16 de maig de 1940
Dijous:
En la Batalla per França:
A Bèlgica:
Continuant avançant, les tropes alemanyes varen ocupar totalment Flandes i les tropes del general Heinz Guderian varen arribar a Marle i Dercy, a 88 quilòmetres de Sedan. Durant aquell dia només varen avançar 64 quilòmetres, però la superioritat alemanya era tan gran que fins i tot els primers bombarders estratègics alemanys varen sobrevolar el sud de la Gran Bretanya. Com a conseqüència de l’atac alemany, el 9º Exèrcit de l’Andre Corap tenia greus problemes i fins aquell dia les tropes de Henri Billotte no varen reaccionar.
A França:
A la matinada, Maurice Gamelin va informar que els alemanys estaven a 20 quilòmetres de Laon i que ell, en qualitat de general en cap, declinava tota responsabilitat sobre París. Les tropes d’Erwin Rommel ja havien penetrat 80 quilòmetres en territori francès, direcció a Cambrai. Consultat per Paul Reynaud, el general Hering, el governador militar de la capital, va aconsellar en el govern que fugís, però, finalment, es va decidir que els poders públics continuessin a París mentre no existís una amenaça immediata de ser fets presoners. Tot i això, el Ministeri d’Afers Exteriors ja havia donar l’ordre de cremar la correspondència política en el jardí del Ministeri.
A les quatre de la tarda, Reynaud i el seu govern es varen reunir amb el primer ministre britànic Winston Churchill, que va visitar França per primer cop des de que havia sigut nombrat primer ministre. Abans d’arribar a la capital francesa havia ordenat començar l’Operació XD, un atac a Escalda. Ja a la capital francesa, el varen avisar de que la batalla estava perduda i li varen explicar que a la ciutat francesa de Laon, la capital del districte d’Aisne, a un centenar de quilòmetres de Paris, les tropes franceses es retiraven i les unitats alemanyes motoritzades patrullaven per la zona. El primer ministre britànic va escoltar amb atenció les explicacions de Gamelin sense deixar de fumar un dels seus havans. En tenir el torn de paraula, Churchill es va limitar a dir que s’aferressin a les seves posicions i va demanar sobretot resistir a la línia Anvers-Namur, però Reynaud el va informar que ja havien perdut Namur. Gamelin li va demanar que enviés a França sis esquadrilles de caces britànics, a més de les quatre que ja estaven al país i de les altres quatre a les que el Gabinet de Guerra havia promès aquell matí a Londres. Churchill li va senyalar que les seves pròpies defenses aèries britàniques ja estaven en perill, ja que només disposaven de 39 esquadrons per la seva pròpia defensa, quatre dels quals ja s’havien destinat a França.
Veient la terrible situació en què es trobaven, Churchill va dur a Reynaud a sopar en el seu domicili on s’allotjava i allí li va prometre que enviaria les 10 esquadrilles d’avions de caces per reforçar les defenses, i li va assegurar que la Gran Bretanya mai es rendiria, que l’ajuda dels Estats Units era pròxima i que es guanyaria la guerra. Churchill no va tenir més remei que enviar un telegrama al seu Gabinet de Guerra per dir-los que no quedaria bé històricament rebutjar les sol·licituds franceses i que si no ho feia seria una ruïna. A la nit, el Gabinet de Guerra va acordar que tres esquadrilles més, amb base a Gran Bretanya, treballarien a França des de la matinada fins el migdia, i que després serien substituïdes a la tarda per tres esquadrilles més.
Després de la trobada, Reynaud va enviar un telegrama a Beirut per invitar a Maxime Weygand a traslladar-se a París per substituir a Gamelin. A més de Gamelin, després de la derrota de les Ardenes, els francesos varen substituir el comandant del 9º Exèrcit Andre Corap per en Henri Giraud.
A Bèlgica:
Després de que Churchill posés en marxa l’Operació XD, a Anvers dos oficials britànics, el tinent Cadzow i el tinent Wells, varen llançar a Escalda 150.000 tones de combustible.
En els Estats Units:
En el Congrés de Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs on va dir que coneixia la preocupació del poble nord-americà de no voler entrar en guerra i va prometre que vetllaria per no entrar-hi. Tot i la seva neutralitat, el President va demanar en el Congrés la fabricació de 50.000 avions de guerra a l’any, començant la seva fabricació immediatament.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1940/05/16/16-de-maig-de-1940/trackback/