Archive for diari

14 de setembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

Alfred Rosenberg va donar instruccions a l’Otto Bräutigam, l’enllaç en el quarter general de l’Exèrcit, perquè aconseguís que l’Adolf Hitler aprovés la proposta de deportar a tots els jueus d’Europa central a l’Est com a represàlia.


En el Das Reich, Joseph Goebbels hi va escriure un article titulat Die Angeber (Els presumptuosos), on en la primera frase deia que l’habitant de Berlín considerava presumptuosa a la persona que volia semblar més del que era. En l’última frase del seu article, el ministre va assegurar que la victòria final seria per les mans actives i els cors forts.


El bisbe Bernewasser de Treveris va predicar que ni cap Estat ni cap govern tenien el dret de portar a la mort als anomenats improductius, és a dir, els malalts mentals, i que cap metge estava autoritzat a assassinar.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gregory Zhukov va ordenar un contraatac a les posicions alemanyes a Schlüsselburg. Quan el general Shcherbakov li va respondre que no era possible, el varen destituir juntament amb el seu comissari polític, Chukhov. 

En el sector sud:

Els alemanys avançaven amb força cap a Kiev i un grup alemany va assaltar el cap de pont del Sula a l’altura de Lojvitsa, al nord, i va entrar en contacte amb el 1º Grup Panzer a Lubni. Ara tenien envoltats als soviètics del Front Sud-oest a la capital ucraïnesa. Hi havia un total de quatre exèrcits (el 5º, el 21º, el 26º i el 37º) amb més de 450.000 soldats. Al mateix temps, els bombarders del 5º Cos de l’Aire de la 4º Flota Aèria va operar des del sector de Kirovograd, en el sud, i el 2º Cos de l’Aire de la 2º Flota Aèria va operar des de la regió septentrional de Gómel i Orsha, en el nord.


L’exèrcit soviètic, a la desesperada, va començar una contraofensiva per trencar la bossa de Kiev, però els primers tancs del 2º Grup Panzer del general Heinz Guderian varen travessar les posicions soviètiques i ja es trobaven a prop de Kiev.

A la Unió Soviètica:

Hotsumi Ozaki des de Japó va presentar un informe als soviètics per dir-los que els japonesos estaven reduint la seva aposta militar immediata a Manxúria, però que estaven construint una nova carretera estratègica cap a la frontera amb l’objectiu de preparar-se per una possible guerra contra la Unió Soviètica el 1942. Richard Sorge, també des de Japó, va informar al govern soviètic de que Japó no atacaria a la Unió Soviètica fins que els alemanys no haguessin conquerit Moscou.

Published in: diari on 14 setembre 1941 at14:20 Comments (0)

13 de setembre de 1941

Dissabte:

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen disparar esporàdicament els seus canons contra la ciutat deixant caure granades en els carrers principals. La situació era tan complicada que Gregory Zhukov va tenir que venir aquell dia a la ciutat per restaurar l’ordre, però no va impedir que la infanteria del comandant Wilhelm Ritter von Leeb rodegés la ciutat.

En el sector sud:

Nikolai Voznesenski va ordenar que comencés el desmantellament de les indústries de Khàrkiv. Al mateix temps, Gerd von Rundstedt va ordenar al comandant del 17º Exèrcit, el general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que comencés a avançar des del cap de pont del Dnièper, a Kremenchug, cap a Khàrkiv, 200 quilòmetres més al nord-est.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin, desesperat per la situació, li va suplicar en el primer ministre Winston Churchill que li enviés d’entre 25 i 30 divisions de l’exèrcit britànic perquè participessin en el front oriental.

Published in: diari on 13 setembre 1941 at5:15 Comments (0)

12 de setembre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Wilhelm Keitel va proclamar en una ordre dictada que la lluita contra el bolxevisme exigia una actuació rigorosa, impecable i enèrgica contra els jueus, a qui va definir com els principals transmissors del bolxevisme. Precisament, aquell dia el Batalló policial 45 va assassinar 1.000 jueus a Berdichev. Tot i això, un informe de la unitat operativa 6 del grup operatiu C indicava que el 90% de la població jueva en moltes poblacions ucraïneses havien fugit i, afegia, que l’expulsió de centenars de milers de jueus a través dels Urals no tenia cap cost i constituïa una contribució considerable a la solució de la qüestió jueva a Europa. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys continuaven avançant cap a Leningrad, però les tropes de terra es varen queixar dels incessants atacs aeris soviètics contra les seves posicions d’artilleria i columnes en marxa. Adolf Hitler va ordenar aturar l’avanç cap a Leningrad, ja que per ell era preferible que la ciutat es rendís a causa de la fam. Cinc divisions de carros de combat, dues de blindades i bona part del suport aeri de l’Exèrcit de Wilhelm Ritter von Leeb tenien que deixar el front de Leningrad en menys d’una setmana. Von Leeb va protestar. 

