EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va celebrar el fi d’any en el Berghof, a Obersalzberg.

Les SS varen fer una estadística que deia que dels 115.650 militants de l’organització casats havien donat només de mitjana 1,1 fills, sense comptar que la mitjana parcial corresponent als caps de les SS era de 1,41 fills. Aquesta estadística demostrava que estaven lluny del desig d’en Heinrich Himmler de que sortissin quatre fills per cada matrimoni de les SS.

Tweet

Joseph Goebbels va anotar en el seu diari que Adolf Hitler era profundament religiós, tot i que era radicalment anti cristià perquè veia el crisitianisme en decadència i un sediment de la raça jueva.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre una carta des de Suïssa de l’industrial Fritz Thyssen on aquest li criticava el pacte que havia arribat amb els russos, el Pacte Mólotov-Ribbentrop, i es va queixar de que Joseph Goebbels comparés els alemanys amb els comunistes russos com si fossin iguals. Thyssen li va recordar en la carta que ell en el Mein Kampf havia escrit que els comunistes russos eren uns criminals comuns tacats de sang.

En els Estats Units:

El Comitè Dies va recomanar l’expulsió dels Estats Units del corresponsal alemany del diari Berliner Morgenpost, Colin Ross, perquè el consideraven un espia alemany.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tornar a Obersalzberg com aclamat heroi de guerra.

A Polònia:

Dos oficials de l’exèrcit alemany varen ser assassinats per dos delinqüents comuns en un bar ubicat en un suburbi de Varsòvia, a la petita ciutat polonesa de Wawer, a l’altra banda del riu Vístula. A l’amo de la barra els alemanys el varen penjar d’immediat, responsabilitzant-lo de l’incident. Dos hores després els alemanys varen agafar a l’atzar a 170 polonesos masculins en els pobles de Wawer i del poble veí d’Anin. A una dona la varen obligar a elegir a quins dels seus homes havien d’agafar: el seu pare, el seu germà o el seu fill. Els 170 detinguts els varen dur a un túnel proper de ferrocarril, on els varen obligar a estar dempeus diverses hores, amb les mans aixecades. A continuació els varen fer sortir de deu en deu per afusellar-los. Als deu últims els varen indultar i els varen fer cavar les tombes dels que havien sigut assassinats. Entre les víctimes hi havia dos ciutadans nord-americans.

En la guerra finlandesa:

Els finlandesos varen contraatacar a Suomussalmi.

Tweet

A Londres, en un reunió del Gabinet, Winston Churchill, convençut amb la idea de que bloquejar els subministraments de ferro podia provocar una ràpida paralització de l’esforç de guerra alemany, va utilitzar un memoràndum de Fritz Thyssen, que recentment s’havia oposat contra Adolf Hitler i havia volat temporalment a Suïssa i després a França, en el què s’argumentava que la victòria correspondria al qui obtingués el domini del mineral de ferro i el ferro magnètic en el nord de Suècia. Churchill va argumentar que una intervenció a Suècia suposaria una gran oportunitat per fer més curta la guerra i possiblement estalviaria un vessament de sang en el front occidental.

Per altra banda, varen arribar a la Gran Bretanya les primeres tropes canadenques, uns 7.500 homes.

Tweet

Adolf Eichmann va ser nombrat director del departament IV D4 de la RSHA, responsable de l’emigració i deportació.

Tweet

A Buenos Aires, a l’hotel Naval, el capità del cuirassat Graff Spee, Hans Langsdorff, es va embolcallar en una bandera de combat del seu cuirassat i es va suïcidar amb una pistola. El capità que havia fet destruir el seu cuirassat el 17 de desembre de 1939 per salvar la tripulació, sabia que els nazis l’acusarien de traïdor i seria deshonrat. En la seva carta d’acomiadament al ministre resident a Uruguai, va escriure que per un capità amb sentit del honor tenia el seu destí amb la seva embarcació.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

La Kriegsmarine va botar l’Atlàntic, un creuer de 7.860 tones, que abans havia sigut un carregador. L’embarcació tenia un compartiment especial per emmagatzemar 92 mines magnètiques, que havien de servir per destruir les embarcacions mercantils aliades.

