EL TERCER REICH

Divendres:

En la batalla per França:

En el bàndol alemany:

Adolf Hitler va visitar el quarter de campanya del Grup d’Exèrcits A a Charleville, Bastogne, i va pronunciar un discurs davant dels seus generals. Hitler els va explicar que creia que la guerra acabaria en sis setmanes i que tant França com la Gran Bretanya acabarien firmant la pau amb Alemanya. Volent quedar bé amb el poble britànic per firmar la pau, va lloar el paper de l’Imperi Britànic a la Història i va explicar que estava convençut de que la Gran Bretanya reconeixeria la posició d’Alemanya en el continent. El dictador va estar durant tota la jornada molt nerviós i estava preocupat pels seus propis èxits i insistia en frenar al seu Exèrcit. Finalment, va ordenar que els seus tancs arribessin només fins a Montcornet. El propi Franz Halder va escriure deprimit en el seu Diari que Hitler estava tan preocupat pels seus propis èxits que temia arriscar-se i preferia abans frenar els seus exèrcits. Per tal de no ser criticat per les seves decisions militars, el dictador va implantar una censura a l’Alt Comandament i a partir de llavors tots els comandants varen tenir prohibit prendre decisions pel seu propi compte. A la nit, Hitler va tornar al seu quarter general de Felsennest per reunir-se amb la seva cúpula militar.

A Bèlgica: 

El comandant del 6º Exèrcit alemany, Walter von Reichenau, va entrar a Brussel·les, declarada ciutat oberta. Era la cinquena capital que ocupaven els alemanys en només nou mesos.

Replegant-se des de Brussel·les cap a la cosa del Canal de Mànega, la 3º Divisió britànica del general Bernard Law Montgomery va defensar la línia del riu Dendre. 

A França: 

La retirada de l’exèrcit francès s’estava produint sense masses dificultats. Al matí, el cos blindat de la 1º Divisió Panzer de Heinz Guderian es va desviar cap al nord-oest i, al migdia, varen arribar al Oise, al sud de Guisa, a menys de 20 quilòmetres a l’est de Saing-Quentin. Per frenar aquell avanç, el coronel Charles de Gaulle va ordenar enviar-hi la 4º Divisió de tancs francesos amb la missió de llançar-se a l’altura de Montcornet. Al principi, l’atac de De Gaulle va ser un èxit i varen frenar l’avanç alemany que semblava imparable, però quan els alemanys varen tenir el suport dels avions Stuka i de l’armament blindat, el pla del coronel francès va fracassar. Al vespre, De Gaulle va tenir que replegar la seva divisió a les proximitats de Laon. En reconeixement al seu valor, aquest dia varen promoure a De Gaulle al rang de general de brigada.

Però, després de la victòria alemanya, l’avanç de Guderian va quedar frenat, tal i com havia ordenat Hitler, i el general alemany, no entenent la situació, va demanar ser rellevat del comandament. No desitjant perdre un dels seus millors generals, l’ordre d’aturar-se va ser anul·lada i les panzerdivisionen varen retornar la marxa i només les divisions de Paul Ewald von Kleist es varen aturar complint ordres. D’aquesta manera, les tropes de Guderian varen travessar l’Oise, així com el canal que enllaça aquest riu amb el Sambre. A la nit, els tancs alemanys avançaven cap a San Quintin i Peronne.

Els blindats dirigits per Erwin Rommel varen obrir una falca de 80 quilòmetres en les defenses franceses. La divisió de Rommel avançava tan ràpid que les seves unitats no tenien temps per recollir el gran número de presoners i de material.

A París, veient que els alemanys es desviaven cap al nord-oest, els ànims varen retornar. Tot i això, la capital francesa era un caos; els bars i els restaurants estaven tancats, els nens varen ser evacuats dels col·legis i molts civils marxaven cap al sud. A la nit, Paul Reynaud va pronunciar un discurs per ràdio en el qual va fer una cridar al patriotisme francès i va demanar tenir confiança.

En el Reich:

El ministre de Propaganda Joseph Goebbels va ordenar en els seus alts càrrecs del servei de propaganda que difonguessin pels mitjans de comunicació els rumors de que els soldats francesos estaven desertant i que el govern de Reynaud s’estava preparant per fugir de Paris.

Com a represàlia de l’acció del dia anterior, la RAF va bombardejar Bremen i Hamburg.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va tornar a la Gran Bretanya després de que el dia anterior hagués visitat al govern francès i hagués promès enviar 10 esquadrons de combat.

En els Estats Units:

Es va constituir el Comitè Nacional per la Defensa d’Amèrica Mitjançant l’Ajuda als Països Aliats per estendre la concepció del president Franklin Delano Roosevelt de que els Estats Units eren l’arsenal de la democràcia.

Tweet