Mentrestant, a la ciutat, el comissari polític encarregat dels subministraments d’aliments a Leningrad, D. V. Pavlov, va establir la ració per als no treballadors i nens en 135 grams de pa al dia, i més 450 grams de carn, 680 grams de cereals i 340 d’oli de gira-sol al mes.


Des del sud de Viana, a uns 30 quilòmetres al nord-oest de Murmansk, una ala de la RAF va abatre a tres avions alemanys. Els britànics només en varen perdre un. Aquella va ser la primera acció dels britànics a la Unió Soviètica. 


El capità Piotr Brinko va aconseguir la seva 15º victòria en un d’aquests combats d’aquell dia, fet que el va situar com el millor pilot de caces soviètic fins la data.

En el sector sud:

El 17º Exèrcit i el 1º Grup Panzer varen començar la seva ofensiva direcció septentrional des del cap de pont del Dnièper a Kremenchug. Els exèrcits soviètics 5º i 38º varen quedar envoltats per les tropes alemanyes a prop de la ciutat de Kiev i el general Simon Budioni va tornar a proposar desallotjar de la capital ucraïnesa el Front Sud-oest per evitar precisament quedar envoltats. Quan Iosif Stalin va saber de la seva proposta va entrar en còlera i el va degradar i substituir pel mariscal Simon Timochenko, que va tenir que deixar el Front Oest i va ser substituït pel coronel general Ivan Konev. Budioni va passar a comandar el Front de Reserva del general Gregory Zhukov. A continuació, el dictador soviètic va ordenar a les VVS del Front Sud-oest que consagressin el 90% de l’aviació per atacar al 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian en el sector de Konotop-Romní, a 200 quilòmetres a l’est de Kiev. Quan anaven per atacar, la Luftwaffe els va interceptar. Sense impediments, el 1º Grup Panzer va aconseguir d’aquesta manera ocupar a Lubní un dels ponts del Sula mentre el 2º Grup Panzer va capturar un important pas fluvial a prop de Lojvitsa.


El coronel general Eugen Ritter von Schobert, al comandament del 11º Exèrcit, va intentar ocupar l’istme de Perekop, que uneix la península de Crimea amb el continent i de 8 quilòmetres d’amplada, a través d’un atac per sorpresa amb tres batallons de reconeixement. Els soviètics, amb el 51º Exèrcit independent, varen respondre ràpidament l’atac. Von Schobert va morir aquell dia en ser destruït el seu Fieseler Storch.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park varen desxifrar un missatge d’un Batalló Policial que deia que s’havien desfet de 1.255 jueus a prop d’Ovruch d’acord amb els usos de la guerra. 

Published in: diari on 12 setembre 1941 at7:52 Comments (0)

11 de setembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar a les seves tropes que s’aturessin a les afores de la ciutat de Leningrad, i va decretar que es privés de menjar a la població de la ciutat fins que es rendís l’exèrcit soviètic. Volia que els habitants de la ciutat morissin de fam.

A Alemanya:

A Berlín, la Gestapo va prohibir el Jüdische Kulturband in Deutschland (Lliga cultural jueva a Alemanya) i es varen confiscar els seus béns, que varen anar a parar a diverses institucions, entre les quals hi havia les SS i l’Exèrcit. A més, varen ser detinguts els col·laboradors que encara vivien a Alemanya. 

A Ucraïna:

Jeckeln va escriure un informe on deixava constància que durant el 26, 27 i 28 d’agost havien assassinat a 23.600 jueus a la ciutat ucraïnesa de Kamenets-Podolski. La meitat d’ells eren jueus hongaresos. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 80 de les unitats especials, destacava que a la ciutat de Korostien 238 jueus havien sigut rodejats i conduïts a un edifici especial per la milícia ucraïnesa per afusellar-los. 

