Alfred Jodl va considerar que la situació era catastròfica si es confirmava que els aliats tenien una còpia del Pla Groc, la invasió a França. De fet, els aliats tenien les còpies des del dia anterior, però l’Alt Comandament aliat va considerar que es podia tractar d’una operació de desinformació alemanya.
Dijous:
En el Reich:
Li varen comunicar a l’Adolf Hitler que el dia anterior els belgues s’havien fet amb els documents del Pla Groc, la invasió alemanya a França. Irritat, Hitler va exclamar:
Són coses així les que ens poden fer perdre la guerra!
Tot i l’incident, Hitler va confirmar aquella mateixa tarda la invasió a l’Oest pel dia 17 de gener. Per si de cas, va ordenar que a partir d’ara en tots els quarters militars ningú podria saber més sobre una qüestió secreta del que no fos absolutament imprescindible que sabés.
El govern belga, que posseïa des del dia anterior la còpia dels documents alemanys, va enviar als agregats militars francesos i britànics una sinopsis de dues pàgines, però es van negar a explicar d’on havien sortit els documents. A Vicennes, la seu de l’alt comandament francès, un diplomàtic va entregar al comandant Maurice Gamelin un resum dels papers requisats. Però aquells documents no varen ser entesos com els havien d’haver entès perquè no hi varen donar massa importància. El general en cap holandès, Izaak Herman Reijders, no va acabar de creure-s’ho. Gamelin no va pensar que Alemanya pogués iniciar una ofensiva a l’hivern, però sí que va ordenar que el 1º Cos de l’exèrcit, a les ordres del general Gaston Billote, i el 3º Cos es dirigissin a la frontera belga per si de cas.
Dimecres:
A Bèlgica:
De bon matí, a Münster, el comandant Helmuth Reiberger, responsable d’organitzar la 7º Divisió Aerotransportada, va sortir amb un Messerschmitt Bf 108 taifun en direcció a Colònia per assistir a una reunió acompanyat pel comandant Erich Hoenmanns, cap de la base aèria de Loddenheide, que volia anar a la ciutat alemanya per veure a la seva esposa. Però per culpa de la boira es varen allunyar de la ruta prevista per Hoenmanns i el pilot va decidir dirigir-se a l’oest per creuar el Rin, que l’havien sobrepassat sense veure-ho. Quan varen deixar Alemanya va reconèixer el Mosa, en la zona fronterera entre Bèlgica i els Països Baixos, i, en aquell moment, a dos quarts de dotze, el motor de l’avioneta va començar a fer un soroll estrany i es va parar, obligant a Hoenmanns a fer un aterratge d’emergència a la localitat belga de Mechelen-sur-Meuse. L’avió va quedar destrossat; les ales es varen trencar en passar entre dos arbres i el motor, arrancat, va travessar el morro, però els dos homes varen sortir il·lesos.
Llavors, Hoenmanns es va apropar a un agricultor que se’l va mirar estranyat i li va preguntar on estaven. Aquell home els va contestar que estaven a Bèlgica, país neutral en aquell moment. Tot i que no hi havia perill, el comandant Reinberger es va preocupar perquè a dins l’avió portava una copia del Pla Groc, la invasió a França i Bèlgica, i va córrer cap a les restes de l’avió per localitzar la seva cartera groga per destruir aquells importants documents. Mentre intentava cremar-los, varen arribar dos guàrdies fronterers, el sergent Frans Habets i el soldat de segona classe Gérard Rubens. Aquest, alarmat pel fum, es va llançar a pels documents i els va robar a Reinberg, que encara no els havia acabat de cremar. D’aquesta manera els Aliats varen aconseguir els plans de l’Adolf Hitler, que es va veure obligat a posposar l’operació per la primavera d’aquell any.
En el Reich:
Hitler, que encara no sabia res d’aquell incident, es va reunir amb els seus comandants en cap i va fixar la data del 17 de gener per atacar Occident. El bombardeig de saturació dels aeròdroms francesos començaria el 14 de gener. Dos milions de soldats alemanys ocuparien els seus llocs, al llarg de la frontera amb Holanda, Bèlgica, Luxemburg i França.
En una conferència a la Cancelleria del Reich, Hermann Göering va pressionar als empresaris de Renània perquè destinessin tots els seus recursos en l’economia de guerra alemanya.
Dimarts:
En el Reich:
A la nit, el comandant Erich Hoenmanns, cap de la base aèria de Loddenheide, al costat de Münster, pròxima a la frontera entre Bèlgica i Alemanya, va proposar al seu amic, el comandant Helmuth Reinberger, responsable de l’organització de la 7º Divisió Aerotransportada, que el traslladés fins a Colònia amb un Messerschmitt Bf 108 Taifun d’enllaç per poder veure a la seva esposa. Reinberger, que tenia que assistir a una reunió, s’estalviaria viatjar amb tren d’aquesta manera. L’endemà Reinberger patiria un accident d’avió a Bèlgica i va ser capturat amb els plans d’invasió de Bèlgica.
