EL TERCER REICH

Dimecres:

En la Batalla per França: 

A França:

Tres cossos blindats alemanys avançaven ràpidament cap a l’oest de França sembrant el caos en la defensa francesa després de creuar el riu Mosa el 13 de maig. Però Adolf Hitler no volia que els Panzer avancessin tant ràpid i va demanar en dues ocasions al general Heinz Guderian frenar l’avanç. En aquells moments, Guderian ja es trobava a Montcornet. Per la seva part, el cap de l’Exèrcit alemany, Gerd von Rundstedt, va ordenar al comandament de tancs no passar més enllà del riu Mosa, tot i que aquell dia el 41º Cos blindat de Georg-Hans Reinhardt el va creuar. La raó d’aquella frenada dels tancs alemanys era que tenien que esperar subministraments i reforços de la infanteria. Al vespre, els tres cossos blindats alemanys es dirigien cap a l’oest sense trobar resistència, ja que les forces del general Jean Flavigny estaven al sud de Sedan.

Per la seva part, els francesos estaven tan mal organitzats que quan el general Bruneau, que comandava la 1º Divisió blindada amb 200 carros i 7.000 soldats d’elit, va rebre l’ordre d’atacar a l’Erwin Rommel pel seu flanc, no tenia els suficients dipòsits de gasolina per proveir als seus blindats. Amb aquestes mancances, les tropes de Rommel, que havien travessat el Mosa en el poble de Denée, varen poder travessar les posicions franceses i avançar cap a l’oest. Al vespre, 65 carros francesos havien sigut destruïts i havien mort 24 francesos. Rommel només va perdre 30 carros de combat

Aquell dia, després de perdre els últims dies moltes unitats aèries, els Aliats varen poder tornar a reprendre els atacs aeris.

---

A la matinada, el govern francès va conèixer aquell dia de primera mà tot el desastre patit pels exèrcits de Charles Huntziger i Andre Corap. Després d’examinar la situació, Paul Reynaud va demanar que Philippe Pétain tornés a França per dirigir l’Exèrcit. A la nit, el general de divisió Pujo es va dirigir amb avió a Espanya per fer tornar a Pétain, que feia d’ambaixador de França a Espanya.

A les set del matí, Reynaud va parlar per telèfon amb Winston Churchill, que estava a Londres, per dir-li que havien sigut derrotats i que el front de Sedan estava trencat. El primer ministre francès li va demanar que renunciessin a continuar lluitant, però el seu homòleg britànic va fer tots els possibles per tranquil·litzar-lo i li va demanar que no es deixés enganyar pels missatger aterradors.

A Bèlgica: 

Una panzerdivision, que el dia anterior s’havia topat amb l’Exèrcit de l’Andre Corap mentre fugia, va casi eliminar per complet a aquell Exèrcit després d’un intens bombardeig. Els exèrcits alemanys avançaven sense treva i assassinaven a civils i destruïen els hospitals.

A Holanda: 

A les onze del matí els holandesos van firmar la capitulació, tot i que en el Front Dyle-Breda els Aliats continuaven resistint al Grup d’Exèrcits B alemany. Tot i que pràcticament ja no hi havia res a fer, aquella nit varen continuar desembarcant tropes britàniques en el port holandès de Ijmuiden, en un últim intent per ajudar a la resistència holandesa. Al mateix moment que desembarcaven els britànics, sis autobusos plens procedents d’Àmsterdam varen arribar al port per fugir cap a la Gran Bretanya. Transportaven a 200 jueus, la gran majoria nens, guiats per l’holandesa Geertruida Wijsmuller. Molts d’aquells nens eren jueus alemanys que havien arribat a Holanda abans de la guerra.  

Mentre Holanda capitulava, a Londres es va constituir el govern holandès a l’exili, que va mantenir el control sobre les colònies ultramarines.

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar en un memoràndum aprovat per Hitler, que a l‘est d’Europa s’havien de procurar identificar el màxim de grups ètnics per acabar amb el perill de que aquestes persones poguessin aconseguir arribar a ser una classe dirigent. Durant un tractament, Himmler li va explicar en el seu doctor Felix Kersten que havia d’interrompre immediatament totes les relacions amb la família del líder industrial Friedrich Flick perquè podria danyar la seva reputació si sortia a la llum que era amic d’un enemic de l’Estat i un traïdor del nacionalsocialisme. Himmler li va confessar que tenia proves irrefutables de que les indústries de Flick es dedicaven al sabotatge, i que el propi Flick ho havia ordenat. En quan acabés la campanya a França, Flick i la seva esposa serien enviat en un camp de concentració. El doctor li va respondre que no creia que Flick fos un traïdor, però Himmler li va explicar que les seves fonts eren fiables.

---

A la nit, la RAF va bombardejar amb 99 avions les àrees industrials de la conca del Ruhr i les estacions ferroviàries. L’atac no va tenir èxit, però els avions varen tornar sans i estalvis.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt per advertir-lo que els alemanys havien fet miques als països petits i que esperava que no ataquessin a la Gran Bretanya des de l’aire amb paracaigudistes i tropes aerotransportades, i el va informar que s’estaven preparant per una possible invasió alemanya.

---

El Focke Wulff 200 Condor que els britànics varen capturar el 9 d’abril de 1940 va ser camuflat i registrat a BOAC com G-AGAY.

A Noruega:

La Legió Estrangers francesa va capturar Bjerkvik i va fer 70 presoners. 

En els Estats Units:

A la nit, Roosevelt va proposar, per tal de passar per alt una de les clàusules de la Llei de Neutralitat, de dur els avions nord-americans a la frontera de Canadà fins arribar a Terranova, on podrien embarcar cap a la Gran Bretanya.  

---

A Califòrnia va obrir les seves portes el primer McDonald’s, el restaurant de menjar ràpid creat pels germans Maurice i Richard McDonald.

Tweet