En el front oriental:

En el sector nord.

A Leningrad, Gregory Zhukov va agafar els comandaments de defensa de l’exèrcit soviètic. Aquell dia va començar l’atac principal contra Leningrad amb un avanç de les tropes alemanyes pels forats que havien obert els bombarders de la 1º Flota Aèria. Els alemanys varen conquerir en aquella jornada Krasnoie Selo, a tant sols 15 quilòmetres de la costa del golf de Finlàndia, a l’oest de Leningrad. Des del Kremlin, Iosif Stalin va cridar en tenir notícies de l’atac alemany:

Potser hauria de rendir a Pere. 

En el sector sud:

A Ucraïna, la 16º Divisió Panzer del general Hube va començar a creuar el Dnièper per Deriivka, al sud de Kremenchug.


Davant la imminent arribada dels alemanys, Iosif Stalin va ordenar ajusticiar als 157 presoners polítics que tenia reclosos a la presó d’Oriol. Entre les víctimes hi havia antics bolxevics com Jristian Rakovski o Olga Kameneva, la germana de Lev Trotski. Portaven uns quants anys tancats i el dictador soviètic tenia por de que amb el caos poguessin ser alliberats i el poguessin enderrocar. Tots ells varen ser assassinats en el bosc de Medvedev i la matança es va conèixer amb el nom de La matança de Medvedev. Stalin rebia pressions dels seus comandants i, aquell dia, Simion Budionny li va tornar a demanar que li permetés una retirada general des de Kiev. Nikita Kruschev també li va demanar. Poques hores més tard, Stalin va trucar al general Kirponos a Kiev i li va dir que digués en els seus comandants que deixessin de pensar en la retirada i busquessin la manera de resistir. 

A l’Atlàntic:

Els submarins alemanys varen descobrir un comboi, el SC-42, rumb a la Gran Bretanya, costejant el litoral de Groenlàndia, i el varen atacar enfonsat a 16 vaixells.

En els Estats Units:

A les afores de Washington es va començar a construir el Pentàgon.


El comandant Albert C. Wedemeyer va calcular que abans de l’1 de juliol de 1942 els alemanys haurien ocupat tota la Unió Soviètica a l’oest de la línia general (el mar Blanc, Moscou i el riu Volga, entre altres) i que militarment la Unió Soviètica quedaria bastant impotent posteriorment a aquella data. 

Published in: diari on 11 setembre 1941 at9:52 Comments (0)

10 de setembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar que abans d’atacar Moscou, tal i com havia establert en la Directriu Número 35, els seus comandants havien d’envoltar a les forces soviètiques que seguien resistint al centre d’Ucraïna. 


Miklos Horthy va marxar del quarter després d’estar-hi des del 8 de setembre de 1941 per reunir-se amb l’Adolf Hitler per dirigir-se amb el dictador a la ciutat de Malbork, a Prússia Oriental. Allí, Hitler li va dir que no tenia el problema que ell tenia amb els jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen bombardejar un altre cop amb els seus Junkers els magatzems de Badaiev, el dipòsit central de la ciutat i el centre del seu proveïment., destruint una fàbrica de productes làctics i varen destruir tones de mantega. La drassana principal va quedar molt danayda i varen començar 80 incendis. Per tal de dirigir la defensa de la ciutat, Gregory Zhukov va volar amb un avió de transport a l’antiga capital tsarina. Quan estava volant sobre el llac Ladoga de poc va ser tocat per un grup de Bf-109. 

A Noruega:

Josef Terboven va proclamar l’estat d’emergència Oslo i, d’immediat, va començar l’arrest massiu dels líders sindicalistes i es varen acomiadar a directors de diaris i a periodistes. A la nit, la ràdio d’Oslo va anunciar que l’assessor jurídic dels sindicats, Viggo Hansteen, i el principal representant sindical d’una fàbrica de vagons de ferrocarril, Rolf Wickström, havien sigut condemnats a mort per un consell de guerra i havien sigut executats. 

A Eslovàquia:

A Bratsilàvia, el govern va publicar un Codex Judaicum pel quals els 135.000 jueus d’Eslovàquia perdien tots els seus drets. 