El cap de les SS i la Policia del Gran Danzig-Prússia Occidental, el doctor Hildebrandt, va informar a Heinrich Himmler de que les dues unitats de milicians que tenia a la seva disposició havien dut a terme l’eliminació del voltant de 4.000 pacients incurables en els sanatoris psiquiàtrics polonesos, així com de 2.000 alemanys més que estaven ingressat en un hospital psiquiàtric de Pomerània.
Dilluns:
En el Reich:
L’ambaixador italià Bernardo Attolico li va entregar a Adolf Hitler la carta del 4 de gener del dictador Benito Mussolini. En ella, el líder italià li preguntava si valia la pena arriscar-ho tot, fent referència a un possible atac a Occident, i sacrificar les generacions alemanyes per accelerar la caiguda de les democràcies europees. Mussolini li va afegir, tot i la primera advertència, que les grans democràcies duien les llavors de la seva decadència. Hitler no li va respondre la carta.
A la Gran Bretanya:
El govern va ampliar el racionament d’aliments que fins llavors es limitava a la carn, a la mantega i el sucre. Tot i tenir més restriccions, el poble britànic començava a perdre la por a la guerra i aquell dia varen tornar a les seves llars de Londres els últims dels 316.192 nens que havien marxat de la capital per un possible atac alemany. La meitat d’ells havien sigut evacuats al camp en començar la guerra.
En la guerra finlandesa:
Els soldats finlandesos varen rebutjar l’ofensiva soviètica a Carèlia començada el 2 de gener de 1940.
Benito Mussolini va enviar una carta a Adolf Hitler.
Aquell dia, en la guerra finlandesa-soviètiques, els finlandesos havien capturat des del principi del conflicte a 1.000 presoners soviètics, 700 van tornar a les línies soviètiques i més de 27.000 havien mort, encanvi, els finlandesos només havien perdut a 900 homes.
Dijous:
En el Reich:
Benito Mussolini va enviar una carta a l’Adolf Hitler criticant-li durament el pacte amb la Unió Soviètica. En seguit, Hitler va convocar als ministres Joachim von Ribbentrop i Hermann Göering , que aquell dia va assumir el control de la indústria de guerra a Alemanya, per discutir durant diverses hores la reacció alemanya davant d’aquelles crítiques.
A Berlín es va produir una reunió entre en Reinhard Heydrich i l’Adolf Eichmann i varen determinar l’objectiu de deportacions del Warthegau i les varen situar en 200.000 jueus i 80.000 polonesos.
El doctor Albert Wildmann va realitzar un experiment de gasejat en un centre d’eutanàsia de la ciutat de Brandenburg. El procés es va realitzar en una sala enrajolada amb el sostre ple de falses canonades d’aigua. En els pacients se’ls va dir que havien de treure’s la roba fora d’una sala en la que es tenien que dutxar. Un cop tancats dins de la suposada sala de dutxa, Wildmann en persona va girar la vàlvula que alliberava el gas de les botelles de monòxid de carboni. El gas va fluir cap a l’interior i va matar als pacients, que eren prop d’una vintena. Un cop assassinats, la sala es va ventilar i els cossos varen ser retirats per la seva incineració. Entre els presents que varen contemplar aquella manera d’assassinar hi havia el doctor Karl Brandt. No es va obligar a cap metre a participar en aquest projecte.
A França:
Winston Churchill va marxar a França per fer una visita de quatre dies i mig al govern francès i, aquell dia, es va reunir amb en François Darlan, va inspeccionar un nou, per ell, tram de la línia Maginot i una unitat de la RAF abans d’anar a passar la nit amb el comandant John Gort en el quarter general de la Força Expedicionària Britànica.
Dimecres:
En el Reich:
Un anunci oficial confirmava que Hermann Göering era el dictador absolut de l’economia alemanya.
El Servei Secret de la Kriegsmarine va rebre un informe dels agents a Estats Units, Marie Koedel, que informava sobre les provisions militars nord-americanes que Gran Bretanya havia comprat i que s’estava carregant en el moll de Hamilton, a Brooklyn, sobre embarcacions que s’estaven carregant i sobre els seus horaris de viatge.
Dimarts:
En el Reich:
Per tal d’amagar els assassinats que s’estaven produint a Polònia, el Govern General va prohibir la publicació de notes necrològiques.
En la guerra finlandesa:
Els soldats soviètics varen començar una ofensiva a Carèlia.
Adolf Hitler va celebrar l’any nou en el Berghof, a Obersalzberg.
A Espanya, en el missatge d’any nou, Francisco Franco no va amagar la misèria que viva el seu país. Espanya necessitava un milió de tones de blat, 500.000 tones de carn, 120.000 tones de llegums i d’arròs i 180.000 tones de sucre. A més, el tabac, el petroli, el paper i la gasolina escassejaven molt i la gent comprava el mercat negre. La indústria no produïa suficient per la falta de matèries primes.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
