Dilluns:
En la Batalla de França:
A Bèlgica:
Continuant amb l’Operació Sichelschnitt, Cop de Falç, durant la matinada les divisions Panzer alemanyes del Hrup Panzer Kleist, sota les ordres del general Paul von Kleist, que comprenia el 19º Cos Panzer de Heinz Guderian i el 41º Cos Panzer de Georg-Hans Reinhardt, varen atacar per sorpresa i sense problemes als comandaments francesos i el 9º Exèrcit del general André Coarp, i van arribar a Sedan i Montherme travessant el riu Mosa, a prop de Dinant.
Durant l’avanç de la Wehrmacht per Luxemburg i Bèlgica en direcció a Sedan es va produir l’embús més gran de tota la història d’Europa. Aquell dia les carreteres es varen veure ocupades per cues de 250 quilòmetres de tancs i altres vehicles de la Wehrmacht. Els blindats alemanys no varen esperar la seva artilleria perquè la sorpresa i l’impuls eren la clau de l’èxit de la Blitzkrieg. En canvi, el Grup Panzer Kleist va rebre el suport dels avions de la Luftwaffe.
No només les tropes de Von Kleist varen atacar pel Mosa. La infanteria motoritzada de la 7º Divisió blindada del general de divisió Erwin Rommel varen atacar des de primera hora del matí a l’altra riba del Mosa. Ells no varen rebre el suport aeri i varen tenir que dependre de que li donessin l’artilleria i els tancs de la divisió des del marge dret del Mosa. En veure les intencions de les tropes de Rommel, els francesos varen atacar amb la seva artilleria i els seus fusells causant una gran mortaldat entre els soldats que creuaven el riu en basses de cautxú. Tot i les nombroses baixes, Rommel va arribar a l’altra riba amb el primer batalló i el seu exemple va fer que l’atac continués tot i les nombroses baixes.
Al migdia, quan van establir un petit cap de pont, els soldats alemanys varen poder avançar molt ràpidament per les Ardenes i la regió boscosa del sud de Bèlgica. A les quatre de la tarda, les tropes d’assalt que depenien del cos blindat de Heinz Guderian, les panzerdivisionen 5º i 7º del Cos d’Exèrcit del general Hermann Hoth, després d’un dur enfrontament en el sector de Dinant contra la 18º Divisió francesa, varen creuar el Mosa en llanxes pneumàtiques, situant-se darrere del gruix de l’exèrcit francès, i varen avançar amb rapidesa per territori belga enfrontant-se amb algunes unitats franceses. La 1º Divisió de Guderian el va creuar pel centre, la 10º al sud de Sedan i la 2º un mica més a l’oest. Per acabar de fer-se amb el control d’aquell vital riu, alguns efectius del 4º Regiment de fusellers varen arribar a una altra riba del Mosa, tot i que varen patir nombroses baixes i no els varen seguir gaires reforços.
Mentre avançaven, els panzer i la seva artilleria varen destrossar les comunicacions i les posicions franceses des de la riba oposada amb el suport dels bombarders stukas i els Do17, que varen fer en aquella jornada 1.500 sortides, i els sapadors armats amb llança-flames varen construir un pont de pontons en menys de 10 hores. L’aviació britànica va intentar destruir-los, però varen ser rebutjats pels caces i les bateries antiaèries alemanyes. Llavors, els blindats francesos varen amenaçar el cap de pont; però, la infanteria alemanya de la 7º Divisió, encapçalada per Rommel, va rebutjar el 9º Exèrcit francès que comandava Corap amb les seves metralladores lleugeres. Entre els francesos de seguida va regnar el caos en veure’s atacats per totes les bandes, tot i que els alemanys només tenien a la infanteria a l’altra banda del Mosa i en cara els hi faltava lluitar contra els blindats. Tota l’ala dreta del 2º Exèrcit i la 55º Divisió varen fugir en veure la superioritat alemanya. Només varen deixar-hi el 295º Regiment perquè tanqués la bretxa, però quan varen saber que els alemanys avançaven amb força varen abandonar també les seves posicions davant del caos dels seus oficials que no sabien què tenien que fer. A més, les comunicacions per ràdio no funcionaven, els correus personals no podien travessar les línies i el front va començar a enfonsar-se. Només a Monthermé, les divisions franceses havien pogut resistir l’avanç dels panzer.
Al vespre, Rommel va participar en la construcció dels ponts perquè la 7º Divisió blindada creués el Mosa. Els francesos varen tornar a intentar frenar-los, però ja se’ls feia impossible resistir l’envestida alemanya.
Continuant amb l’ofensiva, en tres hores, el regiment d’assalt de la divisió Grossdeutschland arribava a la cota 147, l’objectiu establert per l’Adolf Hitler. Al final del dia, els alemanys varen ocupar l’oest de Sedan, un cap de pont de casi cinc quilòmetres d’ample per sis de profunditat. Per frenar-los, varen sortir de la vall del Bar, al sud de Mezières, la rereguarda de l’exèrcit de Corap.