Published in: diari on 10 setembre 1941 at6:53 Comments (0)

9 de setembre de 1941

Dimarts:

En el front oriental:

En el sector nord:

El mariscal Wilhelm Ritter von Leeb va començar la lluitar a les afores de la ciutat de Leningrad i varen bombardejar els grans dipòsits de queviures. Els soviètics varen contraatacar amb els canons navals del creuer Maximo Gorki, els cuirassats Revolució d’Octubre i Marat. Però els finlandesos, que tenien que ajudar als alemanys, es varen retirar de la zona després de conquerir els territoris perduts durant la guerra contra la Unió Soviètica i després de veure que no estaven preparats per dur a terme una operació de tal calibre. Tot i perdre els finlandesos, aquell dia la Divisió Blava va arribar a la zona per servir amb l’exèrcit alemany en el Front de Leningrad.

En el sector sud:

Tal i com va escriure Franz Halder aquell mateix dia, el 2º Exèrcit havia completat el seu pas del Desna i, després d’eliminar les unitats soviètiques, s’havia posat en marxa rumb sud-est. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian havia ocupat Romní.


El comandant Gerd von Rundstedt va ordenar en el 11º Exèrcit que iniciés el seu atac contra l’istme de Pereskov, que unia la península de Crimea amb el continent. El mariscal Simion Budionny va demanar permís a Iosif Stalin per abandonar Kiev, però el dictador li va negar. 

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park varen desxifrar les ordres alemanyes per l’Operació Tifó, l’atac a Moscou.


Winston Churchill va precisar en la seva intervenció en la Cambra dels Comuns, que el principi d’autodeterminació proclamat a la Carta Atlàntica del 14 d’agost no era d’aplicació als pobles colonials subjectes a l’Imperi Britànic, sinó que només perseguia restablir la sobirania i l’autogovern de les nacions sotmeses pels nazis. 

A l’Atlàntic:

Al nord, un grup de 16 U-Boots va atacar a un comboi format per 65 embarcacions mercantils que es dirigien a la Gran Bretanya escortats per corbetes canadenques procedents de Sydney, a Cape Breton. Els alemanys varen aconseguir enfonsar 15 embarcacions, tot i que el U-501 va tenir que sortir a la superfície en ser atacat per dues corbetes canadenques, la Chambly i la Moosejaw. Poc després, la Chambly va ser bombardejada per avions i també es va enfonsar.  

Published in: diari on 9 setembre 1941 at6:49 Comments (0)

8 de setembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg va arribar-hi el regent Miklos Horthy per parlar amb l’Adolf Hitler durant un parell de dies.


L’Alt Comandament de la Wehrmacht va dictar unes directrius que explicaven com s’havien de tractar els presoners de guerra soviètics. En aquests soldats se’ls va treure tot dret a ser tractats com adversari honorable, conforme la Convenció de Ginebra, i se’ls va utilitzar per la força davant la insubordinació i la resistència activa o passiva, i es va ordenar disparar sense avisar contra qualsevol presoner soviètic que intentés escapar. Gràcies a aquestes directius es va utilitzar legalment les armes contra els presoners de guerra. Poc després de l’aprovació de la nova directriu, Wilhelm Canaris va escriure una carta a Wilhelm Keitel per indicar-li que, basant-se amb les Lleis internacionals, el SD no havia d’intervenir en la nova directriu. Keitel li va contestar que les objeccions tenien origen en el concepte militar d’una guerra cavalleresca, però que en aquest cas es tractava de la destrucció d’una filosofia i, per aquest motiu, aprovava totes aquelles mesures i va afirmar que ell personalment se’n feia responsable.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va atacar per primer cop la ciutat de Leningrad amb l’objectiu d’envoltar-la per deixar-la aïllada de la resta de la Unió Soviètica per deixar morir de gana a la gent tal i com volia Hitler. El 8º Cos de l’Aire i el 39º Cos d’Exèrcit varen empènyer fora de Schlüsselburg, a la riba meridional del llac Ladoga, fet que va conduir a l’aïllament de Leningrad. La 12º Divisió Panzer va entrar aquell dia a Schlüsselburg.

