per les escales de l’avió una guàrdia d’honor va presentar armes. Anava vestit amb una camisa bruna, corbata de llaç negre i botes militars altes i negres, el seu rostre era pàl·lid, sense afaitar, amb cara de no haver dormit. Sense dir cap paraula va donar la mà a tots els membres del grup que l’esperaven i va passar revista lentament a la guàrdia d’honor. Després, quan va caminar cap al automòbil que els esperava, va començar a parlar amb en Göering i amb en Himmler, que li va treure una arrugada llista. En Hitler la va llegir a poc a poc mentre murmurava amb en Himmler. Segons sembla, en Hitler es va sorprendre quan va veure que a la llista dels que havien assassinat hi havia en Gregor Strasser. En Himmler li va assegurar que s’havia suïcidat i, dies mes tard, en Hitler va donar ordres per assegurar una pensió a la viuda de Strasser. Després, en Hitler es va reunir amb Göering, que li va demanar que es publiqués una ordre prohibint futures execucions, cosa que va excedir.

Aquell dia, es va conèixer com la Nit dels Ganivets Llargs. La majoria dels alemanys no tenien coneixement de les discrepàncies entre les SA i el règim nazi, però les simpaties del poble alemany varen anar cap a en Hitler i varen donar suport a la massacre. La Reichswehr no va protestar pels assassinats, tot el contrari, desitjava aquella operació. Les dues principals confessions cristianes es varen abstenir de criticar la purga.

Curiositats:

Durant aquella nit, a Munic, el doctor Willi Schmidt, un crític musical del Muenchener Neueste Nachrichten, estava tocant el violoncel en el seu apartament mentre la seva esposa feia el sopar i els seus tres fills jugaven, quan de cop va sonar el timbre de la porta i quatre homes armats de les SS varen entrar i es varen emportar el doctor sense donar explicacions per afusellar-lo. Mai es va informar sobre aquest afer però segons sembla les SS es varen equivocar ja que buscaven a una altra persona del mateix nom que estava detingut a la presó i per error varen afusellar al crític musical. Quan la senyora Schmidt va recuperar el cos del seu marit la varen advertir que no obrís el taüt. Més tard, les SS li varen enviar una quantitat de diners lamentant la mort del doctor, però la senyora Schmidt es va negar a acceptar les disculpes, i el propi Himmler, que tenia por que xerrés, la va trucar i li va suggerir que agafés els diners i callés. La senyora Schmidt es va continuar negant-si, i llavors en Hess la va trucar i li va donar una pensió i li va dir que el seu marit havia mort com un màrtir per una gran causa.

Els nazis també varen assassinar per error al cap de la Hitlerjugend de Saxònia, en Laemmermann, perquè el seu nom apareixia per error a la llista negre. La seva viuda va rebre les cendres del seu marit acompanyades per cartes plenes d’excuses

Els nazis varen explicar que en Klausener, un dels homes que va ser assassinat aquell dia i director de l’Acció Catòlica de Berlín, s’havia suïcidat. Quan la viuda va anar a reclamar el pagament de l’assegurança de vida, la companyia es va negar a abonar-li l’import per tractar-se d’un suïcidi. L’advocat de la senyora Klausner va demanar que es tornés a obrir una investigació pel Ministeri de l’Interior, però li varen respondre que tenia que presentar una querella si volia que el cas tornés a ser examinat. La Gestapo de seguida es va veure amenaçada i va detenir a l’advocat i el varen tenir moltes setmanes a la presó per haver-se atrevit a posar en dubte un suïcidi confirmat per la Gestapo.

Segons l’Alfred Rosenberg, en Hitler no volia assassinar a en Röhm.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php