Per frenar l’avanç imparable alemanys, els francesos i els britànics seguien enviant els seus millors soldats a Bèlgica per enfrontar-se als alemanys. El cos expedicionari britànic i el 1º Exèrcit francès varen arribar a la línia del riu Dyle sense que el seu avanç fos frenat pels alemanys. Els britànics es varen establir entre Lovaina i Wavre i els francesos entre Wavre i Namur. En aquest últim sector, cap el pas de Gembloux, és on s’esperava el principal xoc alemany.
En el bàndol alemany:
Adolf Hitler, que es va fer seva aquella estratègia, es va reunir al migdia amb els seus generals en el quarter general de Felsennest. El general Alfred Jodl li va explicar que l’atac havia sigut tot un èxit i que la Wehrmacht ja havia creuat el riu Mosa. Content de saber que els seus plans estaven funcionant, Hitler els va ordenar que era el moment de dirigir-se cap al nord d’Europa.
A França:
Des del seu quarter general a Vincennes, cap a la mitjanit, el general Alphonse Georges va trucar a Maurice Gamelin per explicar-li els últims atacs alemanys i li va explicar la desfeta a Sedan. Gamelin li va ordenar que la 3º Divisió blindada, que estava en reserva a Champagne i encara no estava ben equipada, anés corrents a lluitar contra els alemanys i va enviar el 9º Exèrcit a la Línia Maginot perquè no fos envoltada. Però ja era massa tard pels francesos, ja que els alemanys començaven a tancar el seu moviment en falç a espatlles del gruix de les forces franceses.
A Holanda:
Al matí, un oficial alemany amb una bandera blanca va demanar la rendició de Rotterdam, que havia sigut declarada ciutat oberta. Els alemanys ja havien travessat les principals defenses holandeses i les unitats blindades, amb el suport de la infanteria, havien creuat el Mosa i s’apropaven a Rotterdam. Al vespre, mentre se celebraven les negociacions, el 18º Exèrcit va exigir que es fes tot el necessari per acabar amb la resistència holandesa a la ciutat. D’immediat, els bombarders alemanys varen tirar bombes incendiàries al centre de la ciutat holandesa causant 800 morts, deixant 80.000 persones sense casa i amb el centre de la ciutat completament destruït. Al final, Rotterdam va tenir que rendir-se.
El 7º Exèrcit francès va resistir com va poder a la línia Bergenop-Zoom, Canal de Turnhout. Veient que era el final d’Holanda, la reina Guillermina i el seu govern varen marxar de La Haya direcció a Rotterdam, on va embarcar en un destructor britànic, el Hereward, amb la intenció d’unir-se als membres de les seves Forces Armades que seguien resistint a Zeeland. Però la reina no va poder desembarcar i va creuar el Mart del Nord cap a Harwich per fugir cap a l’exili, a Londres. A Harwich li varen explicar que la situació era desesperada.
En el Reich:
A la nit, els britànics varen llançar diversos centenars de mines aèries en el riu Rin, fet que va desbaratar el trànsit de barcasses alemanyes a prop de Karlsruhe i Magnúcia. Per aquesta iniciativa es varen concedir dues Creus al Mèrit Distingit i 17 Medalles al Mèrit Distingit.
A la Gran Bretanya:
A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va fer el seu primer discurs com a primer ministre on va prometre sang, treball dur, suor i llàgrimes per dur la victòria. D’aquesta manera, Churchill va acabar amb tots els rumors d’una possible pau negociada amb Hitler. Una anècdota d’aquella sessió va passar quan l’ex primer ministre Neville Chamberlain va rebre una ovació més gran que la de Churchill quan van entrar per separat a la Cambra.
A la nit, en el Gabinet de Guerra, Churchill va saber que, mentre que l’Estat Major de l’Aviació calculava que feien falta 60 esquadrilles de caces per una defensa adequada de la Gran Bretanya, només disposaria de 39.
A les cinc del matí el rei Jordi VI dormia en el palau de Buckingham quan va ser despertat per un sergent de la Policia, que li va dir que la reina holandesa volia parlar amb ell per telèfon. La reina li va suplicar que enviés avions per defensar el seu país. El rei així la va prometre i després va tornar al llit. A la nit, el monarca britànic es va trobar amb la seva homòloga holandesa a l’estació del carrer Liverpool de Londres. Era el primer cop que es veien en persona. La reina li va dir que quan havia marxat de La Haya no havia tingut les intencions de fugir, però li va explicar que les circumstàncies l’havien portat fins a terres britàniques i que estava disgustada.
A Noruega:
Les forces franceses sota el comandament del general Marie Emile Bethouart varen desembarcar a prop del petit poble pesquer de Bjervik, a 50 quilòmetres de Narvik per carretera.