A la tarda, mentre l’exèrcit de terra bloquejava la ciutat, la Luftwaffe amb la 1º Flota Aèria va intensificar els bombardejos sobre Leningrad amb atacs molt destructius. Des de les 18:55, 27 Ju-88 varen deixar caure 6.327 bombes incendiàries, que varen causar 183 focs, la majoria en els magatzems de Badayevo, on varen cremar totes les reserves de sucre de la ciutat i tones de carn, farina i mantega. Els alemanys confiaven i esperaven que els finlandesos els donessin suport en l’atac, però els finlandesos no tenien ordres del seu govern d’avançar un cop varen recuperar els territoris que havien perdut durant la guerra contra la Unió Soviètica. Els finlandesos varen tallar la via ferroviària de Kirov, que anava de Leningrad a Murmansk, després d’ocupar l’extrem nord del pont sobre el riu Svir.


Els alemanys varen començar una campanya destinada a ocupar les illes de Hiiumaa, Saaremaa i Muhu, entre el golf de Riga i el mar Bàltic. Aquell dia les forces alemanyes varen desembarcar en les petites illes a l’est de Hiiumaa.

En el sector central:

Els soviètics varen començar una contraofensiva al sud-est de Smolensk i varen recuperar Lelina.

En el sector sud:

El KG 28 va atacar des de l’aire contra el pont que defensaven els soviètics en el Desna, al nord de Chernígov, amb les bombes més pesades i contra les bateries d’artilleria soviètiques que havien concentrat en aquell sector. Aquells atacs varen crear greus problemes en el Front de Briansk, ja que a partir de llavors no va poder rebre reforços i ja no varen poder contraatacar al 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian i es varen retirar sense ordre.


La flota soviètica del mar Negre va enviar a la brigada de bombarders 63 BAB i al grup de caces 32 IAP a un atac contra el pont de Berislav. Però l’aviació soviètica va ser interceptada per Bf-109 del JG 77. Tot i els atacs, formacions de caces I-16 i bombarders varen llançar les seves bombes al pont, però no el varen destruir, només li varen causar danys suficients per impedir el trànsit durant dues hores.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen començar a deportar cap a l’est 600.000 membres d’ètnia alemanya que portaven més de dos segles vivint a la regió del Volga. 

Published in: diari on 8 setembre 1941 at7:22 Comments (0)

7 de setembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar Berlín. Aquell va ser l’assalt de més relleu que varen conèixer fins llavors els berlinesos. Els 200 bombarders que varen actuar varen deixar 250 víctimes civils, entre morts i ferits, i varen deixar sense llar a 3.000 persones.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va continuar l’avanç finlandès a la riba est del llac Ladoga i varen caure les localitats de Tuloksa i Olonets, arribant al riu Svir i tallant el Canal Stalin.


Després de que els bombardejos a Berlín des de la base de Kagul, una illa d’Estònia, no donessin resultats i que els alemanys ataquessin la base, els soviètics varen decidir sobrevolar el personal de terra amb tres aparells a Bezabótnoie, a prop de Leningrad.

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre havia patit un total de 160.000 víctimes des del començament de la invasió.

En el sector sud:

Els blindats d’en Heinz Guderian es dirigien al sud del front i aquell dia varen arribar a Konotop. El KG 28 va rebre instruccions d’atacar la rereguarda de les tropes soviètiques del Front Briansk, que havien començat una contraofensiva contra el cap de pont que havia establert el 2º Exèrcit alemany en el Desna al seu pas per Chernígov. Davant l’amenaça alemanya, militars soviètics varen demanar al dictador Iosif Stalin la retirada de Kiev, però el líder soviètic els hi va negar.

Published in: diari on 7 setembre 1941 at10:32 Comments (0)

6 de setembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de bloquejar la ciutat de Leningrad, Adolf Hitler, des del quarter general de Rastenburg, i l’OKW varen emetre la seva Directriu Número 35, l’Operació Tifó, en la que ordenava al Grup d’Exèrcits de Centre amb el suport dels tancs dels grups d’Exèrcit Nord i Sud, els avions del grup d’Exèrcit Nord i l’Exèrcit finlandès llançar per finals de mes una ofensiva contra les forces del general Simon Timochenko a l’est de Smolensk per dirigir-se a Moscou per conquerir-la.

A Alemanya: 

El govern va reforçar les restriccions als jueus amb l’ordre que obligava en els jueus majors de sis anys a dur una insígnia amb l‘Estrella de David amb la paraula Judeper identificar-los més ràpidament. L’ordre ja s’havia decretat l’1 de setembre per als més grans. També es va restringir la llibertat de moviments dels jueus per tal de que no fugissin.