A Polònia:

Hans Frank va escriure en el seu diari que no podien afusellar a dos milions i mig de jueus, ni tampoc els podien enverinar. Per tant, va assegurar que tenien que prendre mesures per eliminar-los i va deixar clar que així es faria.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat britànic va informar al Gabinet de Guerra que s’havia ideat un sistema que permetia desmagnetitzar les embarcacions, una a una, a través d’una bobina d’inducció al seu voltant. Un cop desmagnetitzada l’embarcació, augmentava considerablement la seva resistència a les mines magnètiques que tantes baixes havien provocat a les files britàniques.

En la Guerra finlandesa:

Els soviètics varen continuar atacant contra la Línia Mannerheim durant tot aquell dia.

A l’Atlàntic:

En el nord, el transatlàntic Columbus es va enfonsar per si sol després d’haver sigut atacat pel destructor britànic Hyperion.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Vidkun Quisling es va tornar a reunir amb Adolf Hitler, persuadit per Alfred Rosenberg i l’almirall Erich Raeder perquè anés a la cita. Durant l’entrevista, el líder alemany va recalcar repetidament que l’actitud més preferible per part de Noruega, així com de tot Escandinàvia, seria la d’una completa neutralitat. El dictador li va prometre a Quisling ajuda financera per donar suport al seu moviment.

Hitler va felicitar a través d’un telegrama al dictador Iosif Stalin.  

A Polònia:

Otto Wächter va firmar l’ordre per executar a 52 ciutadans polonesos com a represàlia per la mort de dos policies alemanys. 

En els Estats Units:

La revista nord-americana Time va informar en la seva edició, basant-se en fonts fiables d’Alemanya i referint-se a un article publicat dos dies abans en el Saturday Evening Post, que una noia bavaresa anomenada Eva Helen Braun s’havia mudat els últims dies d’agost a la residència oficial de l’Adolf Hitler a Berlín, a la Nova Cancelleria del Reich. La revista també oferia detalls biogràfics que indicaven que la vida privada de Hitler no era un secret en tots els cercles de la capital i que els rumors també havien arribat als corresponsals nord-americans.

En la guerra finlandesa:

Els principals atacs soviètics varen continuar al voltant de la Línia Mannerheim i varen renovar els bombardejos contra Helsinki i les bateries costeres.

Tweet

Diumenge:

A Uruguai:

A Montevideo, a les sis del matí, el cuirassat alemany, Graf Spee, acompanyat pel vaixell mercantil alemany Tacoma, va deixar el port amb tota la tripulació seguit per la mirada d’un miler de persones des del passeig marítim i més de 20.000 espectadors des de la costa que volien veure el desenllaç del cuirassat alemany. Molts creien que anava al combat. El capità Hans Langsdorff sabia que no podien creuar l’Àtlàntic i tornar a Alemanya com li ordenaven perquè el cuirassat estava mig destrossat i, a més, els creuers de guerra britànics Ajax, Achilles i Cumberland l’esperaven al límit de les aigües internacionals. Però Langsdorff no es podia quedar al port d’Uruguai perquè tenia ordres del govern d’Uruguai, pressionat per la Gran Bretanya, de marxar.

Quan el Graff Spee portava 20 minuts a alta mar, la tripulació va destruir els equips electrònics i varen col·locar tres càrregues explosives i, poc després, el Graff Spee va explotar. L’explosió va ser escoltada a través de la ràdio per milions de persones de tot el món. Langsdorff es volia quedar al cuirassat perquè temia que l’acusessin de covard per no haver intentat creuar l’Àtlàntic, encara que aquella missió hagués sigut un suïcidi col·lectiu. Finalment, la tripulació el va convèncer perquè també abandonés el cuirassat i no morís, tot i que s’acabaria suïcidant al cap d’uns dies a Buenos Aires. La tripulació va embarcar en els remolcadors Coloso i Gigante i la llanxa Chiriguana, de bandera argentina i, després de comprovar que l’explosió havia destruït el cuirassat, es varen dirigir a Buenos Aires. Aquell mateix dia varen quedar internats a Argentina.

A la Gran Bretanya:

Cinc embarcacions de passatgers, convertides en buc pel transport de tropes i escortats per un creuer de combat, un cuirassat i un portaavions, varen arribar sense cap problema a la Gran Bretanya després de travessar tot l’Atlàntic. A bord hi viatjaven 7.500 canadencs, tots voluntaris per combatre contra Alemanya. 

Tweet