A Lituània:

A Vilna, a partir d’aquell dia els alemanys varen començar a tancar els jueus en una àrea que abans havien allotjat únicament a 4.000 persones. En total 29.000 jueus serien tancats en aquell gueto. 

En el front oriental:

En el sector nord:

La 1º Flota Aèria va dur a terme 1.004 sortides, de les quals 186 varen tenir com a destí una àrea de només 25 quilòmetres quadrats. 

En el sector central:

Les forces soviètiques varen tornar a capturar Yelnya després d’un fort contraatac. 

En el sector sud:

Avantguardes del  2º Grup Panzer va arribar al riu Seim, al nord de Konotopo, a mig camí entre Kiev i, més a l’est, Kursk. 

En el Mar Roig:

Una embarcació mercantil nord-americana, el Steel Seafarer, que es dirigia a Egipte, va ser enfonsat per un avió alemany a 350 quilòmetres al sud de Suez. 

A Japó:

A Tòquio, l’emperador Hirohito va reunir les altes autoritats del país en una conferència imperial secreta per examinar la situació. El primer ministre Fuminaro Konoye va obrir la sessió exposant un pla conjunt de la política nacional, i va estipular que si a primers d’octubre els governs Aliats no acceptaven les seves peticions de treure els embargaments imposats a Japó, sobretot el del petroli, començarien a pensar en preparar-se per la guerra contra els Estats Units, la Gran Bretanya i Holanda. Tot i això, Konoye va demanar fer tots els possibles per aconseguir els seus objectius per la via diplomàtica. Quan va acabar d’exposar els seus plans es va fer un llarg silenci i l’emperador es va aixecar de la cadira i va llegir uns versos d’un poema del seu avi, l’emperador Meiji, titulat Les quatre ribes del mar. Després d’un altre llarg silenci, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina va afirmar que l’Alt Comandament reconeixia la importància de l’acció diplomàtica i demanava utilitzar com a últim recurs la força. Però l’emperador no es va mostrar satisfet davant d’aquelles paraules i va aixecar la sessió en un ambient tens. Hirohito encara no coneixia en aquells moment el pla d’atac de Pearl Harbor.

Published in: diari on 6 setembre 1941 at14:40 Comments (0)

4 de setembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, quatre DB-3 es varen dirigir a Berlín per atacar-la, però, en aquesta ocasió, els focs antiaeris i els caces nocturns varen impedir que un d’ells arribés a la capital i en varen destruir un altre. Aquest va ser l’últim atac de la Unió Soviètica a Berlín el 1941. 


El govern va introduir la pena de mort per castigar el sexe amb menors. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Walther von Brauchitsch i Franz Halder varen visitar al mariscal Wilhelm Ritter von Leeb per explicar-li que Adolf Hitler havia decidit aïllar Leningrad per deixar morir de gana als tres milions de civils que hi havia a la ciutat. Von Leeb va creure que era un greu error no conquerir la ciutat. Aquell dia va començar el bombardeig a la ciutat de Leningrad.


A Finlàndia, Alfred Jodl va intentar convèncer al comandant finlandès, el baró Carl Gustaf Emil von Mannerheim, perquè l’exèrcit finlandès continués la seva ofensiva cap a la Unió Soviètica, però Von Mannerheim no ho va acceptar, ja que no volia traspassar les fronteres de 1939. Tot i això, aquell dia les tropes finlandeses varen continuar el seu atac a la Carèlia oriental soviètica i varen capturar la ciutat de Beloostrov, a unes 20 milles al nord de Leningrad, gràcies al debilitament del 7º Exèrcit soviètic, i es varen dirigir al riu Svir.

A l’Atlàntic:

Davant les aigües d’Islàndia, un submarí alemany va confondre el destructor nord-americà Greer amb una embarcació britànica i li va disparar dos torpedes sense tocar-lo. El destructor va respondre amb dues càrregues de profunditat i va arribar sa i estalvi a Islàndia. Més tard, Franklin Delano Roosevelt va interpretar l’incident com un acte de pirateria i es va donar ordres de disparar immediatament en aigües essencials per la defensa nacional.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va sol·licitar al primer ministre Winston Churchill 30.000 tones d’alumini i un mínim de 400 avions i 500 tancs mensuals.

Published in: diari on 4 setembre 1941 at14:23 Comments (0)